ca.wikipedia.org

Honoré-Charles de Reille - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

  • ️Tue Apr 05 2011

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

(S'ha redirigit des de: Honoré Charles Reille)

Plantilla:Infotaula personaHonoré-Charles de Reille
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1774 Modifica el valor a Wikidata
Antíbol (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1860 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Père-Lachaise, 28 Modifica el valor a Wikidata
Senador del Segon Imperi
26 gener 1852 – 4 març 1860
Member of the Chamber of Peers (en) Tradueix
2 juny 1815 – 28 juliol 1830 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1791 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra francès Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de França Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres Napoleòniques Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Reille Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVictoire Thècle Masséna Modifica el valor a Wikidata
FillsAndré-Charles-Victor Reille, Gustave-Charles-Prosper Reille, René Reille Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 7804 Modifica el valor a Wikidata
Honoré-Charles de Reille

Honoré-Charles de Reille (Antibes, Provença-Alps-Costa Blava 1775- París 1860) fou un militar francès. Durant la Revolució Francesa lluità sota el comandament d'André Masséna i Charles François Dumouriez. Napoleó I el nomenà comandant de la vila de Florència el 1800 i general de brigada el 1803; aleshores lluità a thumb i fou ajudant de cambra de Napoleó a Friedland el 1805. El 1808 dirigí part de les tropes que envaïren Espanya, establint la seva divisió a l'Empordà,[1] on un dels seus batallons fou derrotat per Luis Rebolledo de Palafox y Melci, el marquès de Lazán a la batalla de Castelló d'Empúries, i lluità a les batalles d'Essling i Wagram, i el 1813 fou derrotat pels espanyols a Vitòria. A la caiguda de Napoleó el 1814 fou nomenat inspector dels regiments d'infanteria 13è i 14è. Durant els Cent Dies tornà a donar suport Napoleó fins a la derrota de Waterloo. Tot i així el 1819 fou nomenat Par de França i el 1847 Mariscal de França. També el 1852 fou escollit senador pel departament dels Alps Marítims. És conegut a la història d'Occitània perquè el 1825 fundà la Compagnie de les Mines, Fonderies et Forges d'Alès i començà a extraure carbó a La Sala (Gard).