Bumin - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 490 ![]() |
Mort | 552 ![]() Turkic Khaganate (en) ![]() ![]() |
Kagan Turkic Khaganate (en) ![]() | |
551 – 552 – Kara Issik Qaghan (en) ![]() ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Tengrianisme i budisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cap militar ![]() |
Família | |
Família | Ashina ![]() |
Fills | T'o-po, Kara Issik Qaghan, Muhan ![]() |
Pare | Ashina Tuwu ![]() |
Germans | Istami ![]() |
Bumin (mort el 552) fou el primer kagan dels turcs.
Els turcs eren al segle vi una horda vassalla dels joan-joan i eren coneguts com a T'ou-kiue pels xinesos (Turküt o Türk en turc, traduït per "fort"). Tenien com a kan a T'ou-men (en xinès) més conegut per la seva transcripció de Bumin, que era un vassall lleial. Bumin, després de denunciar a l'horda dels tolös, rebel als joan-joan, va demanar en agraïment (vers 547) la mà d'una princesa joan-joan, però li fou negada. Llavors Bumin es va aliar als Si Wei del nord-oest de la Xina que li van concedir la mà d'una princesa imperial xinesa (551). A la guerra que va seguir amb els joan-joan, Bumin va conquerir tota Mongòlia i en va expulsar els joan-joan. Va establir la seva capital a l'alt Orkhon.
Bumin va morir el 552 i els seus dominis es van repartir entre els dos fills: Muhan (553-572) kan dels turcs que va dominar sobre les hordes orientals, i Istami, yabghu (príncep) supeditat a l'anterior, que va governar sobre les hordes occidentals i foren l'origen dels anomenat kanat dels turcs occidentals i kanat dels turcs orientals.