ca.wikipedia.org

Antoine Parmentier - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

  • ️Sat Sep 10 2005

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Plantilla:Infotaula personaAntoine Parmentier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Antoine Augustin Parmentier Modifica el valor a Wikidata
12 agost 1737 Modifica el valor a Wikidata
Montdidier (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 39
Grave of Antoine Parmentier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFarmàcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rue Croix-des-Petits-Champs Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinspector general de les Forces Armades (1796–), censor reial (1779–), farmacèutic (1772–), dietista, agrònom, botànic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaParm. Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMarie-Suzanne Parmentier Modifica el valor a Wikidata

Signatura Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 5651 IPNI: 7356-1Modifica el valor a Wikidata

Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813[1]) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.

La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària[2] (a França, com a gairebé tot Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.[3]

L'acollida que Lluís XVI havia reservat a l'agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància de les salaons destinades a l'exèrcit francès. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.

Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut,[4]) aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.

Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.

La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.

  1. ↑ Crombie, Alistair Cameron; Hoskin, Michael A. History of Science (en anglès). Science History Publications, 1978, p. 171.
  2. ↑ Clout, Hugh D. Agriculture in France on the Eve of the Railway Age (en anglès). Rowman & Littlefield, 1980, p. 92-93. ISBN 0389200174.
  3. ↑ Ragatz, Lowell Joseph. The Agricultural Revolution: The Transformation of Rural Techniques in Europe During the Eighteenth and Early Nineteenth Centuries (en anglès). A. Thomas, 1937, p. 19.
  4. ↑ Parmentier, Antoine. Éloge de M. Model, conseiller de la Cour, premier apothicaire de S. M. l'Impératrice de Russie, directeur et inspecteur général des pharmacies (en francès). Chez Monory, 1775, p. 1.