Joan I de Brandenburg - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Otó III (dempeus) i Joan I de Brandenburg
Biografia
Naixement	1213 (Gregorià)
Mort	4 abril 1266 (52/53 anys) Stendal (Alemanya)
Activitat
Ocupació	Marcgravi
Altres
Títol	Marcgravi de Brandenburg
Família	House of Ascania in Brandenburg (en)
Cònjuge	Jutta de Saxònia (1255–) Hedwig von Pommern (1250 (Gregorià)–) Sofia de Dinamarca (1236 (Gregorià)–)
Fills	Hermann von Brandenburg  () Mechtild von Brandenburg  () Jutta de Saxònia Helene von Brandenburg  () Sofia de Dinamarca Joan II de Brandenburg  () Sofia de Dinamarca Otó IV de Brandenburg  () Sofia de Dinamarca Conrad de Brandenburg  () Sofia de Dinamarca Eric de Brandenburg  () Sofia de Dinamarca Enric I de Brandenburg  () Jutta de Saxònia Agnès de Brandenburg  () Jutta de Saxònia Albrecht von Brandenburg  ()
Pares	Albert II de Brandenburg   i Matilda Von Groitzsch
Germans	Otó III de Brandenburg Elisabet de Brandenburg Matilda de Brandenburg

Joan I de Brandenburg (±1220 - 4 d'abril del 1266) va ser des del 1220, junt amb el seu germà Otó III el marcgravi de Brandenburg. Era el fill major d'Albert II de Brandenburg i de Matilde de Lusàcia.

El govern conjunt dels dos marcgraves es va caracteritzar per una expansió, per conquesta o compra, del marcgraviat amb el que restava de Teltow i Barnim, Uckermark, el Senyoriu de Stargard, el Land Lebus i parts de Neumark a l'est de l'Oder.^[1] Es consolidà la posició de Brandenburg dins del Sacre Imperi Romà, i en 1256 Otó III fou candidat per ser elegit rei dels alemanys.

Va ser un dels electors d'Alfons X el Savi, va fundar les ciutats de Berlín, Neubrandenburg i Frankfurt de l'Oder. Va ampliar el castell a la rodalia de Spandau i el van convertir en la seva residència preferida. Abans de la seva mort, es van repartir Marcgraviat en un Joanina i una part otoniana.