Amics de la Rambla

Federico García Lorca

"La calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no acabara nunca, rica en sonidos, abundante de brisas, hermosa de encuentros, antigua de sangre, la Rambla de Barcelona".

Calixto Bieito

"Nadie puede sentirse forastero, desde el turista ocioso al jubilado, el niño, el enamorado, el chorizo o el poeta. Las Ramblas son como el coro antiguo de una tragedia griega que se ve a sí mismo metamorfoseado y obra como si realmente se viviese en otro cuerpo, con otro carácter. La Rambla es la obra de un poeta, "un instante preferido", "un tesoro en imágenes". La Rambla, más poderosa que la vida"

Josep M. de Sagarra

"Vostè sap què és, la Rambla de les Flors? Hi ha més pelats que rics, més gent guillada Que gent amb el cervell apuntalat. I massa fum, neguit i terregada, I un món una miqueta estomacat Un fa ballar el despit, l’altre la mona. Les noies tendres fan ballar-hi el cor. És la sala de ball de Barcelona, I el sol ve a fer-hi de catifa d’or."

Josep María Espinàs

"A la Rambla no es pot imitar res. Les coses són com són, vulgars, esplèndides, tronades, vives. La Rambla només s'imita a ella mateixa - però no ho sap".

Maria Aurèlia Capmany

La Rambla pertany a tota Barcelona. A qualsevol veí de qualsevol recó remot de Barcelona. De vegades, fins i tot els veïns d’antic s’impacienten i murmuren: la Rambla ja no és el que era. La Rambla no ha estat mai el que era... La Rambla es permet el luxe de no ser el que era, però de ser sempre ella mateixa.

Carlos Zanón

"Les Rambles són l’excusa de la serendipitat. No saps què hi cerques fins que ho trobes i el que hi trobes és justament allò que necessitaves: un paraigua, una polsera, un familiar que no hauria de ser per aquells voltants o una dosi en mal estat.(...) Anaves a les Rambles perquè des del teu barri volies anar a Barcelona, a aclarir-te, a distreure’t, a confondre’t entre els altres."

Josep Pla

"17 de gener. […] La Rambla és una meravella. És un dels pocs carrers de Barcelona en el qual em sento plenament bé. Hi ha sempre prou gent per trobar-hi un o altre conegut, però n'hi ha sempre suficient per passar desapercebut —si convé." . El Quadern Gris