Menton - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Menton

Menton (fr) Menton (oc)
Bandera
Tipus	municipi francès i ciutat fronterera
Localització
43° 46′ 29″ N, 7° 29′ 59″ E / 43.7747°N,7.4997°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Alps Marítims
Districte	Districte de Niça
Capital de	Cantó de Menton Est (–2015) Cantó de Menton Oest (–2015) canton of Menton (en) (2015–)
Població humana
Població	30.326 (2022) (2.158,43 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	unitat urbana de Mònaco i Menton (part francesa) àrea de concentració metropolitana de Mònaco i Menton (part francesa)
Superfície	14,05 km²
Altitud	16 m-0 m-774 m
Limita amb	Castelar Ròcabruna Caup Martin Santa Anha Gòrbi Castilhon Ventimiglia
Patrocini	Sant Miquel Arcàngel
Organització política
• Alcalde	Jean-Claude Guibal
Identificador descriptiu
Codi postal	06500
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Montreux Nàuplia Noordwijk Sotxi Namur València Baden-Baden (1961–)
Lloc web	menton.fr

Menton (pronunciat en occità [menˈtu, meⁿˈtuⁿ] i localment [meⁿˈtaⁿ]; en francès [mɑ̃tɔ̃]) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. Fa frontera amb Itàlia i es troba a pocs quilòmetres de Mònaco.

La vila és una destinació turística nacional i compta amb actius culturals com el Museu de Jean Cocteau, que va passar llargues temporades a Menton, o la Festa de la llimona, organitzada cada febrer.^[1] A més, la ciutat acull un campus de l'Institut d'Estudis Polítics de París.^[2]

Amb una població de 28.231 habitants (2015), Menton és una ciutat costanera d'alta activitat turística, coneguda pel seu clima mediterrani, per la Basílica de Sant Miquel i pel seu símbol, la llimona: es tracta de l'única regió de la França metropolitana en la qual, gràcies a un microclima temperat, fructifiquen els llimoners.^[3] La bellesa de Menton, caracteritzada pels seus exuberants jardins i la seva arquitectura lígur, li va fer guanyar-se el sobrenom de "La perla de França", atorgat pel geògraf Élisée Reclus.^[4]

La fundació de la població la van fer els lígurs, (que també van fundar Mònaco i altres localitats properes), i després de diversos avatars històrics, en els quals va canviar de vassallatge una vegada i una altra, es va convertir en ciutat cap al 1200. Del 1346 al 1848, la ciutat de Menton va pertànyer al Principat de Mònaco, amb l'única interrupció de la Revolució Francesa.^[5]

Després d'un breu període en què va pertànyer a Sardenya, el 1860 passa a formar part de França, com a conseqüència d'un referèndum. A la darreria del segle xix i principis del XX, Menton, com a part de la Costa Blava, començaria a rebre un important influx de turistes europeus, entre els quals destacarien els anglesos^[6] i els russos.^[7] El novel·lista Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per Itàlia, de 1940 a 1943.

• Guido Sommi-Picenardi (1893-1949), noble i compositor musical.

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1953-1977	Francis Palmero	Divers droite
1977-1989	Emmanuel Aubert	RPR
1989-	Jean-Claude Guibal	UMP