» L’estació de la Sagrera Barcelona Sagrera Alta Velocitat
De la Sagrera al cor d’Europa
L’estació de la Sagrera és un element fonamental per equilibrar la xarxa ferroviària de Barcelona i, de retruc, la de tot el país. Els plans ferroviaris dels anys seixanta, van concebre un sistema de dues estacions en cada extrem de Barcelona. L’estació de Sants fou inaugurada en 1979, però la Sagrera va quedar pendent. Amb la planificació de finals dels anys 80 per l’ample de via europeu, la línia d’alta velocitat de Barcelona a França va quedar definitivament associada a la de l’estació de la Sagrera. El 15 de desembre de 2013 s’inauguraven els serveis directes a París i Lyon des de Barcelona i Madrid passant per l’estació que s’està construint a la Sagrera, essent el primer pas per integrar la xarxa d’alta velocitat espanyola amb la de la resta d’Europa.
Una estació d’estacions
Projectada per a un trànsit de viatgers superior als 100 milions d’intercanvis anuals, l’estació de la Sagrera serà un intercanviador modal complet d’Alta Velocitat, Rodalies, Metro, autobús urbà, interurbà, taxi i vehicle privat.
Estarà connectada directament amb el sistema viari arterial de l’àrea metropolitana mitjançant dues vies soterrades, una per cada sentit de circulació. La urbanització de nous carrers, també permetrà augmentar la connexió entre els barris, amb el centre de la ciutat i amb les zones pròximes com el Districte 22@ i el Fòrum.
L’estació de viatgers es complementarà amb edificis amb activitat econòmica diversa (oficines, comerços i hotels). Aquest conjunt arquitectònic actuarà de façana de l’estació i la convertirà en un important centre de treball i d’oci.
L’estació de la Sagrera concentrarà el màxim de serveis en vertical, en una construcció compacta que atén a millorar l’eficàcia en el moviment de les persones.
Tindrà dos accessos units per un gran pati de connexions. L’entrada des del barri de la Sagrera serà l’accés principal als dos nivells superiors, els corresponents a l’alta velocitat i l’estació d’autobusos interurbans. Des del barri de Sant Martí s’accedirà als nivells inferiors, els destinats a les Rodalies, el Metro i els aparcaments.
Una arquitectura integrada en la ciutat
L’estació és la punta de l’iceberg de l’actuació de Sant Andreu – la Sagrera. El sistema d’infraestructures, majoritàriament ferroviàries, quedarà cobert per un parc de 40 hectàrees des del Nus de la Trinitat fins al pont d’Espronceda.
La integració urbana es completa perquè l’estació és també el lloc de connexió entre la ciutat i la infraestructura i el punt de comunicació entre dos barris històricament separats pel ferrocarril.
El disseny de l’estació també inclou paràmetres sostenibles, com els panells fotovoltaics, la utilització de l’aigua freàtica per a les cisternes dels vàters i l’extinció d’incendis i calefacció i sistema de refrigeració centrals.
Un centre d’activitat
La ubicació privilegiada de la que serà l’estació central de Barcelona, concentrarà edificis destinats a oficines, comerços i hotels que seran el referent arquitectònic de l’estació i la convertiran en un centre d’activitat econòmica associada a l’estació molt significatiu. El Pla General Metropolità (PGM), en l’última modificació aprovada definitivament el 19 de maig de 2004, delimita l’àmbit urbanístic de l’estació de la Sagrera i li dóna una edificabilitat associada de 180.000 m², repartits en 150.000 m² per a oficines i comerços i 30.000 m² per a hotels.