Illa de Navarino - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Illa de Navarino

Tipus	illa
Localització
55° 05′ S, 67° 40′ O / 55.08°S,67.67°O
Estat	Xile
Regió	Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena
Província	Província Antàrtica Xilena
Comuna	Cabo de Hornos
Geografia
Part de	Terra del Foc
Superfície	2.473 km²
Banyat per	oceà Pacífic i oceà Atlàntic

L'illa de Navarino és una illa xilena de la Terra del Foc. Té una superfície de 2.473 km² i una línia de costa de 510 km.^[1] Està ubicada al sud de l'illa de Xàtiva, separada d'aquesta pel canal Beagle. Concentra la major part de la població de la Província de l'Antàrtica Xilena i els seus municipis més importants són Puerto Williams, la capital provincial, Puerto Navarino, al ponent Caleta Eugenia i Puerto Toro a l'est, tots ubicats a la ribera nord de l'illa.^[2] Un camí costaner que voreja el canal de Beagle uneix aquestes localitats. La majoria dels habitants són mariners i pescadors dedicats a la recol·lecció de crustacis. L'illa és una destinació popular per als pescadors amb mosca.^[3]

Els yamana van ser els primers habitants de l'illa. Es té constància de la seva presència des de fa 6.200 anys.^[4] L'illa va ser batejada pel capità Robert FitzRoy que va dirigir el segon viatge d'exploració científica de l'HMS Beagle entre 1831 i 1836, en record de la victòria de la flota franco-russo-britànica contra la flota otomana a la batalla de Navarino.^[5]

• Dientes de Navarino