Ararat - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(tr) Ağrı dağ  | ||
| ||
| Tipus | muntanya atracció turística | |
|---|---|---|
| Localització | ||
| Continent | Àsia | |
| Entitat territorial administrativa | Província d'Ağrı (Turquia) | |
| ||
| Serralada | Altiplà d'Armènia | |
| Característiques | ||
| Altitud | 5.165 m | |
| Prominència | 3.611 m | |
| Isolament | 379,29 km | |
| Àrea important de conservació d'aus | ||
| Identificador | ağrı-mount-iba-türkiye | |
L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia. Segons el capítol novè del gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal.[1] Fa 5.137 metres d'altitud.
Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori otomà. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat era la confluència de fronteres dels imperis Persa, Rus i Otomà, o "frontera dels tres emperadors". Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932 (efectiu el 3 de novembre de 1932) concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i, per tant, en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.
- ↑ Sagona, Antonio. The Heritage of Eastern Turkey: From Earliest Settlements to Islam (en anglès). Macmillan Education AU, 2006, p. 25. ISBN 1876832053.
