ca.wikipedia.org

Hipòtesi - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

  • ️Sun Sep 04 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La hipòtesi d'Andreas Cellarius, demostrant els moviments planetaris en òrbites excèntriques i epicícliques.

Una hipòtesi és un supòsit o proposició que s'enuncia mitjançant l'analisi d'informació i dades, que encara que no estigui confirmada.[1] És una resposta provisional a un problema de ciència o com a qualsevol recerca sistemàtica. La hipotesí pot orientar la recerca i inspirar un conjunt de proposicions o conseqüències, que s'han de confirmar o invalidar.[2] La paraula prové del mot grec ὑπόθεσις hypóthesis[3] que signfica ‘principi, fonament, suposició o hipòtesi.[4]

Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o invalidar científicament mitjançant un experiment o observació. Una proposició comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic.

Una hipòtesi és una proposta provisional que s'ha de demostrar, el que signfica verificar o falsificar per un mètode científic.[5] La veracitat d'una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi.[6] Aquest procés pot acabar amb la verificació o validació, o amb la falsificació o invalidació.[7]

Si la ciència cerca respostes generals a les qüestions hipotètiques, un mètode semblant de verificar o falsificar es fa servir en les investigacions forenses de casos particulars en les «hipotesis criminals», per exemple: «era homicidi o suïcidi?[8]». El principi definit en el dret romà, el Cui prodest, «qui se'n beneficia?» pot ajudar a fer hipòtesis sobre els possibles autors o persones implicades en un acte criminal.[9] Igual com en la ciència, cal proves fefaents per a confirmar la suposició i condemnar o alliberar l'investigat.

Els passos de la hipòtesi són reunir informació, comparar, donar possibles explicacions, escollir l'explicació més probable i formular una o més hipòtesis.[10] Després de fer tots aquests passos (en la ciència) es duu a terme una experimentació o una recerca estadística. La hipòtesi és ver, si la recerca la confirma, i és fals quan la invalida.

Una hipòtesi d'investigació representa un element fonamental en el procés d'investigació. Després de formular un problema, l'investigador enuncia la hipòtesi, que orientarà el procés i permetrà arribar a conclusions concretes del projecte que just acaba de començar.

Tota hipòtesi constitueix, un judici o proposició, una afirmació o una negació d'alguna cosa. Les hipòtesis són proposicions provisionals i exploratòries i, per tant, el seu valor de veracitat o falsedat depèn de les proves empíriques disponibles. En aquest sentit, la reproductibilitat dels resultats és fonamental per a confirmar una hipòtesi com a solució d'un problema.[a]

La hipòtesi d'investigació és l'element que condiciona el disseny de la investigació i respon provisionalment al problema, el veritable motor de la investigació. Com s'ha dit, aquesta hipòtesi és una asseveració que pot validar-se estadísticament. Una hipòtesi explícita és la guia de la investigació, ja que estableix els límits, enfoca el problema i ajuda a organitzar el pensament.

Una hipòtesi es considera explicació i, per tant, pren cos com a element fonamental d'una teoria científica, quan el coneixement existent en l'àrea permet formular prediccions raonables sobre la relació de dos o més elements o variables.

Aquesta hipòtesi indica el tipus de relació que s'espera trobar:

  • Descriu alguna o algunes propietats de la relació entre A i B.
  • El primer element A és la causa del segon B.
  • Quan es presenta això, A llavors passa allò, B.
  • Quan això sí, A, llavors allò no, B.

Perquè sigui admesa com a cos de coneixement científic, la hipòtesi ha de poder establir una quantificació determinada o una proporció matemàtica que permeti la seva verificació estadística, ja que l'argument merament inductiu no és científicament concloent.[11]

Hipòtesi en estadística inferencial

[modifica]

En un treball d'investigació generalment es plantegen dues hipòtesis mútuament excloents: la hipòtesi nul·la o hipòtesi de nul·litat ({\displaystyle H_{0}\,}) i la hipòtesi de recerca ({\displaystyle H_{i}\,}). La hipòtesi d'investigació és una afirmació especial on la validesa es pretén demostrar, si les proves empíriques no donen suport decididament la hipòtesi d'investigació acceptarà la hipòtesi nul i abandonant la hipòtesi d'investigació.

En alguns casos, és possible plantejar la hipòtesi alterna sobre hipòtesis alternatives. L'anàlisi estadística de les dades servirà per determinar si es pot o no acceptar {\displaystyle H_{i}\,}. Quan es rebutja {\displaystyle H_{0}\,}, significa que el factor estudiat ha influït significativament en els resultats i és informació rellevant per donar suport a la hipòtesi d'investigació {\displaystyle H_{i}\,} plantejada. Plantejar hipòtesis de recerca que no sigui excloent amb {\displaystyle H_{0}\,} suposaria una aplicació incorrecta del raonament estadístic.

Identificació de les variables

[modifica]

Algunes investigacions formulen hipòtesis que involucren variables quantitatives. La hipòtesi pot tractar d'establir relacions causals entre aquestes variables.[12] De vegades l'investigador tindrà control sobre certes variables però no sobre altres, i en termes de quines variables són controlades i quines observables, i d'altres tipus, les diferents variables involucrades en un problema poden classificar-se en:

  • Variable independent: El valor de veritat que se li dona a una hipòtesi en relació amb la causa, s'anomena variable independent.
  • Variable dependent: Anomenem d'aquesta manera a les hipòtesis quan el seu valor de veritat fa referència no a la causa, sinó a aquest efecte.
  • Variable intervinent: Serà aquella el contingut es refereix a un factor que ja no és causa, tampoc efecte, però sí que modifica les condicions del problema investigat.

En aquesta secció es proposen alguns exemples de les diferents tipologies d'hipòtesis que es poden fer:

  • Hipòtesi de recerca: L'ordinador amb regulador treballa el 100% del temps sense fallar. L'ordinador que s'utilitza sense regulador solament treballa el 80% del temps sense fallar.
  • Hipòtesi no direccional: Hi ha una diferència entre el nivell d'ansietat dels nens amb un coeficient intel·lectual alt i aquells amb un coeficient baix.
  • Hipòtesi direccional: Els nens amb coeficients intel·lectuals alts tindran un nivell d'ansietat major que els nens amb coeficients intel·lectuals baixos.
  • Hipòtesi nul·la: No existeix diferència en els nivells d'ansietat entre nens amb coeficients intel·lectuals alts i aquells que tenen coeficients intel·lectuals baixos.
  1. ↑ Un exemple de recerca hipotètic: En lògica empírica es considera el procés de Galileu en la investigació sobre el moviment de caiguda lliure dels cossos. Així mateix es valora críticament el fet de la verificabilitat de les hipòtesis en el procés d'investigació científica
  1. ↑ «hipòtesis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 octubre 2022].
  2. ↑ «hipòtesis». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 octubre 2022].
  3. ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «tesi 3. hipòtesi». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 897. ISBN 9788441225169.
  4. ↑ Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. «ὑπόθεσις». A: Diccionari manual grec clàssic-català (en grec antic, català), 2011, p. 607. ISBN 978-84-7153-909-0.
  5. ↑ Lluch i Crespo, Gemma; Miquel, Nicolàs Amorós. Escriptura académica: Planificació, documentació, redacció, citació i models. Editorial UOC, 2016-09-04. ISBN 978-84-9064-445-4.
  6. ↑ Carreras i Archs, M. Victòria «Dissenys d'Observació». OMADO (Objectes i MAterials DOcents), 2-2018, pàg. 6 & 9.
  7. ↑ Carreras i Archs, 2018-02, p. 11-12
  8. ↑ «Un forense rectifica 14 anys després i permet reobrir un cas de Filadèlfia tancat com a suïcidi». 324cat. CCMA, 05-02-2025. [Consulta: 3 març 2025].
  9. ↑ Laura Gibbs, «Cui bono» (anglès) en: Latin via Proverbs, 2006, autoeditat
  10. ↑ Satorras Fioretti, Rosa Maria. «El treball acadèmic de recerca». UOC. [Consulta: 1r març 2025].
  11. ↑ Vegeu La crisi de la ciència en Lògica empírica; Schmelkes, Corina (2007): "Supòsits o hipòtesis", en Manual per a la presentació d'avantprojectes i informes de recerca, ed. Oxford, 2 ª ed., Pàg. 37-40
  12. ↑ Golanó Fornells, Conxita. «Unitat 3: Formular una hipòtesi». Argumenta(en línia). Serveis lingüístics de la UB, UAB, UPC, UPF, Udg, URV, UOC, UVIC, 01-09-2006. [Consulta: 1r març 2025].