94 aC - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 94 aC (xciv aC) |
| Islàmic | 737 aH – 736 aH |
| Xinès | 2603 – 2604 |
| Hebreu | 3667 – 3668 |
| Calendaris hindús | -38 – -37 (Vikram Samvat) 3008 – 3009 (Kali Yuga) |
| Persa | 715 BP – 714 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 157 |
| Ab urbe condita | 660 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC | |
| Anys | |
| 97 aC 96 aC 95 aC - 94 aC - 93 aC 92 aC 91 aC |
L'any 94 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Caldus i Ahenobarb (o, més rarament, any 660 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «94 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
- Mitridates VI Eupàtor, rei del Pont, combat contra Ariobàrzanes I Filoromà, rei de Capadòcia, amb l'ajuda de Tigranes II d'Armènia. Venç Ariobàrzanes i proclama rei de Capadòcia al seu fill Ariarates IX.[2]
- Gai Celi Caldus i Luci Domici Ahenobarb són elegits cònsols. Caldus és un homo novus.[3]
- Quint Muci Escèvola, cònsol l'any anterior, és nomenat procònsol a Àsia, una província que va governar correctament i fins i tot els grecs d'Àsia van crear un festival (dies Mucia) per commemorar les seves virtuts.[4]
- Publi Sulpici Rufus, elogiat per Ciceró com un gran orador, acusa de majestas a Gai Norbà el turbulent tribú de la plebs, que, defensat per Marc Antoni l'orador, és absolt.[5]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma: Guerra civil, V, 7
- ↑ Smith, William (ed.). «Caldus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, VIII, 15
- ↑ Courbaud, Edmond. De l'orateur. París: Belles Lettres, 1985, p. 28. ISBN 9782251010458.
- ↑ Xiong, Tieji. An academic history of China's Han Dynasty. Volume I, Communicational factors in academic development. Singapur: Springer, 2024, p. 354. ISBN 9789819964031.