F - Biquipedia, a enciclopedia libre
F F | ||||
---|---|---|---|---|
A | B | C | D | E |
F | G | H | I | J |
K | L | M | N | Ñ |
O | P | Q | R | S |
T | U | V | W | X |
Y | Z | |||
Digrafos | ||||
ch | gu | ix | ll | ny |
qu | rr | |||
Atros simbolos | ||||
Ç | l·l | nn | tz |
A F (efe) ye a seisena letra y a cuatrena consonant de l'alfabeto aragonés, ye tamién a seisena letra de l'alfabeto latín internacional.
F ye en aragonés una fricativa labiodental xorda, a transcripción grafica d'o soniu en l'Alfabeto Fonetico Internacional, AFI ye [f][1]: alfalz ([al'falθ]), faba (['faβa]), forato ([fo'rato]), trunfa (['tɾuɱfa]), fuso (['fuso]).
En os casos en que exista alternancia por equivalencia acustica entre [f] y [θ], s'emplegará a letra <f> cuan corresponda por etimolochía: fenollo ([fe'noʎo]), fiemo (['fjemo]), fizar ([fi'θaɾ]), finca (['fiŋka]), fiambrera ([fjam'bɾeɾa]).
- ↑ (an) Ortografía de l'aragonés. AAL