Kemme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- ️Fri Jan 22 2021
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tipus | riu ![]() | |
---|---|---|
Inici | ||
Entitat territorial administrativa | Turgòvia (Suïssa) ![]() | |
Final | ||
Entitat territorial administrativa | cantó de Sankt Gallen (Suïssa) ![]() | |
Localització | Thur ![]() | |
| ||
Conca hidrogràfica | conca del Rin ![]() | |
Característiques | ||
Dimensió | 18,7 (![]() | |
El Kemme, popularment també Kemmenbach o Chemibach és un riu de Suïssa, afluent per l'esquerra del Thur.[1] Neix a Siegerhausen i desemboca al Thur a prop del municipi de Pfyn.
Va donar el seu nom al municipi novament creat el 1899 de Kemmental («vall del Kemme»).[2] Pels nombrosos afluents, esdevé ràpidament una considerable massa d’aigua que fins i tot pot arribar a inundar-se. Al llarg de la seva història mil·lenària, s'ha erosionat profundament en dipòsits de gres i margues a diversos llocs. Aquest paisatge de rierols és excepcionalment interessant gràcies a la seva flora i fauna. S'hi troben espècies rares, com ara el blauet comú i la fredeluga.[3] Des de l'edat mitjana, s'hi van construir molts molins d'aigua. Va ser parcialment canalitzat i des de 2017 es va tornar a recrear una llit fluvial més ample i natural per prevenir aiguades.[4]
Al marge esquerra es troben les ruïnes del castell d'Altenburg («burg vell») al municipi de Märstetten, el més vell de Turgòvia.[5]
- Riesebach
- Furtibach
- Läpperschenbach
- Lohmühlebach
- Aufhäuserbach
- Aspibach
- Tobelbach
- ↑ «Chemebach». [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ Rothenbühler, Verena. «Kemmental» (en alemany). Historisches Lexikon der Schweiz, 14-03-2007. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Der Kemmenbach» (en alemany). Ajuntament de Kemmental. Arxivat de l'original el 2021-01-22. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «Mehr Platz für den Kemmenbach» (en alemany). Tagblatt, 16-12-2017.
- ↑ Bächi, Sabriana «Ein steiniges Juwel am Waldrand». Tagblatt, 05-08-2016.
- ↑ «Kemmenbach». A: Geographisches Lexikon der Schweiz (en alemany). 2. Neuenburg: Gebrüder Attinger, 1902, p. 734 [Consulta: 2 febrer 2021].