Tetraclorur de titani - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- ️Wed Mar 19 2014
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 187,82335702 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | Cl₄Ti |
-chlorid.svg&lang=ca) | |
| SMILES canònic | Model 2D |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,726 g/cm³ |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Punt de fusió | −24,8 ℃ −25 ℃ |
| Punt d'ebullició | 136,4 ℃ 136,45 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Entalpia estàndard de formació | −804,16 kJ/mol |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El tetraclorur de titani, en anglès:Titanium tetrachloride, és el compost inorgànic amb la fórmula química TiCl₄. És un important intermedi en la producció de metall titani i el pigment diòxid de titani. TiCl₄ és un inusual exemple d'halur metàl·lic amb alta volatilitat química. En contacte amb l'aire forma espectaculars núvols opacs de diòxid de titani (TiO₂) i àcid clorhídric (HCl). En anglès de vegades s'anomena un "tickle" per la semblança fonètica de la seva fórmula molecular (TiCl₄).[1][2]
El TiCl₄ és un líquid destil·lable dens i generalment incolor. El que sigui líquid a la temperatura d'una habitació es reflecteix en la seva estructura molecular. El Ti4+ té els mateixos nombres d'electrons que els d'un gas inert. La seva estructura és tetrahèdrica. El TiCl₄ és soluble en toluè i clorocarbonis.[3]
Es produeix TiCl₄ pel procés clorur, el qual implica la reducció de les menes dòxid de titani, típicament la ilmenita (FeTiO₃) amb carboni sota un flux de clor a 900 °C. Les impureses es treuen per destil·lació.
- 2 FeTiO₃ + 7 Cl₂ + 6 C → 2 TiCl₄ + 2 FeCl₃ + 6 CO
- Producció de metall titani
Etapa final del procés Kroll:
- 2 Mg + TiCl₄ → 2 MgCl₂ + Ti
- Producció d'òxid de titani, al voltant del 90% de la producció de TiCl₄ es fa servir per a fer els pigment diòxid de titani (TiO₂). La producció implica hidròlisi del TiCl₄, en un procés que forma clorur d'hidrogen:[4]
- TiCl₄ + 2 H₂O → TiO₂ + 4 HCl
- Pantalles de fums (usades abans en les guerres navals) que tenen poca tendència a aixecar-se.[5]
- Com reactiu en reaccions químiques, forma derivats com els de la imatge de sota
Els perills del tetraclorur de titani generalment són deguts al fet que pot alliberar àcid clorhídric (HCl).
- ↑ [1] American Chemistry Council - "Titanium Tetrachloride: Stepping Stone to Amazing Technology"
- ↑ [2] Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine. Iowa State University - "Chemistry Material Safety Data Sheets"
- ↑ L. E. Manzer; Deaton, Joe; Sharp, Paul; Schrock, R. R. «Tetrahydrofuran Complexes of Selected Early Transition Metals». Inorganic Synthesis, 21, 1982, pàg. 135–40. DOI: 10.1002/9780470132524.ch31.
- ↑ Hans G. Völz et al. “Pigments, Inorganic” in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2006. doi:10.1002/14356007.a20_243.pub2
- ↑ The Royal Navy at War (DVD). London: Imperial War Museum. 2005.
- Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
- Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A.. Chemistry of the Elements. 2a edició. Oxford: Butterworth-Heinemann, 1997, p. . ISBN 0-7506-3365-4.