Celífers - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

(S'ha redirigit des de: Llagosta (insecte))

Caelifera
Llagost jove
Acridoidea - Titanacris albipes
Període
Des del Permià
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Orthoptera
Subordre	Caelifera Ander, 1939
Superfamílies
Tridactyloidea Tetrigoidea Eumastacoidea Pneumoroidea Pyrgomorphoidea Acridoidea Tanaoceroidea Trigonopterygoidea

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor. Les antenes curtes els diferencia dels membres de l'altre subordre (Ensifera) que les tenen llargues.

Atès que són insectes molt populars, reben diferents noms segons la contrada, com ara lla(n)gosta (de rostoll), lla(n)gost, lla(n)gostí, llangosto (nord del País Valencià),^[1] saltamartí, saltigó/saltiretxo (Pallars), tallacames (Cullera, Tavernes de la Valldigna), serracames (Almussafes, Sollana), (pa)llagostí (Catalunya del Nord) o tiribriqui (alguerès).^[2] L'insecte semblant a la llagosta però més menut i no saltador és dit lla(n)gostí, saltamartí o cavallet al País Valencià.

Les potes posteriors són típicament llargues i fortes, apropiades per saltar. Generalment tenen ales, però només les posteriors són membranoses i els permeten volar, mentre que les davanteres són coriàcies i no són útils en el vol, sinó que protegeixen les posteriors. Les femelles són més grans que els mascles.

Algunes espècies produeixen sorolls audibles, usualment fregant els fèmurs contra les ales o l' abdomen. Si tenen òrgans d'audició, es troben als costats del primer segment abdominal.

Els celífers prenen l'aire a través dels espiracles que es troben als costats de l'abdomen i el tòrax. Els espiracles són l'entrada a un sistema de tubs coneguts com a tràquees i traqueoles, que porten l'aire a les cèl·lules del cos i extreuen el diòxid de carboni.^[3]

Els ous es ponen generalment en una substància escumosa que els protegeix durant la incubació. Típicament el nombre d'ous que pon una femella ronda entre els 1.000 i 10.000.

A partir de seqüències d'ADN de gens ribosomals, s'ha construït la següent classificació filogenètica de superfamílies:^[4][5]

Superfamília Tridactyloidea

• Cylindrachaetidae
• Ripipterygidae
• Tridactylidae

Superfamília Tetrigoidea

• Tetrigidae

Superfamília Eumastacoidea

• Chorotypidae
• Episactidae
• Eumastacidae
• Euschmidtiidae
• Mastacideidae
• Morabidae
• Proscopiidae
• Thericleidae

Superfamília Pneumoroidea

• Pneumoridae

Superfamília Pyrgomorphoidea

• Pyrgomorphidae

Superfamília Acridoidea

• Acrididae
• Charilaidae
• Dericorythidae
• Lathiceridae
• Lentulidae
• Lithidiidae
• Ommexechidae
• Pamphagidae
• Pyrgacrididae
• Romaleidae
• Tristiridae

Superfamília Tanaoceroidea

• Tanaoceridae

Superfamília Trigonopterygoidea

• Trigonopterygidae
• Xyronotidae

• Efecte cascada
• Insectes com a aliment