buxaweb.com

EL MOVIMENT OBRER ESPANYOL I CATAL�

Gui� conceptual.
El moviment obrer o obrerisme �s la resposta de la classe treballadora a l'explotaci� capitalista. Les teories socialistes guiaran els seus objectius.	Moviment obrer Conjunt d'accions de la classe obrera per reclamar l'atenci� social sobre els seus problemes i fer pressi� per resoldre'ls mitjan�ant diverses formes d'organitzaci�. L'acci� i l'organitzaci� les obrers va anar guiada per les teories socialistes, molt especialment pel marxisme i l'anarquisme. Socialisme Conjunt de doctrines que, en oposici� a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organitzaci� de la societat per la supressi� de les classes socials mitjan�ant la col.lectivitzaci� dels mitjans de producci�, de canvi i de distribuci�. Durant el segle XIX apareixen les primeres doctrines socialistes: el socialisme ut�pic, el marxisme i l'anarquisme. Socialisme ut�pic Fase inicial de l'evoluci� del pensament i de l'acci� socialistes, caracteritzada per la cr�tica de les estructures i relacions socials vigents i la descripci� te�rica d'un futur sistema social "perfecte", harm�nic i basat en la igualtat de tots els homes. Marxisme Teoria cient�fico-filos�fica de K. Marx i F. Engels i de llurs seguidors, que es fonamenta en el materialisme dial�ctic i hist�ric. Anarquisme Doctrina pol�tico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparici� de l'estat i de la propietat privada.
El proc�s d'industria- litzaci� va consolidar el sistema capitalista i la societat classista.	Revoluci� Industrial Proc�s accelerat que va caracteritzar el pas de les societats agr�ries de l'Antic R�gim a una nova etapa de creixement econ�mic i demogr�fic autosostingut, basat en la producci� industrial. El proc�s comporta un conjunt de canvis que significaren la desaparici� de l'Antic R�gim econ�mic (predomini de l'economia agr�ria de base feudal-senyorial) i la implantaci� del capitalisme industrial. Fou el resultat d'una s�rie de revolucions paral.leles i interconnectades, que afectaren la poblaci�, l'agricultura, la tecnologia, el transport i el comer� i les ind�stries t�xtil i sider�rgica. Els fets m�s destacats foren l'�s de l'energia del vapor, la mecanitzaci� del sector t�xtil i el desenvolupament de la metal.l�rgia i del ferrocarril. La Revoluci� Industrial no es va limitar a canviar el sistema econ�mic, sin� que va fer trasbalsar les idees i els comportaments, va transformar la societat i va canviar el r�gim pol�tic dels estats. El fenomen s'inici� a Anglaterra des de mitjan segle XVIII i s'estengu� per Europa Occidental, els Estats Units i el Jap� al llarg del segle XIX. Industrialitzaci� Proc�s a trav�s del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formaci� social cap a l'enfortiment i modernitzaci� dels sectors industrial i de serveis. Capitalisme Sistema o mode de producci� caracteritzat per la t�cnica avan�ada, la propietat privada dels mitjans de producci� i la recerca del benefici m�xim. Societat classista Societat dividida en classes. Es tracta del model t�pic de la societat burgesa capitalista, on cada grup -o classe- es classifica en la jerarquia social en funci� de la seva propietat o el seu capital. Aix�, els nous grups socials venen definits per la propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes-riques fins a les classes m�s baixes-pobres. Malgrat que totes les classes socials tenen te�ricament una condici� jur�dica igual, segueix existint la desigualtat econ�mica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats. Classe social Grup social que es distingeix dels altres per la seva relaci� de propietat respecte als mitjans de producci� i de distribuci�. Burgesia En el sistema capitalista de divisi� del treball i de relacions de la propietat sorgit a Europa a mesura que anava desapareixent l'estructura social medieval en estaments, estrat social els membres del qual s�n posse�dors del capital industrial i financer. Amb l'aparici� de la Revoluci� Industrial, esdevinguda a Anglaterra als ss XVIII i XIX, i l'expansi� de la industrialitzaci� al continent, aparegu� la burgesia industrial. Amb ella aparegu� el concepte modern de burgesia, antag�nica del proletariat. La seva hist�ria es confon aleshores amb la del capitalisme. Proletariat Classe social constitu�da pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur for�a de treball en canvi d'un salari. Fruit del sistema capitalista de producci�, el proletariat apareix com a classe amb la Revoluci� Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comport� la davallada de l'artesanat per mitj� de la separaci� dels obrers de llurs mitjans de producci�. La nova classe es caracteritz� pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la for�a de treball als propietaris del capital.
Els obrers havien de patir unes males condicions de vida i de treball. Treballaven a les f�briques, a ciutat, o a les col�nies industrials, al costat d'un riu.	Sistema fabril Nou sistema de treball, que substitueix el sistema artesanal en els tallers, consistent en la concentraci� de treballadors i m�quines en un �nic espai, la f�brica. F�brica Conjunt d'instal�lacions industrials (edificis, maquin�ria, etc) destinades a la transformaci� o conservaci� de primeres mat�ries o a la producci� d'objectes a partir d'elements m�s simples. Vapor Nom donat a les f�briques de teixits, per tal com funcionaven amb m�quina de vapor. Col�nia industrial Conjunt d'instal�lacions industrials separat dels nuclis de poblaci�, amb cases per a obrers i encarregats, esgl�sia, escola, economat i altres depend�ncies. Hist�ricament les col�nies industrials estaven situades al costat del curs d'un riu, per a obtenir energia hidr�ulica. Les primeres col�nies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del s XIX com a conseq��ncia de la revoluci� industrial i per tal d'aprofitar en llur origen les fonts d'energia, concretament els salts d'aigua per a moure la maquin�ria t�xtil. Al mateix temps, representaren una revaloraci� dels sistemes econ�mics medievals, pr�cticament feudals, sota l'aparen�a de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d'habitatge dels slums anglesos, per� sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la impossibilitat d'aquests de canviar de feina com pel fet de no poder-los fornir a preus abusius els aliments a trav�s dels economats. S'estengueren, per� no gaire, a Fran�a, B�lgica i Alemanya. Als Pa�sos Catalans foren introdu�des per industrials t�xtils (filatures de cot�) relacionats amb la Gran Bretanya. S'instal�laren al llarg dels rius del Principat: el Llobregat, el Ter, el Cardener, el Fluvi�, el Freser i, excepcionalment, el Segre. Del 1880 al 1928 assoliren milers de llocs de treball i un potencial energ�tic considerable. Els abusos derivats d'aquest sistema feren que progressivament els obrers preferissin uns altres llocs de treball i, despr�s de la guerra civil de 1936-39, entraren en un per�ode de forta decad�ncia. Les condicions de treball i les socials eren molt gravoses: obligaci�, tant per a l'obrer com per als seus familiars, de treballar exclusivament per a l'empresa, condicionament fins i tot en els matrimonis (eren afavorits els que es produ�en entre treballadors de la mateixa col�nia), acomiadament i p�rdua de la casa si no complien aquestes condicions, impossibilitat pr�ctica d'associar-se o d'organitzar vagues, etc. Les pr�ctiques de tipus feudal tenien llur paral�lelisme en l'obligaci� del compliment dels deures religiosos (les col�nies tenien capella i sacerdot propi), en la pres�ncia d'un edifici senyorial on residia o estiuejava el propietari, en els conjunts an�nims de les petites cases dels treballadors. En llur origen foren ben rebudes pels habitants de les altes valls del Principat, molt perjudicats per les guerres carlines i mancats de treball i sovint d'habitatge; la facilitat de transport en disminu� la import�ncia econ�mica i social. Algunes col�nies (la G�ell o la Sed�) arribaren al miler d'habitants. Jur�dicament eren regides pel decret llei de Col�nies Industrials del 1889. Alguna, com la col�nia G�ell, t� un especial inter�s arquitect�nic per la seva esgl�sia (obra d'Antoni Gaud�) i per la seva urbanitzaci�; les m�s importants foren, a m�s, les col�nies Rosal, Sed�, Vidal, el Borr�s i l'Ametlla de Merola.
Les primeres accions obreres s�n de tipus ludista. El ludisme consistia b�sicament en destruir les m�quines, a les que consideraven culpables de l'atur.	Maquinisme Introducci� generalitzada, progressiva i a gran escala de m�quines en el proc�s de producci�. La Revoluci� Industrial signific� un trasbalsament molt fort de les formes de producci� de b�ns, puix que introdu� l'�s generalitzat d'artefactes mec�nics que aconseguien d'estalviar m� d'obra, ja fos actuant com a complement de l'activitat productora de l'home, ja fos substituint-lo totalment, si m�s no en unes fases molt concretes de la fabricaci� d'un b� determinat. El maquinisme s'inici� juntament amb la revoluci� industrial, o sia, a partir del s XVIII, b� que, com a element b�sic de la formaci� de tota la producci� manufacturera i de les ind�stries b�siques, no fou fins al s XIX que sorg� com a caracter�stica definidora d'una �poca, amb la generalitzaci� de l'�s de les m�quines de vapor. Atur Inactivitat for�osa deguda a la manca de treball. L'atur pot �sser referit a la situaci� de la poblaci� que, volent treballar, no troba feina; a la situaci� d'una empresa inactiva; al percentatge d'empreses inactives d'un sector, o a tot un sector sense activitat. Hom distingeix entre l'atur voluntari, quan l'obrer no accepta de treballar per un salari considerat baix o en un lloc o un ofici inacceptables socialment, i l'atur for��s, quan l'obrer accepta de treballar per un salari o per unes condicions inferiors i no hi ha feina. Durant el s XIX hom no separava la noci� d'indig�ncia de la d'atur; encara m�s, hom considerava �Malthus hi influ� molt� els treballadors en atur una classe perillosa. En aquest per�ode, a causa de la influ�ncia del liberalisme, els governs s'abstenien d'intervenir en el nivell de l'atur. A la fi del s XIX i comen�ament del XX es produ�ren peri�dicament augments en el nivell d'atur a causa de les constants crisis industrials i agr�coles. No fou fins aleshores que la participaci� dels grups socialistes en els parlaments provoc�, de primer, discussions, i despr�s, lleis per a solucionar el problema. Ludisme Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del s XIX que destru�a les m�quines de la ind�stria. El ludisme rep el nom de Ned Lud (o Ludd), obrer que el 1779 destru� un teler mec�nic. El ludisme �s considerat com una reacci� visceral, b� que pogu�s estar m�s o menys organitzada, a les conseq��ncies del maquinisme industrial: els obrers prenien com a causa dels seus mals (atur, degradaci� del treball, baixos salaris, etc.) els instruments, enlloc d'atribuir-los a l'organitzaci� i el sistema de la producci� industrial. Els ludistes protagonitzaren accions violentes consistents a malmetre les m�quines i les eines de treball, �niques responsables, segons ells, de l'atur existent. Tanmateix, el ludisme constitueix l'inici del moviment obrer. Als Pa�sos Catalans hi hagueren accions ludites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus l'incendi de la f�brica Bonaplata (1835) i la destrucci� de les selfactines (1855). Ludita Obrer que, als primers temps de la industrialitzaci�, destru�a m�quines (ludisme). El Vapor F�brica creada a Barcelona el 1832 per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l'any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata. La f�brica fou la primera dels Pa�sos Catalans �i de l'estat espanyol� que empr� maquin�ria de vapor. Aquesta, malvista pels treballadors, perqu� comportava una reducci� de m� d'obra, fou el motiu de l'incendi de la f�brica, el 5 d'agost de 1835, durant els avalots d'aquell estiu. Bonaplata Nom amb que era coneguda la f�brica El Vapor.
Entre 1835 i 1843, els obrers participaren, al costat dels progressistes, en nombroses revoltes o bullangues, amb l'objectiu d'aconseguir augments de sou i el dret d'associaci�.	Bullangues, les Conjunt dels tumults produ�ts a Barcelona del 1836 al 1843, provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econ�mica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l'atur, problema de les quintes i dels consums) i condu�ts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes. La bullanga del 1837 acab� amb l'afusellament de Ramon Xaudar� i el desarmament de la Mil�cia Nacional, i la del 1842 amb el bombardeig de Barcelona per Espartero; la del 1843 �s coneguda per la Jam�ncia. Patuleia Nom que reberen, a Barcelona, els anys 1835-45 i especialment durant la revolta de la Jam�ncia, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situaci� revolucion�ria per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa. Crema de Convents, la Nom amb el qual �s coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l'incendi de resid�ncies religioses i en l'assassinat de religiosos. S'inici� a Reus el 22 de juliol de 1835, com a repres�lia per l'assassinat d'uns presoners liberals com�s per una partida carlina, capitanejada per un religi�s; foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos. Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recol�lectes de Riudoms. A Barcelona, el dia de Sant Jaume (25 de juliol), una multitud excitada pel frac�s d'una correguda de bous a la pla�a de la Barceloneta, incendi� els principals convents barcelonins (Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agust�, el Carme i els trinitaris descal�os) i assassin� uns quants religiosos, davant la passivitat de la guarnici�; l'ordre hi fou restablert, finalment, per la mil�cia urbana. Tamb� foren incendiats els convents de Sant Cugat del Vall�s, Sant Jeroni de la Murtra, els de caputxins de Matar�, d'Arenys i d'Igualada i les cartoixes d'Escaladei i de Montalegre. Aquesta demostraci� d'anticlericalisme popular, exacerbat pel clima d'odi de la guerra civil, fou dirigida exclusivament contra el clericat regular. Batall� de la Brusa Nom amb el qual fou conegut el dotz� batall� lleuger de la mil�cia urbana de Barcelona, format el 1835 i integrat per elements obrers de tend�ncies republicanes. Es disting� en les bullangues del 1836 i el 1837. Fou dissolt pel general Francisco Parre�o pel maig del 1837, i els seus components foren confinats a les Balears o a Cuba. Els seus membres anaven uniformats amb una brusa llarga com la dels carreters, d'on provingu� el nom de la unitat. La Bandera Proclama pol�tica apareguda a Barcelona a la darreria del 1836, durant els moviments insurreccionals, que provoc� una violenta reacci� entre la burgesia; incitava els obrers a proclamar la rep�blica i la independ�ncia de Catalunya i dur a terme la revoluci� exterminant els arist�crates; la signaven els Germans de la Gran Uni�. La Campana Himne revolucionari i patri�tic escrit en catal� per Abd� Terrades, repartit en fulls volants pel peri�dic barcelon� "El Republicano" (1842); la m�sica ha estat atribu�da a Anselm Clav�. Incita el poble a agafar les armes en nom de la rep�blica i a abolir qualsevol poder ali� a la voluntat popular, tot al�ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent). Adoptat pels republicans, esdevingu� aviat popular fins al punt d'�sser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vig�ncia com a can�� pol�tica es mantingu� al llarg de tot el s XIX. Insurrecci� Centralista Moviment revolucionari que es produ� principalment a Catalunya (setembre del 1843 - gener del 1844) per tal d'implantar una Junta Central que democratitz�s el govern i exerc�s la reg�ncia. Havia estat acordat (per� no dut a terme) per les forces que havien enderrocat el govern d'Espartero (maig-juliol del 1843) amb l'ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Prov�ncia de Barcelona. La burgesia i l'ex�rcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s'uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcci� de les operacions militars contra els insurrectes. Aquest bombardej� Barcelona i l'ocup� (novembre del 1843), i liquid� el moviment en prendre Figueres (gener del 1844), defensada per Abd� Terrades i Narc�s d'Ametller. A Barcelona, el moviment fou conegut amb el nom de la Jam�ncia. Jam�ncia, la Nom amb el qual fou coneguda la bullanga de Barcelona del 1843. El nom provenia del verb cal� jamar ('menjar'), i al�ludia humor�sticament als membres del Batall� de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s'havien apuntat per menjar de franc i cobrar l'estipendi (cinc rals diaris). La revolta s'inici� com a ajut a la insurrecci� general contra Espartero, que acab� amb el derrocament d'aquest, per� aviat es gir� contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals. Aquest intent, de sentit conservador, provoc� l'anomenada Insurrecci� Centralista. Les forces del govern no vacil�laren a ultrapassar el bombardeig de Barcelona d'Espartero, amb atacs sistem�tics, des de la Ciutadella i Montju�c, a la ciutat, desmoralitzada pel poc ress� exterior de la lluita i pel fet que el futur general Joan Prim s'havia posat al costat del govern, malgrat la seva suposada adhesi� als postulats dels progressistes. Sotmesa Barcelona a un rigor�s blocatge, la Junta de la ciutat inici� negociacions amb el nou capit� general, Laureano Sanz, que la commin� a la rendici� (19 de novembre), malgrat l'oposici� dels exaltats. La fi de la lluita represent� la submissi� definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralitzaci� a ultran�a que aquest, en mans dels moderats, emprengu� des d'aleshores.
A poc a poc, el proletariat va anar prenent consci�ncia classe.	Q�esti� social El marxisme va desvetllar la consci�ncia de l'exist�ncia d'un conjunt de problemes socials que afectaven especialment la classe treballadora, cada vegada m�s allunyada en benestar de la classe burgesa. Consci�ncia de classe Consci�ncia que els membres d'una classe social tenen, com a grup, de llur pertinen�a a la pr�pia classe. La problem�tica de la consci�ncia de classe �s inherent, hist�ricament, a la doctrina marxista i t� el puntal te�ric en Luk�cs. Segons aquesta perspectiva, una classe social no existeix com a tal sin� a partir del moment que en t� consci�ncia (tot entenent aquesta en un sentit no purament psicol�gic), �s a dir, quan s'organitza en partit aut�nom. Aix� els diversos nivells de l'an�lisi de Marx sobre la hist�ria poden �sser considerats com a etapes de la formaci� d'una classe, des de la massa indiferenciada d'individus, que tot seguit s'organitza en "classe en si" (classe-subjecte), fins a arribar a la "classe per si" (classe pol�tica), la qual cosa suposa una comprensi� de la classe com a subjecte de la hist�ria i com a factor gen�tic i transformador de les estructures socials. Actualment, la problem�tica de la consci�ncia de classe tendeix a �sser abandonada, en el sentit que hom ent�n que els homes -agrupats en classes socials- fan un paper objectiu, com a agents de la hist�ria i segons els l�mits donats per les estructures, independentment de la cosnci�ncia que en tinguin.
Ser� amb l'associacionisme quan podem parlar d'un moviment obrer efectiu. La lluita, per�, ser� llarga i dif�cil.	Associaci� 1. Uni� de diverses persones amb un vincle jur�dic per a un fi com�; en aquest concepte s�n compreses totes les manifestacions del fenomen associatiu (societats, sindicats, etc). Les associacions s�n grups que existeixen per assolir uns prop�sits espec�fics, segons un sistema expl�cit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu. 2. Uni� de diverses persones, vinculades jur�dicament, per a l'obtenci� d'un fi no lucratiu, la qual cosa no vol pas dir que no pugui �sser assolit un fi econ�mic (de fet n'hi ha que el tenen: cooperatives de consum i d'altres), sin� que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes. Els membres d'una associaci� �normalment anomenats socis� tenen uns drets i unes obligacions mutus i tamb� davant l'associaci�, que fixen els estatuts de cada associaci�, i que poden �sser legalment exigits. Les associacions s�n governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals s�n fixades per la llei i pels estatuts socials. Societat obrerista Corporaci� que considera el conjunt dels obrers com una entitat econ�mica i social.
L'obrerisme es canalitzar� primerament a trav�s dels sindicats...	Sindicalisme Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d'una millora de llurs condicions de vida i de treball. Sorg� com a conseq��ncia de la separaci� entre el treball i la propietat dels mitjans de producci�, produ�da pel desenvolupament del sistema capitalista. La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d'associaci�, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat. A l'estat espanyol, la influ�ncia inicial fou bakuninista (Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional del Treball, 1870), i m�s tard cristal�litz� en dues grans centrals sindicals: la Uni� General de Treballadors (UGT), de tend�ncia socialista, fundada a Barcelona el 1888, i la Confederaci� Nacional del Treball (CNT), de tend�ncia anarcosindicalista, fundada tamb� a Barcelona el 1911. El sindicalisme als Pa�sos Catalans Com arreu, els inicis del sindicalisme als Pa�sos Catalans es confonen amb una llarga etapa del moviment obrer i, en especial, amb l'esfor� per veure reconegut legalment el dret d'associaci�. Aix�, les societats obreres de 1840-43, com l'Associaci� M�tua d'Obrers de la Ind�stria Cotonera, o de 1854-56, com la Comissi� de la Classe de Filadors, foren sindicats embrionaris, organitzacions exclusivament de treballadors d'un mateix ofici que s'uniren per a la negociaci� col�lectiva amb la patronal i per a l'obtenci� del propi dret a l'associaci�. Fins al comen�ament del s XX el sindicalisme obrer es bas� en aquestes societats d'ofici constitu�des a escala local, les quals procuraren una certa federaci� entre elles: la Junta Central del 1841, la Junta Central de Directors de la Classe Obrera del 1855 o la Direcci� Central de Societats Obreres del 1868, totes organismes de Barcelona. Per a assolir una estructuraci� m�s �mplia calgu� esperar el 1870, amb la formaci� de la Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional del Treball, basada organitzativament en la reuni� de federacions locals de societats obreres. A m�s, paral�lelament, hom impuls� la formaci� d'unes unions d'ofici d'abast estatal, com �s ara la Uni� de Constructors d'Edificis, la Uni� Manufacturera, la Uni� de Treballadors del Camp, etc. Aquestes unions recolliren l'experi�ncia d'alguns intents anteriors, i molt en especial de la Federaci� de Les Tres Classes de Vapor o Uni� de Teixidors Mec�nics, Filadors i Jornalers. L'esfor� organitzatiu fou presidit per l'elaboraci� d'una estrat�gia sindical basada en la resist�ncia al capital mitjan�ant l'�s de la vaga i la creaci� d'unes caixes de resist�ncia alimentades amb la cotitzaci� dels afiliats; i aix� per m�s que la direcci� bakuninista de la Federaci� Regional tend�s posteriorment a minimitzar una acci� sindical per impulsar una acci� revolucion�ria. La Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola del 1881 no alter� pr�cticament aquest model sindical. Per la seva banda, la Uni� General de Treballadors, fundada el 1888, havia d'accentuar-ne el centralisme i la reglamentaci� de les condicions exigides per a la declaraci� d'una vaga. Fou al comen�ament del s XX que tornaren a desenvolupar-se amb for�a les unions d'ofici, les quals gradualment passaren a denominar-se federacions nacionals i, en general, s'adheriren a la UGT. Aix� no obstant, hi hagueren federacions d'un fort arrelament als Pa�sos Catalans o d'abast exclusiu del Principat: la Federaci� Espanyola de Vidriers i Cristallers, la Federaci� Nacional d'Obrers de la Mar i Transports Mar�tims, la Federaci� de Dependents de Catalunya, la Federaci� Espanyola de l'Art Fabril i T�xtil, etc. La renovaci� important del sindicalisme part� tanmateix del Principat, amb la fundaci� de la Solidaritat Obrera el 1907 i la formulaci� d'un sindicalisme revolucionari, formalment apol�tic i extraparlamentari, amb una clara aspiraci� a dirigir la lluita per l'emancipaci� dels treballadors, amb independ�ncia de qualsevol partit pol�tic. La Confederaci� Nacional del Treball i l'anarcosindicalisme partiren en una gran mesura d'aquesta nova concepci� del sindicalisme. Durant els anys de la Primera Guerra Mundial assol� la seva configuraci� organitzativa, basada ara en el Sindicat �nic, reuni� en un mateix sindicat d'ind�stria de diferents oficis. Per� l'oposici� dels sectors anarquistes n'imped� l'extensi�. En especial, hom s'opos� a les federacions d'ind�stria d'abast interlocal per por a malmenar el funcionament descentralitzat intern de la CNT, el qual continu� basat en les federacions locals, comarcals i regionals. D'altra banda, hom no ha de veure el sindicalisme totalment abocat a la dicotomia CNT o UGT. Hi hagu�, per m�s que amb menor import�ncia, un sindicalisme confessionalment cat�lic, un sindicalisme anomenat lliure perqu� afirmava �sser l'�nic realment apol�tic, i aix� mateix uns sindicats forts aut�noms. L'obrerisme cat�lic, iniciat sobretot amb els Cercles d'Obrers Cat�lics d'Antoni Vicent, el primer dels quals es fund� el 1864, evolucion� en els primers anys del segle cap a uns intents de sindicalitzaci�, de la m� especialment de Severino Aznar i de Gabriel Palau. El 1919 hom constitu� una Confederaci� Nacional de Sindicats Cat�lics d'Obrers, amb poca incid�ncia en el Principat, per� s� en el Pa�s Valenci� i Mallorca. Al Principat, fou la Uni� de Sindicats Lliures i la seva activitat violenta la for�a que intent� de combatre l'hegemonia de la CNT. D'altra banda, hi hagu� organitzacions sindicals com el Centre Autonomista de Dependents del Comer� i de la Ind�stria o el sindicat de contramestres del t�xtil El R�dium o la Federaci� Obrera de Menorca i la Federaci� de Societats Obreres de la Casa del Poble de Palma de Mallorca, que procuraren de mantenir-se al marge d'una adscripci� a la CNT o a la UGT. El sindicalisme agrari tingu� al Principat la m�xima expressi� en la Uni� de Rabassaires i poc pogu� avan�ar l'intent cenetista d'imposar la seva Federaci� Nacional d'Agricultors d'Espanya, la qual, per�, fou molt forta al Pa�s Valenci�. A Mallorca, en general, el sindicalisme agrari estigu� dominat per l'obrerisme cat�lic i una Federaci� Regional d'Obrers Camperols, que els socialistes constitu�ren el 1921, no reeix�. Durant la dictadura de Primo de Rivera, la clandestinitat de la CNT afavor� el creixement dels sindicats lliures en el Principat i de la UGT en el Pa�s Valenci� i les Illes. Durant el primer bienni republic� hom assist� a l'espectacular reorganitzaci� de la CNT, la desaparici� del sindicalisme lliure �el qual, tanmateix, intent� l'organitzaci� d'una Federaci� Obrera Catalana�, i el refor�ament en algunes zones dels Pa�sos Catalans de la UGT. Es produ�, a m�s, una gradual diferenciaci� sindical en estreta relaci� amb les diverses tend�ncies del moviment obrer. La CNT pat� l'escissi� dels Sindicats d'Oposici�, que incid� for�a en el Principat i el Pa�s Valenci�. Per la seva banda, la UGT de Catalunya fou afeblida el 1935 amb l'escissi� de la Uni� General de Sindicats Obrers de Catalunya, que pass� a estar sota l'exclusiva influ�ncia de la Uni� Socialista de Catalunya. El POUM impuls� la creaci� de la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical el 1936. La central sindical d'influ�ncia del PCE, la Confederaci� General del Treball Unit�ria, creada el 1933, tingu� poca pres�ncia en els Pa�sos Catalans: nom�s compt� amb algun sindicat important, com la Federaci� Obrera de Sindicats de la Ind�stria Gastron�mica del Principat, o el Sindicat �nic del Ram de la Construcci� a Mallorca. Una altra central sindical fou encara la Uni� de Treballadors Cristians de Catalunya. La necessitat d'un reagrupament fou especialment sentida el 1936, quan al Principat es torn� a l'enfortiment de la CNT i de la UGT. Durant la guerra civil de 1936-39, ambdues organitzacions sindicals tingueren un gran paper en l'elaboraci� i la fixaci� del nou ordre, sobretot l'econ�mic. I llur creixement, for�a incontrolat, es vei� enfortit pel decret de sindicalitzaci� obligat�ria. La vict�ria del franquisme signific� l'obligatorietat d'un sindicalisme mixt, amb la Central Nacional Sindicalista i l'Organizaci�n Sindical. Tanmateix, es mantingueren en la clandestinitat, amb m�s o menys incid�ncia segons el moment, grups de cenetistes, ugetistes i, a partir de l'any 1958, la Solidaritat d'Obrers de Catalunya, i durant els anys seixanta, les Comissions Obreres i la Uni� Sindical Obrera. Sindicat Associaci� formada per a la defensa dels interessos econ�mics i socials dels seus membres. Trobem sindicats obrers, sindicats camperols, sindicats agr�coles, etc. Sindicalisme pol�tic o socialista Sindicalisme vinculat amb m�s o menys intensitat a les idees socialistes. Presenta sindicats forts i nombrosos que centren les seves actuacions en reivindicacions de car�cter estrictament laboral (salaris, horaris,condicions de treball...). Aquest sindicalisme �s el que va consolidar la pr�ctica de les negociacions col.lectives entre obrers i amos. Recorren poc sovint a la vaga, encara que, quan ho fan, la seva for�a i capacitat de resist�ncia s�n impressionants. Dins d'aquest sindicalisme es contraposen el model alemany (depend�ncia del sindicat al partit) i el model brit�nic (subordinaci� del partit al sindicat). Conveni col.lectiu Acord escrit entre associacions professionals d'obrers i empresaris, amb personalitat jur�dica, per fixar les condicions laborals a qu� s'hauran d'ajustar els contractes individuals de treball. L'acord obliga les parts i t� efectes sobre els representants i, �dhuc, sobre tercers. Nascut a Anglaterra, s'estengu� per Europa al comen�ament del s XX gr�cies tant a les lluites obreres com al canvi de pol�tica social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l'estrat�gia sindical. Despr�s ha restat institucionalitzada i integrada dins la din�mica del desenvolupament econ�mic. Confederaci� sindical Agrupaci� de sindicats horitzontals en el pla nacional o internacional. Sindicalisme apol�tic o revolucionari Sindicalisme que reclama com a objectiu del sindicat la lluita per millorar les condicions de vida i de treball dels obrers i tamb� proposa la necessitat d'emancipar la classe obrera mitjan�ant la destrucci� del capitalisme. Molt m�s actiu i radical que el sindicalisme pol�tic o socialista, es va mostrar m�s procliu a la vaga i a la mobilitzaci�. Defensaven la independ�ncia dels partits pol�tics i molts es van mostrar propers a les ideologies anarquistes. El seu origen est� en la fundaci�, el 1895, de la Conf�d�ration G�n�ral du Travail (CGT) francesa. La Carta d'Amiens (1906) va perfilar els trets essencials del sindicalisme revolucionari: apoliticisme, defensa de l'acci� directa dels treballadors, negociacions entre obrers i amos sense acceptar cap mediaci� i la vaga general revolucion�ria com a mitj� per aconseguir una societat sense classes. Apoliticisme Acci� del qui no interv� en pol�tica o b� de qui no est� polititzat. Vaga Aturada col�lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicaci�, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Pot �sser tamb� de solidaritat, que es planteja com a suport a d'altres treballadors sancionats o en vaga, i tamb� pol�tica, quan les reivindicacions depassen l'�mbit laboral i tendeixen a una transformaci� de la societat. Si la vaga �s declarada simult�niament a totes les ind�stries d'un lloc o d'uns quants s'anomena vaga general. A vegades pren formes especials, com la vaga de zel, que consisteix en una aplicaci� rigorosa del reglament, i la vaga de bra�os caiguts, quan hom fa l'aturada sense abandonar el lloc de treball.
... i, m�s endavant, tamb� a trav�s dels partits pol�tics socialistes.	Partit pol�tic Agrupaci� de persones dedicades a la pol�tica que participen en la vida p�blica d'una societat. B� que tot al llarg de la hist�ria hom constata l'exist�ncia d'aquestes agrupacions, reflex de les diverses tend�ncies de la societat, no �s fins al s XIX, amb l'adveniment dels sistemes constitucionals, que els partits adopten estructures acostades a les actuals. Superades les teories liberals que propugnaven l'individu a�llat com a �nic subjecte pol�tic, les lleis constitucionals recolliren (avan�at ja el s XX) la institucionalitzaci� dels partits pol�tics, b� que precedentment exist�s el principi de lliure associaci� pol�tica. Els partits pol�tics han evolucionat en el sentit de passar de simples plataformes o m�quines electorals (molts partits es constitueixen a partir del sufragi universal) a partits ideol�gics. Actualment hom ent�n per partit pol�tic aquell que t� una organitzaci� estable i que participa regularment en totes les convocat�ries electorals (municipals, regionals, legislatives, etc), amb voluntat de conquerir el poder i no sols d'influir-hi (altrament, seria un grup de pressi� o un centre de pensament, de discussi�, etc). Hi ha tamb�, per�, partits pol�tics creats al voltant d'una personalitat destacada, com �s ara la UDR del general De Gaulle. Els partits poden �sser d'una sola classe social (camperols, obrers, etc) o multiclassistes, com actualment s�n la majoria dels partits. Poden �sser de quadres o de masses. Els primers, t�pics de la dreta, s�n formats pels parlamentaris o futurs candidats a ocupar c�rrecs p�blics i que no desitgen una filiaci� en massa, sin� redu�da i selectiva. Els de masses tenen unes caracter�stiques m�s ideol�giques i tenen activitats formatives en els per�odes entre les eleccions. L'estructura interna del partit �s diferent segons la ideologia i reflecteix, per tant, un sistema democr�tic en major o menor grau. N'hi ha que, de fet o de dret, tenen, al seu si, corrents o tend�ncies, mentre que d'altres s�n m�s r�gids i no admeten discrep�ncies (centralisme democr�tic). En els partits fonamentats en una persona, aquesta gaudeix de grans poders, situaci� agreujada quan es tracta d'un partit d'ideologia totalit�ria. Roig - Roja Dit de qui �s considerat pol�ticament revolucionari i m�s espec�ficament militant socialista o del moviment obrer. Expressi� arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sin�nim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris. Aix�, fou adoptada pels franquistes durant la guerra civil espanyola per designar el b�ndol republic�.
L'objectiu ser� la millora de les condicions de treball i de vida dels obrers, aix� com aconseguir una societat m�s justa i igualit�ria.	Legislaci� social Conjunt de normes de car�cter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevaci� econ�mica i social. A nivell internacional hi ha la inst�ncia de l'Organitzaci� Internacional del Treball. Compr�n l'asseguran�a social, la normativa administrativa del treball (treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, rep�s setmanal, etc) i l'assist�ncia social. Legislaci� laboral Conjunt de normes que regulen el treball. Previsi� social Conjunt de normes legals a favor dels treballadors. Compr�n l'asseguran�a social (de vellesa, invalidesa, accident de treball, malaltia, maternitat, vidu�tat, orfenesa i atur for��s). Societat sense classes Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les difer�ncies entre els homes degudes a l'actual estructura s�cio-econ�mica capitalista.
La hist�ria del moviment obrer catal� i espanyol alterna per�odes de gran activitat, coincidents amb la permissivitat dels governs de torn, amb per�odes de clandestinitat i repressi�, coincidents amb la intoler�ncia dels governs de torn. El moviment obrer neix a Catalunya, on apareixen les primeres organitzacions obreres.	Els inicis del moviment obrer Als Pa�sos Catalans, hom pot situar l'inici d'una lluita obrera amb caracter�stiques espec�fiques a Barcelona cap al 1840, despr�s d'uns antecedents m�s particulars de disputes amb la patronal del 1827, 1831 o 1834-35 (la denominada "q�esti� de la llargada de les peces teixides"). La nova lluita obrera, diferenciada dels motins urbans o camperols anteriors, aparegu� en estreta relaci� amb el proc�s de creixement de la ind�stria t�xtil cotonera al Principat, la qual ocupava uns 117 000 obrers el 1839, xifra que al comp�s de la progressiva mecanitzaci� davall� fins a 75 000 el 1850, i torn� a cr�ixer en la segona meitat del segle. D'altra banda, havia de mantenir durant for�a temps unes fortes connexions amb el desenvolupament del republicanisme radical. Des d'un bon comen�ament, temes centrals del moviment obrer foren l'associacionisme de resist�ncia i la solidaritat i consci�ncia de classe, per� aix� no signific� inicialment l'elaboraci� d'un programa propi coherent i menys socialista (malgrat la t�mida pres�ncia d'algunes teories anivelladores). L'esfor� i les primeres lluites sorgiren per a resistir un empitjorament de les condicions laborals (especialment contra la rebaixa de les retribucions o per a combatre la manca de feina) i alhora per a obtenir el reconeixement legal del dret d'associaci�. La seva inserci� i influ�ncia en la vida pol�tica fou real, per� de fet, com a m�nim fins el 1868, sempre es produ� a remolc dels grups progressistes i en ocasions de la nova burgesia. La creaci� d'unes primeres estructures organitzatives fou dif�cil i aquestes nom�s es pogueren desenvolupar en 1840-43 i en 1854-56. Amb una localitzaci� quasi exclusiva al Principat, en 1840-43, a l'empara del moment governamental progressista, l'Associaci� M�tua d'Obrers de la Ind�stria Cotonera impuls� la formaci� d'associacions semblants a Vic, Igualada, Olot, Matar�, Sabadell, etc, i a Barcelona dinamitz� un moviment, encap�alat per Joan Muns, que agrup�, juntament amb els teixidors, fusters, sabaters, clavetaires, etc. Hom aconsegu� la creaci� d'una primera cooperativa de producci�, La Companyia Fabril (1842), i tamb� l'establiment d'una comissi� mixta amb la patronal. El frac�s del moviment de la Jam�ncia del 1843, al qual se sumaren els obrers, i la posterior consolidaci� en el poder dels moderats provoc� la quasi total desaparici� de l'activitat de les societats obreres. La reorganitzaci� del moviment obrer en 1854-56 part� de la resist�ncia dels filadors a la introducci� de les m�quines autom�tiques de filar conegudes com a selfactines. Aquest antimaquinisme obrer pot �sser vist com a emparentat amb el fenomen ludista d'arreu d'Europa. Hi hagueren certament manifestacions de ludisme als Pa�sos Catalans abans del 1854; aix�, el 1821 a Alcoi o el 1823 a Camprodon contra la introducci� de m�quines de filar i cardar llana, o el 1835 quan la crema de convents fou acompanyada a Barcelona de l'incendi de la f�brica El Vapor, de Bonaplata, Vilaregut i Companyia. Tanmateix, sembla que foren accions dutes a terme per camperols i menestrals i no pels obrers de la ind�stria cotonera, que en �sser m�s moderna ocupava molt poc treball dom�stic. El 1854 la Comissi� de la Classe de Filadors, que tingu� com a dirigents destacats Josep Barcel�, Ramon Maseras i Joaquim Molar, es llan�� al boicot de les noves m�quines, impulsada especialment per l'atur for��s existent entre els filadors de cot�, i fou aix�, potser, el primer exemple d'antimaquinisme clarament obrer. Despr�s, el boicot a les selfactines aparegu� en part superat per un esfor� organitzatiu amb la constituci� de la Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gener del 1855), que es fix� com a objectius principals el reconeixement legal, la limitaci� de la jornada laboral, la formaci� d'un jurat mixt que fes possible el signament de contractes col�lectius de treball, etc. I aquestes foren les reivindicacions de la primera vaga general a Catalunya, primera de tot l'estat espanyol, del juliol de 1855. El frac�s final d'aquesta dugu� a intentar una ampliaci� a tot l'estat espanyol de l'agitaci� en favor del reconeixement del dret d'associaci�. El tip�graf Ramon Sim� i Badia an� a Madrid i fund� El Eco de la Clase Obrera (agost del 1855), hom recoll� 33 000 firmes d'obrers reclamant el dret d'associaci� (setembre) i Joan Alsina i Joaquim Molar anaren a les corts espanyoles per impugnar la legislaci� que consagrava els contractes de treball individuals (novembre). Finalment, per�, el moviment obrer es vei� abocat, com el 1843, a fer costat als grups progressistes i particip� en la resist�ncia contra el cop d'estat d'O'Donnell (jornades de juliol del 1856, en les quals la repressi� del general Zapatero caus� m�s de 500 morts). Inicialment els obrers havien compartit una gran part de les formulacions ideol�giques dels patrons en contra de l'antic r�gim i del medi hostil per al desenvolupament industrial, i aquest depenia en especial tant del comer� colonial com de la pol�tica governamental respecte a la importaci� de teixits estrangers. El moviment obrer de 1840-43 i 1854-56 signific� certament l'aparici� d'un cam� divergent i oposat al de la burgesia industrial, per� val a dir que es mantingueren �i es mantingueren tot el s XIX� alguns elements que recordaven la vella entesa: sobretot una comuna defensa del proteccionisme (posada de manifest el 1842 contra els projectes d'Espartero d'un tractat comercial amb la Gran Bretanya, i el 1855 contra la pol�tica aranzel�ria governamental). En definitiva, fins el 1868 l'aparici� d'embrion�ries formes sindicals en les �rees m�s industrialitzades dels Pa�sos Catalans, de fet quasi exclusivament al Principat, es produ� en una gran mesura fent costat a les classes mitjanes i populars en les importants commocions pol�tiques del 1840 i el 1854. El socialisme ut�pic, que fou b�sicament una elucubraci� reformista social d'alguns metges, advocats o periodistes, no hi tingu� gaire influ�ncia. Una major difusi� entre la classe obrera havia de tenir, en canvi, la particular filosofia obrerista subjacent en les associacions corals creades per Josep Anselm Clav� a partir del 1850 i la progressiva introducci� en el decenni dels seixanta del cooperativisme. Aquest, juntament amb la protecci� legal m�s o menys paternalista d'institucions com l'Ateneu Catal� de la Classe Obrera, constitu�t el 1862, i d'altres de semblants fundats a Manresa, a Alacant, a Palma de Mallorca, etc, permeteren de mantenir viu l'esperit associacionista obrer, aix� com la seva relaci� amb les tend�ncies republicanes del partit democr�tic.
Inicialment, el moviment obrer va estar influenciat pels ut�pics francesos i les seves idees sobre mutualisme i cooperativisme.	Socialisme ut�pic Fase inicial de l'evoluci� del pensament i de l'acci� socialistes, caracteritzada per la cr�tica de les estructures i relacions socials vigents i la descripci� te�rica d'un futur sistema social "perfecte", harm�nic i basat en la igualtat de tots els homes. Fourierisme Sistema filos�fic i econ�mic de Charles Fourier i dels seus seguidors. Cabetisme Doctrina dels seguidor d'�tienne Cabet. Ic�ria Illa imagin�ria on �tienne Cabet situ� l'acci� de la seva novel�la filos�fica Voyage en Icarie, descripci� d'un pa�s en el qual hom practicava el comunisme, que despert� un gran entusiasme entre la classe obrera de Fran�a en el decenni de 1840-50. El 1847 Cabet f�u una crida als seus seguidors europeus perqu� participessin en la fundaci� d'una Ic�ria real als EUA. Un primer intent, al territori de Texas, fracass� totalment; i la segona temptativa, a l'antiga ciutat mormona de Nauvoo (Illinois), desemboc� en baralles i dissensions greus que portaren fins a l'expulsi� del mateix Cabet, que mor� d'apoplexia al cap de poc temps (1856). Als Pa�sos Catalans, la idea d'un comunisme icari� aconsegu� d'atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narc�s Monturiol fund�, per tal de propagar-la, el setmanari "La Fraternitat" (novembre del 1847 - mar� del 1848). El grup, del qual formaven part Mart� Carl�, Josep Anselm Clav�, Francesc Su�er i Capdevila i Francisco Jos� Orellana, entre altres, i que comptava amb les simpaties d'Abd� Terrades i, a Mallorca, del clergue Jeroni Bibiloni, inici� la publicaci� del Viatge a Ic�ria i d'alguns opuscles de Cabet. La temptativa fou deturada per la repressi� del govern de Narv�ez, fet que no imped� la participaci� de dem�crates catalans en les primeres expedicions per a fundar Ic�ria, principalment el metge Joan Rovira, Ignasi Montaldo i Joan Monturiol, germ� de Narc�s; aquest darrer, per l'agost del 1853 intent� tamb� d'emigrar a Nauvoo amb la seva fam�lia. Amb el frac�s, alhora, de les col�nies icarianes de Cheltenham, de Missouri (1864) i de Nauvoo, els qui romangueren fidels a aquella modalitat del comunisme ut�pic s'establiren a Corning, comtat d'Adams, Iowa, en un indret ja seleccionat pel mateix Cabet. L'experiment dur� fins el 1895, no sense haver conegut abans una altra escissi� per part dels joves �segons que sembla, partidaris aleshores del comunisme cient�fic�, que el 1884 establiren la comunitat d'Icaria-Speranza, al comtat de Sonoma, a Calif�rnia. En diversos moments de la hist�ria d'aquestes comunitats, els icarians catalans i llurs fam�lies participaren en llurs vicissituds; aquest fou el cas, indubtablement, d'Ignasi Montaldo, Leonci Cubells i les fam�lies respectives, i potser tamb� de Joan Abella, destacat dirigent barcelon� durant el Bienni Progressista. En 1846-47 uns quants seguidors de Cabet s'establiren, per viure-hi en comunitat, al Poblenou, a la banda costanera de Sant Mart� de Proven�als, que, justament per ells, fou coneguda un quant temps amb el nom d'Ic�ria (nom recollit pel pla Cerd�), que s'ha conservat en el de l'avinguda barcelonina, abans anomenada cam� del Cementiri i, despr�s del 1939, del Capit�n L�pez Varela. Cooperativisme Moviment, ideologia i conjunt de teories relatives a les cooperatives. Cooperativa Unitat econ�mica de producci�, comercialitzaci� o consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis. El sorgiment hist�ric i el desenvolupament de les cooperatives han donat lloc a tot un moviment social (cooperativisme). Cal diferenciar el cooperativisme com a modalitat d'associaci� econ�mica (adequada a determinats sectors i moments dins el sistema capitalista) del cooperativisme ent�s com a moviment social reformador o revolucionari, tal com el formularen els socialistes ut�pics del s XIX (Fourier i Owen: comunitats ideals i alliberadores, falansteris, col�nies, etc) i tal com �s estructurat als estats socialistes. En relaci� amb el primer aspecte, hom ha de remuntar-se a l'any 1844, quan vint-i-vuit teixidors de Rochdalex (Gran Bretanya) establiren el primer magatzem cooperativista, que venia a preus de mercat normals i repartia els beneficis entre els seus membres. Cent anys despr�s era el primer negoci de la ciutat, amb 90 000 membres. Els principis i les normes establerts des de la seva fundaci� s�n la base de tota la formalitzaci� jur�dica posterior: nombre il�limitat de membres, funcionament democr�tic, limitaci� dels rendiments del capital i reembors al consumidor. Les cooperatives de consum s'estengueren r�pidament a tot Europa. Mutualisme Sistema de prestacions m�tues que �s a la base de la mutualitat. Mutualitat Associaci�, generalment volunt�ria, i imposada com a obligat�ria per algunes legislacions laborals, de persones afectades per uns mateixos interessos i riscs per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d'aquests riscs mitjan�ant una contribuci� de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap �nim de guany. El Vapor Peri�dic mercantil, pol�tic i literari en castell� que aparegu� el 22 de mar� de 1833 per iniciativa d'Antoni Bergnes de las Casas, que l'edit�. Apareixia primer tres vegades la setmana (fins el 10 de juny de 1834), despr�s quatre (fins el 30 de desembre de 1834) i finalment fou diari (gener del 1835). Ramon L�pez i Soler en fou el primer director, fins que a l'agost del 1835 emigr� a Fran�a; en aquesta primera �poca cal destacar en l'aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicaci� d'una s�rie de composicions po�tiques en catal� (les famos�ssimes Trobes de B.C.Aribau, i tamb� Lo vot complert de P.Mata i Fontanet). A partir de l'abril del 1835, Bergnes �que havia creat a la redacci� un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per als subscriptors� se separ� de l'empresa i el peri�dic fou impr�s per M.Rivadeneyra. Despr�s de L�pez i Soler sembla que J.F.Monlau el dirig� uns quants mesos, per� cap al juliol del 1836 consta com a redactor principal J.A.de Covert Spring (potser identificable amb el mateix Monlau), que, des de les seves p�gines, introdu� a l'estat espanyol les idees de Saint-Simon. Declaradament progressista primer, no sembla provat el seu decantament cap al camp moderat, i aix�, quan a l'octubre del 1836 l'empresa editora, al�legant motius econ�mics, decid� la seva fusi� amb el moderat El Guardia Nacional, l'equip redactor (encap�alat per Covert Spring i compost per Mari� Gonz�lez, Pere Mata, Antoni Ribot, Josep Llaus�s, Manuel Mil� i Ramon Torrens) no accept� la decisi� i cre� "El Nuevo Vapor" (27 d'octubre de 1836), que a partir del desembre adopt� el seu antic nom. Tanmateix, des de les seves p�gines, Covert Spring denunci� els grups de l'esquerra del radicalisme (fet que provoc� la dimissi� de Ribot i de Mata) i contribu�, amb les seves provocacions, als avalots entre l'ex�rcit i les dissoltes mil�cies urbanes (maig del 1837) que acabaren amb l'afusellament de Ramon Xaurad�. Pocs dies despr�s Covert Spring abandon� la direcci� del peri�dic, que deix� de publicar-se pel febrer del 1838. En l'aspecte literari cal destacar la participaci� de Mil� i Fontanals (Cl�sicos y rom�nticos, 1836) i algunes altres composicions catalanes (per exemple les de J.Ribot, 1837); i en l'econ�mic, public� articles de Guillem Oliver (1835), defens� el proteccionisme i reprodu� articles on es palesa la influ�ncia de Fourier. En conjunt, �s una de les publicacions m�s interessants, en molts aspectes, del seu moment. La Fraternidad Setmanari subtitulat de educaci�n y moral, creat i dirigit per Narc�s Monturiol a Barcelona pel novembre del 1847 i que sort� fins al mar� del 1848. Es present� com a �rgan del "partit socialista espanyol" i fou la primera expressi� p�blica del grup cabeti� catal�, amb el mateix Monturiol, Josep Anselm Clav�, el metge Joan Rovira, Francesc Sunyer i Capdevila i el militar Francisco Jos� Orellana. El peri�dic reprodu� fragments de Viaje por Icaria, obra tradu�da per Orellana i Monturiol i publicada el 1848, aix� com els fullets De qu� manera soy comunista i Mi credo comunista. Susp�s governativament, el mateix grup edit� posteriorment "El Padre de Fam�lia" (octubre del 1849 � mar� del 1850). Ateneu Catal� de la Classe Obrera Associaci� fundada el 1861, a Barcelona, amb el prop�sit de servir culturalment als obrers. Fins el 1868 fou dominat pels liberals progressistes, per� a partir de la revoluci� de setembre d'aquest any hi predominaren els bakuninistes com Rafael Farga i Pellicer, Jaume Balasch, Josep Llunas i Pujals. Igualment com la secci� espanyola de la Primera Internacional, fou clausurat en produir-se el cop d'estat del general Pavia el gener del 1874.
Les primeres associacions sindicals es van formar a Catalunya cap a la d�cada del 1840. La primera fou la dels teixidors de cot� de Barcelona.	Societat de socors mutus Associaci� d'ajuda m�tua. Fou el primer tipus d'organitzaci� obrera. Les societats de socors mutus actuaven com a societats de resist�ncia i provenien, a vegades, d'antigues formes de protecci� dels artesans per oficis; ajudaven el treballador en cas de malaltia o d'atur i van organitzar les primeres vagues gr�cies al cobrament de quotes, que permertiuen crear caixes de resist�ncia. Associaci� M�tua d'Obrers de la Ind�stria Cotonera Associaci� obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiraci� de Joan Muns, amb la finalitat d'ocupar-se de la previsi� social dels treballadors t�xtils. Espartero en decret� la dissoluci� (1841), ordre que no fou aplicada fins despr�s de l'enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any. Gr�cies, tanmateix, a la intervenci� de l'ajuntament barcelon�, el governador reconegu� (1842) la societat, amb el nom nou de Societat de Protecci� de Barcelona i sota certs condicionaments (gesti� econ�mica p�blica, reunions anunciades pr�viament a l'autoritat). La concessi� d'un pr�stec per part de la diputaci� permet� als obrers la construcci� d'una f�brica cooperativa (1842). El mateix any, arran de la sufocaci� del moviment revolucionari en el qual havien participat els obrers t�xtils, l'associaci� fou dissolta; sobrevisqu�, tanmateix, en certa manera, cinc anys sota la nova denominaci� de Companyia Fabril de Teixidors del Cot� de Barcelona, que intent� de dur a terme un curi�s experiment de producci� socialitzada a Catalunya.
En aquesta etapa (1840-1868), el per�ode de m�xima conflictivitat fou durant el Bienni Progressista (1854-1856).	Conflicte de les selfactines Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanitzaci� de la filatura amb les selfactines. Unes primeres reaccions als Pa�sos Catalans, contra la introducci� de maquin�ria en el proc�s de la producci� i contra l'atur for��s que resultava de la mecanitzaci�, es produ�ren a Alcoi (1821), Camprodon (1823), Barcelona (1835) i Igualada (vers el 1847). Les selfactines foren introdu�des al Principat vers el 1844. El 1849 funcionaven amb aquestes m�quines 91 468 fusos. L'any 1854 els fusos en moviment eren ja m�s de 200 000. A Barcelona, aquestes m�quines ocupaven el 1854 uns 1 200 filadors. En ocasi� de la revoluci� progressista, es produ�ren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854 reaccions violentes contra les f�briques de filatura on funcionaven selfactines: incendi de la f�brica Arnau i altres danys de menor import�ncia a les f�briques o a la maquin�ria de Castells i Cia, Jord� i Mas, Josep Morull i Pi, Ros�s i Cia, la Industrial Cotonera, Esteve, Miquel i Cia, La Cotonera SA. A m�s, els filadors en bloc, sota la guia de llurs dirigents Josep Barcel�, Ramon Maseras, Antoni Gual, Miquel Guilleuma i Josep Nogu�, anaren a la vaga de protesta contra aquesta mena de maquin�ria. La vaga inclin� el capit� general, Ram�n de la Rocha, a prohibir l'�s de les selfactines (25 de juliol de 1854). Enmig de la vaga es produ� una famosa pol�mica period�stica entre Laure� Figuerola i els dirigents obrers, que degener� en amenaces de viol�ncia contra la persona de Figuerola. L'acord entre fabricants i obrers, el 18 d'octubre, que patrocin� el governador civil Pascual Madoz, represent� el final oficial de la vaga. El govern de Madrid revoc� el 9 d'agost l'ordre de prohibici� de les selfactines dictada per La Rocha, per� el temor de les reaccions obreres f�u ajornar la seva publicaci� fins el maig del 1855. Vaga general Quan la vaga �s declarada simult�niament a totes les ind�stries d'un lloc o d'uns quants. Vaga general del 1855 Fou la primera vaga general al Principat, en defensa del dret d'associaci�, i afect� les principals zones industrials, amb m�s de 40 000 vaguistes i 9 dies de vaga. Mot� dels Consums Revolta popular produ�da en diversos punts de l'estat espanyol (1856) contra l'impost de consums que el govern d'Espartero havia suprimit, en teoria, el 1854, per� que es mantenia, de fet, amb diversos pretexts. L'encariment dels queviures per les males collites i per l'exportaci� de blat que la guerra de Crimea (que deix� una part d'Europa sense el blat rus) afavoria provoc� disturbis a Arag� i a Andalusia i, m�s tard, a Castella, on provoc� la caiguda del govern.
El moviment obrer durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), �poca de llibertats, rep una gran empenta gr�cies a la legalitzaci� de les organitzacions obreres.	Sexenni Tamb� Sexenni democr�tic o Sexenni revolucionari. Per�ode de la hist�ria de l'estat espanyol que compr�n des de la revoluci� de setembre de 1868, en qu� fou enderrocada Isabel II, fins a la restauraci� dels Borbons en la persona del fill d'Isabel, Alfons XII, el 1874. La dial�ctica pol�tica del Sexenni compr�n quatre fases: juntes revolucion�ries i govern provisional, monarquia constitucional (Constituci� del 1869 i regnat d'Amadeu I), rep�blica del 1873, i rep�blica del 1874. Revoluci� de Setembre del 1868 Moviment revolucionari, conegut tamb� amb el nom de La Gloriosa, que foragit� del tron espanyol Isabel II i obr� un per�ode de llibertats democr�tiques durant el qual irromperen en la vida pol�tica, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74). Gloriosa la Nom amb qu� fou coneguda popularment la Revoluci� de Setembre del 1868. Llibertats individuals (o p�bliques) Conjunt dels drets reconeguts a tota persona com a fonamentals i inviolables en la constituci�. Llibertats pol�tiques Conjunt de llibertats establertes als pa�sos democr�tics que permeten als ciutadans la participaci� en les tasques pol�tiques. Compr�n, entre altres, la llibertat de pensament, d'expressi�, de reuni� i d'associaci�, de treball, de comunicaci� (premsa, r�dio i televisi�, principalment) i d'ensenyament. Dret d'associaci� Una de les llibertats p�bliques reconegudes a nombroses constitucions, consistent en la possibilitat de poder constituir associacions de tipus divers (pol�tiques, sindicals, cient�fiques, culturals, religioses, recreatives...). Les constitucions en solen regular les condicions.
La principal societat obrera creada en aquest per�ode fou la Federaci� de Les Tres Classes de Vapor.	Federaci� de Les Tres Classes de Vapor Societat obrera creada a Barcelona poc despr�s de la Revoluci� de Setembre (1868), aplegant els tres rams de la ind�stria t�xtil: filadors, teixidors i jornalers. Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el m�s important dels sindicats del seu temps, amb for�a organitzada als principals centres fabrils de Catalunya: Barcelona, Sallent de Llobregat, Vilanova i la Geltr�, Manlleu, Manresa, Matar�, Centelles, etc. Sota la direcci� de Climent Bov�, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tom�s Valls, Eudald Xuriguera i d'altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congr�s Obrer de Barcelona (1870) i s'adheriren a l'AIT (1871). Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a M� per formar la Uni� Manufacturera. Suspesa la seva activitat arran de la dissoluci� de la Internacional a l'estat espanyol (1874), l'entitat es reorganitz� el 1881 i conegu� una r�pida creixen�a �trenta mil membres l'any 1886�, comptant amb un �rgan de premsa, El Obrero. Ideol�gicament, segu� una l�nia de sindicalisme moderat i antibakuninisme que port� els seus homes, successivament, cap a posicions pro-republicanes, marxistes i, per fi, a la creaci�, el 1891, del Partit Socialista Oportunista, adherit al possibilisme. Aquesta creixent moderaci� i el col�laboracionisme amb el patronat provocaren una crisi mortal de la Federaci�, la qual acab� desapareixent cap al 1916. La majoria dels obrers cotoners que n'havien format part ingressaren m�s tard a la CNT.
En aquests anys, el moviment obrer rebr� la influ�ncia de l'internacionalisme i del republicanisme.	Internacionalisme i republicanisme (1868-74) L'exist�ncia de l'Associaci� Internacional de Treballadors (fundada el 1864), que don� un cert model organitzatiu i elabor� uns objectius propis, aix� com l'esclat de la Revoluci� de Setembre (1868), que permet� el desenvolupament pol�tic de les classes populars, incidiren ben directament en el moviment obrer catal� de 1868-74. La constituci� en el Primer Congr�s Obrer Espanyol, del juny de 1870, de la Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional del Treball signific� el triomf d'un nucli obrer bakuninista que havia de dirigir la reorganitzaci� del moviment obrer, ara presidida per una actuaci� clarament classista i per la introducci� d'idees col�lectivistes i socialistes. L'�xit del bakuninisme es produ� a trav�s d'un pacte inicial amb el sindicalisme apol�tic, majoritari en el moviment obrer del Principat, i �s important de constatar que hom hagu� de renunciar a l'antipoliticisme, �s a dir, a l'enfrontament obert amb el republicanisme. L'important creixement de la Federaci� Regional a tot l'estat espanyol es fonament� en la for�a obrera dels Pa�sos Catalans (aix�, dels 20 352 obrers representats en el congr�s de C�rdova del desembre del 1872, m�s de 16 000 eren del Principat, el Pa�s Valenci� i les Illes). Per� val a dir que aquesta rest� lluny de seguir el progressiu radicalisme antipol�tic i insurreccionalista de la direcci� bakuninista, la qual, d'altra banda, resid� successivament a Madrid, Val�ncia, Alcoi i altra vegada a Madrid, per� mai a Barcelona, malgrat �sser sens dubte el centre del sindicalisme a tot l'estat espanyol. Al marge de la Internacional continu� existint un cert moviment associacionista obrer, i al Principat es feren intents, fracassats, d'estructurar un obrerisme expl�citament republic� federal (el Partit Socialista Republic� Federal, del maig del 1872, o l'Associaci� Nacional de Treballadors, de l'octubre del 1871), mentre es mantenia un societarisme legalista i antirevolucionari (en especial la Societat de Teixidors a M�, molt influ�da per Rubaudonadeu i Roca i Gal�s). Tanmateix, una major import�ncia tingu� el pes del sindicalisme apol�tic, per� prorepublic�, dins la Federaci� Regional, el qual fou majoritari, per exemple, en la Uni� Manufacturera (que pel maig del 1872 tenia 28 000 obrers federats). Amb l'establiment de la Primera Rep�blica passaren de fet a dominar, a Barcelona, dirigents sindicalistes com Josep Bragulat, Manuel Bochons, Jaume Balasch, Joan Nuet, etc, en detriment del paper del grup bakuninista (Farga i Pellicer, Senti��n, Garcia i Vi�as, Hugas, etc) i de les seves esperances d'aprofitar la situaci� pol�tica per a llan�ar-se a una revoluci� social immediata. Aix�, al Principat no foren seguides les crides insurreccionalistes fetes per la direcci� bakuninista de la Federaci� Regional durant l'esclat del cantonalisme. Nom�s a Alcoi, seu llavors de la Comissi� Federal (amb Albarrac�n, Fombuena, Tom�s, etc), els bakuninistes pogueren imposar una insurrecci� internacionalista. De tota manera, mentre els grups i les tend�ncies legalistes o cooperativistes no aconseguiren d'estructurar una organitzaci� obrera general, els anarquistes bakuninistes s� que ho feren. No pogueren fer acceptar l'antipoliticisme, per� amb ells es formul� dins el moviment obrer un cos doctrinal que preconitzava l'allunyament de l'obrer de la pol�tica i la defensa d'uns principis revolucionaris de reestructuraci� social i de destrucci� del sistema economicosocial capitalista. Internacionalisme Moviment proletari que propugna la uni� internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme. Republicanisme Doctrina dels partidaris de la rep�blica com a forma de govern. La primera formulaci� doctrinal acurada fou la de Pi i Margall, art�fex principal del Partit Republic� Democr�tic Federal (1868). Aprofitant el buit de poder ocasionat per l'abdicaci� d'Amadeu I, els republicans aconseguiren de proclamar la Primera Rep�blica Espanyola (1873-74), de la qual foren presidents llurs dirigents principals: Figueras, Pi i Margall, Salmer�n i Castelar. Deixat de banda pel sistema de la Restauraci� canovista, el republicanisme perd� efic�cia a causa de les m�ltiples divisions entre els federals i Pi i Margall, els possibilistes de Castelar, els progressistes de Ruiz Zorrilla, els radicals de Lerroux, els reformistes de Melqu�ades �lvarez, etc.
La difusi� de la I Internacional (AIT), va donar pas al moviment internacionalista a l'Estat espanyol. La primera iniciativa fou la celebraci� del Primer Congr�s Obrer (Barcelona, 1870), en el qual es va fundar la FRE de l'AIT, la primera organitzaci� sindical d'�mbit estatal.	Associaci� Internacional de Treballadors (AIT) Organitzaci� de treballadors fundada a Londres el 1864, coneguda generalment per Primera Internacional. Primera Internacional Nom de l'Associaci� Internacional de Treballadors (AIT), fundada a Londres el 1864, amb l'objectiu de lluitar per la millora de la classe obrera a nivell mundial. Les disputes ideol�giques (els marxistes imposaren llurs tesis, aconseguint l'expulsi� dels anarquistes) i el ress� de la Comuna de Par�s (1871) foren les causes del seu frac�s. Es va dissoldre l'any 1876 a Filad�lfia. Organitzaci� de treballadors de car�cter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d'Associaci� Internacional de Treballadors. Adopt� una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l'emancipaci� dels treballadors nom�s podia �sser obra d'aquests mateixos i es pronunciava per la col�lectivitzaci� dels mitjans de producci�. Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general. Celebr� congressos a Ginebra (1866), Lausana (1867), Brussel�les (1868) i Basilea (1869). La derrota de la Comuna de Par�s aguditz� la pol�mica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s'escind� al congr�s de l'Haia del 1872. Els partidaris de Marx celebraren nous congressos, a Ginebra (1873) i, el darrer, a Filad�lfia (1876). Els partidaris de Bakunin reconstru�ren una altra Internacional a Saint-Imier (1872), que reun� el darrer congr�s a Gant (1877). Primer Congr�s Obrer Espanyol Assemblea que reun� per primera vegada delegats de societats obreres de tot Espanya, celebrada a Barcelona del 18 al 25 de juny de 1870, als locals del Teatre del Circ. La idea de la reuni� fou llan�ada el febrer del 1870 pel setmanari internacionalista madrileny �La Solidaridad� i recollida per �La Federaci�n� de Barcelona; el lloc fou fixat per un plebiscit efectuat entre la majoria de les societats obreres existents (149 societats i 15 216 obrers). Hi assistiren 89 delegats amb dret a vot, dels quals 74 eren catalans (50 de Barcelona). Des d'un principi el congr�s es present� com a adherit a l'AIT. Les principals q�estions debatudes i aprovades foren: acci� sindical, de resist�ncia al capital; defensa del cooperativisme per� no com a principal cam� de l'emancipaci� obrera; organitzaci� social dels treballadors, basada en les seccions d'ofici que s'havien de reunir en federacions locals (i aquestes, en federacions regionals); finalment, actitud apol�tica. Els delegats bakuninistes (entre altres, Farga i Pellicer, Gonz�lez Morago, Francesc Tom�s, Garcia i Vi�as) davant les tres primeres q�estions s'aliaren amb els delegats sindicalistes (especialment Bov�, Bala��, Rovira) per v�ncer f�cilment els cooperativistes (notablement Roca i Gal�s). En la q�esti� de l'actitud pol�tica els sindicalistes es dividiren (aix�, els politicistes Rubaudonadeu i Rovira, i els apol�tics Bov�, Nuet i Bala��) i els bakuninistes hagueren de renunciar a l'antipoliticisme per aconseguir l'aprovaci� d'un apoliticisme que permetia als afiliats de practicar individualment qualsevol acci� pol�tica. El congr�s signific� la constituci� definitiva de la Federaci� Regional Espanyola de l'AIT; fix�, a m�s, la resid�ncia del consell federal a Madrid (A. Lorenzo, T. Gonz�lez Morago, E. Borrell, F. Mora i A. Mora). Federaci� Regional Espanyola de l'AIT Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional del Treball. Sigla: FRE. Primera organitzaci� sindical obrera d'abast espanyol, creada pel Primer Congr�s Obrer Espanyol, pel juny del 1870, despr�s de la formaci�, el 1869, d'uns primers nuclis internacionalistes a Madrid (Lorenzo, Mora, Gonz�lez Morago, etc) i a Barcelona (Farga i Pellicer, Garc�a Vi�as, Soriano, etc). Tingu� inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, per� la seva for�a cresqu�, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, m�s de la meitat dels quals corresponien al Principat. Adherida a l'AIT, reb� els efectes de la repressi� contra el moviment obrer desencadenada despr�s dels fets de la Comuna parisenca (mar�-maig del 1871), i fou declarada il�legal pel gener del 1872. La pol�mica que enfront� Marx i Bakunin dins aquell organisme internacional es reflect�, arran de la visita a Espanya de Paul Lafargue, en l'escissi� d'un grup minoritari partidari de les tesis de Marx, a Madrid, el 1872 (la Nueva Federaci�n Madrile�a: F. Mora, P. Iglesias, J. Mesa), fet que no imped�, tanmateix, un ampli domini sobre la Federaci� Regional dels aliancistes bakuninistes espanyols, que dominaren la Comissi� Federal (que el Congr�s de Saragossa de l'abril del 1872 fix� a Val�ncia, amb A. Lorenzo, F. Tom�s, S. Albarrac�n, etc; abans, des del 1870, havia residit a Madrid), aix� com les delegacions espanyoles a les reunions de l'AIT; finalment, el congr�s de C�rdova (1872-73, amb 20 352 obrers representats) sancion� l'expulsi� del grup marxista. La Federaci� s'aline� clarament amb la Internacional antiautorit�ria, als diferents congressos de la qual fou representada. Sota la Primera Rep�blica, la Comissi� Federal (que el 1873 pass� a residir a Alcoi, amb F. Tom�s, S. Albarrac�n, V. Fombuena, etc) intent� la participaci� en la Insurrecci� Cantonalista del juliol del 1873, per� la seva intervenci� nom�s assol� una certa import�ncia a Alcoi, per ra� de l'actitud del sindicalisme a Catalunya, on, davant el perill carl�, un ampli sector no volgu� anar contra els republicans federals. Posteriorment, amb l'adveniment de la Restauraci�, la Federaci� Regional Espanyola hagu� de passar a la clandestinitat, i aix� augment� el paper de la Comissi� Federal (un Quart Congr�s a Madrid, pel juny del 1874, decid� de substituir els congressos per confer�ncies comarcals), que accept� majorit�riament tesis insurreccionalistes, de propaganda pel fet, i certes actuacions nihilistes. L'estiu del 1875 hom decid� de transformar pr�cticament la Federaci� Regional en una organitzaci� secreta de comit�s d'acci� revolucion�ria. La Federaci� perd� efectius (pass� de 270 federacions locals el 1873 a 112 el 1876 i a 48 el 1881), i els mateixos aliancistes es dividiren en partidaris de la clandestinitat (Lorenzo i Garc�a Vi�as, a Barcelona; Soriano i Gonz�lez Morago, a Madrid) i partidaris d'intentar una tornada a la legalitat i a l'organitzaci� d'un moviment sindical de masses (especialment Farga i Pellicer i F. Tom�s). Alian�a Internacional de la Democr�cia Socialista O Alian�a de la Democr�cia Socialista. Alian�a que fund� Bakunin el 1868 a Berna, on propos� el seu programa socialista. Els punts principals del programa foren: destrucci� dels estats nacionals, substitu�ts per federacions de lliures associacions agr�coles i industrials, abolici� de les classes, igualtat de sexes, abolici� de l'her�ncia i organitzaci� dels obrers fora dels partits pol�tics. Des del principi es declar� adherida a la Primera Internacional.
L'enfrontament entre els dos grans corrents internacionalistes (anarquisme i socialisme) va tenir el seu reflex en la FRE. L'any 1872, el grup madrileny socialista de la FRE �s expulsat. Des de llavors, el moviment obrer espanyol va seguir dos camins diferents: l'anarquisme i el socialisme.	Enfrontament Marx-Bakunin Fou el debat m�s fort i de m�s transcend�ncia pol�tica de la Primera Internacional. Bakunin condemnava la participaci� en les eleccions i en les lluites pol�tiques per aconseguir reformes socials; propugnava l'abolici� de l'Estat i no pas la seva conquesta i es mostrava hostil a qualsevol mena d'autoritat i combatia, per tant, l'autoritat del Consell General de l'AIT, el qual acusava de dictatorial; defensava el poder directe de les seccions nacionals i negava la necessitat d'un comit� permanent. Fruit d'aquest enfrontament, al Congr�s de l'Haia (1872) els bakuninistes foren expulsats. Marxisme Teoria cient�fico-filos�fica de Marx i Engels i de llurs seguidors que es fonamenta en el materialisme dial�ctic i hist�ric. Anarquisme Teoria politicosocial que preconitza la llibertat total de l'�sser hum�, la desaparici� de l'Estat i de la propietat privada i la creaci� d'una societat sense classes. Rebutja tota idea d'autoritat i afirma que la societat ha de basar-se en relacions jur�diques volunt�ries convingudes lliurement entre les persones. Els partits pol�tics i els governs revolucionaris socialistes tampoc no s�n acceptats en el seu ideari. Bakuninisme Doctrina de Bakunin. El bakuninisme exigeix la col�lectivitzaci� dels mitjans de producci�, condemna tota mena d'estat, que considera instrument d'opressi� social, i rebutja la idea marxista de construir un partit pol�tic de la classe obrera. Nueva Federaci�n Madrile�a Agrupaci� formada el 1872, en ser expulsats de la FRE els marxistes (concentrats sobretot sobretot a la federaci� madrilenya), integrada per un petit grup de socialistes madrilenys d'inspiraci� marxista, b�sicament tip�grafs. A partir d'aquesta agrupaci� es formaria el PSOE uns anys m�s tard, el 1879.
Amb la Restauraci� i la instauraci� d'un r�gim pol�tic moderat, arriben de nou les dificultats. Durant els primers anys (1874-1898), el moviment obrer va estar for�a desorganitzat, en bona part per la repressi� del Partit Conservador.	Restauraci� Per�ode de la hist�ria d'Espanya que compr�n des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931, i que correspon al regnat d'Alfons XII (1874-85), a la reg�ncia de Maria Cristina d'�ustria (1885-1902) i al regnat d'Alfons XIII (1902-31). Desorganitzaci� obrera en els primers anys de la Restauraci� El cop d'estat del general Pav�a i poc despr�s la Restauraci� del 1875 pos� en la il�legalitat les societats obreres. La Federaci� Regional Espanyola de l'AIT continu� existint clandestinament, per� la seva incid�ncia real entre els obrers es f�u cada cop m�s petita, mentre en el seu si s'aguditzaven les tend�ncies radicals insurreccionalistes i apareixien formulacions nihilistes. Es produ�ren llavors alguns intents legalitzadors per part de sindicalistes moderats. Hom cre� el 1876 un Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, dirigit per Josep P�mias, i el 1881 hom reorganitz� l'Ateneu Catal� de la Classe Obrera, amb la denominaci� d'Ateneu Obrer de Barcelona, dirigit per Manuel Bochons. Hi hagu� alhora la constituci� d'algunes organitzacions obreres amb una forta influ�ncia republicana, com �s ara la Uni� Obrera Balear, encap�alada per F�lix Mateu. Tanmateix, aquest obrerisme moderat i reformista fou de bell antuvi marginat moment�niament pel renaixement d'un moviment obrer internacionalista amb la constituci� de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola el 1881 gr�cies al grup anarcocol�lectivista catal� (especialment Farga i Pellicer, Llunas, Pellicer i Paraire, i Tom�s), que venc� dins la Federaci� Regional clandestina les resist�ncies a la legalitzaci�. La Federaci� de Treballadors agrup� en 1881-83 la major part dels obrers organitzats del Principat (m�s de 13 000 a l'estiu del 1882) i del Pa�s Valenci� (prop de 2 500). La situaci�, tanmateix, no pogu� mantenir-se. La desfeta de la Federaci� de Treballadors com a organitzaci� sindical operativa �malgrat el manteniment d'una exist�ncia formal fins el 1888� an� acompanyada d'una primera diferenciaci� clara entre l'anarquisme i el moviment sindical. Una multiplicitat de tend�ncies anarquistes coincidiren en el gradual rebuig del sindicalisme qualificat de reformista. Els repetits intents de renovar la relaci� amb el moviment obrer (arran de la campanya per la jornada de les 8 hores a partir del 1886, que desemboc� en les vagues del 1890 i en la celebraci� de la diada de l'1 de maig) foren seguits de successius fracassos i no permeteren, fora de les agitacions intenses moment�nies, la construcci� d'una estructura organitzativa amb vitalitat. Despr�s, la Federaci� Regional Espanyola de Societats de Resist�ncia al Capital, creada el 1900 a Madrid, fou m�s aviat fantasmag�rica en no abocar-s'hi els obrers catalans, que s� que participaren, en canvi, en la vaga general del 1902. Fou en aquesta situaci� de marasme anarquista que es produ�ren els primers intents als Pa�sos Catalans d'endegar un moviment obrer dirigit pel socialisme marxista. El 1872 l'escissi� marxista de la Primera Internacional nom�s havia tingut un cert ress� a Val�ncia. Per� a partir del 1879 hom constitu� un grup socialista a Barcelona, amb Josep P�mias, Ramon Arrufat, Josep Capar�, etc, el qual, influint dins Les Tres Classes de Vapor, assol� aviat una incid�ncia real. Volgu�, per a contestar la constituci� de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola, fundar una Associaci� Nacional de Treballadors (agost del 1882). Despr�s, protagonitz� la celebraci� dels congressos fundacionals de la UGT i del PSOE a Barcelona (1888). En especial l'activitat d'Antonio Garc�a Quejido, m�s que no la de Toribio Reoyo, tingu� un paper important en la consolidaci� de grups socialistes, tant al Principat com a Val�ncia (1890) o a Mallorca (1892). Tanmateix, la ruptura de P�mias amb el PSOE, explicitada en 1889-90, i, posteriorment, el definitiu trasllat de la direcci� de la UGT a Madrid el 1899, minvaren el pes dels obrers dels Pa�sos Catalans en el si de la UGT: mentre en 1888-89 representaven m�s del 70% del total del nombre d'afiliats (3 355), en un descens aguditzat despr�s del 1899 arrib� el 1907 al 8,9% [sobre un total de 30 066 afiliats). La proposta de sindicalisme reivindicatiu, legalista, de conjuminaci� de l'acci� pol�tica i l'acci� econ�mica, fou de dif�cil acceptaci�, possiblement per l'excessiva burocratitzaci�, el centralisme organitzatiu i la rigidesa davant q�estions com �s ara el sentiment republic� o l'anticentralisme pol�tic de les classes populars. Nogensmenys, hom no pot oblidar la gradual i forta implantaci� ugetista en llocs com Castell� de la Plana i Alacant, o a Mallorca. Els primers anys del s XX es produ� una renovaci� important de la tradicional concepci� sindical de l'anarquisme en apar�ixer el sindicalisme revolucionari, i aix� tamb� en el PSOE. L'aparici� d'una tend�ncia sindicalista dins d'ambd�s corrents ideol�gics, posat de manifest en els respectius congressos internacionals de Stuttgart i Amsterdam (agost del 1907), permet� la col�laboraci� d'uns i altres en el si de la Solidaritat Obrera, que pel setembre del 1908 es convert� en Confederaci� Regional, del Principat.
Nom�s amb els governs del Partit Liberal, a partir de 1881, hi va haver una certa permissivitat i una certa sensibilitat pel problema obrer.	Comissi� de Reformes Socials Organisme governamental creat el 5 de desembre de 1883, de car�cter informatiu i consultiu, que es va encarregar d'estudiar els problemes socials. Els seus treballs havien de servir per preparar la legislaci� sobre protecci� dels treballadors, per� va anar caient en la burocratitzaci�, de manera que els grups obrers van acabar denunciant que l'esperit reformista del govern nom�s estava al servei de la burgesia. Llei d'Associacions Llei aprovada el 1887, que permetia l'exercici del dret a la lliure sindicaci� dels obrers. Va afavorir el desenvolupament de les forces antidin�stiques. Sufragi universal Sistema pol�tic en qu� el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX. A l'estat espanyol, el sufragi universal mascul� es va concedir l'any 1890. Foment del Treball Nacional Instituci� proteccionista i defensora de la ind�stria catalana fundada el 1889 com a conseq��ncia de la fusi� entre l'Institut del Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producci� Espanyola i que responia a una mentalitat capitalista i regionalista enfrontada al govern central. S'opos� sistem�ticament a qualsevol tractat de comer� o qualsevol aranzel de signe lliurecanvista. Intervingu� en les discussions sobre els principals problemes de pol�tica econ�mica, per� des del 1914 la seva participaci� minv� quan comen�� a albergar la burgesia m�s conservadora. El seu �rgan principal fou la revista �El Trabajo Nacional�, que aparegu� a partir del 1892 (el 1942 adopt� el nom d'�Informaci�n Econ�mica�, el 1943 recobr� el nom primitiu i el 1970 aparegu� sota el d'�Econom�a Nacional Internacional de la Empresa�). Despr�s del 1939 subsist� lligat a l'Organitzaci� Sindical. A la fi del franquisme s'integr� dins la Confederaci�n Espa�ola de Organizaciones Empresariales (CEOE) i, sota la presid�ncia d'Alfred Molinas, ha recuperat un considerable protagonisme social i pol�tic. Entre els homes m�s destacats que hi han intervingut cal citar Pau Sed�, Andreu de Sard, F.Jos� Orellana, Ramon Roman�, Albert Russinyol, Joan Sallar�s i Pla, Guillem Graell, Frederic Rahola, Llu�s Ferrer-Vidal i Pere Gual i Villalb�. La biblioteca i l'arxiu d'aquesta entitat constitueixen una font molt �til per a la hist�ria econ�mica de Catalunya durant el s XIX i el primer ter� del XX.
La formaci� d'un nou sindicalisme (1898-1931). Despr�s d'un per�ode de desorganitzaci�, al segle XX assistim a una etapa de revifalla del moviment obrer.	L'onada ascendent d'un nou sindicalisme (1907-23) En conjunt hom pot veure en aquests anys la veritable aparici� d'un sindicalisme modern, en dues versions b�siques: l'anarcosindicalista i la socialmarxista. La Confederaci� Nacional del Treball, creada en 1910-11, assol� un desenvolupament extraordinari, puix que pass� de reunir uns 26 500 afiliats l'any 1910 a m�s de 770 000 el 1919. Tamb� la UGT experiment� un important creixement, menys acusat, per� segurament m�s estable: 30 000 afiliats el 1907, 77 000 el 1911, 121 000 el 1915, 160 000 el 1919 i, en un m�xim, 240 000 el 1921. Les caracter�stiques d'aquesta evoluci� foren espec�fiques als Pa�sos Catalans. El 1910 hi havia 12 000 afiliats cenetistes al Principat, 1 300 al Pa�s Valenci� i 900 a les Illes; el 1919 aquestes xifres eren, respectivament, 433757, 113 579 i 420. Pel que es refereix a la UGT, els 854 ugetistes del Principat, 1715 del Pa�s Valenci� i 92 de les Illes el 1907, passaren a �sser, el 1922, 3 427, 33 576 i 317, respectivament. �s a dir, que hom pot avaluar el nombre d'obrers sindicats en 1919-22 en prop de 60 000 en tots els Pa�sos Catalans, als quals encara hom hauria d'afegir els membres d'alguns sindicats aut�noms importants, com el CADCI al Principat o la Federaci� Local de Societats Obreres de la Casa del Poble de Palma de Mallorca, i en un altre sentit el sindicalisme cat�lic. Les repercussions econ�miques de la Primera Guerra Mundial, als Pa�sos Catalans, obligaren a un r�pid desenvolupament industrial, especialment clar al Principat. En qualsevol cas, davant l'extraordinari desenvolupament sindical, en especial l'anarcosindicalisme, rest� minimitzat el paper dels partits pol�tics dins el moviment obrer, en concret tant del PSOE com dels nous grups comunistes, que clarament anaren a remolc del sindicalisme sense poder fer efectiva llur aspiraci� a la direcci� d'aquest. D'altra banda, la crisi pol�tica del r�gim mon�rquic afavor� �i en result� agreujada� la irrupci� d'un nou pes de la classe obrera en la vida social. I aix�, tant per les repercussions d'amplis i extensos moviments vagu�stics (adre�ats tant a l'obtenci� de millores econ�miques com a la consolidaci� de la for�a sindical) com per l'aparici� d'una filosofia revolucion�ria obrera que reb� l'empremta de la Revoluci� Russa, la qual f�u creure possible i proper un capgirament total de la societat capitalista. De tota manera, com es pos� de manifest en els fets de la Setmana Tr�gica del 1909, en les vagues generals del 1911 i el 1917 i en la vaga de La Canadenca del 1919, de fet el moviment obrer estigu� abocat a una actitud d'autodefensa organitzativa, autodefensa que adquir� aviat unes caracter�stiques violentes.
El republicanisme radical va tenir un important protagonisme en els primers anys del segle XX.	Lerrouxisme Denominaci� aplicada especialment al conf�s ideari que presid� la reorganitzaci� del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona. Les seves principals caracter�stiques foren l'anticlericalisme, la propaganda antimon�rquica, l'espanyolisme i una peculiar demag�gia obrerista, sovint enfrontada a l'anarquisme. El lerrouxisme signific� una superaci� de les antigues fam�lies republicanes i facilit�, juntament amb la Lliga Regionalista �b� que des d'un angle diferent�, l'enfonsament del sistema pol�tic dels partits din�stics al Principat, despr�s de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauraci�. Aconsegu� per al republicanisme una renovaci� del suport obrer i es fonament� organitzativament en la multiplicaci� dels centres republicans (centres de fraternitat, en especial la casa del poble de Barcelona, inaugurada el 1906), en la celebraci� de multitudin�ries meriendas fraternales i en la creaci� de grups de J�venes B�rbaros. El moviment de la Solidaritat Catalana (1906), a part que provoc� indirectament l'exacerbaci� del seu espanyolisme, el dugu� a la ruptura amb el republicanisme moderat que havia intentat incorporar anteriorment. Paral�lelament, el moviment de la Solidaritat Obrera li rest� una bona part del suport de la massa treballadora. Despr�s de la seva participaci� en els fets de la Setmana Tr�gica del juliol del 1909, Lerroux i el Partit Republic� Radical prengueren diferents caracter�stiques i, perduda l'embranzida obrerista anterior, intentaren de configurar-se com un partit de classe mitjana. Blasquisme Moviment pol�tic republic� del Pa�s Valenci� centrat en la figura de Vicent Blasco i Ib��ez i el seu diari "El Pueblo", i individualitzat cap al 1896, arran de l'ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall. El fort arrelament de moviments republicans al Pa�s Valenci� contemporani ha estat una conseq��ncia de la manca d'industrialitzaci�, la qual ha dividit el pa�s en dos blocs oposats: les classes dominants, integrades per la pseudo-burgesia agr�cola (que potenci�, des de la segona meitat del s XIX, l'expansi� de la citricultura, i que en el terreny pol�tic sostingu� el r�gim de la Restauraci�) i el m�n de les classes populars (que abra�ava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers). Atesa aquesta heterog�nia composici� social, el republicanisme valenci� hagu� d'establir unes bases ideol�giques d'una gran flexibilitat que poden �sser redu�des a la mitificaci� taumat�rgica de les institucions republicanes, a un violent anticlericalisme i a un temperat reformisme laboral. Partidari, en principi, d'un republicanisme "revolucionari" �caracteritzat per la predicaci� de la viol�ncia i el rebuig dels mitjans legals�, de clara ascend�ncia zorrillista, Blasco es relacion� ben d'hora amb Alejandro Lerroux, la influ�ncia del qual esdevingu� decisiva en l'actuaci� i la significaci� del blasquisme. Un primer intent de col�laboraci� �la creaci� d'un partit denominat Uni� Revolucion�ria (1895)� no reeix�, per� marc� l'inici de les relacions entre ambd�s pol�tics i els grups respectius, com s'evidenci� en llur actitud davant la Solidaritat Catalana (1906-08), que fou boicotejada �en contra de les directrius de Nicol�s Salmeron, cap del republicanisme espanyol� per Blasco i Lerroux, a Val�ncia i a Barcelona, respectivament. La retirada de Blasco i Ib��ez de la pol�tica activa (1908) consagr� l'ascens al liderat del grup de Feliu Azzati i Descalci. Azzati �que mantingu� l'ambig�itat doctrinal del seu grup, amena�at cada cop m�s en els seus plantejaments pol�tics pel soroll�s increment de l'anarcosindicalisme al Pa�s Valenci��, a partir del 1910 encet� una l�nia independent del lerrouxisme (des d'aquell moment el grup afeg� al seu nom oficial de Partido de Uni�n Republicana la qualificaci� d'Autonomista), i, en definitiva, aconsegu�, per mitjans dubtosos, de preservar la preeminent posici� pol�tica del blasquisme a la vida p�blica valenciana, sostenint o combatent, segons que convingu�s, anarcosindicalistes, socialistes o conservadors. Despr�s del par�ntesi de paralitzaci� que represent� la dictadura del general Primo de Rivera i despr�s de la mort d'Azzati (1929), el partit es reorganitz� sota la direcci� de Sigfrid Blasco-Ib��ez, el fill petit del novel�lista, que accentu� el car�cter socialment conservador del grup i retorn� altra vegada a una estret�ssima conviv�ncia pol�tica amb el radicalisme lerrouxista. La proclamaci� de la Segona Rep�blica Espanyola inici�, de fet, la davallada del blasquisme. B� que a les eleccions legislatives del novembre del 1933 aconsegu� una vict�ria ressonant, el seu accentuat dretisme, la seva col�laboraci� amb la CEDA i la not�ria corrupci� de destacats dirigents �posada en evid�ncia en el soroll�s afer de l'estraperlo� separaren d'una manera ostensible les masses blasquistes del nucli dirigent. Sovintejaren les escissions (la primera, la radical-socialista del 1931) i bona part dels efectius del blasquisme engrossiren els partits d'esquerra burgesa o, fins i tot, les organitzacions obreres. La l�nia centrista de Sigfrid Blasco-Ib��ez �que adopt� finalment la posici� de Portela Valladares� davant les eleccions del febrer del 1936, signific� una estrepitosa derrota i pr�cticament consum� la davallada definitiva del blasquisme.
En aquests anys hi ha una important legislaci� social i un considerable impuls de la cultura obrera.	Legislaci� social Conjunt de normes de car�cter estatal o sectorial per a tutelar la integritat dels drets adquirits dels treballadors i per a promoure llur elevaci� econ�mica i social. A nivell internacional hi ha la inst�ncia de l'Organitzaci� Internacional del Treball. Compr�n l'asseguran�a social, la normativa administrativa del treball (treball de les dones i dels menors, horari de treball, higiene del treball, vacances, rep�s setmanal, etc) i l'assist�ncia social. Instituto de Reformas Sociales Organisme encarregat de l'estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparaci� de projectes legislatius per a regular el m�n del treball. Fou creat per Silvela per l'abril del 1903, despr�s d'un projecte de Canalejas de l'any anterior. El seu antecedent principal fou la Comissi� de Reformes Socials, creada per Moret el 1883. Era regit per 30 membres (posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919), els uns nomenats pel govern (sobretot el president) i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera. Constitu�en l'aparell operatiu les seccions de preocupaci� legislativa, inspecci� del treball i serveis jur�dics, investigaci� sociol�gica (fins el 1919, que foren creades dues direccions generals: legislaci� i acci� social, i treball i inspecci�). Influ� sobre l'elaboraci� de lleis socials (descans dominical, 1904; tribunals industrials, 1908-12; llei de vagues, 1909) i sobretot sobre la creaci� de l'Institut Nacional de Previsi� (1908), per� fracass� el seu projecte de llei de contractes de treball. Es destac� tamb� en el treball estad�stic, en especial les nombroses publicacions sobre les vagues i els conflictes obrers, els preus, les dades d'emigraci�, etc. En foren membres destacats Gumersindo Azc�rate, Bernaldo de Quir�s, Adolfo Posada, etc; de les representacions obreres cal esmentar G�mez Latorre, Mora, Largo Caballero, etc. Convertit en pur �rgan consultiu quan fou creat el ministeri del treball (1920), fou dissolt pel juny del 1924. Ateneu Associaci� cient�fica i liter�ria dedicada a elevar el nivell intel�lectual dels seus associats mitjan�ant discussions, confer�ncies, cursos i lectures. El nom prov� del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Par�s a la fi del s XVIII: Ath�n�e de Par�s fundat el 1785 per Jean-Fran�ois Pil�tre de Rozier, Ath�n�e des Arts (1792). El 1824 Walter Scott i Thomas Moore fundaren a Londres la m�s famosa de les associacions d'aquest nom: The Atheneum. El 1820, seguint l'exemple dels ateneus francesos, Alcal� Galiano i d'altres liberals fundaren a Madrid l'Ateneo Cient�fico y Literario: dissolt pel triomf absolutista del 1823, fou reinstaurat el 1835. L'any seg�ent el �Diario de Barcelona� public� una crida per tal de constituir un Ateneu Catal�, que no fou fundat fins al cap de vint-i-quatre anys (1860). Semblantment sorgiren l'Ateneu Balear a Palma de Mallorca (1862), l'Ateneu Mercantil de Val�ncia (1876), l'Ateneu Cient�fic, Literari i Art�stic de Ma� (1905) i d'altres en nombroses poblacions del Principat, molt sovint amb especial vocaci� hist�rico-arqueol�gica, els quals s'aplegaren en els Congressos d'Ateneus i Associacions de Cultura que foren celebrats a Reus (1911) i a Vilanova i la Geltr� (1912). Des de mitjan s XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles prim�ries i d'arts i oficis: Ateneu Catal� de la Classe Obrera, de Barcelona, Ateneu Igualad� de la Classe Obrera, etc. A la primeria del s XX nasqu� una tend�ncia nova entre els ateneus obrers catalans: un moviment d'universitat popular nascut a Anglaterra del qual fou exponent a Catalunya l'Ateneu Enciclop�dic Popular; tamb� en una l�nia semblant funcion� l'Ateneu Polytechnicum. Ateneu Enciclop�dic Popular Associaci� fundada a Barcelona el 1909 per un grup d'intel�lectuals de tend�ncies republicanes i obreristes. S'inspir� en l'Ateneu Catal� de la Classe Obrera i, com aquest, tingu� un paper prominent en l'orientaci� ciutadana: campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicci� civil, defensa dels drets humans i de la democratitzaci� de la cultura. Diverses seccions recollien les activitats dels socis i organitzaven cursos i confer�ncies. L'Ateneu mantenia una escola nocturna d'estudis mercantils i d'idiomes. Tenia una biblioteca i publicava un butllet�. La darrera de les seves tasques fou l'organitzaci� d'un congr�s de cultura popular. Desaparegu� el 1939. CADCI Sigla del Centre Autonomista de Dependents del Comer� i de la Ind�stria. Entitat social i pol�tica fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comer� i d'oficines de tend�ncia catalanista. Fou inscrita com a �obrera�, sobretot per evitar imposts. Admetia socis protectors (comerciants o industrials) per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren donades en catal�. La secci� de propaganda, durant anys, segu� les directrius de la Lliga Regionalista. El CADCI participava en tots els actes patri�tics, c�vics i esportius. Des del 1906 dispos� d'un front� i un gimn�s (on hom practicava la boxa i l'esgrima); el 1911 un grup d'associats constitu� el Barcino Football Club, el 1912 instal�l� una pista de patinatge i inici� els esports de neu, i implant� l'escoltisme (Estol Catalunya, integrat el 1913 als Jovestels de Catalunya). El 1912 fund� la revista �Acci�. El 1917, quan tenia prop de deu mil socis, el seu president, Josep Puig i Esteve, fou elegit regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista. Des del 1920 l'expansi� del CADCI motiv� la fundaci� de filials a Sabadell, Reus, Terrassa, Girona, Lleida, etc. El 1921 fou fundada la Federaci� de Dependents de Catalunya, que tenia com a portaveu �Lluita�. Pocs dies abans de la Dictadura de Primo de Rivera, hi fou signat el pacte anomenat Galeusca. El CADCI tenia llavors vint mil socis actius i funcionaven plenament les seccions de propaganda, mutualisme, esports, organitzaci� i treball i la cooperativa de consum. La Dictadura clausur� l'entitat, process� per separatistes els dirigents de la secci� de propaganda i s'empar� de l'estatge social de la Rambla de Santa M�nica, on s'instal�l� el Sindicat Lliure. Aquest grup no aconsegu�, per�, d'apropiar-se la cooperativa de consum i els seus b�ns, per� s� el local, que fou recuperat pel CADCI poc temps despr�s del 14 d'abril de 1931. En aquell moment el CADCI es decant� per la pol�tica d'Esquerra Republicana. El seu president, Francesc X.Casals, fou nomenat conseller de Treball i d'Assist�ncia Social (1932). Un grup de socis del centre particip� en els fets del Sis d'Octubre de 1934. El 1936 en fou nomenat president Pere Aznar, diputat a les corts de la Rep�blica pel Partit Catal� Proletari. Durant la guerra de 1936-39 s'adher� a la UGT, i el 1939 fou clausurat i al seu estatge social hi fou instal�lat el Frente de Juventudes. Despr�s del franquisme hi hagu� alguns intents frustrats de reconstruir el Centre.
El frac�s de la vaga del 1902 va originar la fundaci� de Solidaritat Obrera com a resposta a la creaci� de Solidaritat Catalana.	Solidaritat Obrera Denominaci� aplicada l'any 1907 a la uni� local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formaci� de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organitzaci� prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganitzaci� de la Uni� Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom public� un manifest �programa signat per 36 societats que aviat havien d'�sser prop de 60�. Sobresort� especialment la proclamaci� d'una neutralitat envers les concepcions pol�tiques dels possibles adherents, per a possibilitar la uni� de tots els treballadors i llur "acci� econ�mica". �s obligat de veure-hi una relaci� amb el sindicalisme revolucionari franc�s i el seu car�cter economicista i pragm�tic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col�laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambd�s corrents, cosa que es manifest� indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tom�s Herreros foren potser els dirigents anarquistes que m�s afavoriren l'aproximaci� al nou sindicalisme. La federaci� local barcelonina assol� un desenvolupament segur i f�u apar�ixer com a �rgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colom�, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Despr�s, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de mar� de 1908 decid� la convocat�ria d'un Congr�s Obrer de Catalunya, que efectivament se celebr� a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constitu� llavors la Confederaci� Regional de Societats de Resist�ncia Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la prov�ncia de Barcelona. Hi hagu� una pres�ncia en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresv�, etc) i es produ� un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tom�s Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farr�, Josep Rodr�guez i Romero), que es reflect� en uns acords ambigus: l'acceptaci� de la t�ctica de l'acci� directa no havia d'impedir l'adopci� d'altres accions si ho determinaven les circumst�ncies. En el consell directiu de la nova organitzaci� hi hagu� tamb� un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tom�s Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influ�ncia lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un r�pid desenvolupament num�ric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tr�gica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congr�s que hom volia d'�mbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginaci� dels primers vers l'estiu del 1910, en qu� acced� a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congr�s d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decid� la fundaci� de la Confederaci� Nacional del Treball. Solidaridad Obrera �rgan de premsa de la federaci� de societats obreres del mateix nom que aparegu� a Barcelona com a setmanari el 19 d'octubre de 1907. Havia d'�sser fins el 1939 el m�s important peri�dic del sindicalisme del Principat. Pogu� apar�ixer gr�cies al suport financer de Francesc Ferrer i Gu�rdia, i en la seva primera �poca, fins el 9 de juliol de 1909, hi col�laboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes. Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colom�, Enric Ferrer, Tom�s Herreros, Miguel V.Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo; Antoni Badia i Matamala n'era l'administrador. A partir del setembre del 1908 pass� de fet a �sser l'�rgan de la Confederaci� Regional de Solidaritat Obrera de Catalunya. La seva segona �poca (febrer del 1910 � setembre del 1911) acompany� el proc�s de fundaci� de la CNT i el director fou Joaquim Bueso, que substitu� Tom�s Herreros. Una tercera �poca s'inici� pel maig del 1913, i pogu� prolongar-se fins al febrer del 1919, suspesa la seva publicaci� arran de la vaga de La Canadenca. Presid� la reorganitzaci� de la Confederaci� Regional Catalana i despr�s, a partir del 1915, de la mateixa CNT. Pass� a �sser diari al comen�ament del 1916, i en el cos de redacci� figuraren Andreu Cuadros, Manuel Andreu, Josep Negre, Josep Borobio, Agust� Castell� i �ngel Pesta�a. Aquest, director despr�s de la vaga revolucion�ria de l'agost del 1917, assol� un gran �xit professional en publicar una s�rie de documents que posaren de manifest la relaci� de Bravo Portillo amb l'espionatge alemany. Fou en aquest per�ode que el peri�dic assol� difusi� a tot l'estat espanyol; era, a m�s d'�rgan de la Confederaci� Regional del Treball de Catalunya, el portaveu de la CNT, subt�tol que no abandon� fins el 1939. No pogu� reapar�ixer fins el 5 de mar� de 1923, i aviat torn� a �sser dirigit per Pesta�a, que retrob� la tirada anterior de 15 000-30 000 exemplars. La Dictadura de Primo de Rivera n'oblig� de nou la suspensi�, primer temporal (octubre-desembre del 1923) i despr�s definitiva (maig del 1924). La reaparici� no es produ� fins el 31 d'agost de 1930, en temps del general Berenguer. Joan Peir� en fou el director i Sebasti� Clara, Pere Foix, Ramon Magre i Eusebi C.Carb� els redactors. El domini sindicalista sobre el peri�dic �amb una tirada d'uns 50 000 exemplars� es mantingu� sota la direcci� de Clara (novembre del 1930 � juny del 1931), i de nou de Peir�, fins que per l'octubre del 1931 aquest provoc� la dimissi� de tota la redacci� (amb Clara, Magre, Fornells, Gibanel, Alfaradre) davant les acusacions de conxorxa amb Esquerra Republicana fetes per la FAI. Es produ� llavors un canvi d'orientaci�, amb l'ascens a la direcci� de Felipe Alaiz, el qual es confirm� amb Llibert Callejas (juliol del 1932 � juliol del 1933), despr�s d'un t�mid intent de conc�rdia envers els trentistes portat a terme per Josep Robust� (mar�-juliol del 1932). Succe� a Callejas Manuel Villar (juliol del 1933 � 1936), de nou Callejas (1936), i a partir del juliol del 1936 Jacinto Toryho; pel maig del 1938 se'n f�u c�rrec Josep Viadiu. Durant aquest per�ode, les principals suspensions del diari es produ�ren arran dels putsche revolucionaris desencadenats en 1932-33 (aix�, en gener-febrer del 1932, gener del 1933, desembre del 1933-abril del 1934) i de la repressi� que se segu� dels fets d'Octubre de 1934 (aix�, en octubre-desembre del 1934 i maig-juliol del 1935). "Solidaridad Obrera" es public� a Barcelona fins el 24 de gener de 1939. Despr�s els seus tallers foren presos per editar "Solidaridad Nacional". El seu prestigi, aix� com la repressi� a Barcelona, provoc� la multiplicaci� d'�rgans obrers arreu de l'estat espanyol amb la mateixa denominaci�: Gij�n (1909-10, 1916, 1918-26), Bilbao (1919-20), Val�ncia (1919-23), Sevilla (1920), Vigo (1920 i 1922), la Corunya (1920-25), Santiago de Compostel�la (1925), etc. A l'exili, i a partir de l'any 1944, la CNT "apol�tica" f�u apar�ixer de nou "Solidaridad Obrera", i posteriorment tamb�, a Par�s, G�mez Pel�ez i despr�s Joan Ferrer publicaren un suplement literari (gener del 1954-desembre del 1961). Finalment, hom f�u apar�ixer de nou a Barcelona, clandestinament, una publicaci� amb el mateix nom com a �rgan de la Confederaci� Regional del Treball de Catalunya (1976), continuant altres moments anteriors de publicaci� clandestina a l'interior de l'estat espanyol. A partir de la legalitzaci� de la CNT, es public� regularment, amb periodicitat quinzenal i tingu� un tiratge de 20 000 exemplars i una difusi� d'�mbit estatal. Arran de l'escissi� cenetista del 1980, el sector "hist�ric" n'ha continuat la publicaci� a Barcelona, b� que amb poca irradiaci�, mentre que els "renovadors" editen, des del 1981, una altra "Solidaridad obrera" a Val�ncia, portaveu del Comit� Nacional de la Confederaci�. "La Soli" Nom amb qu� era conegut popularment la publicaci� Solidaridad Obrera.
Un fet clau per a la hist�ria de l'obrerisme fou la Setmana Tr�gica de 1909.	Setmana Tr�gica, la Nom amb el qual �s coneguda la revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical que esclat� a Barcelona pel juliol del 1909. L'origen immediat en fou l'oposici� al rellan�ament de l'aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif; el 9 de juliol d'aquell any una operaci� de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengu� un veritable conflicte b�l�lic, i el ministre de la guerra del govern de Maura, general Linares, decid� de trametre a l'�frica un cos expedicionari de m�s de 40 000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i �potser com a "mesura punitiva"� trets en bona part del Principat. Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocaci�, s'esdevenien en unes circumst�ncies ambientals de feblesa organitzativa del moviment obrer, enduriment patronal, descontentament creixent de la petita burgesia i crisi de l'aparell de l'estat anacr�nic i olig�rquic. L'embarcament de tropes a Barcelona comen�� l'11 de juliol, i es produ�ren els dies seg�ents manifestacions antibel�licistes i incidents al port i pels carrers, enmig d'un clima d'irritaci� popular, compartit pels partits nacionalista republic�, radical i socialista, contra una guerra incompresa. Del 19 al 25 de juliol, els aldarulls i xocs amb la policia se succe�ren di�riament, mentre l'ambient es radicalitzava, ajudat per les campanyes de la premsa esquerrana i malgrat les mesures d'ordre p�blic del governador �ngel Ossorio y Gallardo. El dilluns dia 26 les forces obreres convocaren la vaga general contra la guerra, estesa a les principals localitats de Catalunya, i un�nimement acceptada amb l'�nica resist�ncia dels tramviaires; els intents de deturar la circulaci� dels tramvies donaren lloc a les primeres topades greus amb la for�a p�blica, i la viol�ncia es desferm�; aquell mateix dia el capit� general, De Santiago, declarava l'estat de guerra i el governador, disconforme, dimit�. Espont�niament, la protesta desbord� el comit� de vaga i prengu� un caire insurreccional no previst, sense que els partits republicans en volguessin assumir la direcci�. Barcelona, isolada de la resta del pa�s, es cobr� de barricades, i el poble es f�u amo del carrer, per� la revolta, mancada d'orientaci� pol�tica i �dhuc d'objectius concrets, es transform� en un moviment ca�tic i incoherent, i manipulada per les directrius ambig�es, demag�giques i desmobilitzadores dels caps radicals, fou canalitzada vers l'incendi d'esgl�sies i convents, davant la passivitat de l'ex�rcit. En total, foren destru�ts uns 80 edificis religiosos �la meitat dels existents a la ciutat�, i foren morts �fet excepcional� tres sacerdots; tamb� hom desenterr� els cad�vers d'algunes religioses de clausura, els quals foren passejats per la ciutat en un macabre espectacle d'anticlericalisme superstici�s i primitiu. La manca de suport exterior dels revoltats �per tal d'evitar l'extensi� del moviment a la resta de la pen�nsula, el ministre de governaci�, La Cierva, l'havia qualificat de separatista�, l'arribada de noves forces militars i la deterioraci� interna de la revolta canviaren el signe de la lluita el dia 28. El 30, la tropa dominava els darrers focus rebels, i el dilluns dia 2 d'agost la normalitat era completa. El balan� de v�ctimes fou de 3 morts i 27 ferits entre les forces de l'ordre (dades oficials), i de 75 a 100 morts, amb centenars de ferits, entre la poblaci� civil. La immediata repressi�, que tingu� el suport decidit de la burgesia barcelonina, malgrat algunes veus de conc�rdia, com la de Joan Maragall, fou molt forta, per� tamb� molt arbitr�ria. Foren suspesos peri�dics d'esquerra, i clausurats m�s de 150 centres culturals obrers i escoles laiques; hi hagu� gaireb� dos milers de processats per les jurisdiccions civil i militar, i aquesta �ltima dict� nombroses penes de mort, cinc de les quals foren executades. L'afusellament de Francesc Ferrer i Gu�rdia �en qui les autoritats volgueren concentrar la intencionalitat repressiva i exemplar� com a "autor i cap de la rebel�li�", desencaden� una gran campanya internacional de protesta, que fou causa de la immediata caiguda del govern de Maura i de la pujada al poder dels liberals.
Fins a la Primera Guerra Mundial, el moviment obrer havia estat d�bil. A la postguerra es va reorganitzar el sindicalisme i va augmentar la conflictivitat.	Pacte de Saragossa Pacte signat a Saragossa pel desembre de 1916, entre la UGT i la CNT. L'organitzaci�, per�, es va desfer aviat, sense arribar a cap acord entre el radicalisme cenetista i la moderaci� pol�tica dels socialistes. Vaga general Quan la vaga �s declarada simult�niament a totes les ind�stries d'un lloc o d'uns quants. Vaga General del 1917 Moviment vagu�stic que tingu� lloc a l'estat espanyol per l'agost del 1917, dins el marc de la crisi pol�tica general del 1917. Precipitada per una vaga de ferroviaris a Val�ncia (juliol), la vaga general revolucion�ria fou declarada el 13 d'agost per la UGT i la CNT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, amb la finalitat que es constitu�s un govern provisional que convoqu�s eleccions a Corts Constituents. El comit� de vaga, format per F.Largo y Caballero i D.Anguiano (UGT) i J.Besteiro i A.Saborit (PSOE), fou detingut; l'ex�rcit control� la situaci� del cap de tres dies d'aldarulls, sobretot a les zones industrials, amb un saldo de 70 morts, centenars de ferits i 2 000 empresonats. Trienni Bolxevic Nom que rep la gran onada de tensions, vagues, boicots i sabotatges que van afectar les zones rurals del sud del pa�s, entre 1918 i 1920. Les vagues dels jornalers andalusos van arribar a paralitzar la collita els estius de 1918, 1919 i 1920 i van adquirir un car�cter d'aut�ntica revoluci� (ocupaci� i repartiment de terres, etc.).
La vaga de la Canadenca va crear un clima de m�xima tensi� entre obrers i patrons a Catalunya. Comen�ava la "guerra social": els anys del pistolerisme (1919-1923).	La Canadenca Nom amb qu� fou coneguda l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited. Vaga de La Canadenca Conflicte social esdevingut a Barcelona (febrer i mar� del 1919), originat a l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro �filial de la Barcelona Traction Light and Power� el 5 de febrer per causa de l'acomiadament d'obrers; s'hi afegiren els del ram del gas i de l'electricitat (Barcelona rest� sense llum). Fou declarat l'estat de guerra, i m�s de tres mil obrers foren detinguts. Aleshores es declararen tamb� en vaga els obrers de la ind�stria t�xtil i es transform� en vaga general de Barcelona; fou utilitzada la �censura roja� per tal d'impedir que la premsa pogu�s donar not�cies tendencioses que perjudiquessin els vaguistes. L'actitud transaccionista de Salvador Segu� en un m�ting a les Arenes (19 de mar�) f�u possible un acord i la tornada victoriosa al treball (20 de mar�); per�, el 24 de mar�, pel fet que els militars, en desacord amb el pacte, no havien alliberat 79 vaguistes, hom declar� vaga general a tot el Principat, que finalitz� en �sser declarat de nou l'estat de guerra. La vaga comport� l'establiment de la jornada de vuit hores i les dimissions del governador civil Montany�s, del cap policial Doval, i del cap del govern, comte de Romanones. Guerra social El conjunt d'accions del pistolerisme va fer parlar en els diaris de l'�poca de "guerra social". Els fets hi ajudaven: entre 1917 i 1922 (i sobretot els anys 1920 i 1921), nom�s a Barcelona hi va haver m�s de 800 atemptats, amb baixes tant de la classe treballadora com de la patronal i les forces d'ordre p�blic. Aquest clima de "guerra social" va afectar Catalunya, el Pa�s Valenci� i M�rcia des de les darreries de 1919 fins a 1922. Pistolerisme Activitat terrorista pr�pia dels pistolers. Fenomen propi dels anys 1919-23 a l'estat espanyol, tingu� una import�ncia especial a Catalunya, on es produ� despr�s de l'espectacular ascens num�ric de la CNT en 1918-19. La Federaci� Patronal, a m�s d'intentar una pol�tica de total intransig�ncia enfront de les demandes obreres, costej� una onada d'atemptats contra els quadres sindicals. Les bandes de pistolers comptaren aix� mateix amb la protecci� dels governadors civils del moment (sobretot el comte de Salvatierra, desembre del 1919 � maig del 1920, i el general Mart�nez Anido, novembre del 1920 � octubre del 1922) i del cap superior de policia Miguel Arlegui (setembre del 1919 � octubre del 1922). Fins el 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Bravo Portillo i el bar� de K�nig, actuaren de tota manera amb una relativa independ�ncia i intentaren en ocasions l'extorsi� prop de la mateixa patronal. Despr�s, l'aparici� dels Sindicats Lliures signific�, a part la prossecuci� del pistolerisme (amb noms com Antoni Soler, El Mallorqu�, o Innocenci Feced, etc), un intent de dividir el moviment obrer. Foren morts, entre molts altres, els caps sindicalistes Pau Sabater (1919), Evelino Boal (1921) i Salvador Segu� (1923). Tamb� hi hagu� l'actuaci� de grups terroristes i de pistolers prop de la CNT (destac� entre aquests el grup Los Solidarios, creat el 1922), que causaren la mort, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo (1919), al comte de Salvatierra (1920) i a Dato (1921). En conjunt hi hagu� a Barcelona 109 atemptats socials el 1919 i 304 el 1920. Sota la Segona Rep�blica encara es produ� algun rebrotament del pistolerisme dels Sindicats Lliures, com �s ara el cas de la banda de Francisco Blasco a Badalona. Acci� directa T�cnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l'afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediaci� de persones o institucions no afectades pel conflicte, o b� organismes de conciliaci�. Les formes m�s freq�ents de l'acci� directa s�n: la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge.
El pistolerisme enfronta la burgesia...	Patronal Associaci� de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econ�mics i socials. Hom pot considerar el Cos de F�briques de Teixits i Filats de Cot�, creat el 1799, com la primera associaci� patronal sorgida al Principat. Procur� la defensa dels interessos econ�mics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a m�s, la resist�ncia a les demandes dels obrers. Aquell organisme ampli� el seu abast i adopt� diferents denominacions: Comissi� de F�briques de Filats, Teixits i Estampats de cot� a partir del 1821, Junta de F�briques a partir del 1847, etc. Posteriorment, el 1889, hom fund� el Foment del Treball Nacional i, m�s especialment adre�ada a combatre el moviment obrer, la Federaci� Patronal de Catalunya, creada el 1919 i que tingu� una intervenci� decisiva en la formaci� de la Confederaci� Patronal Espanyola. A partir del 1939, els empresaris foren inclosos en la secci� econ�mica de l'Organitzaci� Sindical, dissolta el 1977. L'organisme c�pula de la patronal a l'estat espanyol �s, des del 1977, la Confederaci�n Espa�ola de Organizaciones empresariales. Pistolerisme blanc Nom amb qu� es va con�ixer l'organitzaci� armada patronal, que es va convertir en una for�a parapolic�aca, totalment protegida per les autoritats, que va escampar el terror en el m�n obrer. La patronal catalana no en va tenir prou amb la repressi�. Volia posar fi al "perill" sindical i revolucionari, i no es refiava del govern, el qual veia cada cop m�s inestable i d�bil. Locaut Tancament temporal d'una empresa o un grup d'empreses dut a terme per part de la direcci� en una situaci� de conflicte laboral. El locaut pot �sser una mesura preventiva, pr�via a la implantaci� de noves condicions de treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de for�a dels obrers. Considerada fora de la llei en algunes constitucions, fou considerablement utilitzada a l'inici de la industrialitzaci�. Actualment hom hi recorre nom�s en una situaci� extrema, per tal com la interrupci� total del proc�s de producci� que suposa tampoc no afavoreix la situaci� de l'empresa. Federaci� Patronal de Catalunya Organitzaci� sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la for�a creixent de la CNT. Presidida per F�lix Graupera, reun� els sectors m�s intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona. Despr�s de participar en la Comissi� Mixta de Treball (octubre de 1919), dict� el locaut de novembre del 1919 � gener del 1920 (que afect� uns 200 000 treballadors), impuls� la formaci� de la Uni� de Sindicats Lliures i afavor� l'actuaci� del pistolerisme contra la CNT. Volgu� una pol�tica per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l'empresonament dels principals caps cenatistes, i aconsegu� en aquest sentit la col�laboraci� del governador Mart�nez Anido (1920-21). El 1923 f�u costat al cop militar de Primo de Rivera. Pertangu� a la Confederaci�n Patronal Espa�ola, i contribu� a reorganitzar-la per l'octubre del 1919. Sindicats Lliures Nom amb el qual �s m�s coneguda la Uni� de Sindicats Lliures. Aquesta organitzaci� sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l'octubre del 1919 i es proclam� aconfessional i de reivindicaci� obrera i professional. Aviat adopt� com a denominaci� oficial la de Corporaci� General de Treballadors-Uni� de Sindicats Lliures d'Espanya, defens� com a bases de la societat la fam�lia i la corporaci� professional i vindic� la teoria del preu just. Sorgida de l'Ateneu Legitimista, la nova corporaci� intent� de combatre l'hegemonia de la CNT i s'aboc� a l'�s de la viol�ncia, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona. El seu creixement, iniciat cap a 1922-23, tingu� un gran desenvolupament en produir-se la dictadura de Primo de Rivera, que li don� suport en detriment de la CNT. Llavors es produ� el seu lligam amb altres grups de sindicalisme d'origen cat�lic. Pel desembre del 1923 hom cre� a Pamplona la Confederaci�n Nacional de Sindicatos Libres de Espa�a, b�sicament gr�cies a l'acord dels Sindicats Lliures de Barcelona i la Federaci�n Regional de Sindicatos Libres del Norte. Tanmateix, la for�a de la nova confederaci� continu� basada en l'�xit assolit a Barcelona. Per l'agost del 1925, d'un total de 111 252 obrers afiliats, 105 486 eren de Barcelona; amb unes proporcions semblants, al setembre del 1929 el total d'afiliats era de 197 853. Amb la caiguda de la Dictadura, la reorganitzaci� de la CNT signific� en 1930-31 el desmantellament dels Sindicats Lliures, i quan es proclam� la Rep�blica, Ramon Sales i altres dirigents fugiren. L'intent de reorganitzaci� del gener del 1932, amb la creaci� de la Federaci� Obrera Catalana, dirigida per L�zaro Casanovas, fou un frac�s estrepit�s (a la fi de l'any no eren m�s de 50 afiliats). Despr�s, pel juliol del 1935, els Sindicats Lliures tornaren a la legalitat; Ramon Sales els encap�al� de nou, accentu� el seu car�cter antidemocr�tic i feixista i defens� un estat corporatiu. Com a �rgan de premsa public� el setmanari �Uni� Obrera� (Barcelona 1921-31 i 1935-36). Sometent Organitzaci� de gent armada no professional creada en �poca moderna i inspirada en l'antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716). Durant la Guerra Gran, davant l'angoixosa situaci� de l'ex�rcit, el capit� general de Catalunya, comte de La Uni�n, ressuscit� el sometent (1794), que fou novament actiu durant la guerra del Franc�s (1808-14), i que destorb� els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona. M�s o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adopt� el lema Pau, pau i sempre pau. Des d'aleshores tingu� un car�cter de cos auxiliar d'ordre p�blic. La Primera Rep�blica l'abol� novament (1873), per� poc despr�s fou restablert i result� summament efica� per a combatre els carlins, a la tercera guerra. El 1877 public� una revista titulada "Paz y Tregua", publicada en catal� ("Pau i Treva") des del 1934. El sometent intervingu� al costat de les autoritats en diverses ocasions, com en la detenci� de Francesc Ferrer i Gu�rdia (1909) a Alella (Maresme) i en l'acci� contra vaguistes durant els anys que precediren la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest decid� d'estendre el sometent a la totalitat de l'estat espanyol, temptativa que no sobrevisqu� la Dictadura (1923-30). A la fi de la guerra civil el sometent rest� dissolt, fins que el 1945 fou reorganitzat amb criteris molt peculiars i amb la finalitat principal de combatre el maquis. L'organitzaci� del sometent a les ciutats es realitz� �nicament damunt el paper. El 1978 el sometent fou desarmat i redu�t a simple agrupaci� civil.
... i els obrers.	Pistolerisme roig Nom amb qu� es coneix l'activitat d'escamots armats de defensa per contratacar l'acci� patronal, organitzats pels sectors m�s radicals de l'anarcosindicalisme. Solidarios, Los Grup anarquista d'acci� constitu�t a Barcelona per l'octubre del 1922. En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fern�ndez, Miguel Garc�a Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escart�n, etc, en total prop d'una vintena d'obrers i obreres. Despr�s de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitj� de �Crisol� (1922) i del comit� de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fund� al principi del 1923), el grup es llan�� a una actuaci� violenta. Les seves accions m�s espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abril del 1923), l'atemptat frustrat contra Mart�nez Anido a Sant Sebasti� (maig del 1923), la mort de l'ex-governador civil Jos� Regueral a Lle� (17 de maig de 1923) i de l'arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4 de juny de 1923), aix� com l'assalt del Banco de Espa�a a Gij�n (1 de setembre de 1923). La Dictadura de Primo de Rivera determin� la dispersi� del grup, que en part continu� en actiu a l'exili. Posteriorment, proclamada la Segona Rep�blica, es reorganitz� sota la denominaci� de Nosotros. Vaga Aturada col�lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d'obtenir alguna reivindicaci�, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball. Pot �sser tamb� de solidaritat, que es planteja com a suport a d'altres treballadors sancionats o en vaga, i tamb� pol�tica, quan les reivindicacions depassen l'�mbit laboral i tendeixen a una transformaci� de la societat. Si la vaga �s declarada simult�niament a totes les ind�stries d'un lloc o d'uns quants s'anomena vaga general.
De resultes de tot aix�, hi ha una gran repressi� contra el sindicalisme revolucionari.	Llei de Fugues Denominaci� aplicada a l'autoritzaci� legal de la for�a p�blica per a disparar contra els detinguts en cas de fuga. Fou el pretext aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de m�xima tensi� social, com en 1920-23 a Barcelona o en 1931-32 a Sevilla (fets del parc de Mar�a Luisa). Comit� Civil contra el Terrorisme Organisme c�vic creat a Barcelona, el 1920, per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers. Era domiciliat a l'Ateneu Enciclop�dic Popular, i el presid� Rafael Campalans. La Dictadura del general Primo de Rivera el suprim� el 1923.
Amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el moviment obrer coneix un nou per�ode de persecuci� i intoler�ncia. I d'imposici�.	Dictadura de Primo de Rivera Nom que hom d�na al per�ode del regnat d'Alfons XIII en el qual el general Miguel Primo de Rivera actu� de cap de govern amb poders dictatorials (del 13 de setembre de 1923 al 28 de gener de 1930). El moviment obrer sota la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) Amb la pujada al poder del general Primo de Rivera, les organitzacions anarcosindicalistes i els grups comunistes foren progressivament posats fora de la llei. No pas aix� la UGT i el PSOE, com tampoc, l�gicament, els sindicats lliures. En el seu conjunt la CNT eleg� la via d'una clara no-col�laboraci� amb la Dictadura i la clandestinitat n'aguditz� les tensions internes entre els sectors sindicalistes i els anarquistes. Tanmateix, hom aconsegu� de salvar una certa estructura sindical de quadres, gr�cies tant al manteniment d'una m�nima activitat clandestina com a l'aprofitament d'unes certes possibilitats de pres�ncia p�blica a trav�s d'alguns �rgans de premsa, propis o aliens (en especial "Acci�n Sindical Obrera" de Sant Feliu de Gu�xols, "Redenci�n" d'Alcoi, i, d'altra banda, "L'Opini�", "La Rambla", "La Campana de Gr�cia", etc). Val a dir, tamb�, que alguna comarcal (com la de Girona) pogu� mantenir-se en la legalitat. Ara b�, al Principat, en especial a la prov�ncia de Barcelona, el terreny en part abandonat per la CNT fou ocupat �sigui amb pressions tant legals com violentes� pels sindicats lliures. Aquests tingueren un desenvolupament num�ric espectacular, iniciat de fet el 1923, encara en plena onada del pistolerisme: per l'agost del 1925 tenien a Barcelona 105 486 afiliats d'un total espanyol de 111 252 membres; amb proporcions similars, pel setembre del 1929 el seu total general arrib� a 197 853 obrers. Aquesta pres�ncia del sindicalisme lliure al Principat imped� una possible penetraci� �i despla�ament de l'anarcosindicalisme� del socialisme marxista o d'un sindicalisme confessionalment cat�lic, cosa que en certa mesura pass� al Pa�s Valenci� i a Mallorca. Comparant xifres relatives d'ugetistes i cenetistes en 1919-22 i el 1931, val a dir que al Pa�s Valenci�, mentre que abans de la Dictadura nom�s hi havia un domini majoritari de la UGT a Castell� de la Plana (un 56% del total d'obrers organitzats en les dues centrals) i clarament minoritari a Val�ncia (un 11%) i a Alacant (un 22%), posteriorment el domini ugetista era aclaparador a Castell� (un 90%) i hi havia un repartiment de forces a Val�ncia (un 46%) i a Alacant (un 51%). A les Illes la UGT consolid� la seva anterior majoria basada en el control de Mallorca (un 78%). En definitiva, en aquests anys, a m�s de produir-se un reajustament de les influ�ncies sindicals dins el moviment obrer dels Pa�sos Catalans, hi hagu� l'aparici� de noves forces pol�tiques obreres que havien de tenir una especial import�ncia durant la Segona Rep�blica: la formaci� de la Uni� Socialista de Catalunya, creada el 1923 i reorganitzada en 1930-31, fou seguida de la constituci� de la Federaci� Comunista Catalanobalear i del Partit Comunista Catal�, que el 1930 s'uniren en el Bloc Obrer i Camperol. Corporativisme 1. Doctrina pol�tica que pret�n organitzar la societat i l'Estat mitjan�ant la representaci� dels interessos econ�mics i professionals organitzats en sindicats �nics, a la manera dels gremis medievals. D'aquesta manera, integrant patrons i obrers en una sola "corporaci�", es creia superar la lluita de classes preconitzada pel comunisme. 2. Doctrina i sistema s�cio-econ�mics basats en la constituci� jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econ�mics i laborals. El corporativisme sorg� enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarco-sindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenci� de l'estat, la lluita de classes. Promogut pel moviment social cat�lic del s XIX (comte de Mun i La Tour du Pin, a Fran�a, i Ketteler, a Alemanya), reflectit als documents pontificis sobre la q�esti� social (especialment de Lle� XIII i Pius XI), el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establ� una correlaci� entre estat feixista i estat corporatiu: en s�n exemples, entre les dues guerres mundials, els r�gims de Mussolini a It�lia, Primo de Rivera a Espanya i Dollfus a �ustria. La desfeta militar del feixisme a la Segona Guerra Mundial releg� la vig�ncia del corporativisme a Portugal (Oliveira Salazar i Caetano) i a l'Espanya dels primers quinquennis de la postguerra. Organitzaci� Corporativa Nacional Organisme creat durant la dictadura de Primo de Rivera, a semblan�a de les corporacions feixistes italianes, que integrava obrers i patrons en comit�s paritaris, agrupats per oficis i professions, a nivell local, provincial i estatal. El seu objectiu era regular les condicions laborals, controlar el moviment sindical i evitar la conflictivitat social. Comit� paritari Consell compost per igual nombre de representants obrers i patronals amb un president nomenat pel govern, que tingu� com a finalitat resoldre per arbitratge previ obligatori els conflictes laborals col�lectius i individuals a cada sector local de la producci�. Constitu�ren els organismes b�sics del r�gim corporatiu paritari muntat a Espanya per la dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del r�gim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aun�s. S'inspir� en el corporativisme feixista d'It�lia i en les idees del moviment social cat�lic. La UGT i els socialistes participaren en els comit�s paritaris en virtut del pacte t�cit de no-agressi� existent entre ells i la Dictadura. Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participaci�, que mantingueren �dhuc despr�s de negar-se a participar a l'Assemblea Nacional Consultiva, augment� la influ�ncia socialista en certs sectors. En el camp de l'agricultura no funcionaren pr�cticament els comit�s paritaris, i en el de la ind�stria no evitaren que l'�ndex dels salaris reals dels obrers qualificats espanyols baix�s de 106 a 103,8 l'any 1930 (�ndex 100 = 1914). Les vagues tampoc no disminu�ren, puix que el nombre de vaguistes a Espanya fou de 21 851 l'any 1926, de 70 024 el 1927, de 55 576 el 1929 i de 247 460 el 1930. A Catalunya el sistema fou poc operatiu per la dissoluci� de la CNT, que tenia la majoria dels treballadors associats, pel maig del 1924. La representaci� dels obrers fou confiada sobretot als sindicats lliures, minoritaris i sospitosos de conniv�ncia amb les autoritats, i alguna vegada a la UGT. Abans no havia funcionat efica�ment, a Catalunya, m�s que una instituci� d'arbitratge: la Comissi� Mixta del Treball en el Comer� de Barcelona (1920), que continu� funcionant sota la Dictadura.
No ser� fins a la Segona Rep�blica (1931), quan el moviment obrer enceti una nova etapa de creixement, emparat pels drets i llibertats que atorgar� el nou r�gim republic�.	Pacte de Sant Sebasti� Conveni pol�tic entre els dirigents de l'oposici� antimon�rquica espanyola i representants del republicanisme catal�, formalitzat a Sant Sebasti� el 17 d'agost de 1930, amb l'objectiu de coordinar l'acci� comuna per a l'enderrocament del r�gim i la instauraci� de la Rep�blica. Despr�s de les gestions preparat�ries de Marcel�l� Domingo i Jos� Salmer�n, la reuni� se celebr� al Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presid�ncia de Fernando Sasia�n i amb l'assist�ncia de Maci� Mallol i Bosch, per Acci� Republicana de Catalunya, M.Carrasco i Formiguera per Acci� Catalana, J.Aiguader i Mir� per Estat Catal�, Alejandro Lerroux per l'Alianza Republicana, Marcel�l� Domingo, �lvaro de Albornoz i �ngel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Aza�a per Acci�n Republicana, Santiago Casares Quiroga per l'Organizaci�n Republicana Gallega Aut�noma, Niceto Alcal� Zamora i Miguel Maura per la Derecha Liberal Republicana, i els socialistes Indalecio Prieto i Fernando de los R�os, a t�tol personal; tamb� hi foren invitats Eduardo Ortega y Gasset i Felipe S�nchez Rom�n. L'assemblea acord� la creaci� d'un comit� revolucionari �que esdevingu� m�s tard govern provisional de la Rep�blica� i la recerca de la col�laboraci� del PSOE i la CNT; sobre la q�esti� catalana �de molt, la m�s debatuda�, els reunits reconegueren la personalitat pol�tica de Catalunya, i autoritzaren l'elaboraci� d'un estatut d'autonomia que, plebiscitat pel poble catal�, hauria d'�sser aprovat per les corts constituents. Tot i que el pacte fou objecte de moltes cr�tiques a posteriori, per la inconcreci� en qu� deixava el contingut real de l'autonomia, els seus acords serviren de marc pol�tic b�sic a les relacions entre la Generalitat i Madrid durant l'etapa provisional de 1931-32. Dos dels delegats catalans, M.Carrasco i Formiguera i J.Aiguader i Mir�, han deixat escrites llurs versions de la reuni� en els llibres El pacte de San Sebasti�n i Catalunya i la revoluci�, respectivament. Segona Rep�blica Espanyola Per�ode de la hist�ria de l'estat espanyol que comen�a el 14 d'abril de 1931, amb la proclamaci� de la Rep�blica a Barcelona i a Madrid. Acaba l'1 d'abril de 1939, data en qu� la guerra civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitz� amb la vict�ria de Franco i del govern de Burgos i la instauraci�, sobre la totalitat del territori de l'estat, d'un nou r�gim: el franquisme. Cal distingir, doncs, dos per�odes ben diferenciats: la pau (14 d'abril 1931 � 17/19 de juliol 1936) i la guerra (17/19 de juliol 1936 � 1 d'abril 1939).
Les dues grans doctrines que van marcar el cam� del moviment obrer espanyol i catal�, i d'arreu, foren el socialisme i l'anarquisme. Hist�ria del socialisme.	El socialisme als Pa�sos Catalans L'arribada a Espanya del gendre de Marx, Paul Lafargue, don� lloc a la formaci�, a Madrid, del primer nucli marxista, a partir del qual Pablo Iglesias fund�, el 1879, el Partido Socialista Obrero Espa�ol; des d'aquell moment, el pes de la capital de l'estat havia d'�sser determinant en l'orientaci� del socialisme espanyol. Les agrupacions socialistes m�s antigues dels Pa�sos Catalans sorgiren entre el 1880 i el 1882 a Barcelona �on hom cre� un ef�mer Partit Democr�tic Socialista Obrer�, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltr�; al Pa�s Valenci�, les primeres foren les de X�tiva (1887), Val�ncia i Castell� de la Plana, grups que restaren articulats el 1888 amb la fundaci� definitiva i p�blica, a Barcelona, del PSOE �integrat per tretze agrupacions catalanes i set de la resta de la Pen�nsula� i de la Uni� General de Treballadors; en general els catalans no havien de tenir dins el nou partit un pes apreciable, i el creixement d'aquest entre la classe obrera catalana, fortament influ�da per l'anarquisme, s'estronc� aviat. Tamb� al Pa�s Valenci� el socialisme tingu� una implantaci� feble, sense arrelar en les classes treballadores, excepte alguns casos locals (Elx); al sud del Pa�s Valenci� �Alt i Baix Vinalop�, Novelda, Alcoi� i, en general, als nuclis de la incipient industrialitzaci� �s on aconsegu� m�s for�a. Tot i que l'escissi� comunista del 1921 no hi tingu� conseq��ncies apreciables, el PSOE, mancat d'un programa agrari per al camp valenci�, cresqu� molt lentament i no represent�, almenys fins el 1936, una alternativa seriosa a la CNT, malgrat haver gaudit de la benvolen�a oficial durant la Dictadura. El 1909, any de la conjunci� republicanosocialista, una bona part del socialisme catal�, encap�alada per Fabra i Ribas, s'opos� a l'excessiu parlamentarisme i reformisme del PSOE, i hom intent� de crear una federaci� socialista catalanobalear amb els primers nuclis socialistes de les Illes. Sense posseir una elaboraci� espec�fica sobre la q�esti� nacional, el PSOE considerava el catalanisme una for�a burgesa i enemiga de la classe treballadora; tanmateix, el pes espec�fic de Catalunya en el conjunt de l'estat oblig� el partit a un canvi d'orientaci�, i el 1916, quan ja havia fracassat l'intent de Mart� i Juli� de portar la Uni� Catalanista cap a posicions socialitzants, la Federaci� Socialista Catalana introdu� en el seu programa la q�esti� nacional, cosa que li valgu� l'adhesi� de nombroses personalitats d'esquerra: Serra i Moret, Pla i Armengol, Comorera, Andreu Nin, etc. Aix� no obstant, des del 1920, i despr�s del frac�s de la campanya pro-Estatut, el PSOE �a inst�ncies del sector prietista� es f�u enrere i s'alluny� del catalanisme, donant la ra� als qui, com Layret o Gabriel Alomar, propugnaven la creaci� d'una alternativa socialista espec�ficament catalana. El projecte, ajornat per l'assassinat de Layret, es concret� pel juliol del 1923 amb la formaci� de la Uni� Socialista de Catalunya, la qual, per�, no pogu� desenvolupar-se per l'adveniment de la Dictadura. A les Illes, on hi havia grups socialistes entorn del peri�dic "El Obrero Balear" des del comen�ament del segle, el PSOE conegu� els anys 1920-21 una forta crisi interna, arran de l'escissi� comunista, que arrosseg� una gran part de les joventuts; gr�cies a Lloren� Bisbal, el partit es mantingu�, redu�t a les agrupacions de Palma, Llucmajor i Manacor, amb una l�nia moderada i legalista, cooperativista i mutualista. Menorca comptava, en canvi, amb una majoria obrera socialista. Amb la proclamaci� de la Rep�blica, el socialisme illenc cresqu�, tant el partit com la Uni� General de Treballadors de Balears, per� tingu� tamb� escissions i, a causa dels seus compromisos amb el poder, es vei� sovint desbordat per sindicalistes i comunistes, mentre s'hi dibuixava el predomini intern del sector caballerista. Tamb� al Principat el canvi de r�gim afavor� la reorganitzaci� de l'USC i de la Federaci� Socialista Catalana, les quals participaren en el govern de la Generalitat i, sobretot la primera, assoliren un paper molt important en l'�mbit pol�tic, sense, per�, poder rivalitzar amb la CNT en el terreny sindical. El 1933 tingu� lloc un frustrat intent de fusi� de les dues alternatives socialistes catalanes, i ambdues entraren a formar part de l'Alian�a Obrera; per� �s despr�s del Sis d'Octubre que tant la Uni� Socialista com la Federaci� Catalana del PSOE, en una evoluci� esquerrana que les apropava als postulats de la Tercera Internacional, se sumaren al moviment unificador de les forces obreres que desemboc�, tot just esclatada la guerra civil, en la formaci� del Partit Socialista Unificat de Catalunya, adherit a la Internacional Comunista. Aquest fet, excepcional en la hist�ria del moviment obrer europeu, juntament amb el triomf parcial de la rebel�li� militar a les Illes i la p�rdua de la iniciativa pol�tica del PSOE valenci� a mans dels comunistes, deix� els Pa�sos Catalans sense cap for�a estrictament socialista organitzada des del 1936 i, sobretot, despr�s del 1939.
El socialisme optar� per la participaci� pol�tica i la lluita sindical. En aquesta �poca es funda el PSOE i la UGT, amb forta implantaci� a Madrid, Biscaia i Ast�ries.	Nueva Federaci�n Madrile�a Agrupaci� formada el 1872, en ser expulsats de la FRE els marxistes (concentrats sobretot sobretot a la federaci� madrilenya), integrada per un petit grup de socialistes madrilenys d'inspiraci� marxista, b�sicament tip�grafs. A partir d'aquesta agrupaci� es formaria el PSOE uns anys m�s tard, el 1879. Partido Socialista Obrero Espa�ol (PSOE) Organitzaci� pol�tica fundada a Madrid l'any 1879 per nuclis marxistes expulsats de la Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional de Treballadors. El seu portaveu fou El Socialista (1886). El I Congr�s tingu� lloc a Barcelona (1888), pocs dies despr�s de la constituci�, tamb� a Barcelona, de la Uni� General de Treballadors, sindicat d'inspiraci� socialista. El nou partit s'implant� en els medis obrers de Madrid, el Pa�s Basc i Ast�ries. L'any 1895 foren elegits els primers regidors socialistes i, al cap de deu anys, hi havia socialistes a 50 ajuntaments, entre ells el de Madrid. El primer diputat socialista, P.Iglesias, fou elegit l'any 1910, gr�cies a una alian�a electoral amb els republicans. El partit don� suport a les reivindicacions obreres i acompl� una �mplia tasca d'educaci� popular. Particip� en l'Assemblea de Parlamentaris i pos� en marxa la vaga general del 1917. Com a reacci� contra les posicions reformistes cap a les quals derivava el partit i com a resultat de la negativa de ratificar una inicial adhesi� a la Tercera Internacional, els nuclis m�s radicals s'escindiren (1921) i crearen el Partido Comunista de Espa�a. Aprofit� la toler�ncia de qu� gaud� durant la Dictadura per a implantar-se al camp andal�s. Particip� en el comit� revolucionari (1930), en el govern provisional de la Rep�blica (1931) i en el govern Aza�a (1931-33). La tend�ncia m�s esquerrana de F.Largo Caballero s'impos� a la moderada de J.Besteiro i el partit s'inclin� cap a l'esquerra, impuls� la unitat d'acci� amb anarcosindicalistes i comunistes i particip� en la revoluci� del 1934. Durant la guerra civil de 1936-39 F.Largo Caballero i J.Negr�n presidiren sengles governs de coalici�. A l'exili, s'impos� la l�nia moderada d'I.Prieto i, a partir del 1950, R.Llopis. El Socialista Diari de Madrid, portaveu del Partido Socialista Obrero Espa�ol, del qual fou primer director Pablo Iglesias. Nasqu� com a setmanari el 1886 i esdevingu� diari el 1912. Durant la guerra civil de 1936-39, l'evoluci� desfavorable del conflicte i la instal�laci� a Barcelona del govern republic� provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegu� des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939. Publicat a Fran�a amb intermit�ncies durant el franquisme, reaparegu� el 1977 com a revista a Madrid. Diari de Madrid, portaveu del Partido Socialista Obrero Espa�ol, del qual fou primer director Pablo Iglesias. Nasqu� com a setmanari el 1886 i esdevingu� diari el 1912. Durant la guerra civil de 1936-39, l'evoluci� desfavorable del conflicte i la instal�laci� a Barcelona del govern republic� provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegu� des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939. Publicat a Fran�a amb intermit�ncies durant el franquisme, reaparegu� el 1977 com a revista a Madrid. Diari de Madrid, portaveu del Partido Socialista Obrero Espa�ol, del qual fou primer director Pablo Iglesias. Nasqu� com a setmanari el 1886 i esdevingu� diari el 1912. Durant la guerra civil de 1936-39, l'evoluci� desfavorable del conflicte i la instal�laci� a Barcelona del govern republic� provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegu� des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939. Publicat a Fran�a amb intermit�ncies durant el franquisme, reaparegu� el 1977 com a revista a Madrid. Diari de Madrid, portaveu del Partido Socialista Obrero Espa�ol, del qual fou primer director Pablo Iglesias. Nasqu� com a setmanari el 1886 i esdevingu� diari el 1912. Durant la guerra civil de 1936-39, l'evoluci� desfavorable del conflicte i la instal�laci� a Barcelona del govern republic� provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegu� des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939. Publicat a Fran�a amb intermit�ncies durant el franquisme, reaparegu� el 1977 com a revista a Madrid. Partit Democr�tic Socialista Obrer Espanyol Grup pol�tic creat pel juliol del 1882 arran de l'acord del grup marxista de Madrid (representat per Francisco Mora) i el grup d'"El Obrero" de Barcelona i Les Tres Classes de Vapor (Josep P�mies, Joan Nuet, etc). El mateix any de la fundaci� impuls� la constituci� d'una Associaci� Nacional de Treballadors d'Espanya, en resposta a l'anarcocol�lectivista FTRE. Hom hi ha vist un precedent de la formaci� del PSOE el 1888. Partit Socialista Oportunista Grup pol�tic creat pel desembre del 1890 pel grup d'"El Obrero" i Josep P�mias. La seva formaci� signific� la resposta d'aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produ� despr�s d'assistir el 1889 al congr�s socialista possibilista internacional de Par�s. Ressuscit� aix� mateix l'intent, amb participaci� d'elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Dem�crata Socialista per l'agost del 1890. Acceptant les teories de Paul Brousse �que havia residit anteriorment a Barcelona�, el nou partit preconitz� sols la demanda de reformes possibles i la col�laboraci� amb els republicans. De tota manera no pogu� superar la crisi de les Tres Classes de Vapor els primers anys del s XX. Federaci� Socialista Catalana Federaci� de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Espa�ol, coneguda tamb� com a Federaci� Catalana del PSOE. Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltr�, tingueren com a �rgan el setmanari "El Obrero" i influ�ren sobre les Tres Classes de Vapor. El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Matar� i Vic convocaren el congr�s constitutiu de la Uni� General de Treballadors (Josep Comaposada en fou president el 1892, per� la for�a socialista perd� import�ncia). El 1904 hi hagu� un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federaci� col�laboraren en la creaci� de la Solidaritat Obrera (1907). El 1908 Fabra i Ribas i Comaposada reorganitzaren la Federaci� i publicaren "La Internacional"; al segon congr�s (juliol del 1909) assistiren 22 delegats de les prov�ncies de Tarragona, Barcelona i Mallorca, en l'intent de crear una federaci� catalano-balear; hi fou aprovada l'oposici� a la guerra del Marroc i foren promoguts m�tings a Barcelona, Matar� i Sitges. La Federaci� particip� en la vaga del juliol del 1909 (Setmana Tr�gica) i Fabra i Ribas form� part del comit� central de la vaga. El 1915 eren uns 300 afiliats, i el 1916 Recasens, dirigent de la Federaci� i director del seu �rgan "Just�cia Social", publicat a Reus, aconsegu� que en el quart congr�s, celebrat a Tarragona, hom incorpor�s al programa la q�esti� catalana, fet que comport� l'ingr�s de catalanistes a la Federaci�, com Serra i Moret, Pla i Armengol, Comorera, etc. El 1923, per�, es produ� la divisi� i la formaci� de la Uni� Socialista de Catalunya. Durant la Dictadura la Federaci� no sobrepass� mai els 300 afiliats, i el 1931 tenia agrupacions a Barcelona (on s'enfrontaven una agrupaci� i la federaci� local), Matar�, Reus, Tarragona, Sitges, Manlleu, etc. El seu �rgan fou "La Internacional", i dirig� la secci� catalana de la UGT, la qual fou representada per Vidal i Rossell al Consell de la Generalitat. El 1932 tenia uns 1 300 afiliats, i el 1933 mantingu� contactes org�nics amb la USC per efectuar la reunificaci�, que no s'assol�, la qual cosa signific� el pas de Mart�nez Cuenca, Recasens i d'altres a la USC. El mateix 1933 establ� un pacte electoral amb el Bloc Obrer i Camperol. Particip� en l'Alian�a Obrera i fou una de les quatre organitzacions que donaren lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya. Desapareguda formalment el 1936, l'organitzaci� del PSOE al Principat fou reconstru�da el 1945-46 en la clandestinitat i a l'exili franc�s, tingu� contactes estrets amb el Moviment Socialista de Catalunya �impulsaren conjuntament la UGT� i sofr�, malgrat la seva migradesa, diverses caigudes de militants (1951, 1953, 1958) que gaireb� la liquidaren. Es reorganitz� en la d�cada del 1970 entorn de Josep M.Triginer i Fern�ndez, J.Jou i Fonoll�, Merc� Aroz, Carles Cigarr�n i altres, establ� relacions amb Converg�ncia Socialista de Catalunya (1976) i es coalitz� amb el PSC-C el 1977; molt reticent a la unificaci� socialista volguda per la direcci� estatal del PSOE, acab� acceptant-la i, el 1978, s'integr� en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Uni� Socialista de Catalunya (USC) Partit pol�tic fundat a Barcelona el 8 de juliol de 1923 que pretenia bastir una alternativa socialista aut�ctona i sensible a la reivindicaci� nacionalista catalana, amb un programa reformista, gradualista i parlamentari. Sota la presid�ncia de Gabriel Alomar, l'impulsaren un grup d'intel�lectuals i professionals procedents de la Federaci� Socialista Catalana �M.Serra i Moret, Rafael Campalans� i alguns joves sindicalistes formats a l'escola del Treball de la Mancomunitat (Francesc Viladomat, Joan Aleu, Joan Fronjos�). Durant la primera etapa, era m�s un nucli d'afinitats personals que un partit estructurat i disciplinat; aplegava uns 700 afiliats, i public� (novembre del 1923 � mar� del 1926) el setmanari "Just�cia Social". Definitivament allunyat del PSOE cap al 1925, es dissolgu� virtualment durant la Dictadura, b� que el nucli d'homes que l'havien animat subsist�. En 1930-31, la Uni� fou reorganitzada, amb la incorporaci� d'alguns ex-cenatistes (Felip Barjau, Ramon Jov� i Brufau), i particip�, al costat dels partits republicans, en les activitats revolucion�ries d'aquell per�ode. Formalitz� aleshores una duradora alian�a electoral amb l'Esquerra Republicana de Catalunya, encetada per a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que li permet� d'assolir, durant la Rep�blica, una influ�ncia pol�tica molt superior a la seva for�a real. Aix�, tingu� participaci� al 80% dels ajuntaments catalans, quatre diputats a les corts constituents i cinc al Parlament de Catalunya; tamb�, Campalans fou conseller d'instrucci� p�blica del govern catal�, i Serra i Moret ho fou d'economia i treball (1931-32). Simult�niament, sota la direcci� de Joan Comorera (director de la segona �poca de "Just�cia Social", secretari general el 1932, i president el 1934), R.Folch i Capdevila i d'altres, hom emprengu� l'organitzaci� definitiva del partit, els efectius del qual oscil�laven entre els 3 000 i els 4 000 membres; la seva influ�ncia dins la classe obrera es canalitzava a trav�s de la Uni� General de Sindicats Obrers de Catalunya i, entre la pagesia, mitjan�ant l'Acci� Social Agr�ria de Girona i, des del 1934, la Uni� de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya. Al juliol del 1933 es produ� una breu reunificaci� amb la Federaci� Socialista Catalana del PSOE, r�pidament feta avortar per l'oposici� de l'executiva madrilenya, per� que supos� per a l'USC un important augment d'efectius (Mari� Mart�nez i Cuenca, Ramon Palomas, Jaume Comas, etc); al novembre, una nova coalici� amb l'Esquerra li don� tres diputats, i al desembre entr� a l'Alian�a Obrera, per� en fou expulsada al gener del 1934 quan, esdevinguda gaireb� un sat�l�lit de l'ERC, particip� en el govern de la Generalitat, representada per Joan Comorera. Els fets del Sis d'Octubre trencaren aquesta evoluci�, i a partir del febrer del 1935, confirmant el proc�s d'esquerranitzaci� i acostament als postulats de la Tercera Internacional iniciat mesos abans, l'USC particip� en les converses d'unificaci� de les forces marxistes catalanes, a la vegada que servia d'enlla� entre les esquerres burgeses i els partits obrers amb vista a la formaci� del Front d'Esquerres de Catalunya, dins el qual obtingu� quatre escons. Abandonada la col�laboraci� amb el govern de Companys i allunyats de la direcci� del partit la majoria dels fundadors i el sector m�s laborista, el proc�s unitari del socialisme catal� fou precipitat per l'inici de la guerra civil, i el 22 de juliol de 1936 es constitu�a el Partit Socialista Unificat de Catalunya, al qual l'USC aport� el major nombre de militants, una bona part de l'orientaci� pol�tica i el seu secretari general, Joan Comorera.
El sindicalisme socialista: la UGT.	Sindicalisme pol�tic o socialista Sindicalisme vinculat amb m�s o menys intensitat a les idees socialistes. Presenta sindicats forts i nombrosos que centren les seves actuacions en reivindicacions de car�cter estrictament laboral (salaris, horaris,condicions de treball...). Aquest sindicalisme �s el que va consolidar la pr�ctica de les negociacions col.lectives entre obrers i amos. Recorren poc sovint a la vaga, encara que, quan ho fan, la seva for�a i capacitat de resist�ncia s�n impressionants. Dins d'aquest sindicalisme es contraposen el model alemany (depend�ncia del sindicat al partit) i el model brit�nic (subordinaci� del partit al sindicat). Uni� General de Treballadors (UGT) Central sindical de l'estat espanyol. El congr�s fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Matar�, tingu� lloc a Barcelona del 12 al 14 d'agost de 1888, amb assist�ncia de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya (Matar�, Barcelona, Vic i Manlleu), Castell� i Madrid, b�sicament. El primer consell estatal fou presidit per Antonio Garc�a Quejido. Formada inicialment per 29 societats i uns 3 300 afiliats, no aconsegu� d'implantar-se a Catalunya �on s'enfront� a Les Tres Classes de Vapor�, per� s� a Madrid (hi acollia la meitat dels seus afiliats), al Pa�s Basc (on destac� l'activitat del seu dirigent Facundo Perezagua) i Ast�ries. Fou un sindicat de classe, democr�tic, moderat, disciplinat, d'ideologia socialista i molt influ�t pel Partido Socialista Obrero Espa�ol. Utilitz� en general la t�ctica de les vagues pac�fiques i ben organitzades per a aconseguir millores en la condici� del proletariat; conjuntament amb el PSOE, cre� tamb� associacions assistencials i de resist�ncia, cooperatives de consum i cases del poble. Malgrat l'oposici� del dirigent ugetista catal� Josep Comaposada, el 1899 el consell estatal es trasllad� a Madrid, on Pablo Iglesias ocup� la presid�ncia i Garc�a Quejido la secretaria general. La UGT s'organitz� inicialment en federacions d'oficis (tip�grafs, ferrers, boters, etc) i el 1925 adopt� el sistema actual de federacions d'ind�stria. El 1890 celebr� per primer cop l'u de maig. El seu creixement fou lent, per� mantingut: 29 000 afiliats l'any 1901, 57 000 el 1905, 78 000 el 1911, 148 000 el 1913, 211 000 el 1920, fins a arribar a 277 000 el 1930. Era constitu�da en la seva major part per obrers industrials. La seva l�nia reformista l'enfront� en nombroses ocasions amb els anarquistes, b� que hi aconsegu� algunes enteses, com ara la que protagonitz� Antoni Fabra i Ribas el 1909 a Catalunya. En alguns moments prengu� actituds clarament revolucion�ries, com per exemple arran de la convocat�ria de la vaga general del 1917. En la d�cada del 1910 augment� la seva influ�ncia entre el proletariat miner, on destacaren els seus dirigents Manuel Llaneza i Ram�n Gonz�lez Pe�a; a partir del 1920 inici� la seva penetraci� en els medis camperols d'Andalusia. Despr�s de l'escissi� comunista del PSOE (1921), es consolid� la l�nia reformista, impulsada per Francisco Largo Caballero i Juli�n Besteiro. Malgrat condemnar el cop d'estat del general Primo de Rivera, el seu secretari general Largo Caballero fou secretari d'estat i la UGT aprofit� la toler�ncia de qu� gaud� per part del dictador i el fet d'�sser l'�nica central sindical en la legalitat per intervenir en els comit�s paritaris, consolidar-ne l'organitzaci� i estendre'n la influ�ncia en les zones rurals d'Extremadura, Castella i Arag�. Es neg�, per�, en contra del parer de Juli�n Besteiro, a participar en l'Assemblea Nacional creada pel dictador, i s'un� al moviment revolucionari que dugu� la Rep�blica. Un fruit d'aquesta influ�ncia en els medis camperols fou la creaci�, el 1930, de la Federaci� Nacional de Treballadors de la Terra (FNTT), que aconsegu� un creixement espectacular (dels 36 000 afiliats inicials a m�s de 451 000 l'any 1933). En instaurar-se la Rep�blica, la UGT era la central sindical m�s influent, i el seu creixement augment� de manera considerable, fins al punt de sobrepassar el mili� d'afiliats l'any 1932. Tanmateix, no foren ateses les seves reivindicacions pels primers governs de la Rep�blica, que comptaven amb participaci� socialista, i aix� afavor� la seva radicalitzaci�. En produir-se la vict�ria electoral de les dretes (1933), s'hi impos� la l�nia d'unitat prolet�ria defensada aleshores per Largo Caballero, que fou elegit secretari general al gener del 1934. La UGT form� part de l'Alian�a Obrera, que tingu� la seva m�xima realitzaci� a Ast�ries, on impuls�, amb la col�laboraci� de la CNT, l'aixecament revolucionari de l'octubre del 1934; malgrat el frac�s del moviment, el prestigi de la UGT en sort� enrobustit. El 1935 s'hi incorpor� la Confederaci� General del Treball Unit�ria, d'influ�ncia comunista. Particip� en el Front Popular del 1936, per� es neg� a formar part del govern i busc� una alian�a amb la CNT, que de fet es demostr� bastant inestable. En produir-se la insurrecci� militar del juliol del 1936, la UGT, juntament amb la CNT, tingu� un paper decisiu en la vict�ria republicana a les principals ciutats de l'estat espanyol, i form� part dels diversos organismes revolucionaris que es crearen en els primers dies de la guerra civil. M�s tard, en formar-se el govern Largo Caballero, la UGT don� suport a la legalitat republicana. Durant la guerra, la influ�ncia comunista hi cresqu�, i una nova directiva, presidida per Ram�n Gonz�lez Pe�a, don� suport al govern Negr�n. Amb la vict�ria del general Franco, la UGT fou declarada il�legal, el seu patrimoni confiscat i la seva organitzaci� destru�da. Es reorganitz�, per�, a l'exili i, malgrat la repressi� a qu� fou sotmesa a l'interior del pa�s (fins el 1953 cinc consells estatals successius foren desarticulats per la policia) subsist� en la clandestinitat i form� part de diversos organismes de l'oposici� democr�tica al r�gim franquista. Als Pa�sos Catalans, la UGT tingu� una incid�ncia variable, segons les �poques i les zones d'implantaci� d'aquest organisme. Tot i que s'havia format a Barcelona, a partir d'un nucli socialista en el qual s'havien destacat, entre altres, Josep P�mies, Josep Capar� i Ramon Arrufat, despr�s del trasp�s de la direcci� a Madrid (1899) la UGT an� perdent for�a al Principat. Al Pa�s Valenci� se centr�, inicialment, en les zones industrials d'Elx i la Vall d'Uix�, amb nuclis menors a Alacant, Val�ncia i Castell� de la Plana, i el 1904 tenia ja m�s de vuit mil afiliats. S'en�� del 1906, per�, s'inici� una crisi que no fou plenament superada fins a la Dictadura de Primo de Rivera. La toler�ncia d'aquesta envers els socialistes permet� a la UGT d'adquirir una preponder�ncia definitiva a les prov�ncies de Castell� de la Plana i Alacant, i de millorar les seves posicions a la de Val�ncia, a m�s com d'estendre la seva influ�ncia al camp a trav�s de la Federaci� Regional de Treballadors de la Terra de Llevant. Al Principat tamb� millor� la seva incid�ncia popular arran de la Dictadura de 1923-30; d'altra banda, el 1922 havien estat expulsats els comunistes que s'hi havien infiltrat. A les Illes els �nics nuclis importants, al primer quart del s XX, eren a Palma de Mallorca, on el 1925 fou constitu�da la UGT de les Balears, organisme que inclogu�, des d'aleshores, el nucli major del moviment obrer de Mallorca, gr�cies a la tasca efectuada pels secretaris generals Lloren� Bisbal (1923-25) i Jaume Bauz� (1925-31). Entre les societats afiliades a la UGT de les Balears es destac� la Uni� Cotonera, que assol� un �xit remarcable en la reivindicaci� de la jornada de vuit hores. Al cinqu� congr�s de la UGT de les Balears (1929), s'hi adher� la Federaci� Obrera de Menorca. En proclamar-se la Rep�blica, la influ�ncia de la UGT an� en disminuci�, especialment al Principat. Al juliol del 1936, en esclatar la guerra civil, es produ� la unificaci� de la UGT catalana, amb l'ingr�s de la Uni� General de Sindicats Obrers de Catalunya. La UGT form� una uni� de solidaritat amb la CNT i particip� en la formaci� del Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya. Dividida a l'exili entre un sector d'influ�ncia comunista (PSUC) i un altre de socialista, tingu� alguna pres�ncia clandestina a l'interior els anys 1940-50, per� acab� extingint-se.
El revisionisme, debatut en la Segona Internacional, va dividir el socialisme entre la socialdemocr�cia, de car�cter moderat, que renuncia a la lluita revolucion�ria i accepta el joc parlamentari democr�tic,...	Segona Internacional Organitzaci� de treballadors de car�cter supranacional, fundada a Par�s el 1889, com a reconstrucci� de la Primera Internacional. A difer�ncia d'aquesta, es bas� en els membres dels partits nacionals i reconegu� l'autonomia d'aquests darrers. Durant els primers anys promogu� la celebraci� revolucion�ria del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores. Malgrat que el congr�s d'Amsterdam (1904) prohib� la participaci� dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional rest� dividida en dues tend�ncies, una de reformista, que era majorit�ria, i un altra de revolucion�ria. El congr�s de Stuttgart (1907) proclam� una posici� antibel�licista, per� en esclatar la Primera Guerra Mundial la pol�tica majorit�riament partid�ria de la defensa del propi estat provoc� la dissoluci� de la Internacional. Posteriorment hi hagu� diversos intents de reconstruir-la: la Internacional Sindical d'Amsterdam (1919), la Internacional Dos i Mig i, finalment, la Internacional Socialista d'Hamburg (1923) i la de Frankfurt (des del 1951). La Segona Internacional tingu� com a ress� als Pa�sos Catalans que el grup dirigent socialista de les Tres Classes de Vapor (Josep P�mies, Eudald Xuriguera, Joan Vidal, etc), oposat des del 1887 als caps del PSOE, assist�s el 1889 al Congr�s Possibilista de Par�s (Xuriguera), i no al marxista, primer de la Segona Internacional. La pres�ncia d'aquesta al Principat s'hagu� de limitar a una minorit�ria Federaci� Socialista Catalana afiliada al PSOE. L'actitud dels organismes directius del socialisme espanyol -de desconfian�a cap al sindicalisme catal� i de recel davant la q�esti� nacional catalana- rest� possibilitats d'expansi� als socialistes catalans i provoc� una escissi�, de la qual sorg�, el 1923, la Uni� Socialista de Catalunya. Revisionisme Teoria socialista que formula cr�tiques als aspectes b�sics del marxisme. No est� d'acord amb el concepte de plus-v�lua i creu que la transici� del sistema capitalista al socialista no ser� un proc�s violent sin� que ser� el producte d'una transformaci� gradual del primer. El determinisme econ�mic i social, propugnat per Marx, no �s primordial ni t� la influ�ncia que els marxistes li atorguen, ni la dictadura del proletariat �s contr�ria als principis democr�tics. Segons aquesta teoria cal abandonar la revoluci� i avan�ar en el camp de les reformes parlament�ries i sindicals. Socialdemocr�cia Nom amb qu� hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la ren�ncia al marxisme, l'acceptaci� de les institucions liberal-democr�tiques i una pr�ctica pol�tica de tipus moderat. El mot f�u refer�ncia, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits pol�tics d'inspiraci� marxista, sobretot a Alemanya, els pa�sos escandinaus i R�ssia. M�s tard, adopt� el signicat actual. La primera tend�ncia revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein (Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocr�cia, 1899), que rebutj� la dictadura del proletariat i preconitz� una transformaci� lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjan�ant un proc�s de reformes graduals i successives, aconseguides a trav�s de la lluita parlament�ria, en la qual els socialistes havien de cercar l'alian�a dels partits burgesos d'esquerres. A partir, aproximadament, del tercer quart del s XX �dhuc els partits socialistes del sud d'Europa -franc�s, espanyol, portugu�s, grec, etc-, que hi havien estat m�s refractaris, han adoptat de fet posicions socialdem�crates, sobretot en accedir a responsabilitats de govern en llurs respectius estats. Eurocomunisme Corrent dins el comunisme europeu que es caracteritza per la ren�ncia a la dictadura del proletariat i l'acceptaci� del pluralisme democr�tic. Nom amb qu� hom designa el corrent sorgit a mitjan d�cada dels setanta en els partits comunistes de l'Europa mediterr�nia (itali�, franc�s, catal� i espanyol).
...i el comunisme, de car�cter revolucionari, fidel als postulats marxistes i lligat a les directrius de Moscou. A Espanya tamb� es va produir l'escissi� dels comunistes dels socialistes.	Comunisme Sistema d'organitzaci� social que proposa l'abolici� de la propietat privada i la comunitat de b�ns (mitjans de producci� i b�ns de consum). El comunisme va lligat als corrents del socialisme marxista i de l'anarquisme. Centralisme democr�tic Principi que inspira l'organitzaci� dels partits comunistes, que en condiciona la cohesi� pol�tica i ideol�gica i impideix la formaci� de faccions o de tend�ncies dintre seu. Tercera Internacional / Komintern Organitzaci� que reunia els representants de tots els partits comunistes del m�n, fundada a Moscou al mar� de 1919 despr�s del triomf de la Revoluci� bolxevic. Per ingressar-hi s'exigia l'acceptaci� de les tesis marxistes-leninistes, la qual cosa va fer que els partits socialistes no s'hi adherissin i fundessin la seva pr�pia Internacional socialista el 1923. Amb l'arribada de Stalin al poder (1924), es convert� en un instrument m�s de la pol�tica exterior de l'URSS. La influ�ncia del Partit Comunista de l'URSS hi era determinant. Es va dissoldre el 1943. Coneguda tamb� com la Komintern (Internacional Comunista). Organitzaci� de treballadors de car�cter supranacional fundada a Moscou el 1919 per Lenin i Trockij per aconseguir la revoluci� comunista mundial. Sota la influ�ncia de la revoluci� russa accept� la dictadura del proletariat i obr� pas a la creaci� de partits comunistes en cada pa�s. El segon congr�s aprov� les vint-i-una condicions d'adhesi� per a impedir l'entrada dels socialdem�crates, fet que acceler� l'escissi� dels partits socialistes i accentu� el car�cter centralitzat de la Internacional que, a difer�ncia de la segona, concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional. Hom distingeix dues etapes en la vida de la Internacional Comunista. Durant la primera, en vida de Lenin, fou el f�rum de vives discussions. La tend�ncia a l'acci� directa i a l'antiparlamentarisme (combatuts per Lenin a L'esquerranisme, malaltia infantil del comunisme, 1920), l'oposici� d'algunes seccions a la directriu de formar un front �nic (1921) amb socialdem�crates, anarquistes i sindicalistes per a remuntar l'evoluci� desfavorable de la revoluci� a Europa, s�n mostres d'aquestes discussions. A partir de la mort de Lenin s'obr� una segona etapa i la Internacional sofr� la influ�ncia de l'evoluci� interna de l'URSS: el 1924, hom decid� la bolxevitzaci�, que signific� la desaparici� de les tend�ncies i l'inici del control progressiu de l'organitzaci� i de les seccions per part del corrent stalinista del partit sovi�tic. Des del 1925, comen�aren les depuracions dels partidaris de Trockij (1925-26), dels de Zinov'ev (1926-28) i dels de Bukharin (a partir del 1928), tant en el si del partit de l'URSS com a la Internacional. El 1928, mentrestant, l'orientaci� anomenada de classe contra classe dugu� les seccions a abandonar els acords amb altres formacions obreres, fins al punt d'acusar la socialdemocr�cia de socialfeixisme. L'adveniment de Hitler al poder (1933), juntament amb l'expansi� dels moviments feixistes a tot Europa, port� la Internacional a promoure els fronts populars amb tots els sectors socials antifeixistes, inclosa la burgesia. En el decurs de la guerra, i per facilitar la formaci� de fronts nacionals amb les burgesies en lluita contra l'expansi� del Reich, Stalin dissolgu� la Tercera Internacional (1943). El 1947 nou partits comunistes en el poder formaren el Kominform. Aquest, del qual foren expulsats els iugoslaus l'any seg�ent, tingu� escassa activitat fins a la seva desaparici� (1956). Partido Comunista de Espa�a (PCE) Partit pol�tic originat d'una primera escissi� del PSOE el 1920 �provocada per les Juventudes Socialistes amb "El Comunista" com a �rgan d'expressi� i Merino Garc�a, Luis Portela, Jos� Illescas, Eduardo Ugarte i Juan Andrade com a dirigents� i d'una segona del 1921, d'on sorg� el Partido Comunista Obrero Espa�ol, amb "Guerra Social" com a portaveu i Garc�a Quejido, N��ez de Arenas, Angiano, Virginia Gonz�lez y Perezagua com a dirigents. Aquell mateix any la Tercera Internacional, per mitj� del seu delegat, l'itali� Graziadei, aconsegu� la celebraci� d'una confer�ncia de fusi� entre el PCE i el PCOE que don� lloc al Partido Comunista de Espa�a, que publicava "La Antorcha", de la qual fou primer director Juan Andrade. Prohibit per Primo de Rivera, el 1923, el PCE pass� una �poca de clandestinitat que el desarticul�. El III Congr�s hagu� de reunir-se a Par�s (1929); entre altres coses, hi fou acordada la publicaci� de "Mundo Obrero". En proclamar-se la Segona Rep�blica, el PCE tenia 800 militants i molts exiliats. El canvi m�s important es produ� en el IV Congr�s (1932), amb la posterior expulsi� del bur� pol�tic de Bullejos, Adame i Trilla; la direcci� rest� en mans de Jos� D�az, Dolores Ib�rruri (esdevinguda anys despr�s presidenta del partit), Vicente Uribe, Pedro Checa i Mije. Aix� consagr� la submissi� del PCE a la pol�tica de Stalin, que dugu� als enfrontaments amb la CNT i el POUM en els fets de Maig (1937). La seva pres�ncia al govern republic� durant la guerra fou molt important i posteriorment participaren activament en la lluita armada dels anys quaranta (ocupaci� de la Vall d'Aran). El VI Congr�s (1956) elabor� la l�nia de reconciliaci� nacional amb els guanyadors de la guerra civil i el 1960 Santiago Carrillo en fou nomenat secretari general. Inicialment el PCE tingu� poca incid�ncia en el Principat. A Mallorca hi hagu� una Agrupaci� Comunista Palmesana que edit� "El Comunista Balear" (1921-22). Al Pa�s Valenci� Juli� Gorkin organitz� tamb� el 1921 una Federaci� Comunista de Llevant. Posteriorment, el grup de "La Batalla" encap�alat per Joaquim Maur�n seria la base de la Federaci� Comunista Catalano-Balear creada el 1924, per� aquesta entr� en conflicte amb la direcci� del PCE i el 1920 se'n separ� per crear el Bloc Obrer i Camperol. Llavors el PCE impuls� la creaci� al Principat el 1932 del Partit Comunista de Catalunya amb Ramon Casanelles i Hilari Arlandis, grup que pel juliol del 1936 s'integr� al Partit Socialista Unificat de Catalunya. A les Illes hom organitz� en 1931-32 una Federaci� Balear del PCE que tingu� com a �rgan "Nuestra Palabra". Partido Comunista Obrero Espa�ol (PCOE) Grup pol�tic creat per l'abril del 1921 pels delegats no conformes amb els resultats del congr�s extraordinari del PSOE contraris a l'afiliaci� dels socialistes a la Tercera Internacional. L'escissi� tingu� repercussions a Barcelona, al Pa�s Valenci� �on Juli� Gorkin cre� l'Agrupaci� Comunista de Val�ncia i poc despr�s la Federaci� Comunista de Llevant� i a Mallorca, on Antoni M.Alsina i Ignasi Ferretjans crearen l'Agrupaci� Comunista Palmesana, que edit� "El Comunista Balear". Pel novembre del 1921 el PCOE es fusion�, a inst�ncies del Komintern, amb el Partido Comunista Espa�ol sorgit el 1920 de les Juventudes Socialistas, per a donar lloc al Partido Comunista de Espa�a. A partir del 1970, el grup pro-sovi�tic separat del PCE sota la direcci� d'Enrique L�ster adopt� el mateix nom. L'any 1986 aquest partit reingress� al PCE. Federaci� Comunista Catalanobalear Organitzaci� pol�tica de car�cter comunista constitu�da a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari �La Batalla� i que form�, fins el 1930, l'organitzaci� regional del Partido Comunista de Espa�a. Aquell any trenc� amb aquest partit per difer�ncies en les q�estions nacional, sindical i pol�tica, i es fusion� amb el Partit Comunista Catal�, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federaci�, que pel juny del 1933 canvi� el nom pel de Federaci� Comunista Ib�rica, pel qual fou coneguda fins a la constituci� del Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (1935). En fou sempre el secretari Joaquim Maur�n, i Pere Bonet, Jordi Arquer, V�ctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents. El seu �rgan central d'expressi� fou �La Batalla�. Partit Comunista Catal� Grup pol�tic format per Jordi Arquer pel novembre del 1928 al marge de la Federaci� Comunista Catalano-Balear. Reun� uns 300 afiliats procedents de grups marxistes sorgits a l'Ateneu Enciclop�dic Popular en 1926-27. Implantat a Sants, a Gr�cia i al Clot de Barcelona i a Lleida, aconsegu� l'adhesi� d'antics membres d'Estat Catal� (Jaume Miravitlles, Mart� Vilanova, Dom�nec Ramon, etc). Els seus dirigents, a m�s d'Arquer, foren sobretot V�ctor Colomer, Amadeu Bernad� i Dom�nec Ramon. Us� com a plataforma period�stica en 1928-29 "L'Opini�" i despr�s el 1930 f�u apar�ixer "L'Andreuenc" i "Treball". Pel novembre del 1930 s'un� a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol. Bloc Obrer i Camperol (BOC) Organitzaci� pol�tica catalana, de car�cter marxista, fundada a Barcelona (1930) com a resultat de la fusi� del Partit Comunista Catal� (independent) i la Federaci� Comunista Catalano-Balear, oposada a la direcci� del Partido Comunista de Espa�a. Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents �Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, V�ctor Colomer, Estart�s, Estivill, Daniel D.Montserrat, Jaume Miravitlles, Rebull (David Rey), Ses�, Tona Nadalmai i Joaquim Maur�n com a secretari general� propugnaven una federaci� de nacions socialistes dins l'estat espanyol; reivindicaven la lluita revolucion�ria, l'internacionalisme proletari, basat en l'autonomia dels partits nacionals i el dret d'autodeterminaci� de Catalunya. S'oposaren a l'apoliticisme subversiu de la FAI i a la pol�tica social moderada de l'Esquerra Republicana de Catalunya, en un intent d'atreure's la massa obrera catalana, afiliada en gran part a la CNT, per� mancada d'un partit pol�tic propi. En les eleccions del 1931 el BOC obtingu� uns vint mil sufragis, i els afiliats arribaren a �sser uns cinc mil. Els militants procedien dels centres industrials del Principat i d'algunes poblacions del Pa�s Valenci�; tamb� de part de la pagesia enquadrada a la Uni� de Rabassaires i de la Federaci� de Treballadors de la Terra. El BOC propugn� la creaci� de l'Alian�a Obrera (1933) i particip� en els fets d'octubre del 1934 sota aquesta bandera d'unitat obrera, de la qual una fracci� del BOC no volia excloure'n cap organitzaci� (ni els comunistes oficials) i per aix� establ� uns contactes amb la Uni� Socialista, el Partit Catal� Proletari i les seccions a Catalunya del PSOE i del Partido Comunista de Espa�a, que dugueren a la fusi� en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936). Una altra fracci� s'un� amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin (novembre del 1935) per formar el Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (POUM). Com a �rgans del BOC cal destacar la tercera etapa del setmanari en castell� "La Batalla" (1930), "L'Hora" i "Front" (1932) de Barcelona, i "L'Espurna" (1932) i "Avant" (1932) de les comarques gironines i lleidatanes, respectivament.
Hist�ria de l'anarquisme.	Anarquisme Doctrina pol�tico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparici� de l'estat i de la propietat privada. Doctrina pol�tico-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparici� de l'estat i de la propietat privada. B� que Plat�, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l'anarquisme, �s William Godwin (1756-1836) el primer dels pensadors que hom pot considerar pr�piament anarquista, car rebutj� l'estat i la propietat privada, i propugn� una societat, a la qual calia arribar sense viol�ncies, on els b�ns serien repartits igualit�riament entre tots els homes. Pierre Joseph Proudhon (1809-64) i Mikhail Aleksandrovic Bakunin (1814-76) s�n els dos te�rics de l'anarquisme m�s importants del sXIX. El primer d'ells fou tradu�t al castell� per Francesc Pi i Margall, i el segon aconsegu� a la Pen�nsula Ib�rica una �mplia difusi� a partir de la revoluci� de setembre del 1868, quan bona part de l'obrerisme catal� s'afili� a la Primera Internacional. Aquesta tingu� dirigents de gran prestigi, com Rafael Farga i Pellicer, Anselmo Lorenzo i Francesc Tom�s. El bakuninisme exigeix la col�lectivitzaci� dels mitjans de producci�, condemna tota mena d'estat, que considera instrument d'opressi� social, i rebutja la idea marxista de construir un partit pol�tic de la classe obrera. En el si de la Primera Internacional, el bakuninisme s'enfront� amb els partidaris de Marx i en fou excl�s. Tamb� a la Pen�nsula Ib�rica es produ� una escissi�, i mentre un nucli internacionalista de Madrid (la Nueva Federaci�n Madrile�a, dirigida per Pablo Iglesias, Mesa i els germans Mora) adopt� el pensament marxista i fou el nucli inicial del Partido Socialista Obrero Espa�ol (fundat legalment el 1888) i de la Uni�n General de Trabajadores, l'obrerisme catal� es mostr� partidari de l'anarcosindicalisme. En l'�ltim ter� del sXIX les idees de Max Stirner tingueren un cert ress� en els medis intel�lectuals, per� foren Kropotkin i Malatesta els qui m�s influ�ren en el m�n obrer. A la Pen�nsula Ib�rica, el moviment anarquista torn� a la vida p�blica el 1881, en constituir-se un govern Sagasta, i fund� la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola (FTRE), dirigida des de Barcelona per Antoni Pellicer i Paraire, Francesc Tom�s i Josep Llunas i Pujals. La FTRE, en un principi d'ortod�xia bakuninista, es divid� en dos corrents: el primer i m�s important, l'anarcocol�lectivista, tot seguint Bakunin, assenyalava la necessitat de constituir sindicats obrers, encarregats de lluitar per aconseguir millores immediates per a la classe obrera i de combatre per crear una societat sense classes, on la propietat estaria en mans de les col�lectivitats obreres (socialisme col�lectivista) i en la qual cada individu produiria segons la seva voluntat i rebria segons el seu treball (aquesta tend�ncia era majorit�ria a Catalunya); el segon corrent, l'anarcocomunista o comunista llibertari (comunisme llibertari) -m�s influ�t per Kropotkin i Malatesta-, s'opos� a la creaci� de sindicats, els quals considerava �rgans burocr�tics no aptes per a fer triomfar la revoluci� social, i propugnava la creaci� de grups d'afinitat ideol�gica, sense preocupacions de lluita laboral, la missi� dels quals era combatre sense treva (emprant en cas de necessitat l'acci� violenta) la societat burgesa; l'anarcocomunisme desitjava una societat sense classes on cada persona produiria segons la seva voluntat i rebria segons les seves necessitats (i on tot, mitjans de producci� i b�ns de consum, seria de tots: el comunisme). Aquesta segona tend�ncia, dominant a Andalusia (fets de La Mano Negra; ocupaci� de Jerez de la Frontera el 1892 pels anarquistes), arrib� a tenir for�a a Catalunya, especialment despr�s del frac�s dels moviments del primer de maig dels anys 1890-93. A Europa, a la darrera d�cada del s XIX, l'anarcocomunisme, conven�ut que ni la propaganda oral ni l'escrita podrien arrossegar les masses cap a la revoluci� social, predic� la necessitat de la propaganda pel fet (o per l'acte), i homes d'aquesta ideologia realitzaren diversos magnicidis i actes terroristes contra la societat burgesa, seguint l'exemple dels nihilistes russos: bombes a Par�s (a partir del 1893); assassinats de Sadi Carnot, president de la Rep�blica Francesa (1894), de l'emperadriu Isabel d'�ustria (1898), del rei Humbert d'It�lia (1900) i del president McKinley dels Estats Units d'Am�rica (1901). Apaivagada l'onada terrorista, l'anarquisme evolucion� en un sentit anarcosindicalista, per� a gaireb� tots els estats del m�n, excepte a l'espanyol, els seus militants passaren a enfortir els moviments socialistes de caire marxista. A l'estat espanyol, els intents frustrats d'aconseguir la jornada de treball de les vuit hores amb les manifestacions del primer de maig (a partir del 1890) aprofundiren les difer�ncies entre anarquistes (partidaris de la vaga general indefinida fins a la consecuci� de les vuit hores) i socialdem�crates (que volien portar la manifestaci� pels terrenys de l'acci� legal), al mateix temps que incit� el moviment anarquista cap al cam� de l'acci� directa: atemptats contra els esquirols, petardisme, magnicidis (com els atemptats contra Mart�nez Campos) i terrorisme indiscriminat (com les bombes del Liceu i del carrer de Canvis Nous de Barcelona), dels anys 1893 i 1896. La repressi� que l'estat exerc� indiscriminadament contra el moviment obrer (especialment el proc�s de Montju�c, a Barcelona, el 1896) f�u n�ixer tota una generaci� d'anarquistes te�rics a Catalunya: Ferran Tarrida del M�rmol, Federico Urales (pseud�nim de Joan Montseny), Soledad Gustavo, Leopold Bonafulla, Pere Esteve, Josep Prat; a Andalusia, Ferm�n Salvochea i Pedro Vallina; a Gal�cia, Teobaldo Nieva, Anselmo Lorenzo i Jos� L�pez Montenegro, aquests dos �ltims radicats a Catalunya. L'anarquisme, sobretot a partir de la darrera d�cada del s XIX, aconsegu� una forta influ�ncia als Pa�sos Catalans, no solament en els medis obrers, sin� tamb� en alguns dels intel�lectuals. Joan Maragall, l'any 1894, escrivia que a Barcelona l'anarquisme era en l'atmosfera, i que tothom en parlava: revistes, peri�dics, llibres, converses. El moviment intel�lectual, sorgit a l'entorn de la revista �L'Aven�, i el mateix fenomen del modernisme catal� no s'explicarien sense tenir en compte la influ�ncia de l'anarquisme -sobretot de l'anarquisme individualista- en la vida catalana. Tanmateix aquesta influ�ncia en el m�n intel�lectual catal� desaparegu� gaireb� del tot amb el triomf del noucentisme mentre rest� forta i predominant en el m�n obrer (moviment llibertari, sindicats, ateneus, peri�dics, edicions, etc). La crisi en qu� caigu� l'obrerisme anarquista en l'etapa terrorista fou superada tant a Catalunya com a la resta de la Pen�nsula Ib�rica, en divulgar-se l'anarcosindicalisme de la CGT de Fran�a per mitj� del peri�dic barcelon� �La Huelga General�. En 1910-11 fou fundada a Barcelona la Confederaci� Nacional del Treball (CNT), la m�s important de les organitzacions obreres que al m�n s'han declarat partid�ries de l'anarquisme. La CNT propugn� l'acci� directa i la vaga general com a mitj� d'aconseguir la revoluci� social, i en els seus congressos del 1918 i 1919 adopt� la teoria del comunisme llibertari, al mateix temps que reestructurava l'organitzaci� sobre la base dels sindicats �nics, posant fi al societarisme basat en els sindicats d'ofici. En el congr�s de Berl�n (desembre del 1922 a gener del 1923) fou reconstitu�da una Associaci� Internacional de Treballadors, de tipus anarquista, que reivindic� el nom de la Primera Internacional, i que tingu� poca for�a. L'anarquisme estricte, que desconfiava de l'actitud possibilista de la CNT, fund� el 1927 la Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI), en la qual militaren Diego Abad de Santill�n, Aureli Fern�ndez, i tamb� Bonaventura Durruti, Francisco Ascaso i Garcia i Oliver, que defensaren la t�ctica insurreccional per a prendre el poder i destruir l'estat, sense necessitat de comptar amb els partits pol�tics de classe ni amb els sindicats. El pustchisme faista (insurreccions de l'alt Llobregat, la Ribera Baixa i la Safor, del gener de 1932, i les de febrer i desembre del 1933) crearen greus dificultats als governs de la Segona Rep�blica i als de la Generalitat de Catalunya, i suscitaren greus difer�ncies al si de la CNT. Durant la guerra civil, l'anarquisme evolucion�, b� que no en la teoria, s� en la pr�ctica, i els seus dirigents, tot i seguir manifestant-se apol�tics, formaren part dels governs de la Rep�blica i de la Generalitat, al mateix temps que participaven en l'esfor� de la guerra i emprenien una tasca de col�lectivitzacions a Catalunya i a Arag�, que en gran part fou frenada despr�s dels fets de maig del 1937. Els Pa�sos Catalans s�n l'�nic lloc del m�n on el moviment obrer de signe anarquista es mantingu� fortament majoritari sobre el socialista o comunista de qualsevol tend�ncia, fins a l'acabament de la guerra civil de 1936-39, que pass� a la clandestinitat o a l'exili. Apoliticisme Acci� del qui no interv� en pol�tica o b� de qui no est� polititzat.
La FRE canvia de nom i (1881) passa a ser la FRTE, amb forta implantaci� a Catalunya i Andalusia.	Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola (FTRE) Organitzaci� sindical, proclamada anarco-col�lectivista, que substitu�, a partir del 1881, la Federaci� Regional Espanyola de l'AIT. Sorg� dels esfor�os del grup anarcosindicalista catal� �en especial de Farga i Pellicer�, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de Garc�a Vi�as, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc. El primer congr�s es reun� a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assol� un nombre d'afiliats semblants als de la Regional del 1870-73; al congr�s de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagu� representats 57 934 obrers (38 349 dels quals d'Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del Pa�s Valenci�). De tota manera, la seva actuaci� rest� esterilitzada per la lluita interna, per tal com la comissi� federal, resident a Barcelona fins el 1883 (Francesc Tom�s, Pellicer i Paraire, Canibell, Llun�s i segurament tamb� Farga i Pellicer), hagu� de fer cara, especialment a Andalusia, tant als grups anarquistes nihilistes (impulsats pels Desheredados, doctrinalment anarco-col�lectivistes) com als anarco-comunistes (el sevill� Miguel Rubio, Vicente Daza, de Madrid, Mart� Borr�s, de Gr�cia, etc). A m�s, malgrat la condemna formal de La Mano Negra feta al congr�s de Val�ncia per l'octubre del 1883, no pogu� aturar la forta repressi� governamental de 1883-84, i de fet deix� d'existir com a central sindical. Tanmateix, actuaren diferents comissions federals (a Valladolid, 1883-86; i de nou a Barcelona, 1887-88), i hom celebr� un congr�s extraordinari a Barcelona (setembre del 1884) i un quart congr�s a Madrid (maig del 1887) abans de decidir la seva conversi� en una Organitzaci� Anarquista de la Regi� Espanyola (a Val�ncia, pel setembre del 1888). Anteriorment, des del 1886, s'havia ja intentat una renovaci�, en una altra direcci�, mitjan�ant l'establiment dels pactes d'Uni� i Solidaritat a Barcelona i a Val�ncia.
Dins la FTRE anarquista, destaquen dues tend�ncies: l'anarcosindi- calista (seguidors de Bakunin) i l'anarcocomunista (seguidors de Kropotkin).	Anarcosindicalisme Doctrina que atribueix als sindicats un paper fonamental en la reivindicaci� laboral obrera i en la lluita per a la consecuci� de la revoluci� social. La fusi� del pensament bakuninista i l'acci� societ�ria a trav�s dels sindicats obrers don� un primer moviment anarcosindicalista, fort especialment a la Pen�nsula Ib�rica. Per� fou amb la CGT de Fran�a (fundada el 1895) quan l'anarcosindicalisme prengu� una gran volada i perfil� els trets essencials de la seva doctrina: apoliticisme; acci� directa (segons la qual, els conflictes entre el capital i el treball havien d'�sser solucionats per negociaci� directa entre obrers i patrons, sense acceptar la mediaci� de l'estat o la dels organismes de conciliaci� social); vaga general per a aconseguir la instauraci� d'una societat sense classes. L'anarcosindicalisme prenia les idees de Marx pel que fa a la lluita de classes i l'organitzaci� del proletariat al marge de les altres classes socials, per� no pel que fa al principi de creaci� d'un partit pol�tic obrer; de l'anarquisme, el ref�s de l'acci� parlament�ria; de Georges Sorel, la teoria de la vaga general i la negativa a considerar la vaga com a simple abstenci� del treball o com a pac�fica manifestaci� de masses. Aquests principis quedaren recollits en la carta d'Amiens (1906) de la CGT, que influ� decisivament en la creaci� de Barcelona de Solidaritat Obrera (1907), resposta a la constituci� de Solidaritat Catalana, i de la CNT, l'exponent m�s important de l'anarcosindicalisme. Aquesta s'opos� sempre aferrissadament a la socialdem�crata UGT, que considerava reformista i sense esperit revolucionari, infeudada al Partido Socialista Obrero Espa�ol i a la seva pol�tica parlament�ria. La CNT afirmava que els sindicats obrers (on de fet no existia aparell burocr�tic retribu�t) havien de combatre sense treva per a la consecuci� d'unes millores laborals, que havien d'�sser un est�mul, no un fre, en el cam� de la revoluci� social. L'anarcosindicalisme tingu� for�a especialment als Pa�sos Catalans (Principat i Pa�s Valenci�) i tamb� a Andalusia, a Ast�ries (Gij�n), a Arag� (Saragossa) i a Gal�cia (Vigo); la CNT, despr�s d'una breu etapa (1918-20), en la qual fou influ�da per la revoluci� bolxevic, torn� a l'estricte anarcosindicalisme, participant directament en la fundaci� de la reconstitu�da AIT (desembre 1922-gener 1923), ensems amb la Unione Sindicale Italiana, la Federaci�n Obrera Regional Argentina (FORA), la CGT de Portugal i alguns grups sindicalistes de Fran�a i d'Alemanya. La nova AIT, convertida en organisme de coordinaci� dels grups anarquistes a nivell mundial, tingu� el secretari durant un temps a Barcelona, i posteriorment a Par�s, a Su�cia i a Madrid. Els principals grups anarcosindicalistes actuals s�n la SAC (Sveriges Arbetares Centralorganisation) a Su�cia, l'IWW (Industrial Workers of the World) amb seccions al Canad�, Austr�lia i els EUA, la min�scula CNT francesa i la CNT espanyola; a m�s hi ha nuclis simpatitzants dins Force Ouvri�re, a Fran�a, i la Conf�d�ration Fran�aise des Travailleurs s'hi pot considerar propera. De totes les organitzacions, la m�s important �s encara, malgrat el seu gran afebliment i les crisis internes, la CNT. Anarcocomunisme Tamb� anomenat Anarquisme comunista o Comunisme llibertari. Corrent i principi econ�mic de l'anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col�lectiva. Es diferencia del col�lectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats (i no segons el seu treball), sense cap m�s limitaci� que les imposades pel desenvolupament de l'economia, i que hom demani a cada persona la m�xima aportaci� considerant les seves limitacions f�siques i morals. A l'estat espanyol, un corrent minoritari de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola segu� aquesta orientaci�, especialment en determinats nuclis d'Andalusia. El 1882, Miguel Rubio combat� les doctrines col�lectivistes del delegat barcelon� Josep Llunas al congr�s de Sevilla. A Gr�cia (Barcelona) aparegu� el primer peri�dic comunista, "La Just�cia Humana". Tanmateix, l'anarquisme catal� rest� fidel al col�lectivisme, i en �sser el grup predominant obtingu� l'hegemonia a tot l'estat. Per� a partir de 1890-93 la nova orientaci� s'estengu� profusament i s'hi adheriren antics col�lectivistes, com Tarrida del M�rmol, Anselmo Lorenzo, etc. Despr�s de l'onada terrorista i l'�poca de repressi� al tombant del s XIX, el comunisme llibertari ressorg� en els congressos de la CNT. Durant la Segona Rep�blica, l'anarquisme, especialment a trav�s de la FAI, desenvolup� una gran activitat des de la premsa, sobretot la de Barcelona ("Solidaridad Obrera", "Tierra y Libertad", "La Revista Blanca", etc), per difondre les idees del comunisme llibertari, i s'inici� una �mplia pol�mica entorn dels seus trets fonamentals entre Federico Urales, Diego Abad de Santill�n, Alexandre Gilabert i Isaac Puente; aquest darrer fou un dels qui m�s influ� en el dictamen sobre comunisme llibertari que aprov� el congr�s de la CNT de Saragossa (1936). Alhora, durant les insurreccions del gener del 1932 i del gener i desembre del 1933, hom intent� d'implantar el comunisme llibertari, sobre la base dels anomenats "municipis lliures", a diversos pobles de Catalunya i de la resta de la pen�nsula.
Al principi s'imposa el corrent anarcocomunista, protagonista d'un terrorisme anarquista, sobretot a Barcelona, durant la d�cada dels noranta...	Propaganda pel fet Teoria formulada pels anarquistes en el darrer congr�s de la Internacional Antiautorit�ria, celebrat a Londres el 1881, en qu� es considera que la viol�ncia d'un nucli redu�t d'individus era un mitj� v�lid per menar les masses cap a la revoluci�. Aix� s'arrib� a formular els principis de l'anomenada "propaganda pel fet", que propugnava la realitzaci� d'atemptats dirigits directament contra l'Estat, l'Esgl�sia i els grans capitalistes. Terrorisme Utilitzaci� de la viol�ncia, d'una manera sistem�tica i sovint indiscriminada, en la lluita social i pol�tica. Pot practicar-lo un estat (i de fet aix� ho han fet tots els estats totalitaris), per� �s m�s corrent que ho faci un partit o un grup redu�t de persones. Els seus precedents s�n antiqu�ssims, per� en la seva forma moderna aparegu� amb el populisme rus (assassinat del tsar Alexandre II, el 1881) i amb l'onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produ� a continuaci� (Sadi Carnot, president de la Rep�blica Francesa, el 1894; HumbertI d'It�lia, el 1900; McKinley, president dels EUA, el 1901). Barcelona en fou particularment afectada: atemptat de Pall�s contra Mart�nez de Campos (1893), bomba del Liceu (1893), bomba contra la process� de Corpus, al carrer dels Canvis Nous (1896), i l'enfrontament, entre el 1918 i el 1923, entre colles armades del Sindicat �nic (CNT), d'una banda, i de la Patronal o Sindicat Lliure, de l'altra: assassinats de Barret i Moner (1918), Layret (1920) i el Noi del Sucre (1923). A la resta de l'estat espanyol tingueren lloc els assassinats de C�novas del Castillo (1897), Canalejas (1912) i Dato (1921), i l'atemptat de Morral contra Alfons XIII (1906). Acci� directa T�cnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l'afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediaci� de persones o institucions no afectades pel conflicte, o b� organismes de conciliaci�. Les formes m�s freq�ents de l'acci� directa s�n: la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge. Atemptat Delicte consistent en l'�s de viol�ncies, amenaces i resist�ncies contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris p�blics quan obren en execuci� de les lleis o en l'exercici de llurs funcions. La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una efica� execuci� de la funci� p�blica. Hom ha discutit el problema de la possible licitud o il�licitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l'exercici de llurs funcions, executen actes violents i de for�a i s'excedeixen en llurs atribucions. El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret rom�, i els int�rprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprud�ncia de la majoria del pa�sos. Normalment, les legislacions preveuen tipus agreujants de l'atemptat en sentit propi: l'agressi� realitzada amb armes; la condici� de funcionari p�blic del qui realitza l'atemptat; si l'autoritat com a conseq��ncia de la coacci�, hagu�s accedit a les exig�ncies dels delinq�ents, etc. D'altres tipus agreujants ho s�n atesa la condici� de l'of�s (atemptat contra el cap de l'estat o contra els ministres i autoritats i funcionaris que exerceixen missions o c�rrecs especials). Sabotatge 1. Dins les t�cniques de lluita del sindicalisme revolucionari, repres�lia econ�mica o pol�tica consistent en la destrucci� o deterioraci� dels edificis o dels materials d'una empresa per tal d'impedir o d'obstaculitzar el funcionament normal del treball. 2. Acci� que, per motius pol�tics, atempta contra la seguretat dels mitjans p�blics de transport, obstaculitza el funcionament dels serveis p�blics o acompleix actes de destrucci�, amb vista a minar les institucions estatals o la pol�tica d'un govern. Mano Negra, La Suposada organitzaci� secreta anarquista andalusa, l'exist�ncia de la qual fou feta p�blica el 1883. Li foren atribu�ts assassinats i altres accions violentes i delictes comuns. La relaci� que les autoritats establiren entre La Mano Negra i la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola justific� una gran repressi� sobre aquesta organitzaci�. Centenars d'afiliats de Cadis i de Jerez de la Frontera foren detinguts i processats en la causa que se'n segu�, tot i que la FTRE neg� tota relaci� amb la suposada organitzaci�. Set persones en resultaren condemnades a mort i executades i centenars d'altres reberen penes de pres� i foren confinades a les Filipines. Vint anys despr�s (1903) fou revisat el proc�s i els presos foren alliberats. Atemptat al Liceu La seva condici� de lloc de reuni� i esplai de la nova burgesia industrial, financera i comercial motiv� que, l'any 1893, fos objecte d'un atac anarquista. La nit de la inauguraci� de la temporada (7 de novembre), durant la representaci� de Guglielmo Tell, de Rossini, Santiago Salvador llan�� a la platea dues bombes, una de les quals esclat� i produ� vint morts.
...que acabar� amb una forta repressi�.	Repressi� Acci� empresa, i estat o situaci� conseg�entment creats, per una persona o per un grup o una classe socials o pol�tics, que tenen un cert poder o detenen aquest oficialment, sobre una altra persona o sobre un altre o altres grups socials o pol�tics, per tal de mantenir una situaci� determinada, tot reprimint d'arrel qualsevol manifestaci�, moviment o tend�ncia que puguin, o que hom cregui que poden, entrar en conflicte amb la dita situaci� establerta, la qual �s considerada per aquells que s�n objecte de la corresponent repressi� precisament com a injusta i necessitada de transformaci�. Proc�s de Montju�c Denominaci� aplicada al proc�s militar que segu� l'atemptat terrorista contra la process� del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que caus� 12 morts i uns 35 ferits. La repressi� afect� especialment l'obrerisme anarquista catal�, i foren detingudes unes quatre-centes persones, entre les quals els mestres Jos� L�pez Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Tarrida del M�rmol, Sebasti� Suny�, Joan Baptista Esteve i Teresa Claramunt, aix� com l'intel�lectual Pere Coromines. Posteriorment, reclosos al castell de Montju�c, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats. Les dilig�ncies foren dutes a terme sense garanties jur�diques, i les proves es basaren en les declaracions dels principals implicats, en especial Tom�s Ascheri, obtingudes mitjan�ant tortures comandades pel tinent de la gu�rdia civil Narciso Portas; en foren afectats, principalment, el mateix Ascheri, Francesc Call�s, Antoni Nogu�s, Josep Molas, Llu�s Mas �que es torn� boig�, Sebasti� Suny�, Joan Baptista Oll�, Francesc Gana i el franc�s Joseph Thiolouse. Un primer consell de guerra se celebr� en el mateix castell de l'11 al 15 de desembre de 1896, per� la sent�ncia definitiva fou dictada pel Suprem de Guerra i Marina per l'abril del 1897 a Madrid. Foren condemnats a mort (i executats el 3 de maig de 1897) Ascheri, Nogu�s, Molas, Mas i Joan Alsina, i es dictaren diverses penes m�s, aix� com el desterrament de 63 absolts. La den�ncia del proc�s es produ� inicialment el mateix 1896, sobretot gr�cies a l'activitat, a l'estranger, de Tarrida del M�rmol, que havia estat alliberat i escriv� Les Inquisiteurs d'Espagne (1897), aix� com de les campanyes de premsa de "La Revue Blanche" i de "L'Intransigeant" de Par�s. A Espanya fou la premsa republicana ("El Nuevo R�gimen", "El Pa�s", etc) i el llibre La Barbarie Gubernamental en Espa�a (1897), atribu�t a Ricardo Mella i a Josep Prat. Posteriorment, hom inici� una intensa campanya per la revisi�, especialment en 1898-99, des d'"El Progreso", "La Revista Blanca" i "Vida Nueva", auspiciada sobretot per Joan Montseny, Alejandro Lerroux i Pere Coromines a Madrid. Finalment, despr�s de l'assassinat de C�novas del Castillo per l'agost del 1897, Sagasta permet� la tornada dels desterrats, i pel gener del 1901 dict� l'indult dels qui encara restaven empresonats.
El sindicalisme anarquista: la CNT. L'anarquisme va anar abandonant la seva estrat�gia terrorista i va decantar-se majorit�riament cap a la lluita sindical. El frac�s de la Setmana Tr�gica va frenar els anarquistes; poc despr�s es va fundar la CGT, que donaria pas a la CNT, el primer gran sindicat anarquista. La CNT seria la for�a sindical hegem�nica a Catalunya (sobretot), Andalusia i Val�ncia.	Sindicalisme apol�tic o revolucionari Sindicalisme que reclama com a objectiu del sindicat la lluita per millorar les condicions de vida i de treball dels obrers i tamb� proposa la necessitat d'emancipar la classe obrera mitjan�ant la destrucci� del capitalisme. Molt m�s actiu i radical que el sindicalisme pol�tic o socialista, es va mostrar m�s procliu a la vaga i a la mobilitzaci�. Defensaven la independ�ncia dels partits pol�tics i molts es van mostrar propers a les ideologies anarquistes. El seu origen est� en la fundaci�, el 1895, de la Conf�d�ration G�n�ral du Travail (CGT) francesa. La Carta d'Amiens (1906) va perfilar els trets essencials del sindicalisme revolucionari: apoliticisme, defensa de l'acci� directa dels treballadors, negociacions entre obrers i amos sense acceptar cap mediaci� i la vaga general revolucion�ria com a mitj� per aconseguir una societat sense classes. Confederaci� General del Treball (CGT) L'octubre de 1910, Solidaritat Obrera va convocar un congr�s nacional a Barcelona, del qual va sorgir el sindicat revolucionari Confederaci� General del Treball (que copiava el nom del sindicat franc�s), amb la pretensi� d'assolir la fusi� de tot el sindicalisme espanyol. El setembre de 1911 va convocar el primer congr�s ordinari, amb el 61% dels representants de Barcelona, en el qual es va adoptar el nom definitiu de Confederaci� Nacional del Treball (CNT). Confederaci� Nacional del Treball (CNT) Central sindical d'�mbit espanyol, que celebr� el seu primer congr�s, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Sal� de Belles Arts de Barcelona. Despr�s de la desaparici� de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola, la primera manifestaci� d'un reagrupament de societats obreres, amb influ�ncia anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intent�, des de l'abril del 1909, de preparar una "confer�ncia obrera nacional". Els fets de la Setmana Tr�gica n'ajornaren la realitzaci�. A la fi, es reun� a Barcelona un congr�s obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d'octubre i 1 de novembre de 1910. Hi assistiren delegats de 106 societats (79 del Principat), amb representacions d'arreu d'Espanya, principalment d'Andalusia, Gal�cia i Ast�ries (Gij�n i La Felguera), de Val�ncia, Alcoi i M�rcia, i tamb� de Palma de Mallorca. En el congr�s figuraren anarquistes influ�ts pel sindicalisme revolucionari franc�s, com Josep Negre, Tom�s Herreros o Pere Sierra i �lvarez, per� tamb� socialistes i una gran majoria de delegats no adscrits a cap de les dues tend�ncies. Per 84 vots contra 14 i 3 abstencions hom decid� de constituir una "Confederaci� General del Treball Espanyola". Poc temps despr�s, el domini dels anarcosindicalistes en la nova central fou afavorit per la retirada dels socialistes. En l'assemblea constitutiva de la Confederaci� Nacional del Treball del 1911 foren representats 140 sindicats i 26 571 afiliats (78 i 11 883 dels quals corresponien a Catalunya); el m�s important fou la decisi� presa, secreta, d'anar a la vaga general, que s'un� a una mesura semblant adoptada per la UGT en solidaritat amb els miners en vaga de Biscaia. La vaga fou efectiva nom�s a Saragossa i a Val�ncia; els fets de Cullera serviren de pretext per a desencadenar una �mplia repressi� i declarar il�legal la CNT. Posteriorment, les accions terroristes de Pardi�as (que provoc� la mort de Canalejas el 1912) i de Sancho Alegre (que atempt� contra Alfons XIII el 1913) en demoraren la tornada a la legalitat fins al juliol del 1914. Aquells anys, residint el "comit� nacional" de la CNT, clandestinament, a Barcelona, en foren secretaris Josep Negre, Francesc Miranda i Francesc Jordan. En 1914-18 es produ� la veritable organitzaci� espanyola de la CNT. Despr�s de les pol�miques entorn de l'actitud favorable que Kropotkin, Grave, Malato, etc, tenien envers els aliats, el congr�s internacional contra la guerra, reunit a Ferrol pel maig del 1915, permet� uns contactes inicials entre destacats militants de diverses regions. Uns quants anys despr�s la CNT celebr� una "confer�ncia nacional" a Val�ncia, primera reuni� regular amb representacions d'arreu d'Espanya des del 1911. A inst�ncies de Segu�, Pesta�a, Quintanilla, etc, hom decid� de demanar a la UGT una acci� mancomunada contra l'encariment de la vida. Les relacions entre aquestes dues centrals possibilitaren l'aturada del 18 de desembre de 1916 i facilitaren posteriorment l'acord de preparar una vaga general indefinida per a la consecuci� de "canvis fonamentals en el sistema" (mar� del 1917), i tamb�, finalment, la intervenci� de la CNT en el moviment revolucionari de l'agost del 1917. La reorganitzaci� de la CNT, ja evident amb la constituci� de les regionals del Nord i d'Andalusia el 1918, fou especialment impulsada pel congr�s de Sants, de la regional catalana, el 1918. Despr�s de llargues discussions, els delegats aprovaren la formaci� dels "sindicats �nics", �s a dir, la integraci� dels vells sindicats d'ofici en uns nous sindicats d'ind�stria. Hom afirm� aix� mateix el contingut anarcosindicalista de la CNT, b� que nom�s pogu� arribar a l'acord de recomanar "preferentment" l'�s de la t�ctica de l'acci� directa. Salvador Segu� torn� a �sser elegit secretari general del comit� regional i fou reconstitu�t el comit� nacional amb Buenacasa, Boal, Andreu Miguel, etc. M�s endavant, l'enfortiment organitzatiu de la Confederaci� s'acompl� encara gr�cies a l'adhesi� de la Federaci� Nacional de Treballadors Agr�coles (congr�s de Val�ncia, al desembre del 1918), que impuls� alhora la creaci� de la Regional de Llevant (1919). Al comen�ament del 1919 la CNT i en especial la for�a dels sindicats �nics foren posats a prova per la vaga de La Canadenca, a Barcelona, que fou seguida, poc temps despr�s, d'una vaga general pel total alliberament dels empresonats. Els principals dirigents cenatistes, encap�alats per Segu�, intentaren d'imposar una certa moderaci� i acceptaren la constituci� d'una comissi� mixta d'arbitratge amb la patronal (setembre), per� no pogueren evitar, ultra les cr�tiques dels elements anarquistes m�s intransigents, que aquella declar�s el locaut (novembre del 1919 � gener del 1920). En aquesta situaci� se celebr� el segon congr�s de la CNT, conegut per Congr�s de La Comedia (1919). La Regional Catalana hi aport� 128 delegats en nom d'uns 427 000 obrers; la de Llevant, 71 i 132 000; a part la Regional Andalusa (amb uns 90 000 treballadors afiliats), la resta de regionals tenia una xifra molt inferior d'afiliats: uns 28 000 la del Nord, uns 1 8000 la d'Ast�ries, etc. En un ambient d'euf�ria, que facilit� el triomf dels elements m�s intransigents, el congr�s rebutj� la posici� dels asturians favorable a la negociaci� amb la UGT i don� a aquesta un termini de tres mesos perqu� ingress�s dins la CNT. Els sindicats �nics foren acceptats, per� no les federacions nacionals d'ind�stria; hom insist� en el paper de les federacions locals, comarcals i regionals, afirmant alhora que la finalitat de la CNT era la realitzaci� del comunisme llibertari i condemnant qualsevol organisme mixt de negociaci� amb la patronal. A m�s, hom decid� l'adhesi� provisional a la Tercera Internacional. Despr�s del congr�s, per�, la CNT fou gaireb� totalment absorbida per la situaci� creada a Catalunya, on, amb la intervenci� activa de la Federaci� Patronal, els governadors civils de Barcelona, el comte de Salvatierra (1920) i despr�s el general Mart�nez Anido (1920-22), desenvoluparen una violenta pol�tica repressiva. V�ctimes d'aquesta situaci� foren, d'una banda, una gran quantitat d'obrers morts (m�s de 600 a Barcelona); cal esmentar l'advocat Francesc Layret (1920), i diversos coneguts militants. D'altra banda, el contraterrorisme m�s o menys lligat a la CNT (destac� en aquest sentit l'acci� dels grups Solidarios i Crisol, amb Ascaso, Durruti, Torres Escart�n, Garcia Oliver, etc) caus� la mort, en aquells anys, del comte de Salvatierra (1920), Dato (1921), etc. Segu�, Boal, i Quemades havien intentat de respondre a l'onada d'atemptats mitjan�ant el signament, al setembre del 1920, d'un nou pacte amb la UGT, per� un mes despr�s Mart�nez Anido empreson� 64 coneguts dirigents cenatistes i n'envi� 26 al castell de la Mola de Ma� (Segu�, Viadiu, Paronas, l'advocat Companys, etc, 1920-22); el pacte es trenc� en negar-se la UGT a prestar suport a una vaga general de protesta. Les detencions i l'apogeu del pistolerisme afavoriren l'ascensi� de nous quadres pro-bolxevics (a mitjan 1921 Nin substitu� Boal en la secretaria del comit� nacional). Quan encara Pesta�a no havia tornat de R�ssia (on assist� al segon congr�s de la Tercera Internacional del 1920), el ple de regionals de Lleida (abril del 1921) envi� com a delegats al primer congr�s de la ISR els pro-comunistes Maur�n, Nin, Arlandis, Ib��ez i l'anarquista Gast�n Leval. S'obr� aix� un per�ode de fortes pol�miques internes i, finalment, reconstitu�t un comit� nacional "anarcosindicalista" amb Peir� i alliberats els presos de la Mola, la confer�ncia nacional de Saragossa (juny del 1922), despr�s d'escoltar l'informe de Pesta�a, retir� l'adhesi� a la Tercera Internacional i decid� d'unir-se a l'AIT. El 1923 moriren encara v�ctimes del terrorisme Salvador Segu� i Francesc Comas (Paronas) i, entre altres, el cardenal Soldevila. Davant el cop d'estat de Primo de Rivera, la CNT intent� la vaga general, que no fou secundada per la UGT i fracass�. Fou declarada il�legal dies despr�s del ple de regionals de Sabadell (maig del 1924). La q�esti� dels presos (el 1930 eren prop de 9 000) i la necessitat del restabliment de les llibertats ciutadanes que permetessin una reorganitzaci� de la CNT feren que, des de diferents bandes i tend�ncies, molts militants cenatistes s'unissin a les conspiracions contra la Dictadura (relacions amb Maci�, fets de Vera de Bidasoa i assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona, el 1924; conspiraci� de la nit de Sant Joan i complot del Puente de Vallecas, el 1926; moviment encap�alat per S�nchez Guerra, el 1928). Alhora, comen�aren fortes pol�miques entorn del contingut anarquista de la CNT (que enfront� primer els grups anarquistes residents a Fran�a i despr�s la Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI) amb els "sindicalistes" Peir�, Pesta�a, L�pez, etc) i entorn dels comit�s paritaris (defensats per Pesta�a i violentament combatuts per Peir�). El 1930 continu� la pres�ncia cenatista en les conspiracions; alguns dirigents acceptaren p�blicament una aproximaci� amb els grups republicans (especialment a Catalunya, signament del manifest d'"intel�lig�ncia republicana", constituci� del comit� pro amnistia) i, en produir-se una certa legalitzaci� de la CNT, aquesta es reorganitz� r�pidament (al novembre aconsegu� a Barcelona la vaga general, que adopt� un caire antimon�rquic i revolucionari). Proclamada la Segona Rep�blica, aviat aconsegu� uns 800 000 afiliats, conservant el tradicional domini sindical als Pa�sos Catalans, a l'Andalusia oriental i a Arag�. D'altra banda, comen�� obertament una lluita de tend�ncies que afront� "sindicalistes", partidaris d'aprofitar el r�gim per a desenvolupar organitzativament la CNT, i la FAI i els grups d'acci� (grups de defensa confederal). Inicialment majoritaris, els dirigents m�s coneguts pogueren, en el congr�s del juny del 1931 celebrat a Madrid, imposar les federacions nacionals d'ind�stria, per� no evitar les cr�tiques a les relacions mantingudes amb els "elements pol�tics" ni l'afirmaci� d'una clara intransig�ncia envers les corts constituents republicanes. Malgrat el Manifest dels Trenta (signat a l'agost del 1931 per Pesta�a, Peir�, L�pez, Fornells, Clara, etc), els faistes i els "anarco-bolxevics", afavorits pel desenvolupament d'un extens moviment reivindicatiu i alhora per la pol�tica de Largo Caballero des del ministeri de treball, aconseguiren d'aguditzar l'enfrontament de la CNT amb la Rep�blica (vaga de la Telef�nica, fets de Sevilla, conflicte metal�l�rgic a Catalunya, etc) i d'iniciar moviments insurreccionals (pel gener del 1932 a l'alt Llobregat, i pel febrer a Terrassa), com tamb� de substituir en els �rgans de direcci� els trentistes (especialment en el comit� nacional i en el comit� de la regional catalana). Finalment, a l'expulsi� dels sindicats segu� la dels afectes al BOC (federacions locals de Lleida, Girona i Tarragona) de Sabadell (setembre del 1932) i la defecci� dels principals sindicats de Llevant (metall, transports, fusta); el ple del mar� del 1933 a Barcelona sancion� l'escissi� dels ja anomenats sindicats d'oposici�. Despr�s del moviment revolucionari del gener del 1933 (amb repercussions especials a Cerdanyola-Ripollet, Pa�s Valenci� i Casas Viejas), de la intensa campanya abstencionista del novembre del 1933 (que facilit� el triomf de les dretes) i del moviment del desembre del 1933 (que nom�s tingu� import�ncia a Arag�), el frac�s de les t�ctiques insurreccionals, que esgotaren granment la for�a de la CNT, el 1934 afavoriren, malgrat l'oposici� dels dirigents faistes catalans, el ress� que obtingu� l'actitud de la regional asturiana favorable a la uni� amb la UGT dins l'Alian�a Obrera. En el moviment d'octubre del 1934, la CNT nom�s hi particip� clarament a Ast�ries; per�, davant la repressi� que se'n segu�, les posicions "aliancistes" penetraren tamb� a Catalunya, i en ocasi� de les eleccions del febrer del 1936 els dirigents cenatistes afavoriren de fet el vot frontpopulista. Despr�s, en el congr�s de Saragossa (maig del 1936), amb representacions de 550 595 afiliats (60 621 dels sindicats d'oposici�), triomfaren les tend�ncies faistes; el reingr�s dels sindicats d'oposici� es produ� sense condicions; el projecte de pacte amb la UGT aprovat exigia a aquesta la ren�ncia a qualsevol col�laboraci� pol�tica o parlament�ria i, finalment, el que havia d'�sser un programa revolucionari fou nom�s de fet l'enunciaci� de l'anomenat comunisme llibertari. La CNT prengu� una part molt activa en la lluita contra l'aixecament militar del 19 de juliol de 1936. La intervenci� en la majoria dels organismes revolucionaris sorgits aleshores, dugu� els dirigents cenatistes i faistes a acceptar la col�laboraci� pol�tica i fins i tot la necessitat de reconstituci� de les institucions republicanes. A Catalunya, despr�s d'imposar el Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya, acabaren entrant en el consell de la Generalitat (setembre del 1936). A Val�ncia, des del mateix mes de juliol formaren part del comit� executiu popular. Solament a Arag� intentaren un domini exclusiu (Consell d'Arag�). Entraren, al novembre del 1936, al govern de Largo Caballero (Peir�, L�pez, Garcia Oliver i Frederica Montseny). Posteriorment, la CNT hagu� d'enfrontar-se, a part l'organitzaci� d'una disciplina militar i d'una centralitzaci� econ�mica, a la pol�tica dels comunistes, d'apropament als sectors no obrers. Els fets de Maig del 1937 canviaren granment la relaci� de forces del poder dins la Rep�blica. La CNT es neg� de moment a defensar el govern Negr�n i f�u costat a Largo Caballero; poc temps despr�s, pel juny, fou bandejada del consell de la Generalitat a Catalunya. A partir d'aleshores s'accentu� el proc�s de revisi� ideol�gica, impulsat sobretot per Horacio Prieto i per Mari� R. V�zquez, secretari del comit� nacional; adopt� un funcionament intern m�s centralitzat i, alhora, elabor� un programa d'economia mixta amb nacionalitzacions, col�lectivitzacions i municipalitzacions (plens del setembre del 1937 i gener del 1938 a Val�ncia). Pel mar� del 1938, establ� amb la UGT un comit� d'enlla� i ingress� en el comit� del Front Popular; al mes seg�ent torn� a entrar al govern (Segundo Blanco) i s'un� aix� al programa de Negr�n. Finalment, la crisi produ�da per la p�rdua de Catalunya provoc�, per part de la CNT del Centre, el suport al Consell de Defensa de Casado, com tamb� l'ofensiva de les tropes de Mera contra l'intent comunista de mantenir l'autoritat de Negr�n i continuar la resist�ncia (mar� del 1939). En l'exili, l'entrada d'Horacio Prieto i d'Exp�sito Leiva en el govern de Giral desencaden� l'escissi� de la CNT (octubre del 1945, Tolosa): la CNT "apol�tica" fou mantinguda per Esgleas, Montseny, Alaix, Peirat; la "pol�tica", per Horacio Mart�nez Prieto, Diego Abad de Santill�n, Buenacasa, Juan L�pez, etc. Confederaci� Regional del Treball de Catalunya Organitzaci� que reun� a partir del 1911 els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya. No pogu� actuar p�blicament fins el 1914. Un comit� regional (amb Salvador Segu�, que n'esdevingu� secretari general, Camilo Pi��n, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc) organitz� el congr�s de Sants (1918), amb delegats de 73 860 afiliats. Exerc� dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aport� el major nombre d'afiliats. En 1919-23 hagu� d'afrontar, despr�s de la vaga de La Canadenca, una violenta onada d'atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissoluci� decretada per Mart�nez Anido pel novembre del 1920, n'afect� greument el funcionament. Celebr� un segon congr�s a Lleida (juny-juliol del 1923), essent-ne secretari Roig�. Sota la Dictadura, aconsegu� de mantenir, malgrat la il�legalitat, un comit� regional resident primerament a Matar� (amb Adri� Arn�), despr�s a Sabadell i finalment a Badalona; el 1930 pass� a Barcelona (amb Bernat Pou i J.M. Magriny�). Reorganitzada, aviat arrib� a uns 380 000 adherents (octubre del 1931), que es redu�ren a poc m�s de 200 000 quan s'aguditz� la lluita interna entre la FAI i els trentistes. Aquests foren allunyats del comit� regional (ple de Sabadell, a l'abril del 1932, amb la substituci� de Mira per Gelabert) i, despr�s de constituir els Sindicats d'Oposici�, en foren expulsats (ple del mar� del 1933). Durant la guerra civil, el seu secretari fou J.J. Dom�nech, que substitu� Mari� R. V�zquez pel novembre del 1936; en el ple de Barcelona (octubre del 1936) havien estat representats 163 sindicats, 31 federacions i 360 977 afiliats. Des del 1915 el seu �rgan de premsa fou "Solidaridad Obrera". Federaci� Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya Organitzaci� creada pel mar� del 1923 a Madrid per assegurar el contingut anarquista de la CNT davant la influ�ncia de comunistes i sindicalistes. Fou el primer intent reeixit, al s XX, de reuni� dels diferents grups anarquistes existents al pa�s. Dominat en part el seu comit� de relacions per membres del grup Los Solidarios (Francisco Ascaso, Aurelio Fern�ndez i B. Durruti), la Federaci� fou implicada en la majoria dels atemptats i atracaments de 1923-24. Posteriorment, sense un funcionament regular, mantingu� un comit� nacional, que particip� en la fundaci� de la FAI, el 1927.
El Congr�s de Sants (1918).	Congr�s de Sants Reuni� de la Confederaci� Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats). Fou la primera reuni� regular de la CNT des del 1911 i signific� la manifestaci� de la reorganitzaci� confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren l�gicament organitzatius i se centraren en la discussi� dels sindicats �nics com a base org�nica de la Confederaci�, a m�s de la q�esti� de la t�ctica de l'acci� directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congr�s signific� un triomf dels sindicalistes �en especial de Salvador Segu�, Camil Pi��n, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i tamb� �ngel Pesta�a� els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat �nic, limitaven la defensa de l'acci� directa a una simple recomanaci� i afirmaren l'apoliticisme i el rebuig dels pol�tics professionals dins la CNT. El congr�s afavor� un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns 345000) i impuls� la seva reorganitzaci� a tot l'estat espanyol. Sindicat �nic Organitzaci� sindical que pretengu� de superar els anteriors sindicats o societats obreres d'ofici, i que fou adoptada per la Confederaci� Regional de Treballadors de Catalunya al congr�s de Sants del juliol del 1918. De fet, es tract� de la constituci� de sindicats de ram o d'ind�stria en l'�mbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis. Hom pretengu� d'augmentar aix� la capacitat d'acci� de les forces sindicals, per� hagu� de v�ncer fortes resist�ncies tant dels sindicalistes m�s corporativistes com d'altres que denunciaven la possibilitat d'una burocratitzaci� del funcionament sindical. El triomf dels sindicats �nics al congr�s de Sants signific� la consolidaci� de nous dirigents, com Salvador Segu�, Camil Pi��n, Sim� Piera, Joan Peir�, Josep Viadiu, Manuel Buenacasa, etc, que havien ja intentat des del 1915 la formaci� d'alguns sindicats �nics (com en els sectors de la fusta o de la construcci�).
La repressi� de la CNT durant la dictadura de Primo de Rivera va originar la creaci� de la FAI.	Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI) Organitzaci� que volgu� reunir tots els grups anarquistes de la Pen�nsula Ib�rica, constitu�da clandestinament pel juliol del 1927 al Saler, Val�ncia. Fou el producte d'una iniciativa del Segon Congr�s de la Federaci� de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a Fran�a (Marsella, maig del 1926), i de bon principi agrup�, a part aquesta federaci�, la Federaci� Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya i la Uni�o Anarquista Portuguesa. Es propos� d'assegurar el contingut �crata de la CNT mitjan�ant la creaci� de comit�s amb participaci� mixta de membres de la FAI i de la CNT, especialment Comit�s Pro-presos i Comit�s de Defensa Confederal (el qual hom anomen� la trabaz�n); tamb� es propos� d'allunyar la CNT de qualsevol intellig�ncia amb els grups pol�tics republicans. Tanmateix, sota la Dictadura, la FAI particip� en diferents intents revolucionaris fent costat als elements pol�tics (aix�, el 1928 en els treballs de conspiraci� dirigits per S�nchez Guerra, i despr�s, a Catalunya, formant part del Comit� Revolucionari del 1930). Mancada d'un funcionament org�nic regular, els primers anys republicans no aconsegu� de reunir totes les tend�ncies anarquistes existents; en restaren fora, notablement, el grup de �La Revista Blanca� (fins el 1936, b� que mantenint-hi bones relacions) i el grup Nosotros, abans anomenat Los Solidarios (fins el 1933, per m�s que fou tingut des del 1931 com la principal expressi� del faisme). Tampoc no li fou f�cil de mantenir la unitat interna, a causa del freq�ent distanciament entre les federacions regionals catalana i andalusa i la Federaci� Regional de Grups Anarquistes de Llevant (amb el seu �rgan de premsa �Redenci�n�), la Federaci� Regional d'Ast�ries (molt influ�da pel sindicalista Eleuterio Quintanilla) o la del Centre (encap�alada sobretot per Gonz�lez Iniestal i el peri�dic �El Libertario�). Malgrat aix�, assol� un ampli acord en l'oposici� decidida al grup anarcosindicalista que havia dirigit la reorganitzaci� de la CNT en 1930-31 (Pesta�a, Peir�, L�pez, etc), i combat� en especial els plans d'una major estructuraci� interna confederal (les federacions nacionals d'ind�stria) i els intents d'aconseguir un cert reconeixement per part de les corts constituents republicanes. La lluita entre els trentistes i la FAI acab� amb la conquesta dels llocs directius de la CNT pels faistes (Alaix, director de �Solidaridad Obrera�, octubre del 1931; Gilabert, secretari del comit� regional catal�, abril del 1932; Villar, secretari del comit� nacional, mar� del 1932) i la posterior escissi� dels Sindicats d'Oposici�. El grup Nosotros (els anarcobolxevics: Durruti, Garc�a Oliver, Ascaso, Sanz, etc), que ja havia implicat la FAI i la CNT en diferents intents revolucionaris en 1931-32 (vaga general de Barcelona, setembre del 1931; aixecament de l'alt Llobregat, gener del 1932), aconsegu� de fet de dirigir la FAI, i aquesta promogu� els fracassats moviments insurreccionals de gener, maig i desembre del 1933 i dict� una decidida abstenci� en les eleccions del novembre d'aquell mateix any. Aquests successius fracassos aguditzaren dins la FAI l'oposici� als anarcobolxevics per part dels anarquistes m�s ortodoxos, com Torhyo i Mestre (del grup A) o D. Abad de Santill�n, Pere Herrera i Josep Peirats (del grup Nervio). Alhora, en 1935-36 s'obriren tamb� unes fortes pol�miques entorn d'una possible alian�a amb les forces pol�tiques d'esquerra (defensada, en especial, per Federico Urales) i entorn de la discussi� sobre el programa social futur a dur a terme per part de la CNT. Davant la negativa del grup de �La Revista Blanca� a prefigurar un programa concret, Gaston Leval i, m�s encara, D. Abad de Santill�n concretaren possibles bases d'organitzaci� de la producci�, que finalment no foren recollides pel congr�s de Saragossa de la CNT (maig del 1936). En iniciar-se la guerra civil, la majoria dels membres del grup Nosotros fou absorbida per les tasques militars. D'altra banda, el col�laboracionisme pol�tic (pres�ncia de la FAI en el govern de Catalunya i indirectament tamb� en el govern de la Rep�blica) f�u esclatar una nova crisi quan alguns sectors intentaren que la FAI assum�s expl�citament la representaci� pol�tica del sindicalisme cenatista. A la fi, la FAI s'unific� de fet amb la CNT, malgrat els intents d'augmentar el seu grau d'organitzaci� interna (el ple peninsular del juny del 1937 acord� de substituir els nombrosos i petits grups anarquistes d'afinitat ideol�gica per uns nous agrupaments territorials), i a la fi de la guerra pass� a formar part del Moviment Llibertari Espanyol (octubre del 1938; mar� del 1939). Afirm� tenir 30 000 afiliats el 1936 i 150 000 el 1937. Els seus principals �rgans de premsa foren �Tierra y Libertad� (Barcelona), �Nosotros� (Val�ncia) i �El Libertario� (Madrid). Havent subsistit formalment com una de les branques del Moviment Llibertari a l'exili, reaparegu� a l'interior de l'estat espanyol el 1977 ressuscitant el peri�dic �Tierra y Libertad�, publicat a Barcelona com a portaveu d'un anarquisme integral i un antistatalisme militant, diferenciat de l'anarcosindicalisme de la CNT. Acusada per la policia en relaci� a l'atemptat contra la sala d'espectacles Scala (1978) i altres accions violentes, ha rebutjat les imputacions de terrorisme, tot manifestant la seva simpatia pel sector m�s radical de la CNT.

Introducci�

PERSONATGES

Llistat de personatges.	1. Utopisme. 2. Internacionalisme. 3. Socialisme. 4. Comunisme. 5. Anarquisme. 6. Anarcosindicalisme. 7. Terrorisme anarquista. 8. Altres dirigents obrers. 9. Repressi�.
Utopisme.	Garrido y Tortosa, Fernando (1821-1883) Pol�tic i escriptor. Periodista a Cadis, el 1845 se n'an� a Madrid, on col�labor� en la societat secreta Los Hijos del Pueblo. Exiliat a Londres (1851-54), es pos� en contacte amb el socialisme internacional. Exiliat novament (1865-68), a Par�s, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla (1872), i se n'an� com a intendent a les Filipines (1873). La Restauraci� l'exili� fins el 1879. Entre les seves obres, d'inspiraci� fourierista i marxista, cal destacar La rep�blica democr�tica federal universal (1855), Historia de las persecuciones pol�ticas y religiosas (1863-66), Historia de las asociaciones obreras en Europa (1864) i Historia de las clases trabajadoras (1870). Pol�tic i escriptor. Periodista a Cadis, el 1845 se n'an� a Madrid, on col�labor� en la societat secreta Los Hijos del Pueblo. Exiliat a Londres (1851-54), es pos� en contacte amb el socialisme internacional. Exiliat novament (1865-68), a Par�s, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla (1872), i se n'an� com a intendent a les Filipines (1873). La Restauraci� l'exili� fins el 1879. Entre les seves obres, d'inspiraci� fourierista i marxista, cal destacar La rep�blica democr�tica federal universal (1855), Historia de las persecuciones pol�ticas y religiosas (1863-66), Historia de las asociaciones obreras en Europa (1864) i Historia de las clases trabajadoras (1870). Monturiol i Estarriol, Narc�s (1819-1885) Inventor i pol�tic. Estudi� a Cervera i a Barcelona, on es llicenci� en dret (1845), carrera que no exerc�. Amic d'Abd� Terrades, es f�u republic� i fou redactor d'"El Republicano". Intervingu� en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843. Aprengu� l'ofici de caixista i, influ�t per les idees d'�tienne Cabet (amb el qual entr� en contacte epistolar), munt� una impremta amb un amic i edit� les revistes "La Madre de Familia" (1846) i "La Fraternidad" (1847-48), on divulg� els ideals icarians i hi public� una traducci� del Voyage en Icarie, de Cabet, feta per ell i un amic, F.J.Orellana. Amb la revista, f�u costat a l'expedici� icariana de Joan Rovira i els seus seguidors (1848). Davant la revoluci� general a Europa del 1848, el govern d'Isabel II suprim� "La Fraternidad" i Monturiol hagu� d'exiliar-se a Perpiny�. Acollit a una amnistia, torn� a Barcelona (1849), on public� la revista "El Padre de Familia" (1849-50), que hagu� de suspendre, aclaparat per les multes i sancions. Aquests anys inici� la seva dedicaci� a invencions mec�niques, que explot� d'una manera casolana, mentre imprimia material escolar per tal de sobreviure. Les seves activitats pol�tiques continuaren i hagu� de fugir a Cadaqu�s (1855-57), on conre� la pintura �orientat epistolarment pel seu amic Ramon Mart� i Alsina, que el retrat� m�s d'un cop� i on madur� un projecte de construcci� d'una nau submarina. Per a dur-lo a terme fund� una societat amb amics empordanesos i public� el 1858 l'opuscle El Ict�neo o barco-pez. L'any seg�ent port� a la pr�ctica el seu projecte i l'assaj� al port de Barcelona. Amb l'�xit parcial assolit en les proves, el govern d'Isabel II, for�at per l'entusiasme popular, hagu� de prometre ajut, per�, de fet, no el proporcion� i pos� tota mena de traves administratives, malgrat els informes favorables de persones de prestigi, com Josep de Letamendi, aleshores president de l'Ateneu Catal�. Monturiol i els seus amics fundaren la societat La Navegaci�n Submarina per explotar l'invent, i l'empresa trob� comprensi� i ajut per part del general Dulce, per� finalment f�u fallida i el segon Ict�neo fou venut com a ferro vell (1868). El 1869 escriv� un Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891). Invent� tamb� altres m�quines i un procediment per a agilitzar la fabricaci� de paper engomat, que empr� quan fou director de la F�brica Nacional del Sello, de Madrid, c�rrec que obtingu� en proclamar-se la Rep�blica (1873) i que perd� en caure aquesta (1874). Planej� d'altres invents, com un tramvia funicular i un vel�graf. El 1882 public� encara un peri�dic: "El Anunciador Financiero". Alhora planej� els treballs per a dur a Barcelona les aig�es del Ter. El 1883 project� un sistema de conservaci� de carns que hagu� d'abandonar per malaltia. Figura molt popular als Pa�sos Catalans, ha estat objecte de pol�miques sobre el seu invent i el similar d'Isaac Peral, b� que aquest reconegu� expl�citament en una carta la prioritat de Monturiol (1889). El 1972 les despulles de l'inventor foren traslladades a Figueres.
Internacio- nalisme.	Fanelli, Giuseppe (1826-1877) Pol�tic internacionalista itali�. Arquitecte i enginyer, lluit� contra els austr�acs en 1848-49 i s'un� en 1860-61 als Mil de Garibaldi. Form� part, essent ja diputat (1865-67; reelegit el 1867 i el 1870), del grup creat entorn de Bakunin a N�pols en 1860-67. Despr�s d'assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat (Ginebra, 1867; Berna, 1868), fou un dels fundadors de la bakuninista Alian�a de la Democr�cia Socialista (Ginebra, 1868) i s'adher� a la Primera Internacional. Poc despr�s visit� Espanya (octubre del 1868 � febrer del 1869), introdu�t i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola, Rubaudonadeu, etc, i aconsegu� de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a Madrid (Mora, Borrel, Lorenzo, etc) i a Barcelona (Josep Llu�s Pellicer, Rafael Farga i Pellicer, Josep Rubaudonadeu, etc), bo i creant una confusi� entre els estatuts i els objectius de l'Alian�a i els de l'AIT. Posteriorment assist� al congr�s de la fracci� anarquista de la Internacional a Saint-Imier (setembre del 1872). Lorenzo Asperilla, Anselmo (1841-1914) Anarquista. Tip�graf. Form� part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Fanelli, i fou el principal redactor de "La Solidaridad" (1870-71). Es destac� en el Congr�s Obrer de Barcelona (1870), dins la tend�ncia antipol�tica, i fou elegit membre del consell federal de la Federaci� Regional Espanyola de l'AIT. La confer�ncia secreta de Val�ncia (1871) el nomen� delegat a la confer�ncia de Londres de l'AIT, on conegu� Marx i Engels personalment i on sent� una admiraci� apassionada per Laura Marx. Despr�s, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adopt� una actitud ambigua. Afavor� la introducci� de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Despr�s d'un exili a Fran�a, s'establ� a Barcelona (1874), on actu� dins la Societat Tipogr�fica, a l'Alian�a de la Democr�cia Socialista i a les comissions federals clandestines de la FRE (1877-81). Ven�ut pels partidaris de la reconstrucci� d'un moviment sindical legal, fou expulsat el 1881. No ingress� a la FTRE fins el 1885. Des d'aleshores es dedic� a una intensa activitat de publicista: Acracia o rep�blica (1886), Fuera pol�tica (1886), etc, form� part de la redacci� d'"Acracia" (1886-88) i d'"El Productor" (1887-93) i col�labor� en peri�dics �crates, com "Ciencia Social" (1895-96) "La Revista Blanca" de Madrid (1898-1905), "El Porvenir del Obrero" de Ma� (1899-1914), etc. Escriv� una novel�la (Justo Vives, 1893), obres de divulgaci� anarquista, com El estado (1895), El banquete de la vida (1905) i la primera part d'El proletariado militante (1901). Incl�s en el proc�s de Montju�c del 1896, fou deportat, i resid� a Par�s (1897-98). Principal autor de "La Huelga General" (1901-03), fou, amb Jos� L�pez Montenegro, l'introductor del sindicalisme revolucionari franc�s. Arran de la vaga general de Barcelona de l'any 1902 torn� a �sser empresonat. Francesc Ferrer i Gu�rdia el contract� a l'editorial de l'Escola Moderna, per a la qual tradu� al castell� diverses obres de Reclus i Kropotkin, del franc�s. Bandejat arran dels fets de la Setmana Tr�gica de Barcelona (1909), torn� a Barcelona el 1910. Vell i malalt, public� encara la segona part d'El proletariado militante (1910), El pueblo (1910), Vida anarquista (1912), Hacia la emancipaci�n (1913) i Evoluci�n proletaria (1914). Farga i Pellicer, Rafael (1844-1890) Dirigent obrer. Fou tip�graf i parent de Josep Llu�s Pellicer i d'Antoni Pellicer i Paraise. Membre de l'Ateneu Obrer de la Classe Obrera �en fou secretari el 1869�, fou un dels creadors de la Direcci� Central de les Societats Obreres (octubre del 1868) i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869), aix� com del seu �rgan de premsa, "La Federaci�n" (1869-74). Al principi estigu� molt lligat al republicanisme federal, per�, despr�s d'assistir a les reunions que Fanelli celebr� pel gener del 1869 a Barcelona i al congr�s de Basilea de la Primera Internacional (setembre del 1869), on conegu� Bakunin, es convert� en un dels principals difusors de l'apoliticisme i del bakuninisme a Catalunya; fou membre de l'Alian�a de la Democr�cia Socialista (1869), i cre�, en �sser dissolta aquesta, un grup aut�nom catal� (abril del 1870). Fou un dels organitzadors del congr�s obrer de Barcelona del 1870 i particip� en el de C�rdova (desembre del 1872), aix� com en la Internacional de la Haia (setembre del 1872) i en els de la fracci� anarquista de l'AIT de Saint-Imier (setembre del 1872), de Ginebra (setembre del 1873) i de Brussel�les (setembre del 1874). Posteriorment figur� en la majoria de les comissions federals clandestines de la Federaci� Regional Espanyola de 1875-79, b� que es mostr� disconforme amb les tend�ncies insurreccionalistes dominants; el 1881 fou un dels principals impulsors de la tornada a la legalitat i de la fundaci� de la Federaci� de Treballadors de la Regi� Espanyola (1881). Fund�, amb Anselmo Lorenzo, la revista "Acracia" (1886) i col�labor� en el peri�dic "El Productor", creat el 1887. Fou un dels autors del fullet Cuesti�n de la Alianza (1872) i, amb el pseud�nim de Justo Pastor de Pellico, el principal autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882).
Socialisme.	Besteiro Fern�ndez, Juli�n (1870-1940) Pol�tic castell�. Estudi� a la Instituci�n Libre de Ense�anza. Es doctor� en lletres a Madrid el 1895 i fou catedr�tic de l�gica a la universitat de Madrid (1912). Fou membre del Partido Socialista Obrero Espa�ol i de la Uni� General de Treballadors. L'any 1916 fou destitu�t, processat i empresonat a Cartagena per activitats revolucion�ries i posteriorment reintegrat a la seva c�tedra. Form� part, amb Andr�s Saborit, Daniel Anguiano i Francisco Largo Caballero, del comit� de la vaga general del 1917. Detingut i empresonat, fou alliberat l'any seg�ent en �sser elegit diputat a corts. Durant la Dictadura del general Primo de Rivera fou elegit president de la comissi� executiva del PSOE i de la UGT (1928), c�rrec que ja d'una manera no oficial acomplia des del 1925. L'any 1931 fou president de les corts constituents que aprovaren l'Estatut de Catalunya el 1932. Dirig� la fracci� moderada i reformista del partit, contr�ria a les tesis radicals de Largo Caballero. Aquest enfrontament provoc� la seva dimissi� del comit� espanyol de la UGT. Al final de la guerra civil de 1936-39 dirig� a Madrid, amb el coronel Casado, el Consejo de Defensa Nacional (mar� del 1939). Un consell de guerra el condemn� a reclusi� perp�tua i mor� l'any 1940 a la pres� de Carmona (Sevilla). Comaposada, Josep (1859-1933) Dirigent obrerista i pol�tic socialista. De jove milit� en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888. S'opos� al trasllat del Comit� Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899. El 1923, en constituir-se la Uni� Socialista de Catalunya, s'hi mostr� favorable, sense abandonar, per�, el PSOE, creient que la seva gesti� personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a �nic grup socialista a Catalunya. Fund� la Mutualitat Familiar Obrera. Public� La revoluci�n de Barcelona (1909) i La revoluci�n en Catalu�a (1910), i tradu� diversos opuscles socialistes. Dirig� "La Ilustraci�n Obrera", col�labor� a "La Naci�" i fou corresponsal dels principals peri�dics socialistes europeus ("L'Humanit�", de Par�s, "El Socialista", de Madrid, i "The Daily Citizen", de Londres). Iglesias Posse, Pablo (1850-1925) Pol�tic i dirigent socialista gallec. De fam�lia molt pobra i orfe de pare, aprengu� a l'hospici de Madrid l'ofici d'impressor (1860-62). El 1870 s'afili� a la Federaci� Regional Espanyola de l'Associaci� Internacional del Treball, de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue. Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federaci�n Madrile�a, formada per dissidents de l'AIT, de tend�ncia marxista. Pel maig del 1874 era president de l'Asociaci�n General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fund�, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Espa�ol (PSOE). D'en�� d'aleshores fou protagonista principal de la hist�ria d'aquest partit: inform� davant la Comissi� de Reformes Socials (1883-84), contribu� a la fundaci� del diari �El Socialista� (mar� del 1866) i a la de la Uni� General de Treballadors (UGT) (agost del 1888 a Barcelona), etc. Des del 1889 intervingu� en els congressos de la Segona Internacional, on denunci� la inexist�ncia d'una pol�tica social en l'Espanya de la Restauraci� canovista i l'acci� d'Espanya a ultramar de primer i al Marroc despr�s. Elegit regidor de l'ajuntament de Madrid (1905) i diputat a corts, tamb� per Madrid (1910), fou un defensor tena� del interessos del proletariat. El seu estat de salut, per�, condicion� i limit� les seves activitats pol�tiques, b� que el 1917 assist� com a delegat del PSOE a l'Assemblea de Parlamentaris de Barcelona. S'opos� a les condicions que exigia la Tercera Internacional, cosa que comport� l'escissi� dels comunistes i la fundaci� del Partido Comunista de Espa�a (1921). La seva mort en plena Dictadura, sense deixar cap successor directe, tingu� serioses repercussions en la pol�tica del PSOE i en l'espanyola. Casat (1893) amb la valenciana Empar Meli�, Iglesias (auster, infatigable en el treball, exigent amb ell mateix i amb els altres i totalment lliurat a la seva tasca pol�tica) ha estat un model de l�der obrer responsable i ple d'autoritat. Atac� sovint els republicans per burgesos, i d'una manera particular Lerroux, que considerava un demagog i un pol�tic corromput, i tamb� els anarquistes, per llur irresponsabilitat. Largo Caballero, Francisco (1869-1946) Pol�tic i sindicalista. Obrer estucador, ingress� a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals form� part des del 1914 i 1915, respectivament. Membre del comit� de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de pres�; per�, en �sser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat. Col�labor� com a conseller d'estat amb la Dictadura de Primo de Rivera. Representant de la UGT en el comit� revolucionari (1930), fou ministre de treball de la Rep�blica (1931-33) i fou elegit president del PSOE (1932-35). A causa dels problemes plantejats en la col�laboraci� governamental i dels fets d'octubre del 1934 (amb motiu dels quals fou empresonat i despr�s absolt), abandon� el seu reformisme i, esdevingut el l�der de l'ala esquerra del PSOE i de les Joventuts Socialistes, propugn� una pol�tica revolucion�ria de front obrer i es declar� partidari de la dictadura del proletariat. Fou anomenat el Lenin espanyol. No reeix� a desbancar Prieto i els socialistes moderats de la direcci� del partit, per� conserv� el predomini a la UGT. Elegit diputat (febrer del 1936), al setembre seg�ent, iniciada la guerra civil, fou cap d'un govern de Front Popular i es reserv� el ministeri de la guerra. Despr�s dels fets de Maig del 1937 a Barcelona, dimit�, i fou apartat dels c�rrecs directius del partit i de la UGT. Acabada la guerra, s'exili� a Fran�a, i fou deportat pels nazis a un camp de concentraci�. Posteriorment fou publicat a M�xic un recull de cartes seves amb el t�tol de Mis recuerdos (1954). L'any 1978, les seves despulles foren traslladades de Par�s a Madrid. Lafargue, Paul (1842-1911) Pol�tic franc�s. Curs� medicina a Fran�a, per� fou expulsat del pa�s per les seves activitats pol�tiques. Refugiat a Anglaterra, conegu� Karl Marx, del qual esdevingu� gendre. Marx l'envi� a Espanya, on intent� de fundar una secci� marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influ�ncia bakuninista. Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell foment� el moviment socialista espanyol. Torn� a Fran�a (1882), i amb Guesdes fund� el Partit Obrer. Gran expositor de les doctrines marxistes, escriv� Le Socialisme et la conqu�te des pouvoirs publics (1899) i Le d�terminisme �conomique de K.Marx (1909). Se su�cid� juntament amb la seva muller. Pol�tic franc�s. Curs� medicina a Fran�a, per� fou expulsat del pa�s per les seves activitats pol�tiques. Refugiat a Anglaterra, conegu� Karl Marx, del qual esdevingu� gendre. Marx l'envi� a Espanya, on intent� de fundar una secci� marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influ�ncia bakuninista. Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell foment� el moviment socialista espanyol. Torn� a Fran�a (1882), i amb Guesdes fund� el Partit Obrer. Gran expositor de les doctrines marxistes, escriv� Le Socialisme et la conqu�te des pouvoirs publics (1899) i Le d�terminisme �conomique de K.Marx (1909). Se su�cid� juntament amb la seva muller. Mesa, Jos� (1831-1904) Pol�tic andal�s. Tip�graf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l'estat espanyol de la Primera Internacional. Com a director de �La Emancipaci�n� el 1872 public� per primera vegada a l'estat espanyol el Manifest del Partit Comunista. Abandon� el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fund� la Nueva Federaci�n Madrile�a. Exiliat a Londres (1874), es relacion� amb Engels i Marx, del qual tradu� al castell� (1891) Das Elend der Philosophie ('Mis�ria de la filosofia', 1847). Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde.
Comunisme.	D�az Ramos, Jos� (1896-1942) Pol�tic. Flequer d'ofici, a divuit anys ingress� al sindicat de forners de la CNT. Despr�s de la vaga general del 1917 es trasllad� a Madrid. Fou nomenat membre del comit� central del Partido Comunista de Espa�a, al quart congr�s, a Sevilla (1932), i, despr�s, secretari general. El 1935 assist� com a delegat al set� congr�s de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comit� executiu de la Tercera Internacional. A les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid. Despr�s de la guerra s'exili� a Fran�a, i despr�s a Moscou. Ib�rruri G�mez, Dolores (1895-1989) Dirigent comunista basca, coneguda com "La Pasionaria". Form� part dels fundadors del Partido Comunista de Espa�a, i el 1930 fou elegida membre del comit� central. Redactora de "Mundo Obrero", fou detinguda i empresonada en diverses ocasions. Membre del comit� executiu despr�s del quart congr�s del partit (1932), particip� en els fets d'octubre del 1934, a Ast�ries. Diputada el 1936, durant la guerra civil port� a terme una intensa activitat propagand�stica. Exiliada a l'URSS (1939), fou secret�ria general del PCE (1942) i en fou presidenta des del 1960 fins a la mort. Des d'aquest c�rrec, i en la seva qualitat de s�mbol vivent del partit, particip� en les principals activitats pol�tiques del comunisme a l'exili; el 1977 torn� a l'estat espanyol, i fou elegida el mateix any diputada per Ast�ries. Public� les mem�ries El �nico camino (1962) i, en franc�s, unes M�moires de la Pasionaria (1964). Entre d'altres premis i guardons reb� el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin. Dirigent comunista basca, coneguda com "La Pasionaria". Form� part dels fundadors del Partido Comunista de Espa�a, i el 1930 fou elegida membre del comit� central. Redactora de "Mundo Obrero", fou detinguda i empresonada en diverses ocasions. Membre del comit� executiu despr�s del quart congr�s del partit (1932), particip� en els fets d'octubre del 1934, a Ast�ries. Diputada el 1936, durant la guerra civil port� a terme una intensa activitat propagand�stica. Exiliada a l'URSS (1939), fou secret�ria general del PCE (1942) i en fou presidenta des del 1960 fins a la mort. Des d'aquest c�rrec, i en la seva qualitat de s�mbol vivent del partit, particip� en les principals activitats pol�tiques del comunisme a l'exili; el 1977 torn� a l'estat espanyol, i fou elegida el mateix any diputada per Ast�ries. Public� les mem�ries El �nico camino (1962) i, en franc�s, unes M�moires de la Pasionaria (1964). Entre d'altres premis i guardons reb� el premi Lenin de la pau i l'Orde de Lenin. Maur�n i Juli�, Joaquim (1896-1973) Dirigent pol�tic marxista. Estudi� magisteri a Lleida, on exerc� i on s'inici� com a militant de la CNT. El 1919 fund�, amb Pere Bonet i V�ctor Colomer, el setmanari pro-bolxevic "Lucha Social". Fou secretari de la Federaci� Provincial dels Sindicats de Lleida (1920), i en nom d'aquesta form� part, el 1921, del comit� regional de la Confederaci� Regional del Treball de Catalunya i assist� al ple de la CNT de l'abril del 1921, que el nomen�, juntament amb Nin, Ib��ez, Arland�s i Leval, delegat al congr�s constitutiu de l'ISR a Moscou. Conegu�, a Par�s, Pierre Monatte i "La Vie Ouvri�re", i el sindicalisme revolucionari pro-comunista d'aquest grup l'influ� poderosament. Torn� a Barcelona per l'octubre del 1921, i, secretari provisional del comit� nacional de la CNT, s'enfront� als anarquistes en defensa, sobretot des de "Lucha Social" de Lleida i "Acci�n Social Obrera" de Sant Feliu de Gu�xols, de la perman�ncia de la CNT dins l'ISR. Fou empresonat pel febrer del 1922 i, dominats els organismes confederals pels anarquistes i els anarcosindicalistes, despr�s de la confer�ncia de Saragossa del maig del 1922, intent�, a la fi del mateix any, l'organitzaci� d'uns comit�s sindicalistes revolucionaris i fund� "La Batalla" (1922-37). Les seves relacions amb el PCE s'iniciaren el 1924; despr�s d'assistir al tercer congr�s de l'ISR, dugu� el grup de "La Batalla" al PCE. Fou secretari de la nova Federaci� Comunista Catalano-Balear i membre del comit� central del PCE. De tota manera, des de bon comen�ament es palesaren fortes diverg�ncies, a causa de diferents concepcions del funcionament intern del partit, de la pol�tica sindical i de l'actitud envers la q�esti� nacional. Detingut des de la primeria del 1925, fix� despr�s la resid�ncia a Par�s i treball� en les Edicions Europa-Am�rica, sense poder millorar les relacions amb la direcci� comunista espanyola. Torn� a Barcelona a mitjan 1930, i torn� a �sser empresonat; escriv� aleshores Los hombres de la Dictadura (1930). En llibertat, es llan�� obertament a una cr�tica del PCE i, actuant al marge d'aquest, fusion� a la fi la Federaci� Comunista Catalano-Balear amb el Partit Comunista Catal� i constitu� el Bloc Obrer i Camperol, del qual fou elegit president (mar� del 1931). Tanmateix, no fou expulsat oficialment del PCE fins al juliol del 1931. Els punts fonamentals de la seva estrat�gia pol�tica foren, a partir d'aleshores, l'alian�a del proletariat i els camperols i la lluita per la unificaci� dels grups comunistes. A partir del 1934 fou el principal te�ric i impulsor de l'Alian�a Obrera a Catalunya, i amb aquesta particip� en els fets del Sis d'Octubre, i torn� a �sser empresonat. El 1935 intent� efectivament la fusi� de les forces marxistes catalanes, b� que finalment assol� nom�s la uni� amb la Izquierda Comunista d'Andreu Nin en el POUM (setembre del 1935), del qual fou elegit secretari general. Favorable al Front Popular, fou diputat a corts per Barcelona pel febrer del 1936. Quan tingu� lloc l'aixecament militar era a la Corunya, i, b� que de primer aconsegu� de fugir, finalment fou detingut, a Jaca. Al final de la guerra fou condemnat a 30 anys de reclusi�. Indultat, el 1947 s'establ� als EUA. En aquest pa�s, el president de Costa Rica, Josep Figueres, fill de catalans, li ofer� el c�rrec de funcionari de premsa de la delegaci� costarriquenya a les Nacions Unides, a Nova York, que accept� i exerc� de 1954 a 1957. Posteriorment, fund� l'American Literary Agency (1949), empresa period�stica de col�locaci� de col�laboracions, els beneficis de les quals compartia amb els autors dels articles. L'ag�nciaa apleg� gran nombre d'escriptors i pol�tics llatinoamericans i espanyols i esdevingu� una de les m�s prestigioses del m�n; ell mateix hi col�laborava amb articles i hi utilitzava diferents pseud�nims. �s autor, a part de fullets com El sindicalismo a la luz de la revoluci�n rusa (1921) o El Bloque Obrero y Campesino (1932), dels llibres La Revoluci�n Espa�ola (1932) i Hacia la Segunda Revoluci�n (1935), en els quals, amb una perspectiva marxista, intent� d'analitzar les relacions de classe a l'estat espanyol, per a elaborar la seva estrat�gia pol�tica comunista. El 1981 la seva despulla fou retornada a Bonansa. Nin i P�rez, Andreu (1892-1937) Pol�tic i escriptor. Estudi� magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fund� i dirig� l'Associaci� d'Estudiants Normalistes. Exerc� de mestre a l'Escola Horaciana i a diverses escoles dels ateneus obrers. Inici� l'activitat pol�tica en les joventuts de la Uni� Federal Nacionalista Republicana, i col�labor� a "El Baix Pened�s" i a "El Poble Catal�" fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi (mar� del 1914). S'orient� cap al socialisme, i milit�, amb intermit�ncies, en la Federaci� Socialista Catalana del PSOE (1913-19), on defens� el nacionalisme catal� des de les p�gines de "La Justicia Social", en pol�mica amb altres dirigents socialistes. A la darreria del 1914 viatj� per l'Orient Pr�xim com a representant de comer�. Durant el retorn s'assabent� de l'inici de la revoluci� russa, que fou el fet que influ� m�s en la seva vida pol�tica. Un cop a Catalunya, col�labor� a "La Publicidad" i reingress� en la Federaci� Socialista, b� que s'an� apropant m�s i m�s a l'anarcosindicalisme. Delegat pel Sindicat de Professions Liberals de la Confederaci� Regional de Catalunya en el segon congr�s de la CNT, defens� activament les directrius de la revoluci� russa i l'adhesi� de la CNT a la Tercera Internacional. Substitu� Evelio Boal en la secretaria del comit� nacional de la CNT i, juntament amb Maur�n i d'altres, breg� per mantenir aquella adhesi�. Delegat per la central anarcosindicalista al primer congr�s de la Internacional Sindical Roja (juliol del 1921), rest� a Moscou, de primer com a delegat d'Espanya i despr�s com a membre del comit� executiu. Fou enviat a Berl�n per a organitzar l'oficina de la ISR per a l'Europa central (1921-22). Expulsat d'Alemanya a causa de la sol�licitud d'extradici� feta pel govern espanyol, torn� a Moscou, on particip� activament en les tasques de l'executiu de la ISR, tot i que continu� els seus viatges d'organitzaci� per Europa. Actu� d'introductor a l'URSS de personalitats, com Francesc Maci�, Jos� Bullejos i Josep Pla, entre altres, i el 1926 exerc� les funcions de secretari general de la internacional sindical. La seva actuaci� en la plataforma de l'Oposici� Comunista, dirigida per Trockij, el situ� en una posici� inc�moda des del 1925, per� sobretot des de mitjan 1928. Situat en una posici� irreversible, fou expulsat de l'URSS a mitjan 1930, i torn� a Catalunya (setembre del 1930). Durant aquests anys havia assimilat la teoria bolxevic i havia consolidat el seu pensament respecte al sindicalisme i f�u expl�cita la t�ctica que calia seguir en els r�gims feixistes; diferenci� de la dictadura militar el feixisme, i accept� totalment la teoria de Lenin i de Stalin respecte a la q�esti� nacional. Instal�lat a Barcelona, visqu� de les traduccions liter�ries al catal�, directes del rus, mod�liques per la fidelitat al text i el bon gust literari que palesen (Dostojevskij, Tolstoj, Cekhov, Zoscenko, etc), i pol�tiques al castell� (Marx, Lenin, Trockij, del qual tradu� tamb� al catal� Qu� ha passat?, 1935). Col�labor� pol�ticament amb el Bloc Obrer i Camperol, i milit� en l'Oposici� Comunista Espanyola. En desacord progressiu amb les tesis de Trockij, condu� aquest petit grup cap a una autonomia organitzativa, l'Esquerra Comunista, que despr�s del Sis d'Octubre de 1934 conflu� amb el Bloc Obrer i Camperol per a formar, dins la tend�ncia unificadora d'aquells anys, el Partit Obrer d'Unificaci� Marxista (setembre del 1935). Escriv� a "Comunismo" i dirig� "El Soviet", entre altres peri�dics. Dins el POUM dirig� la secretaria sindical, la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical i la revista "La Nueva Era". A l'inici de la guerra civil, desaparegut Maur�n, ocup� la secretaria pol�tica del partit. Membre del Consell d'Economia de Catalunya, fou nomenat titular de Just�cia i Dret del Consell de la Generalitat de Catalunya (setembre-desembre del 1936), des d'on impuls� la creaci� dels Tribunals Populars de Just�cia de Catalunya i l'exercici per part del president de la facultat d'indult. La creixent animadversi� entre el POUM i el PSUC i la impossibilitat d'establir un pacte amb la CNT o la FAI el portaren a una d�bil posici� pol�tica, que afavor� l'activitat dels serveis de contraespionatge sovi�tics, que el detingueren i l'assassinaren un mes despr�s dels fets de Maig.
Anarquisme.	Abad de Santill�n, Diego (1897-1983) Pseud�nim de Sinesio Garc�a Fern�ndez, economista, pol�tic i anarquista espanyol. Resid� en diversos per�odes de la seva joventut a l'Argentina, on col�labor� a la Federaci�n Obrera Regional. Torn� per estudiar filosofia a Madrid (1915-17), on conegu� Salvador Segu�, i medicina a Berl�n (1922-26). A l'Argentina, fou col�laborador de la revista "La Protesta", amb Enrique Nieto, deixeble de Francesc Ferrer i Gu�rdia, i public� El anarquismo en el movimiento Obrero (1925). A Espanya particip�, des del 1931, en diferents grups anarquistes i dirig� "Tierra y Libertad". M�s endavant public� Reconstrucci�n social. Bases para una nueva edificaci�n econ�mica argentina (1933) i escrigu� La bancarrota del sistema econ�mico y pol�tico del capitalismo. F�u una breu estada a l'Uruguai, retorn� a Europa i s'establ� a Barcelona el 1933. Durant aquest per�ode es caracteritz� per una intensa activitat pol�tica i intel�lectual que culmin� amb la creaci� de tres revistes �"Tiempos Nuevos", "Butllet� de la Conselleria d'Economia" i "Tim�n". El juliol del 1936 represent� la FAI en el Comit� de Mil�cies Antifeixistes de Catalunya, el mateix any public� a nom de la CNT El organismo econ�mico de la revoluci�n. Com a membre del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya defens� la pol�tica de participaci� anarquista en el govern republic�. Despr�s de la guerra civil, el 1939, s'exili� a l'Argentina, on resid� fins el seu retorn definitiu a Catalunya el 1976. Ascaso Budr�a, Francisco (1901-1936) Anarquista aragon�s. Fill d'una fam�lia de pagesos pobres, pass� a viure a Saragossa, on treball� de forner i de cambrer. Des del 1916 milit� activament en els sindicats anarco-sindicalistes saragossans. Acusat d'atemptar contra el redactor en cap d'�El Heraldo de Arag�n�, que s'havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys. Una vegada en llibertat, es trasllad� a Barcelona i constitu� (1922), juntament amb Durruti, Garc�a Oliver i d'altres, el grup anarquista �Los solidarios�, la missi� del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures. A Saragossa particip� en l'assassinat del cardenal Soldevila (juny del 1923), fet que ocasion� el seu empresonament (juny-desembre del 1923), fins que fug� i pass� a Fran�a. El juny del 1924 �amb Bonaventura Durruti, el seu amic i company de lluites� an� cap a Am�rica i recorregueren diversos pa�sos (Argentina, Uruguai, Xile, Per�, Col�mbia, etc), on realitzaren diverses �expropiacions� (atracaments a bancs, etc) amb la finalitat de recollir diners per a les organitzacions anarquistes. De nou a Fran�a, participaren en un frustrat intent d'atemptat contra Alfons XIII, aleshores de visita a Par�s: estigueren uns quants mesos a la pres� i foren finalment deportats. Visqueren a B�lgica, a Fran�a (clandestinament), a Alemanya, fins que s'instal�laren a Brussel�les. Ajudaren econ�micament diverses editorials anarquistes i contribu�ren decisivament a la publicaci� de l'Enciclopedia anarquista de Sebastian Faure. Ascaso fou un dels fundadors de la Federaci� Anarquista Ib�rica (FAI), el 1927, i defens� el putsch com a mitj� d'arribar a la revoluci� social. Proclamada la II Rep�blica (abril del 1931), pogu� tornar a Barcelona, on dirig� diversos sindicats, col�labor� en el diari �Solidaridad Obrera�, i fou secretari del comit� de Catalunya de la CNT, de la direcci� de la qual despla�� el grup trentista i el substitu� pels faistes. Intransigent amb el nou r�gim i conven�ut de la possibilitat d'una immediata revoluci� social prolet�ria, particip� en la insurrecci� anarquista de l'alt Llobregat (1932), per la qual cosa fou deportat a Bata. Posteriorment estigu� de nou a la pres�, a Val�ncia, fins a la vict�ria electoral del Front Popular (febrer del 1936). Torn� a Barcelona i, en produir-se l'aixecament del 19 de juliol de 1936, fou mort el mateix dia, davant la caserna de les Drassanes, al capdavant dels grups de defensa confederal, quan intentava de reduir els militars aixecats. Durruti Domingo, Buenaventura (1896-1936) Dirigent anarquista castell�. Mec�nic, inici� l'activitat sindical a la Uni�n de Metal�rgicos (1912). Arran de la vaga del 1917 i com a desertor de l'ex�rcit, s'exili� a Fran�a. De tornada, s'adher� a la CNT; detingut, fug� de l'hospital militar de Burgos cap a Par�s. En retornar, conegu� Manuel Buenacasa a Sant Sebasti� i particip� en la creaci� del grup anarquista 'Los justicieros'. Fug� cap a Barcelona en �sser descobert un atemptat contra el rei, i a Saragossa es relacion� amb Francisco Ascaso. Ja a Barcelona, form�, amb Suberviela, Torres Escart�n i Ascaso, el grup anarquista �Crisol� (1922), que es convert� despr�s en �Los solidarios�. Hagu� de sortir de Barcelona, i an� a Par�s amb Ascaso, on ambd�s es relacionaren amb la Uni� Anarquista Internacional, i crearen l'�dition Anarchiste Internationale. Particip� en el complot de Vera de Bidasoa (1924) i, tamb� amb Ascaso, an� a l'Am�rica Llatina. Actuaren a Cuba, M�xic, Xile i l'Argentina, i, tornats a Fran�a, foren empresonats per un altre intent d'atemptat contra Alfons XIII. Alliberats, recorregueren Europa, i a B�lgica Durruti col�labor� amb el Comit� Internacional Anarquista. Amb la vinguda de la Rep�blica (1931), torn� a Barcelona, on l'antic grup es convert� en �Nosotros�. Com a representant del Sindicat Fabril i T�xtil de Barcelona assist�, amb Garc�a Oliver, al congr�s de la CNT del juny del 1931, on es manifest� contrari a les federacions d'ind�stria. Per la seva participaci� en la insurrecci� de l'alt Llobregat (1932), fou deportat a Puerto Cabras (Fuerteventura), d'on torn� vuit mesos despr�s. Form� part del comit� revolucionari de la fracassada insurrecci� del gener del 1933, i fou novament empresonat (cinc mesos) a El Puerto de Santa Mar�a (Cadis). Al ple de la Confederaci� Regional del Treball de Catalunya triomf� la seva postura, partid�ria de la l�nia insurreccional, i form� part, amb Isaac Puente i Cipriano Mera, del comit� insurreccional del desembre del 1933, despr�s de dirigir l'abstenci� electoral de la CNT-FAI. Fracassada la insurrecci�, fou empresonat a Burgos. Alliberat pel maig del 1934, fou detingut la vig�lia del Sis d'Octubre i confinat a Val�ncia, des d'on prepar� una retirada t�ctica; sort� de la pres� a la fi del 1935. El 17 de juliol de 1936 organitz� la defensa confederal a Sant Mart� de Proven�als, a Sant Andreu de Palomar, al Poble Nou i a la pla�a de Catalunya. Mort Ascaso, assalt� les Drassanes. El Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes el f�u responsable d'una columna per marxar sobre Saragossa (assessorat pel comandant P�rez Farras). Instal�lat a Bujaraloz, impuls� la col�lectivitzaci� de les terres i la creaci� del Consell de Defensa d'Arag�. Ajornat l'atac, torn� a Barcelona, on es feren paleses les seves difer�ncies amb el Comit�. Convocat per Villalba a Barbastre, atac� Si�tamo i Estrecho Quinto. Cridat per Garc�a Oliver i Abad de Santill�n torn� a Barcelona, on es mostr� contrari a l'organitzaci� militar cl�ssica i a la participaci� de la CNT-FAI en el govern republic�, tot mantenint una militaritzaci� de les forces. El 13 de novembre marx� amb la seva columna cap a Madrid, on mor� el d�a 19 davant la Ciutat Universit�ria. El seu enterrament a Barcelona tingu� gran ress� popular. Montseny i Ma��, Frederica (1905-1994) Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Ma�� (Soledad Gustavo). Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodid�ctica i ecl�ctica, de molt jove comen�� a escriure amb regularitat a "La Revista Blanca" (1923-36), i don� un especial relleu a la tem�tica feminista (cal destacar la s�rie d'articles La mujer, problema del hombre, 1926-27); aix� mateix public� unes primeres novel�les, de gran �xit en els medis llibertaris (La Victoria, 1925; El hijo de Clara, 1927; La indomable, 1928; Tres vidas de mujer, 1937), i moltes novel�letes en les col�leccions de "La Novela Ideal" (1925-37) i "La Novela Libre" (1929-37). No tingu� una activitat p�blica destacada fins a l'adveniment de la Segona Rep�blica, quan ingress� en el Sindicat de Professions Liberals de la CNT i es llan�� a una estrident campanya contra els trentistes des d'"El Luchador" (1931-33); especialment influent fou en aquest sentit la seva den�ncia de l'actitud vacil�lant del comit� regional confederal davant l'aixecament anarquista de l'alt Llobregat pel gener del 1932. F�u, d'altra banda, uns llargs viatges de propaganda per l'estat espanyol (a l'estiu del 1932 al Pa�s Basc, Andalusia i Mallorca; pel desembre del 1935 a Gal�cia; pel maig-juny del 1936 al Cant�bric), i gr�cies a la seva personalitat, impetuosa i exultant, es convert� en un dels principals portaveus de la FAI, a la qual, tanmateix, no ingress� fins el 1933, atesa l'actitud individualista del seu anarquisme. Membre del comit� regional de la CNT de Catalunya el 1936, a partir d'aquest any pass� a formar part del comit� peninsular de la FAI. Al congr�s de la CNT del maig del 1936, a Saragossa, guany� en gran part el seu dictamen sobre el comunisme llibertari que s'opos� als intents de programes revolucionaris m�s dibuixats i industrialistes (Peir�, Abad de Santill�n, etc). Posteriorment, durant la guerra civil, malgrat els seus problemes de consci�ncia, s'apart� de l'ortod�xia anarquista i accept� d'�sser ministra de sanitat en el govern de Largo Caballero (novembre del 1936 � maig del 1937). Atur� posteriorment, com a delegada governamental, a Barcelona, els Fets de Maig del 1937; les seves recomanacions foren m�s escoltades per part de les masses confederals que no les de Garcia i Oliver i Mari� R.V�zquez, i sofr� un atemptat. Dugu� a terme posteriorment les negociacions per a la constituci� del comit� d'enlla� CNT-UGT (febrer del 1938), que presid�. Les seves idees es troben fonamentalment en els fullets, producte de diverses confer�ncies, El anarquismo militante y la realidad espa�ola (1937), La Commune de Par�s y la revoluci�n espa�ola (1937), Mi experiencia en el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social (1937), etc. A l'exili torn� al seu tradicional purisme apoliticista, assegur�, amb el seu marit Germinal Esgleas, el funcionament de la CNT "apol�tica" i s'encarreg� de la direcci� de diversos �rgans de premsa d'aquesta (especialment, "CNT" i "Espoir"). Continu� tamb� la seva producci� liter�ria entre l'autobiografia i la divulgaci�: Mujeres en la c�rcel (1949), Cien d�as de la vida de una mujer (1949), Pasi�n y muerte de los espa�oles en Francia (1950), Hero�nas (1964), Cr�nicas de CNT (1974), Qu� es el anarquismo (1976), El �xodo anarquista (1977), Seis a�os de mi vida (1939-45) (1978) i Mis primeros 40 a�os (1987). Des del 1977 particip� en activitats cenatistes a l'estat espanyol, i esdevingu� l�der moral del sector hist�ric de l'anarcosindicalisme (CNT-AIT), b� que continu� residint a Tolosa de Llenguadoc.
Anarcosin- dicalisme.	Claramunt, Teresa (1862-1931) Dirigent anarcosindicalista. Obrera del ram t�xtil, organitz� un grup anarquista a Sabadell el 1884, influ�da per l'enginyer Tarrida del M�rmol. Detinguda a conseq��ncia dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada despr�s del proc�s de Montju�c (1896), resid� a Fran�a i a Anglaterra, per� torn� a Barcelona el 1898. Particip� molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al comen�ament del s XX. Fund� la revista �El Productor� (1901). Al gran m�ting obrer del Circ Barcelon�s (16 de febrer de 1902) f�u una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metal�l�rgic, que fou un dels factors b�sics de la gran vaga general de Barcelona (17-24 de febrer de 1902). Fou detinguda novament i encara un tercer cop despr�s de la Setmana Tr�gica (1909). Confinada a Saragossa, hi contribu� a organitzar el moviment anarcosindicalista aragon�s. Torn� a Barcelona el 1924, afectada d'una par�lisi que l'alluny� de la vida p�blica fins a la mort. Esgleas i Jaume, Germinal (1903-1981) Nom amb qu� �s conegut Josep Esgleas i Jaume, dirigent anarcosindicalista. Establert a Calella, Malgrat i Matar�, inici� la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23. Fou secretari de la Confederaci� Regional de Catalunya (1923-24). Posteriorment s'un� a Frederica Montseny i form� part del grup de "La Revista Blanca". Defensor de l'ortod�xia anarquista i afiliat de la FAI, no tingu� una actuaci� org�nica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissi� Auxiliar Pol�tica de la Confederaci� Regional i del Comit� Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya. A l'exili, despr�s de participar en la construcci� del Consell General del MLE (febrer del 1939), pass� a �sser secretari del comit� nacional del MLE-CNT a Fran�a (maig del 1945) i de la Comissi� Intercontinental (1947). Reconstitu�da aquesta el 1960, hi exerc� una forta influ�ncia en el manteniment del contingut anarquista apol�tic de la CNT. Escriv� diversos fullets d'orientaci� doctrinal. Garc�a i Oliver, Joan (1901-1980) Dirigent anarcosindicalista. Cambrer, an� a Barcelona, on s'un� amb Durruti i Ascaso i form� el grup Los Solidarios (1922). Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos (1924) i a Pamplona (1926), i no tingu� intervenci� directa en la fundaci� de la FAI. Despr�s d'oposar-se a les federacions nacionals d'ind�stria, en el congr�s de la CNT del juny del 1931 (on represent� el Sindicat d'Art Fabril de Barcelona), es destac� com a partidari de l'immediat putschisme revolucionari contra la Rep�blica i fou qualificat d'anarco-bolxevic. Implicat en l'aixecament de l'Alt Llobregat (gener del 1932), fou empresonat, i des de la pres� acus� p�blicament Pesta�a d'haver impedit una vaga general de solidaritat amb els deportats i aconsegu� que dimit�s. Posteriorment impuls� la creaci� d'un Comit� Nacional Revolucionari i fou el dirigent principal de la insurrecci� del 8 de gener de 1933, i novament fou detingut. Es mantingu� despr�s en un segon pla davant el moviment revolucionari del desembre d'aquell mateix any i insist� en la necessitat d'una organitzaci� paramilitar (en especial, els grups de defensa confederals), tesi que formul� al congr�s confederal de Saragossa (maig del 1936). El 21 de juliol, a l'inici de la guerra civil, impos� la formaci� del Comit� Central de Mil�cies Antifeixistes, que domin� els primers temps de la secretaria de guerra. De bon principi s'opos� a l'entrada de la CNT al Consell de la Generalitat (setembre del 1936), per� despr�s ell mateix accept� el c�rrec de ministre de just�cia del govern Largo Caballero (novembre del 1936 � maig del 1937). Pos� en funcionament un camp de treball per als detinguts pol�tics i intent� de crear unes ciutats penitenci�ries de readaptaci� a curt termini per a delinq�ents comuns. Com a membre del Consell Superior de Guerra de la Rep�blica (novembre del 1936), inici� l'organitzaci� de les Escoles Populars de Guerra. Durant els Fets de Maig del 1937 an� a Barcelona amb Frederica Montseny per aturar la lluita al carrer. Des del juliol d'aquell any figur� com a cap de la Comissi� Auxiliar Pol�tica del comit� regional de Catalunya. A partir del 1938 intent� la centralitzaci� organitzativa del moviment confederal mitjan�ant la creaci� d'un comit� executiu del Moviment Llibertari de Catalunya (abril del 1938). A l'exili, primerament a Su�cia (1939) i despr�s a M�xic (1940), intent� la creaci� d'un Partit Obrer del Treball que exerc�s la direcci� pol�tica de la CNT. Peir� i Belis, Joan (1887-1942) Anarcosindicalista. Obrer del vidre, inici� la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona. A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federaci� Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable. Aix� mateix fou redactor (gener del 1916 - febrer del 1917) i director (febrer del 1917-20) d'"El Vidrio". Alhora, tamb� a Badalona, fou un dels fundadors de la federaci� local de societats obreres (el 1915) i del seu �rgan de premsa "La Colmena Obrera" (1915-20), que a partir del gener del 1917 dirig�. La seva conversi� a l'anarcosindicalisme i la seva experi�ncia organitzativa, juntament amb la repressi� desencadenada contra la CNT en 1919-20 a Barcelona, el dugueren a �sser cridat com a quadre confederal clandest�, despr�s d'intervenir en el congr�s de la CNT a Madrid del desembre del 1919. Tanmateix, el desembre del 1920 fou detingut i posteriorment empresonat a S�ria i a Vit�ria. En llibertat, a partir del febrer del 1922 es f�u c�rrec de la secretaria del comit� nacional de la CNT i dirig� la seva reorganitzaci�, especialment adre�ada a confirmar-ne el contingut anarcosindicalista en contra de les tend�ncies pro bolxevics. Organitz� la confer�ncia de Saragossa del juny de 1922 �que rebutj� l'adhesi� a la Tercera Internacional i proclam� la reconstrucci� de l'AIT� i fou l'autor de la moci� coneguda com a "moci� pol�tica", que declar� el paper pol�tic, no parlamentarista, de la CNT. Poc despr�s deix� la secretaria confederal i, establert a Matar�, pass� a treballar de nou com a vidrier i a partir del 1925 dirig� la constituci� de la Cooperativa del Vidre �Forn del Vidre�. En 1924-25 desenvolup� un gran esfor� doctrinal per a definir el contingut ideol�gic de la CNT. Hi fix� com a punts essencials el funcionament regular dels seus �rgans i la no-imposici� per damunt d'aquest dels anarquistes, una nova concepci� de l'acci� directa i el federalisme. Public� en aquest sentit Trayectoria de la Confederaci�n Nacional del Trabajo (1925), que s'opos� a les tesis d'Abad de Santill�n, Buenacasa, etc, favorables a una definici� expl�cita anarquista del moviment obrer. Despr�s hagu� de fer-se c�rrec de nou de la secretaria del comit� nacional, en 1928-29, en la clandestinitat, i encap�al� una s�rie d'intents d'entesa amb els republicans catalanistes �en especial Maci�� per a la preparaci� d'un moviment revolucionari contra la Dictadura, lligams que mantingu� posteriorment a trav�s de la seva col�laboraci� a "L'Opini�", en 1929-30, i de la signatura del Manifest d'Intel�lig�ncia Revolucion�ria del mar� del 1930. Malgrat haver estat partidari de la legalitzaci� dels sindicats en 1924-25 i un dels fundadors de "Vida Sindical" (1926), en 1929-30 atur� l'intent de Pesta�a de dur la CNT a l'acceptaci� dels comit�s paritaris. M�s tard fou director de "Solidaridad Obrera" (1930 i 1931) i un dels signants del Manifest dels Trenta de l'agost del 1931, despr�s d'aconseguir l'aprovaci� del congr�s de la CNT a Madrid pel juny del 1931 de les seves idees sobre les federacions d'ind�stria. Principal inspirador ideol�gic del trentisme i dels Sindicats d'Oposici�, fou un dels fundadors de la Federaci� Sindicalista Llibert�ria i redactor de "Cultura Libertaria" i "Sindicalismo". Procur�, tanmateix, �sser guardi� de l'ortod�xia anarcosindicalista i aix� s'opos� successivament a la creaci� del Partit Sindicalista i als intents dels sindicats de Sabadell d'apropament al marxisme. En 1935-36 no pogu� imposar, per�, les seves condicions per al reingr�s dels Sindicats d'Oposici� a la CNT. Esclatada la guerra civil, particip� en el comit� local antifeixista de Matar�, deman� des de "Combat" i "Llibertat" un ordre revolucionari, denunci� la viol�ncia individual i pel novembre del 1936 pass� en nom de la CNT a formar part del govern Largo Caballero com a ministre d'ind�stria. Despr�s dels fets de maig del 1937 es f�u c�rrec de la direcci� del diari "Catalunya", i el 1938 fou comissari general d'energia el�ctrica. Exiliat el 1939, particip� a Fran�a en la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols. Despr�s, el 1940, fou detingut per la Gestapo, que el lliur� a les autoritats militars espanyoles. Empresonat a Val�ncia, fou condemnat a mort i afusellat el 24 de juliol de 1942. Pesta�a N��ez, �ngel (1886-1937) Dirigent anarcosindicalista. Fill de miner, treball� de jove com a pe� a mines de Biscaia. El 1905 an� a Fran�a i a Alg�ria. Des d'aqu� comen�� a col�laborar a "Tierra y Libertad" de Barcelona, on arrib� per l'agost del 1914. Aviat destac� com orador de l'Ateneu Sindicalista i com a organitzador sindical. S'aline� amb els anarquistes purs i ingress� en el grup editor de "Tierra y Libertad". Particip� en el Congr�s Internacional de la Pau (Ferrol 1915), d'on sorgiren els primers intents reorganitzadors de la CNT a nivell espanyol, i intervingu� en la preparaci� de la vaga revolucion�ria d'agost del 1917. Des del 1915 col�labor� tamb� a "Solidaridad Obrera", peri�dic del qual fou nomenat administrador (1916) i director (1918-19). Public� (juny del 1918) unes cartes de Bravo Portillo que demostraven la participaci� d'aquest en l'espionatge a Barcelona a favor d'Alemanya. Despr�s del congr�s confederal de desembre del 1919 a Madrid, que aprov� provisionalment l'adhesi� a la III Internacional, assist� al seu segon congr�s (Moscou, juny del 1920): acus� els bolxevics d'exercir una dictadura i es referm� en la defensa anarquista de la necessitat de fer desapar�ixer l'estat. No pogu� lliurar el seu Informe de mi estancia en la URSS fins el 1921 (completat el 1922 i ampliat el 1929 com a Setenta d�as en Rusia), puix que, detingut a It�lia el novembre del 1920, fou traslladat a la pres� de Barcelona i hi romangu� fins el 1922. Tanmateix l'informe decidiria la confer�ncia de Saragossa de la CNT del juny del 1922 a intentar la reconstrucci� d'una altra Associaci� Internacional de Treballadors. L'agost del 1922 result� ferit per uns pistolers a Manresa i la campanya oberta entorn d'aquest fet determin� en part la destituci� d'Arlegui i la dimissi� de Mart�nez Anido l'octubre del mateix any. El seu decantament cap a principis anarcosindicalistes m�s moderats es produ� el 1922-23, arran especialment de la crisi interna de la CNT generada per la repressi� i el pistolerisme i per la pol�mica oberta amb el frac�s de la vaga del transport de Barcelona de l'estiu del 1923, �poca en la qual segurament degu� tornar a la direcci� de "Solidaridad Obrera". Sota la Dictadura, i fins el 1927, s'aline� clarament amb Joan Peir� en defensa de la legalitzaci� dels sindicats confederats, contra la intromissi� dels grups anarquistes i favorable a una certa entesa amb els grups pol�tics esquerrans. Particip� en la redacci� de "Solidaridad Proletaria" (1924-25) i de "Vida Sindical" (1926) i fou empresonat en diverses ocasions. Despr�s, a partir del maig del 1927, defens� l'acceptaci� dels comit�s paritaris creats per la Dictadura i el seu sindicalisme s'alluny� de l'anarcosindicalisme de Peir�. Impuls� la creaci� del grup Solidaritat (desembre del 1928) i propos� la Uni� de Militants per a reconstituir la CNT. Despr�s substitu� Peir� en la secretaria del comit� nacional de la CNT (juny-desembre del 1929) fins que fou obligat a dimitir. La reorganitzaci� de la CNT a partir de l'abril del 1930 li permet� de tornar a exercir una gran influ�ncia i possiblement ocup� de nou la secretaria del comit� nacional. Amb la proclamaci� de la Segona Rep�blica, hom el confirm� en aquest lloc (juny del 1931 � febrer del 1932), per�, despr�s de l'ofensiva triomfal dels anarquistes i en especial de la FAI contra el trentisme, fou expulsat de la CNT al desembre del 1932. Pogu� constituir la Federaci� Sindicalista Llibert�ria (1933). Paral�lelament desenvolup� el mateix any una intensa activitat com a publicista: col�laboracions a "Sindicalismo" de Barcelona i a "La Libertad" de Madrid, publicaci� d'El sindicalismo. Qu� quiere y a d�nde va, Sindicalismo y unidad sindical, a m�s de l'autobiografia Lo que aprend� en la vida. El 1934 acomplint l'evoluci� revisionista de l'anarcosindicalisme, cre� el Partit Sindicalista, del qual fou president. Particip� en l'Alian�a Obrera i despr�s en el pacte del Front Popular, gr�cies al qual result� elegit diputat a corts per Cadis. Durant la guerra civil resid� a Madrid i a Barcelona i col�labor� molt a "El Sindicalista" defensant la disciplina militar, la limitaci� dels objectius revolucionaris per a guanyar la guerra i l'aproximaci� a la petita burgesia. Dirig� el diari "Ma�ana", �rgan de la federaci� catalana del Partit Sindicalista. Pogu� tornar a la CNT pel setembre del mateix any i intervingu� encara en la reuni� de les corts republicanes celebrades a Val�ncia el 2 d'octubre de 1937. El 1935 havia publicat Por qu� se constituy� el Partido Sindicalista i el desembre del 1936 �Debe disolverse el Partido Sindicalista?.
Terrorisme anarquista.	Angiolillo, Michele (1872-1897) Anarquista itali�. Treballava de tip�graf a Londres i s'assabent� de les persecucions que els anarquistes sofrien a la Pen�nsula Ib�rica (proc�s de Montju�c) i decid� d'atemptar contra Antonio C�novas del Castillo, cap del govern espanyol. A Par�s reb� ajut econ�mic de Henri Rochefort i dels insurgents cubans. An� a Madrid, on fing� d'�sser periodista, i segu� C�novas al balneari de Santa �gueda (�laba), on l'assassin� disparant-li tres trets (8 d'agost del 1897). Fou condemnat a mort i executat a garrot. Archs, Manuel (?-1894) Dirigent obrer de Sants. Despr�s de l�afusellament de Paul� Pall�s (octubre del 1893) i de les bombes del Liceu (novembre del 1893), Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montju�c. Archs, ensems amb Josep Codina, Mari� Cerezuela, Josep S�bat, Josep Bernat i Jaume Sogas, despr�s d��sser v�ctima de maltractaments, fou condemnat a mort (en el judici del 29 d�abril de 1894) i executat el 21 de maig. Abans de morir escriv� una carta al seu fill (17 de maig de 1894), on li demanava que mor�s com ell, si calia, en la tasca d�emancipaci� del proletariat. Ascheri, Tom�s (?-1897) Obrer itali� resident a Barcelona. Milit� a les files anarquistes (b� que fou acusat d'�sser confident del governador civil) i fou detingut despr�s d'�sser llan�ada una bomba contra una process� al carrer de Canvis Nous de Barcelona (juny 1896). Empresonat al castell de Montju�c, fou un dels qui sofriren m�s maltractaments i, tot i no �sser veritat, reconegu� la seva culpabilitat i la d'altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el proc�s de Montju�c. Fou afusellat el 4 de maig de 1897. Mateu, Pere (1898-1982) Anarquista. Obrer metal�l�rgic, fou un dels autors, juntament amb Nicolau i Casanellas, de l'atemptat que ocasion� la mort del president del consell de ministres Eduardo Dato (8 de mar� de 1921). Detingut, fou condemnat a mort (1923), per� posteriorment hom li commut� la pena per la de cadena perp�tua (1924), i fou alliberat quan es proclam� la Segona Rep�blica. El 19 de juliol de 1936 lluit� contra l'aixecament militar a Barcelona, i intervingu� en la conquesta de Casp amb les forces de Durruti. Pall�s i Latorre, Paul� (?-1893) Terrorista anarquista. Obrer lit�graf, el 24 de setembre de 1893 llan�� una bomba als peus del capit� general de Catalunya Arsenio Mart�nez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona. Caus� la mort d'un gu�rdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capit� general. No intent� de fugir i el 5 d'octubre fou afusellat al castell de Montju�c. Pardi�as, Manuel (1880-1912) Anarquista. Pintor decorador a Saragossa, an� a Fran�a (1901) i despr�s a Am�rica, on establ� contacte amb grups anarquistes. En tornar a Espanya, el 12 de novembre de 1912, assassin� el president del govern, Canalejas, i se su�cid� despr�s. Salvador Franch, Santiago (1864-1894) Terrorista anarquista. Sense tenir un ofici definit, mantingu� relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l'atemptat contra Mart�nez de Campos dut a terme per Paul� Pall�s. En acci� individual, i per venjar la mort de Pall�s, el 7 de novembre de 1893 llan�� dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i caus� la mort de vint persones. Aconsegu� de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa. Dins la pres� de Barcelona simul� �sser convertit pel jesu�ta Goberna, per� en �sser-li confirmada la sent�ncia de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirm� p�blicament el seu anarquisme. Fou ajusticiat el 21 de novembre, i amb ell sis m�s dels vint-i-set implicats en el proc�s, entre els quals l'anarquista Manuel Archs. Terrorista anarquista. Sense tenir un ofici definit, mantingu� relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l'atemptat contra Mart�nez de Campos dut a terme per Paul� Pall�s. En acci� individual, i per venjar la mort de Pall�s, el 7 de novembre de 1893 llan�� dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i caus� la mort de vint persones. Aconsegu� de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa. Dins la pres� de Barcelona simul� �sser convertit pel jesu�ta Goberna, per� en �sser-li confirmada la sent�ncia de pena de mort dictada l'11 de juliol de 1894 reafirm� p�blicament el seu anarquisme. Fou ajusticiat el 21 de novembre, i amb ell sis m�s dels vint-i-set implicats en el proc�s, entre els quals l'anarquista Manuel Archs.
Altres dirigents obrers.	Barcel�, Josep (1828?-1855) Dirigent obrer. Capdavanter de l'associaci� de filadors de Barcelona, prengu� part en la direcci� de la primera vaga general de la darreria de mar� del 1854 i en l'anomenat conflicte de les selfactines de l'estiu de l'any seg�ent. En �sser restablerta la mil�cia nacional, en fou elegit capit�. Arrib� a �sser el dirigent obrer m�s popular i m�s influent de Catalunya. Per l'abril del 1855, en prendre el c�rrec de capit� general del Principat Juan Zapatero, fou detingut amb el pretext d'una suposada participaci� en el crim del mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat, i fou injustament condemnat a mort. Aquesta condemna, que provoc� una gran indignaci� en els medis obrers, fou executada el 5 de juny en una ciutat presa militarment. Bueso i Garcia, Adolf (1889-1979) Dirigent obrer. Resid� a Barcelona (des de 9 anys hi treball� de tip�graf). Prengu� part en la fundaci� de la CNT i en la vaga general de l'agost del 1917. Col�labor� a "Solidaridad Obrera" amb el pseud�nim d'�ngel Rojo, que utilitz� repetidament. F�u amistat amb Joaquim Maur�n (1923) i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriv� a "Tiempos Nuevos" i a "La Batalla", de la qual es f�u c�rrec en �sser detingut Maur�n al comen�ament del 1925. Poc temps despr�s fou empresonat, acusat, falsament, de pert�nyer a la direcci� del Partit Comunista. Alliberat pel juliol del 1928, form� part del Comit� Regional de Catalunya de la CNT. Particip� en el congr�s de la CNT del 1931; fou trentista i dirigent de la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical, organitzaci� sindical del POUM. Durant la guerra civil de 1936-39 torn� a la CNT, i pel gener del 1939 s'exili� a Fran�a. Retornat de l'exili, public�, entre altres obres, Recuerdos de un cenetista (dos volums, 1976 i 1978). Dirigent obrer. Resid� a Barcelona (des de 9 anys hi treball� de tip�graf). Prengu� part en la fundaci� de la CNT i en la vaga general de l'agost del 1917. Col�labor� a "Solidaridad Obrera" amb el pseud�nim d'�ngel Rojo, que utilitz� repetidament. F�u amistat amb Joaquim Maur�n (1923) i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriv� a "Tiempos Nuevos" i a "La Batalla", de la qual es f�u c�rrec en �sser detingut Maur�n al comen�ament del 1925. Poc temps despr�s fou empresonat, acusat, falsament, de pert�nyer a la direcci� del Partit Comunista. Alliberat pel juliol del 1928, form� part del Comit� Regional de Catalunya de la CNT. Particip� en el congr�s de la CNT del 1931; fou trentista i dirigent de la Federaci� Obrera d'Unitat Sindical, organitzaci� sindical del POUM. Durant la guerra civil de 1936-39 torn� a la CNT, i pel gener del 1939 s'exili� a Fran�a. Retornat de l'exili, public�, entre altres obres, Recuerdos de un cenetista (dos volums, 1976 i 1978). Segu� i Rubinat, Salvador (1886-1923) Dirigent obrer. Establert amb la seva fam�lia a Barcelona (1888), fou aprenent de pintor. Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre. Aviat es destac� per la seva inquietud pol�tica; assist� a m�tings obreristes i es vei� atret per l'ideari anarquista. Una formaci� autodid�ctica li permet� de superar una escolaritzaci� deficient i f�u evolucionar la seva ideologia cap a posicions m�s obertes. El 1904, arran d'un m�ting lerrouxista, en voler intervenir-hi s'organitz� un aldarull que provoc� una mort; detingut, estigu� empresonat nou mesos, malgrat la seva innoc�ncia. Impuls� la creaci� del moviment de la Solidaritat Obrera i l'organitzaci� d'un congr�s (1908) del qual sort� la Federaci� Regional Obrera Catalana. Al Congr�s Obrer de Barcelona (1910) propugn� la unificaci� de tots els obrers de la Pen�nsula Ib�rica, per� sab� mantenir-se en una l�nia d'actuaci� catalanista, per tal com, segons ell, no tenia ra� d'�sser que aquesta fos una posici� exclusiva de la Lliga Regionalista, la qual atac� sovint. Partidari d'una alian�a entre la CNT i la UGT, aconsegu� que convoquessin una vaga general conjunta (1916), que reeix�. Al congr�s de Sants (juny-juliol del 1918) fou elegit secretari general de la CNT i acord� l'organitzaci� dels sindicats d'ind�stria o de ram (popularment anomenats sindicats �nics), que ell propugnava des de feia temps i que havien d'�sser un mitj� d'enfortiment de la classe obrera que li permetria d'evitar el recurs a la viol�ncia, la qual ell condemnava sempre. En produir-se la vaga de La Canadenca, el prestigi de Segu� f�u que les autoritats li demanessin la seva intervenci� per a fer cessar la vaga, en canvi de promeses de reincorporaci� als llocs de treball dels obrers acomiadats i l'alliberament dels detinguts. Efectivament, en el m�ting celebrat a la pla�a de les Arenes, de Barcelona, aconsegu� de conv�ncer els obrers all� reunits, malgrat una forta oposici� inicial, de la conveni�ncia de tornar victoriosament al treball. Per� quan, assolit aix�, les autoritats no compliren les promeses, la vaga es reprengu� (24 de mar�). Aquestes experi�ncies el convenceren que calia menar la lluita obrera a trav�s d'una madura organitzaci� sindical, i que, a m�s, calia allunyar-se de l'apoliticisme preconitzat pels vells dirigents anarquistes i crear un partit pol�tic obrer d'�mbit catal�, tasca en la qual fou encoratjat per Francesc Maci� i Francesc Layret i que expos� en un discurs a l'Ateneo de Madrid (1919). El seu projecte de crear aix� un partit socialista catal� li valgu� antipaties en alguns sectors anarquistes, i tamb� en la Federaci� Patronal. En iniciar-se l'etapa de repressi� violenta del governador civil Mart�nez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers; poc despr�s era assassinat Layret, col�laborador seu en el projecte de creaci� del partit. Recl�s al presidi de la Mola, a Ma�, escriv� articles i projectes pol�tics. En tornar a Barcelona, entr� en contacte amb la CGT portuguesa i preparava un viatge a Portugal quan fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena, de Barcelona. Dirigent obrer. Establert amb la seva fam�lia a Barcelona (1888), fou aprenent de pintor. Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre. Aviat es destac� per la seva inquietud pol�tica; assist� a m�tings obreristes i es vei� atret per l'ideari anarquista. Una formaci� autodid�ctica li permet� de superar una escolaritzaci� deficient i f�u evolucionar la seva ideologia cap a posicions m�s obertes. El 1904, arran d'un m�ting lerrouxista, en voler intervenir-hi s'organitz� un aldarull que provoc� una mort; detingut, estigu� empresonat nou mesos, malgrat la seva innoc�ncia. Impuls� la creaci� del moviment de la Solidaritat Obrera i l'organitzaci� d'un congr�s (1908) del qual sort� la Federaci� Regional Obrera Catalana. Al Congr�s Obrer de Barcelona (1910) propugn� la unificaci� de tots els obrers de la Pen�nsula Ib�rica, per� sab� mantenir-se en una l�nia d'actuaci� catalanista, per tal com, segons ell, no tenia ra� d'�sser que aquesta fos una posici� exclusiva de la Lliga Regionalista, la qual atac� sovint. Partidari d'una alian�a entre la CNT i la UGT, aconsegu� que convoquessin una vaga general conjunta (1916), que reeix�. Al congr�s de Sants (juny-juliol del 1918) fou elegit secretari general de la CNT i acord� l'organitzaci� dels sindicats d'ind�stria o de ram (popularment anomenats sindicats �nics), que ell propugnava des de feia temps i que havien d'�sser un mitj� d'enfortiment de la classe obrera que li permetria d'evitar el recurs a la viol�ncia, la qual ell condemnava sempre. En produir-se la vaga de La Canadenca, el prestigi de Segu� f�u que les autoritats li demanessin la seva intervenci� per a fer cessar la vaga, en canvi de promeses de reincorporaci� als llocs de treball dels obrers acomiadats i l'alliberament dels detinguts. Efectivament, en el m�ting celebrat a la pla�a de les Arenes, de Barcelona, aconsegu� de conv�ncer els obrers all� reunits, malgrat una forta oposici� inicial, de la conveni�ncia de tornar victoriosament al treball. Per� quan, assolit aix�, les autoritats no compliren les promeses, la vaga es reprengu� (24 de mar�). Aquestes experi�ncies el convenceren que calia menar la lluita obrera a trav�s d'una madura organitzaci� sindical, i que, a m�s, calia allunyar-se de l'apoliticisme preconitzat pels vells dirigents anarquistes i crear un partit pol�tic obrer d'�mbit catal�, tasca en la qual fou encoratjat per Francesc Maci� i Francesc Layret i que expos� en un discurs a l'Ateneo de Madrid (1919). El seu projecte de crear aix� un partit socialista catal� li valgu� antipaties en alguns sectors anarquistes, i tamb� en la Federaci� Patronal. En iniciar-se l'etapa de repressi� violenta del governador civil Mart�nez Anido, fou detingut juntament amb altres dirigents obrers; poc despr�s era assassinat Layret, col�laborador seu en el projecte de creaci� del partit. Recl�s al presidi de la Mola, a Ma�, escriv� articles i projectes pol�tics. En tornar a Barcelona, entr� en contacte amb la CGT portuguesa i preparava un viatge a Portugal quan fou assassinat, juntament amb Francesc Comas, al carrer de la Cadena, de Barcelona.
Repressi�.	Mart�nez Anido, Severiano (1862-1938) Militar. De l'arma d'infanteria, ascend� a general despr�s de lluitar al Marroc. Governador militar de Barcelona a partir del 1917, assol� una gran notorietat quan pass� al govern civil (1920-22). Dict� la deportaci� dels principals dirigents sindicalistes a Ma� (1920), i, juntament amb el cap de policia Arlegui, afavor� l'acci� de bandes de pistolers i dels sindicats lliures contra la CNT. Primo de Rivera el nomen�, successivament, director general de seguretat i ministre de la governaci�. Exiliat a Fran�a el 1931, no torn� a Espanya fins pel juliol del 1936 per a unir-se a l'aixecament militar. El 1938 ocup� la cartera d'ordre p�blic en el primer govern de Franco, despr�s d'haver estat, des de l'octubre del 1937, cap de seguretat interior. Milans del Bosch i Carri�, Jaquim (1854-1936) Militar. Nebot de Lloren� Milans del Bosch. Lluit� en la tercera guerra Carlina, a Melilla (1893) i a les Filipines (1897-98). El 1907 ascend� a general de brigada i el 1913, mentre servia a l'�frica, a general de divisi�. Fou capit� general de Catalunya (1918-20); en aquest per�ode tingu� lloc la vaga general de La Canadenca, empresa que ell mateix havia contribu�t a crear. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou governador civil de Barcelona (1924-30), amb adhesi� completa al programa pol�tic del dictador: clausur� el camp del Futbol Club Barcelona i l'Orfe� Catal� (1925), suprim� entitats excursionistes i culturals, clausur� el Foment Catal� de Sallent (1925) i impos� reiterades suspensions i multes a diaris i revistes catalans. Fou destitu�t en caure Primo de Rivera.