Carn de xai - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La carn de xai o carn d'anyell o carn de corder és la carn provinent del xai, anyell o corder.
La carn d'aquest animal acostuma a tenir menys d'un any de vida perquè pugui ser considerada de xai.[1]
El xai de llet té menys d'un mes i mig. Només s'ha alimentat amb llet materna i pesa uns 8 quilograms. La carn del xai de llet és menys nutritiva que la dels xais més grans. La tonalitat és de color rosa pàl·lid i té poc greix, de color blanc.[1][2]
El ternasco o recental té menys de quatre mesos d'edat, i pesa al voltant dels tretze quilograms. Al quaranta-cinquè dia de vida deixa de rebre llet materna i s'alimenta a base de pinso compost. Això provoca que perdi el seu greix inicialmenys de 4 mesos i pes uns 13 kg. Sobre els 45 dies es deslleta i passa a l'alimentació amb pinsos composts. Això fa que perdi part del seu greix inicial. La seva carn té un gust més intens que la del xai de llet, és menys tendra i més vermella i presenta una capa grassa uniforme.[1]
El ternasco és una raça autòctona de l'Aragó i té el certificat de Identificació Geogràfica Protegida.[3]
El xai pasqual o xai de pastura té una edat d'entre quatre mesos i un any. La seva carn és més fosca, més greixosa i té un gust més potent.[1]
S'utilitza aquest nom quan l'animal té més d'un any. Pràcticament és inexistent a la cuina.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «15 preguntas sobre la carne de cordero - ¿Es saludable tomar carne de cordero?» (en castellà), 13-03-2018. [Consulta: 18 març 2021].
- ↑ «LECHAL, RECENTAL, PASCUAL… LOS DISTINTOS NOMBRES DEL CORDERO» (en castellà).
- ↑ «Cómo diferenciar el Ternasco de Aragón entre las carnes de cordero» (en espanyol europeu). [Consulta: 18 març 2021].