José Antonio Pavón - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'abreviació botànica estandarditzada per citar un tàxon descrit per aquest autor és Pav.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Antonio Pavón y Jiménez ![]() 22 abril 1754 ![]() Casatejada (Càceres) ![]() |
Mort | 13 març 1840 ![]() Madrid ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica ![]() |
Ocupació | botànic ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Pav. ![]() |
![]() |
José Antonio Pavón Jiménez o José Antonio Pavón (22 d'abril de 1754, Casatejada, Espanya—1840) va ser un botànic espanyol conegut per la seva recerca en la flora de Perú i Xile (com a Gongora) durant l'expedició promoguda per Carles III d'Espanya de 1777 a 1788. Durant el regnat de Carles III es van fer tres expedicions principals al Nou Món; Pavón i Hipólito Ruiz López van ser els botànics per la primera d'aquestes expedicions a Perú i Xile. Entre els epònims: Pavonia. Antoni Cavanilles li dedicà una malvàcia: Pavonia paniculata Cav.
Obra
[modifica]
Conjuntament amb Hipólito Ruiz López:
- Florae peruvianae et chilensis prodromus ..., 1794
- Systema vegetabilium florae peruvianae chilensis, 1798
- Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones ..., 1798-1802
Referències
[modifica]
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Pavón