Campionat del Món de Trial 1979 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
| ||
| Tipus | TrialGP  | |
|---|---|---|
| Organitzador | FIM | |
| Localització i dates | ||
| Interval de temps | 10 febrer 1979 – 16 setembre 1979 | |
| Número d'edició | 5 (1979) | |
| Competició | ||
| Primer lloc | Bernie Schreiber↔Bultaco. 115 total punts. | |
← 1978 1980 → |
_pictogram.svg)
La temporada de 1979 del Campionat del Món de trial fou la 5a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 10 de febrer i el 16 de setembre.
Aquella temporada fou la de l'eclosió del fenomen Bernie Schreiber, un pilot que marcà un abans i un després en l'estil de pilotatge en aquest esport. Malauradament, ni Schreiber ni Bultaco no pogueren revalidar mai el títol, ja que el fabricant català entrà l'any següent en una profunda crisi que l'obligà a tancar les portes pocs anys després.
D'altra banda, la temporada de 1979 es produí la primera victòria d'un pilot català en una cursa del Mundial: Fou Manuel Soler al Trial de Finlàndia, el 26 d'agost.[1]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Bernie Schreiber |
Bultaco | 115 |
| 2 |  Yrjö Vesterinen |
Bultaco | 105 |
| 3 |  Ulf Karlson |
Montesa | 93 |
| 4 |  Martin Lampkin |
Bultaco | 87 |
| 5 | Malcolm Rathmell |
Montesa | 77 |
| 6 | Rob Shepherd |
Honda | 59 |
| 7 |  Charles Coutard |
SWM | 45 |
| 8 |  Manuel Soler |
Bultaco | 30 |
| 9 | Marland Whaley |
Montesa | 24 |
| 10 |  Jean Marie Lejeune |
Montesa | 24 |
- ↑ «¡Manuel Soler venció en Finlandia!» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-08-1979. [Consulta: 5 gener 2010].
- G. Luque, Joan «Trial. Campeonato del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 150-158, 189.
- «FIM Trial World Championship. 1979» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].