Vallcebollera - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- ️Tue Feb 07 2012
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tipus | municipi francès ![]() | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
| |||
Estat | França | ||
Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||
Regió | Occitània | ||
Departament | Pirineus Orientals | ||
Districte | districte de Prada | ||
Comarca | Alta Cerdanya ![]() | ||
Població humana | |||
Població | 35 (2022) ![]() | ||
Geografia | |||
Superfície | 26,03 km² ![]() | ||
Altitud | 1.339 m-2.661 m ![]() | ||
Limita amb | |||
Organització política | |||
• Batlle ![]() | Jean-Claude Ribelaygue (2001–) ![]() | ||
Identificador descriptiu | |||
Codi postal | 66340 ![]() | ||
Fus horari | |||
Vallcebollera (en francès Valcebollère)[1] és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
Amb una extensió de 26 km² i 1.500 msnm, es troba la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del Puigmal, origen de la Llavanera.[2]

El topònim està registrat al segle xiii com Valle Cebollera, una vall on abunden cebollins o cebes silvestres.[3]
Des de les eleccions cantonals del 2015, Valcebollera forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.
Valcebollera pertany a la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol i Ur.
Vallcebollera és dominat per l'església parroquial de Sant Feliu, feta de nou al s. XIX. El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l'ermita de Sant Bernabé.[2]
- ↑ Institut d'Estudis Catalans; Universitat de Perpinyà. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 44. ISBN 978-84-7283-920-5 [Consulta: 29 abril 2011]. Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 «Vallcebollera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 agost 2015].
- ↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.