Setge de Càpua - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | setge  |
|---|---|
| Data | 216 aC |
| Coordenades | 41° 06′ 20″ N, 14° 12′ 50″ E / 41.10556°N,14.21389°E |
| Lloc | Càpua (Itàlia) |
| Estat | Itàlia |
El setge de Càpua fou un enfrontament militar dels romans amb la ciutat de Càpua aliada als cartaginesos.
Després de la batalla de Cannes (216 aC) el partit popular de la ciutat, dirigit per Pacuvi Calavi i Vibi Virri, va obrir les portes als cartaginesos. La ciutat i les seves dependències van poder aportar per la guerra trenta mil infants i 400 cavallers. No obstant les altres ciutats de Campània (Nola, Neàpolis i Cumae principalment) van rebutjar seguir a Hanníbal. Aquest va estar aquell hivern a la ciutat i la riquesa d'aquesta va tenir un efecte negatiu sobre les tropes i la seva disciplina.
El 212 aC els romans van assetjar la ciutat. Hanníbal vingué des de la Pulla i va obligar a aixecar al setge després d'un enfrontament conegut com la Primera Batalla de Capua, però tan aviat com es va retirar els cònsols Quint Fulvi Flac i Appi Claudi van renovar el setge.
Durant la Segona Batalla de Capua els esforços d'Hanníbal per forçar la retirada romana no van reeixir i la fam va començar a la ciutat, i aviat els capuans es van rendir sense condicions (211 aC).
La ciutat fou castigada: els senadors i nobles foren executats; altres foren enviats a llocs llunyans, com la regió del Tíber; el territori de la ciutat fou confiscat per l'estat, les magistratures locals abolides, i la població que va restar o es va establir a la ciutat foren subjectes del prefecte de Roma. No es va matar més gent perquè feien falta per les collites d'aquella zona ubèrrima.