1972 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

1972

Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1972 (mcmlxxii)
Islàmic	1392 – 1393
Xinès	4668 – 4669
Hebreu	5732 – 5733
Calendaris hindús	2027 – 2028 (Vikram Samvat) 1894 – 1895 (Shaka Samvat) 5073 – 5074 (Kali Yuga)
Persa	1350 – 1351
Armeni	1421
Rúnic	2222
Ab urbe condita	2725
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
1969 1970 1971 - 1972 - 1973 1974 1975

1972 fou un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Països Catalans

• Catalunya Nord: Els municipis Òpol i Perellós se junten per formar l'actual vila d'Òpol i Perellós, la vila més septentrional dels Països Catalans.
• Principat de Catalunya: El municipi de la Prenyanosa passa a formar part de Cervera.
• 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.

Resta del món

• 10 de gener - Sheikh Mujibur Rahman és nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh.
• 26 de gener - Una bomba de la banda terrorista pronazi Ustaixa destrueix en vol un avió de la companyia JAT Airways.
• 30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morirà al cap de pocs mesos a causa de les ferides.
• 21 de febrer - La nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna.
• 21 de febrer - El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina.^[1]
• 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
• 25 de març - Fracassa un cop d'estat al Salvador per derrocar el president Fidel Sánchez Hernández.
• 10 d'abril - Moren 5.000 persones en un terratrèmol de 7 graus a la província de Fars, Iran.
• 16 d'abril - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat l'Apollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna.^[2]
• 22 de maig - Ceilan es converteix en la república de Sri Lanka.
• 6 de setembre - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic).
• 13 d'octubre - Es produeix el famós accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure.
• 7 de novembre - Eleccions presidencials dels Estats Units de 1972. El president republicà Richard Nixon és escollit de nou davant de George McGovern.
• 23 de desembre - Un sisme de 6,2 graus mata a 6.000 persones i destrueix la capital de Nicaragua, Managua.
• Creació de la nina Blythe.

Categoria principal: Discs del 1972

M/d	Artistes	Títol	Estil
	Lluís Llach	Com un arbre nu	cançó
06/06	David Bowie	The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars	rock
12/04	Deep Purple	Made in Japan	rock dur
08/15	The Doors	Full Circle	fusió
12/01	Gentle Giant	Octopus	rock
06/02	Pink Floyd	Obscured by Clouds	rock prog.
05/12	The Rolling Stones	Exile on Main Street	rock
09/13	Yes	Close to the Edge	rock prog.

Enguany es fundaren l'Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia^[3] i el grup gallec Fuxan os Ventos.

• 

• 

  16jul Carles Belda, acordioniste i cantant

• 

• 

Camp	Guardonats
Física	John Bardeen Leon Neil Cooper Robert Schrieffer
Química	Christian B. Anfinsen Stanford Moore William Howard Stein
Medicina o Fisiologia	Gerald Edelman Rodney Robert Porter
Literatura	Heinrich Böll
Pau	Willy Brandt
Economia	John Hicks Kenneth Arrow

Portal:Videojocs/1972

M/d	jocs		sist.
	Empire		BASIC
	Star Trek	PDP
10/03	Invasion	Odyssey

Fa 53 anys

El 27 de juny s'incorporà l'empresa Atari, fundada pels productors del Computer Space, Nolan Bushnell i Ted Dabney.

• 

• 

  Atari, Inc. (1972-1984)

• 

  La Magnavox Odyssey

• 

  Cabina del Pong

• 

  Pantalla del Pong

• 

Al setembre eixí al mercat estatunidenc la primera consola de joc, Magnavox Odyssey. El 29 de novembre Atari tragué la màquina recreativa PONG, el primer videojoc popularitzat.

Països Catalans

• 2 de gener - Valls, Alt Camp: Laia Bonet, política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra.^[4]
• 23 de gener - Barcelona: Natza Farré i Maduell, periodista i comunicadora catalana.^[5]
• 30 de gener - Sarrià de Ter, Gironès: Encarnación Granados Aguilera, atleta catalana.^[6]
• 11 de febrer - Premià de Mar, Maresme: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.^[7]
• 11 de març - Palma, Mallorcaː Maria-Magdalena Brotons i Capó, doctora en història de l'art i professora de la UIB, experta en cinema.^[8]
• 15 de març - Mataró, Maresme: Espartac Peran: periodista i presentador de televisió català.
• 21 de març - Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora.^[9]
• 23 de març - Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana.^[10]
• 15 d'abril - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora.^[11]
• 17 de maig:
  • Llucmajor: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (m. 2022).
  • Barcelonaː Marta Andrade, esportista catalana de patinatge artístic sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya.^[12]
• 26 de maig - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023).
• 31 de maig, Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana.^[13]
• 3 de juny - Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda (m. 2023).^[14]
• 19 de juny - Ripollː Teresa Jordà, política catalana, ha estat alcaldessa de Ripoll, diputada i consellera del Govern de Catalunya.^[15]
• 16 de juliol - Sabadell: Carles Belda, acordionista català.
• 28 de juliol - Terrassa, Vallès Occidental: Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre i televisió.
• 3 d'agost - Barcelona: Adrià Collado, actor i empresari.
• 30 d'agost - Barcelonaː Cristina Puig i Vilardell, periodista catalana.^[16]
• 4 de setembre - Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual.^[17]
• 9 de setembre - Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana.^[18]
• 29 de setembre:
  • Barcelonaː Núria Prims, actriu catalana de cinema i televisió.^[19]
  • Madridː Eva Menor Cantador, advocada i política catalana, alcaldessa de Badia del Vallès des de 2009.^[20]
• 6 d'octubre - Barcelonaː Virginia Pérez Alonso, periodista catalana, directora del diari Público.^[21]
• 15 de novembre - Barcelona: Montserrat Martí, soprano catalana.^[22]
• 25 de novembre - Figueres: Marta Felip i Torres, politòloga catalana experta en administració.^[23]
• 6 de desembre - Barcelona: Mariona Carmona i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana.^[24]
• 15 de desembre - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme de velocitat.
• 22 de desembre - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.^[25]

Resta del món

• 1 de gener: Lilian Thuram, futbolista francès.
• 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.^[26]
• 10 de febrer, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany.
• 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca.
• 22 de gener, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler.
• 1 de febrer, Monròvia, Libèria): Leymah Gbowee, activista africana, Premi Nobel de la Pau de 2011.^[27]
• 17 de febrer: Billie Joe Armstrong, vocal i guitarrista estatunidenc dels Green Day.
• 29 de febrer, Madrid: Pedro Sánchez, polític espanyol (actual president del govern espanyol).
• 2 de març,
  • Las Palmas de Gran Canaria: Roberta Marrero, artista contemporània, cantant i actriu espanyola.^[28]
  • Reghin, Romania: Réka Albert, científica romanesa-hongaresa, física i biòloga, creadora del model Barabási-Albert.^[29]
• 6 de març: Shaquille O'Neal, basquetbolista estatunidenc.
• 17 de marçː Guayaquil: Ana Cecilia Blum, llicenciada en ciències polítiques i socials, escriptora i periodista equatoriana.^[30]
• 19 de març, Esslingen am Neckar, Alemanya: Isabelle Faust, violinista alemanya, una de les violinistes més importants del segle xxi.^[31]
• 21 de març, Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga.^[32]
• 30 de marçː Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca.^[33]
• 31 de març, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè.^[34]
• 16 d'abril - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista.^[35]
• 19 d'abril, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista.
• 25 d'abril, Hovsta, Örebro, Suèciaː Sofia Helin, actriu sueca.^[36]
• 2 de maig, Hayward, Califòrnia: Dwayne Johnson, lluitador professional i actor nord-americà.
• 10 de maig, Datteln, Alemanya Occ.ː Katja Seizinger, esquiadora alpina alemanya, medallista olímpica i 36 victòries a la Copa del món.^[37]
• 21 de maig, Brooklyn, Nova York (EUA): The Notorious B.I.G., raper nord-americà (m. 1997).^[38]
• 26 de maig, Palènciaː Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959).^[39]
• 3 de juny, Cabras, Sardenyaː Michela Murgia, escriptora sarda.
• 23 de juny: Marsella (França): Zinédine Zidane, futbolista francès.^[40]
• 6 de juliol: Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004.^[41]
• 10 de juliol: Sofía Vergara, actriu colombiana.
• 19 de juliolː Umlazi, Sud-áfricaː Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana.^[42]
• 16 d'agost, Bilbaoː Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text.^[43]
• 30 d'agost: Cameron Diaz, actriu estatunidenca.
• 21 de setembre: Liam Gallagher, cantant i compositor britànic d'Oasis.
• 27 de setembre: Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca.
• 28 de setembre, Wisconsin: Kevin MacLeod, compositor estatunidenc.
• 13 d'octubre: Gaëtan Roussel, cantant i músic francès.
• 17 d'octubre: St. Joseph, Missouri (EUA): Eminem, músic de rap estatunidenc.^[44]
• 25 d'octubre - París (França): Esther Duflo, economista francesa, Premi Nobel d'Economia de l'any 2019^[45]
• 4 de novembre: Luis Figo, futbolista portuguès.
• Buenos Aires: Ariel Abadi, actor argentí.
• Devon: Quentin S. Crisp, escriptor.

Països Catalans

• 4 de gener - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València.
• 10 de gener - Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (n. 1889).^[46]
• 7 de març - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900).
• 25 de març - València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
• 26 d'abril - Barcelona, Catalunya: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889).^[47]
• 27 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922).^[48]
• 2 de maig - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
• 25 de maig - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897).^[49]
• 12 de juny - València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (n. 1918).
• 22 de juliol - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen franco-alemany (69 anys).^[50]
• 28 d'agost - Bilbaoː Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (n. 1886).^[51]
• 30 de setembre, Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana.^[52]
• 27 de novembre - València: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià.
• 1 de desembre - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).^[53]
• 5 de desembre - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879).^[54]
• 12 de desembre - Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930.
• Barcelona: Pau Maria Turull i Fournols, escriptor i advocat català (n. 1878).^[55]

Resta del món

• 23 de gener, Warminster: Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor anglès.
• 27 de gener, Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (n. 1911).^[56]
• 11 de febrer, Chapel Hill: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (n. 1886).^[57]
• 20 de febrer, San Diego, Califòrnia (EUA): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1906).^[58]
• 27 de març, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès (73 anys).^[59]
• 6 d'abril, Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (79 anys).^[60]
• 16 d'abril, Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura del 1968 (72 anys).^[61]
• 23 d'abril, Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí
• 27 d'abril, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909).^[62]
• 30 d'abril, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (84 anys).^[63]
• 2 de maig, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895).^[64]
• 4 de maig, Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886).^[65]
• 10 de maig, Londresː Geraldine Beamish, tennista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers (n. 1883).^[66]
• 22 de maig, Buckinghamshire, Anglaterraː Margaret Rutherford, actriu britànica (n. 1892).^[67]
• 24 de maig, Copenhaguen, Dinamarcaː Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut (n. 1881).^[68]
• 28 de maig,
  • Fauconː Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907).^[69]
  • París (França): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894)^[70]
• 13 de juny, Honolulu, Hawaii (EUA): Geog von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'an 1961 (n. 1899).^[71]
• 27 de juliol, Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).^[62]
• 31 de juliol, Braine-l'Alleud (Bèlgica): Paul-Henri Spaak, polític belga, tres vegades Primer Ministre de Bèlgica, que fou President de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) i Secretari General de l'OTAN (n. 1899).^[72]
• 11 d'agost, New Haven, Connecticut (EUA): Max Theiler, bacteriòleg sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1951 (n. 1899).
• setembre: Armando Carvajal Quiroz, compositor i director d'orquestra
• 1 de setembre:
  • He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa.
  • Pasadena, Califòrnia: May Aufderheide, compositora estatunidenca de ragtime (n. 1888).^[73]
• 14 de setembre, San Franciscoː Louise Arner Boyd, exploradora americana de Groenlàndia i l'Àrtida, fotògrafa i escriptora (n. 1887).^[74]
• 25 de setembre, Avellanedaː Alejandra Pizarnik, poeta i traductora argentina (n. 1936).^[75]
• 1 de novembre, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (87 anys).
• 16 de novembre, Baden bei Wienː Vera Karalli, ballarina i actriu russa, pionera del cinema de dansa.^[76]
• 3 de desembre, Madrid: Pura Maortua, directora teatral espanyola del segle xx (n. 1883).^[77]
• 26 de desembre, Kansas City (Missouri), Estats Units: Harry Truman, 32è President dels Estats Units (n. 1894).
• 27 de desembre, Ottawa, Canadà: Lester Bowles Pearson, dilpomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (n. 1897).
• Madrid: Emilio Novoa González, radiotelegrafista i polític gallec, governador civil durant la Segona República Espanyola (n. 1895).