ca.wikipedia.org

Benjuí - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Benjuí, conegut com a kemenyan, de Gombong, Java central

El benjuí és una resina balsàmica obtinguda a partir de l'escorça de diverses espècies d'arbres del gènere Styrax. S'utilitza en perfums i algunes menes d'encens i com a aromatitzant i medicament.

Venedor ambulant de benjuí a la Tapanoeli Residency, Sumatra Septentrional

El benjuí de vegades s'anomena a l'Índia Sambrani o loban, encara que loban és, a través de l'àrab lubān, un terme genèric per a encensos del tipus olíban.[1][2] La síl·laba "benz" deriva en última instància de l'àrab lubān jāwī (لبان جاوي, "olíban de Java"). (mitjans del segle XVI: del francès benjoin, basat en l'àrab lubānjāwī "encens de Java").

Hi ha dues menes comunes de benjuí, el benjuí de Siam i el benjuí de Sumatra. El benjuí de Siam s'obté de Styrax tonkinensis, que creix a Tailàndia, Laos, Cambodja i el Vietnam . El benjuí de Sumatra s'obté de les espècies Styrax paralleloneurus (sin. Styrax sumatranus) i Styrax benzoin, que creix principalment a l'illa de Sumatra.[3][4] Als Estats Units, el benjuí de Sumatra s'utilitza més sovint en preparacions farmacèutiques, el benjuí de Siam a les indústries dels sabors i fragàncies.[5]

En perfumeria el benjuí s'utilitza com a fixador de l'aroma, alentint la dispersió d'olis essencials i altres components de la fragància a l'aire.[4] El benjuí s'usa en cosmètica, medicina veterinària i espelmes aromàtiques.[6] S'usa com a aromatitzant en begudes alcohòliques i no alcohòliques, productes de forn, xiclet, làctics congelats, gelatines, púdings i dolços suaus.[7]

En anestèsia i cirurgia, s'utilitza com a adhesiu per assegurar apòsits de ferides i catèters i està disponible com a preparació estèril.[8]

  1. ↑ The Encyclopaedia of Islam (2nd ed.)
  2. ↑ Thomas Kinkele. Incense and Incense Rituals. Lotus Press, 30 Jun 2005, p. 117. ISBN 9788180565298.
  3. ↑ Saputra, Muhammad Hadi; Sagala, Saut Aritua Hasiholan; Lee, Han Soo Forum Geografi, 33, 2, 16-01-2020, pàg. 196–208. DOI: 10.23917/forgeo.v33i2.9056. ISSN: 2460-3945 [Consulta: free].
  4. ↑ 4,0 4,1 Karl-Georg Fahlbusch (2007), "Flavors and Fragrances", Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (7th ed.), Wiley, p. 87
  5. ↑ Duke, James A. Duke's Handbook of Medicinal Plants of the Bible. CRC Press, 2007, p. 446. ISBN 978-0-8493-8203-1.
  6. ↑ Klemens Fielbach (2007), "Resins, Natural", Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (7th ed.), Wiley, p. 4
  7. ↑ George A. Burdock (2010), "Benzoin Resin", Fenaroli's Handbook of Flavor Ingredients (6th ed.), Taylor & Francis
  8. ↑ «Benzoin adhesive».