Any
|
País seu
|
Ciutat seu
|
Campió del món
|
Aspirant(s)
|
Vict. (+)
|
Derr. (−)
|
Taules (=)
|
Format
|
Campionats del món oficials (1886–1946)
|
1886
|
Estats Units
|
Nova York Saint Louis Nova Orleans
|
Wilhelm Steinitz
|
Johannes Zukertort
|
10
|
5
|
5
|
el primer en assolir 10 victòries
|
1889
|
Cuba
|
L'Havana
|
Wilhelm Steinitz (2)
|
Mikhail Chigorin
|
10
|
6
|
1
|
al millor de 20 + desempat
|
1891
|
Estats Units
|
Nova York
|
Wilhelm Steinitz (3)
|
Isidor Gunsberg
|
6
|
4
|
9
|
1892
|
Cuba
|
L'Havana
|
Wilhelm Steinitz (4)
|
Mikhail Chigorin
|
8+2
|
8
|
4+1
|
1894
|
Estats Units i Canadà
|
Nova York Filadèlfia Mont-real
|
Emanuel Lasker
|
Wilhelm Steinitz
|
10
|
5
|
4
|
primer en assolir deu victòries
|
1897
|
Rússia
|
Moscou
|
Emanuel Lasker (2)
|
Wilhelm Steinitz
|
10
|
2
|
5
|
1907
|
Estats Units
|
Nova York Filadèlfia Washington, D.C. Baltimore Chicago Memphis
|
Emanuel Lasker (3)
|
Frank Marshall
|
8
|
0
|
7
|
primer en assolir 8 victòries
|
1908
|
Imperi Alemany
|
Düsseldorf Múnic
|
Emanuel Lasker (4)
|
Siegbert Tarrasch
|
8
|
3
|
5
|
1910
|
Imperi Austrohongarès i Imperi Alemany
|
Viena Berlín
|
Emanuel Lasker (5)
|
Carl Schlechter
|
1
|
1
|
8
|
al millor de 10; estava en diputa si l'aspirant havia de guanyar per 1 o 2 punts;[2][3]
|
1910
|
Imperi Alemany
|
Berlín
|
Emanuel Lasker (6)
|
Dawid Janowski
|
8
|
0
|
3
|
primer en assolir 8 victòries
|
1921
|
Cuba
|
L'Havana
|
José Raúl Capablanca
|
Emanuel Lasker
|
4
|
0
|
10
|
al millor de 24;[2] Emanuel Lasker va abandonar després de 14 partides
|
1927
|
Argentina
|
Buenos Aires
|
Aleksandr Alekhin
|
José Raúl Capablanca
|
6
|
3
|
25
|
primer en assolir 6 victòries
|
1929
|
Alemanya i Països Baixos
|
Wiesbaden Heidelberg Berlín La Haia
|
Aleksandr Alekhin (2)
|
Iefim Bogoliúbov
|
11
|
5
|
9
|
primer en assolir 6 victòries i 15 punts
|
1934
|
Alemanya Nazi
|
|
Aleksandr Alekhin (3)
|
Iefim Bogoliúbov
|
8
|
3
|
15
|
1935
|
Països Baixos
|
|
Max Euwe
|
Aleksandr Alekhin
|
9
|
8
|
13
|
1937
|
Països Baixos
|
|
Aleksandr Alekhin (4)
|
Max Euwe
|
10
|
4
|
11
|
Interregne (1946–1948)
|
Aleksandr Alekhin va morir el 1946 com a campió mundial regnant.
|
Campionats del món de la FIDE (1948–1993)
|
1948
|
Països Baixos i Unió Soviètica
|
La Haia Moscou
|
Mikhaïl Botvínnik
|
Vassili Smislov
|
14 punts sobre 20
|
5-jugadors, 5-voltes torneig round-robin
|
1951
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Mikhaïl Botvínnik (2)
|
David Bronstein
|
5
|
5
|
14
|
al millor de 24[2]
|
1954
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Mikhaïl Botvínnik (3)
|
Vassili Smislov
|
7
|
7
|
10
|
1957
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Vassili Smislov
|
Mikhaïl Botvínnik
|
6
|
3
|
13
|
1958
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Mikhaïl Botvínnik (4)
|
Vassili Smislov
|
7
|
5
|
11
|
1960
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Mikhail Tal
|
Mikhaïl Botvínnik
|
6
|
2
|
13
|
1961
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Mikhaïl Botvínnik (5)
|
Mikhail Tal
|
10
|
5
|
6
|
1963
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Tigran Petrossian
|
Mikhaïl Botvínnik
|
5
|
2
|
15
|
1966
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Tigran Petrossian (2)
|
Borís Spasski
|
4
|
3
|
17
|
1969
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Borís Spasski
|
Tigran Petrossian
|
6
|
4
|
13
|
1972
|
Islàndia
|
Reykjavík
|
Bobby Fischer
|
Borís Spasski
|
7
|
3
|
11
|
1975
|
Filipines
|
Manila
|
Anatoli Kàrpov
|
Bobby Fischer
|
by default
|
primer en assolir 10 victòries
|
1978
|
Filipines
|
Baguio
|
Anatoli Kàrpov (2)
|
Víktor Kortxnoi
|
6
|
5
|
21
|
primer en assolir 6 victòries
|
1981
|
Itàlia
|
Kurhaus Merano
|
Anatoli Kàrpov (3)
|
Víktor Kortxnoi
|
6
|
2
|
10
|
1984
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Sense guanyador
|
Anatoli Kàrpov / Garri Kaspàrov
|
5
|
3
|
40
|
primer en assolir 6 victòries; matx inacabat
|
1985
|
Unió Soviètica
|
Moscou
|
Garri Kaspàrov
|
Anatoli Kàrpov
|
5
|
3
|
16
|
al millor de 24[2]
|
1986
|
Regne Unit i Unió Soviètica
|
Londres Leningrad
|
Garri Kaspàrov (2)
|
Anatoli Kàrpov
|
5
|
4
|
15
|
1987
|
Espanya
|
Sevilla
|
Garri Kaspàrov (3)
|
Anatoli Kàrpov
|
4
|
4
|
16
|
1990
|
Estats Units i França
|
Nova York Lió
|
Garri Kaspàrov (4)
|
Anatoli Kàrpov
|
4
|
3
|
17
|
Campionats del món clàssics (1993–2006)
|
El Campió del Món Garri Kaspàrov i l'aspirant Nigel Short es varen separar de la FIDE, l'organisme dirigent dels escacs mundials, i varen jugar el seu matx sota els auspicis de la Professional Chess Association.
|
1993
|
Regne Unit
|
Londres
|
Garri Kaspàrov (5)
|
Nigel Short
|
6
|
1
|
13
|
al millor de 24[2]
|
1995
|
Estats Units
|
Nova York
|
Garri Kaspàrov (6)
|
Viswanathan Anand
|
4
|
1
|
13
|
al millor de 20[2]
|
2000
|
Regne Unit
|
Londres
|
Vladímir Kràmnik
|
Garri Kaspàrov
|
2
|
0
|
13
|
al millor de 16[2]
|
2004
|
Suïssa
|
Brissago
|
Vladímir Kràmnik (2)
|
Péter Lékó
|
2
|
2
|
10
|
al millor de 14[2]
|
Campionats del món de la FIDE (1993–2006)
|
Garri Kaspàrov fou desposseït del seu títol de la FIDE després que ell i l'aspirant Nigel Short se'n separessin el 1993. Anatoli Kàrpov, anterior campió i aspirant al campionat del món de la FIDE de 1990, fou proclamat campió del món regnant. Començant amb el Campionat del món d'escacs de la FIDE de 1996, la FIDE les seves regles de manera que el campió regnant ja no estava classificat automàticament per la final..
|
1993
|
Països Baixos i Indonesia
|
Zwolle Arnhem Amsterdam Jakarta
|
Anatoli Kàrpov (4)
|
Jan Timman
|
6
|
2
|
13
|
al millor de 24[2]
|
1996
|
Rússia
|
Elistà
|
Anatoli Kàrpov (5)
|
Gata Kamsky
|
6
|
3
|
9
|
al millor de 20[2]
|
1998
|
Països Baixos i Suïssa
|
Groningen Lausanne
|
Anatoli Kàrpov (6)
|
Viswanathan Anand
|
2+2
|
2
|
2
|
torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 6 + desempats
|
1999
|
Estats Units
|
Las Vegas
|
Aleksandr Khalifman
|
Vladímir Akopian
|
2
|
1
|
3
|
2000
|
Índia i Iran
|
Nova Delhi Teheran
|
Viswanathan Anand
|
Aleksei Xírov
|
3
|
0
|
1
|
2002
|
Rússia
|
Moscou
|
Ruslan Ponomariov
|
Vassil Ivantxuk
|
2
|
0
|
5
|
torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 8 + desempats
|
2004
|
Líbia
|
Tripoli
|
Rustam Kassimdjanov
|
Michael Adams
|
2+1
|
2
|
2+1
|
torneig d'eliminació directa amb finals al millor de 6 + desempats
|
2005
|
Argentina
|
Potrero de los Funes San Luis
|
Vesselín Topàlov
|
Viswanathan Anand
Piotr Svídler
|
10 punts de 14
|
torneig round robin a doble volta, 8 jugadors
|
Campionat del món d'escacs (2006–actualitat)
|
2006
|
Rússia
|
Elistà
|
Vladímir Kràmnik (3)
|
Vesselín Topàlov
|
3+2
|
3+1
|
6+1
|
al millor de 12 + desempats
|
2007
|
Mèxic
|
Mexico City
|
Viswanathan Anand (2)
|
Vladímir Kràmnik
Borís Guélfand
|
9 punts de 14
|
torneig de tots contra tots a doble volta, 8 jugadors
|
2008
|
Alemanya
|
Bonn
|
Viswanathan Anand (3)
|
Vladímir Kràmnik
|
3
|
1
|
7
|
al millor de 12 + desempats
|
2010
|
Bulgària
|
Sofia
|
Viswanathan Anand (4)
|
Vesselín Topàlov
|
3
|
2
|
7
|
2012
|
Rússia
|
Moscou
|
Viswanathan Anand (5)
|
Borís Guélfand
|
1+1
|
1
|
10+3
|
2013
|
Índia
|
Chennai
|
Magnus Carlsen
|
Viswanathan Anand
|
3
|
0
|
7
|
2014
|
Rússia
|
Sotxi
|
Magnus Carlsen (2)
|
Viswanathan Anand
|
3
|
1
|
7
|
2016
|
Estats Units
|
Nova York
|
Magnus Carlsen (3)
|
Serguei Kariakin
|
1+2
|
1
|
10+2
|
2018
|
Regne Unit
|
Londres
|
Magnus Carlsen (4)
|
Fabiano Caruana
|
0+3
|
0
|
12
|
2021
|
Emirats Àrabs Units
|
Dubai
|
Magnus Carlsen (5)
|
Ian Nepómniasxi[a]
|
4
|
0
|
7
|
al millor de 14 + desempats
|
2023
|
Kazakhstan
|
Astanà
|
Ding Liren[b]
|
FIDE Ian Nepomniachtchi[c]
|
3+1
|
3
|
8+3
|
2024
|
Singapur
|
Singapur
|
Gukesh Dommaraju[5]
|
Ding Liren
|
|
|
|