Convent del Carme (Barcelona) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
 | ||
|---|---|---|
| ||
| Dades | ||
| Tipus | Monestir  | |
| Característiques | ||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |
| Localització geogràfica | ||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |
| ||
| Format per | Portada gòtica del convent del Carme | |
| Bé cultural d'interès local | ||
| Portada gòtica del convent del Carme | ||
| Data | 23 gener 2003 | |
| Id. IPAC | 28674 | |
| Activitat | ||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |
El convent del Carme era un conjunt arquitectònic, actualment desaparegut, entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. La portalada gòtica es conserva al mig d'una rotonda a Sant Adrià del Besòs i ha esdevingut un símbol del municipi.
Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita i es devia construir entre 1293 i 1381, i l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just. El 1835, el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris, i un cop desamortitzat, el 1838 fou cedit a l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi provisionalment la Universitat, tot just restablerta després de l'abolició pels Decrets de Nova Planta. El 1872 es va traslladar al nou edifici de l'Eixample, i finalment, el 1874 va ser enderrocat i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]
La portalada gòtica va ser traslladada al costat de la masia de Cal Tondo de Sant Adrià de Besòs. El 1968, amb les obres de l'autopista A-19, quedà situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es construí la ronda del Litoral i la portalada fou restaurada i es traslladà a l'emplaçament actual, el nus d'accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs.[2] El 1997, fou declarada símbol d'identitat del municipi, a petició de l'associació Dones de Futur.[2][3]
Està formada per dos brancals, una llinda plana i l'arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que reposen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes. El carregament coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana.[2]
- ↑ «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Portada gòtica del convent del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.
- Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-403.
- Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.
- «Convent mare de déu del Carme». Barcelona entre muralles. Francesc Font.
- «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.