Julio Burell y Cuéllar - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- ️Mon Jun 15 2015
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
| |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1859  Iznájar (Província de Còrdova) | ||||||||||||
| Mort | 21 febrer 1919 (60 anys) Madrid | ||||||||||||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca) Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | |||||||||||||
| 9 de juny de 1910 – 2 de gener de 1911 | |||||||||||||
| 9 de desembre de 1915 – 19 d'abril de 1917 | |||||||||||||
| 9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918 | |||||||||||||
| Ministre de Governació | |||||||||||||
| 19 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917 | |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||
| Ocupació | Periodista i polític | ||||||||||||
| Partit | Partit Liberal | ||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||
| Obra | |||||||||||||
Obres destacables
| |||||||||||||
| Premis | |||||||||||||
Llista
|
Julio Burell y Cuéllar (Iznájar, 1 de febrer de 1859 - Madrid, 21 de febrer de 1919) fou un periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, i ministre de la Governació durant el regnat d'Alfons XIII
Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Coruña a les eleccions generals espanyoles de 1886. a l'any 1896 ocuparia un escó representatiu de Pontevedra i el 1903 novament de La Corunya. Des de llavors i fins al 1918 tingué un escó per la província de Jaén.[1]
Va ser governador civil de Toledo entre el 6 de desembre del 1900 i el 13 de març del 1901. Els anys 1906 i 1909 fou Director General d'Obres Públiques. Després fou Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 9 de juny de 1910 i el 2 de gener de 1911 amb José Canalejas y Méndez repetiria al capdavant d'aquesta cartera ministerial entre el 9 de desembre de 1915 i el 19 d'abril de 1917 en el govern d'Álvaro Figueroa y Torres Mendieta i entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 amb el de Manuel García Prieto.[2]
També va ser ministre de la Governació entre el 19 d'abril i l'11 de juny de 1917 en un govern de Manuel García Prieto.[3]
Com a periodista va treballar a El Progreso i El Heraldo, i va fundar el 1904 El Gráfico, el primer diari il·lustrat amb fotografies que va haver-hi a Espanya. En aquests anys va travar amistat amb diversos escriptors del 98. Val a dir que de la seva amistat amb Valle Inclán - a qui va proporcionar més d'una prebenda en l'Administració- queda el personatge del ministre, inspirat en ell, a Luces de Bohemia;[4] de la qual va mantenir amb Pío Baroja la referència al viatge a Toledo que apareix en la novel·la Camino de Perfección. També fou acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el 1919, encara que no va prendre possessió a causa de la seva mort.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista, 1999, p. 50-51.
- ↑ Julio Burell e Iznájar Arxivat 2015-06-15 a Wayback Machine., ABC, 6 de juny de 2010
- ↑ El ministro mecenas de Valle Inclán y de Pardo Bazán a Diario de Córdoba, 26 d'abril de 2009
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Rafael Andrade Navarrete Álvaro Figueroa y Torres Mendieta |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts_Pillars_of_Hercules_Variant.svg) 1910 - 1911 1915-1917 (nov.-des.) 1918 |
Succeït per: Amós Salvador Rodrigáñez José Francos Rodríguez Joaquim Salvatella i Gisbert |
| Precedit per: Joaquín Ruiz-Giménez |
Ministre de Governació (abril-juny) 1917 |
Succeït per: José Sánchez Guerra y Martínez |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: José Echegaray y Eizaguirre |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira e 1919 |
Succeït per: Gabriel Maura Gamazo |