Barbed Wire (pel·lícula de 1927) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rowland V. Lee i Mauritz Stiller |
| Protagonistes | |
| Producció | Erich Pommer, Jesse Louis Lasky i Rowland V. Lee |
| Guió | Jules Furthman |
| Fotografia | Bert Glennon |
| Vestuari | Travis Banton |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1927 |
| Durada | 67 min |
| Idioma original | anglès cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Basat en | The Woman of Knockaloe (en)  |
| Gènere | cinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema bèl·lic |
     |
Barbed Wire és una pel·lícula muda romàntica estatunidenca del 1927 ambientada a la Primera Guerra Mundial, dirigida per Rowland V. Lee (i Mauritz Stiller, no acreditat). És protagonitzada per Pola Negri com una grangera francesa i Clive Brook com un presoner de guerra alemany del qual s'enamora. La pel·lícula es va basar en la novel·la de 1923 The Woman of Knockaloe de Hall Caine.[1] A diferència de la novel·la original, que està ambientada al camp d'internament de Knockaloe a l'Illa de Man, la pel·lícula té lloc a Normandia, França. Es van fer algunes alteracions argumentals en l'adaptació, incloent-hi el més important, la inserció d'un final feliç.[2]
.jpg)
El 1914, la vida pacífica de la granja Moreau va ser interrompuda per la guerra. El seu fill André s'incorpora a l'exèrcit, mentre a la granja es crea un camp de presoners i la seva filla Mona no sent més que odi cap a Alemanya. En arribar al camp, els presoners alemanys tenen una mirada d'aprovació amb la Mona, però les notícies de guerra que empitjoren la mantenen distant i hostil. Oscar Muller, un presoner que treballa a la granja, demostra amb les seves accions que és un bon home. A mesura que el vincle de la Mona i l'Oscar es fa més fort, també ho fa la desaprovació del veïnat; fins i tot amb el final de la guerra, les conseqüències tràgiques semblen inevitables.
- Pola Negri - Mona Moreau
- Clive Brook - Oskar Muller
- Claude Gillingwater - Jean Moreau
- Einar Hanson - André Joseph Moreau
- Clyde Cook - Hans
- Gustav von Seyffertitz - Pierre Corlet
- Charles Willis Lane - Coronel Duval
- Ben Hendricks Jr. - Sergent Caron
Malgrat el missatge pacifista central tant de la pel·lícula com de la novel·la, el públic britànic va reaccionar a la pel·lícula amb un auge de sentiment antialemany. Enfadat per això, Hall Caine va escriure a The Sunday Times oposant-se a la tergiversació 'monstruosa' i 'maliciosa' per part de 'determinades seccions de la premsa', que van descriure el complot com a 'proalemany'.[3]
- ↑ Barbed Wire at the silentera.com database
- ↑ Andrew Kelly, Cinema and the Great War, Routledge, 1996
- ↑ ‘Forgotten Prisoners of the Great war’ by Panikos Panayi, in History Today, Volume: 62 Issue: 11 2012
