Maragda - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquest article tracta sobre el mineral Maragda. Vegeu-ne altres significats a «Verd maragda».

Maragda
Varietat de: beril
Maragda sense polir
Fórmula química	Be₃Al₂(SiO₆O18)
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	massiu a ben cristal·litzat
Estructura cristal·lina	a = 9.21 Å, c = 9.19 Å; Z = 2
Grup puntual	(6/m 2/m 2/m) – dihexagonal dipiramidal
Massa molar	537.50
Color	verd
Exfoliació	imperfecta {0001}
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	7,5 a 8
Lluïssor	vidriosa
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent a opaca
Densitat	2,65 - 2,90
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.564–1.595, nε = 1.568–1.602
Birefringència	δ = 0,0040 a 0,0070
Fluorescència	no en té
Més informació
Referències	[1][2]

Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.^[3] També es fa servir com a gemma, la qual és molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza. El nom de maragda té prioritat sobre el de beril per anomenar el mineral.

La maragda és una varietat de beril, de color verd degut a les impureses de crom i/o vanadi que pot arribar contenir. En la dècada de 1790, Louis Nicolas Vauquelin, el descobridor del crom, va demostrar que la maragda i beril eren essencialment el mateix compost químic i que les maragdes, stricto sensu, contenien crom. A les darreries del segle xx, es va descobrir que algunes maragdes contenen més de vanadi de crom. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7,5 a 8.

Les maragdes, així com els berils, es poden trobar a les pegmatites. En l'antiguitat s'han extret maragdes a Egipte des de l'any 1500 abans de la nostra era, i a l'Índia i Àustria, almenys des del segle xiv.^[4]

Colòmbia és, de lluny, el major productor mundial de maragdes, i constitueix el 50-95% de la producció mundial, depenent de l'any, l'origen i grau.^[5] La producció de maragda a Colòmbia s'ha incrementat dràsticament en l'última dècada, augmentant en un 78% entre el 2000 i 2010.^[6] Les tres principals àrees de mineria de maragdes a Colòmbia són Muzo, Coscuez i Chivor.

Zàmbia és el segon major productor del món, amb els seus dipòsits de la zona del riu Kafubu (mines Kagem), a uns 45 km al sud-oest de Kitwe, responsable del 20% de la producció mundial de pedres de qualitat gemma en 2004.^[7]

Es coneix una varietat de maragda anomenada maragda trapiche, la qual mostra característiques de creixement de sis radis.^[8]

La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.^[9] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell. S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.^[10]