Tongeren - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Tongeren

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Bèlgica, municipi belga amb títol de ciutat, ciutat romana i ciutat
Epònim	tungres
Localització
50° 46′ 44″ N, 5° 27′ 47″ E / 50.779°N,5.463°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Limburg
Districte	districte de Tongeren
Capital	Tongeren
Conté la subdivisió	's Herenelderen (en) Berg Diets-Heur (en) Henis (en) Koninksem Lauw (en) Mal (en) Neerrepen (en) Nerem (en) Overrepen (en) Piringen Riksingen (en) Rutten (en) Sluizen Vreren (en) Widooie
Població humana
Població	31.142 (2020) (354,65 hab./km²)
Idioma oficial	neerlandès (oficial)
Geografia
Part de	Limburg
Superfície	87,81 km²
Limita amb	Riemst Herstappe Crisnée Awans Juprelle Borgloon Oreye Bilzen Kortessem Hoeselt Bassenge Heers
Dades històriques
Anterior	Elderen
Dissolució	31 desembre 2024
Següent	Tongeren-Borgloon
Esdeveniment clau 1r gener 2025 merger of Borgloon and Tongeren (en)
Organització política
• Mayor of Tongeren (en)	Patrick Dewael (1995–)
Identificador descriptiu
Codi postal	3700 i 3703
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	012
Altres
Agermanament amb	Kalisz
Lloc web	tongeren.be

Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.

Tongeren és la ciutat més vella de l'actual país de Bèlgica. El 53 aC, durant la Guerra de les Gàl·lies fou el centre de les operacions de Juli Cèsar per a l'extermini dels eburons en venjança per la destrucció de la Legió XIV Gemina en la batalla del Jeker.^[1] Els Romans la van fundar l'any 15 aC com a Atuatuca Tungrorum i més tard Civitas Tungrorum.

Al segle vi esdevingué la seu del bisbat de Tongeren que més tard es transferí a Maastricht i finalment a Lieja. Fins al 1795 feia part del Principat de Lieja del qual era una de les bones viles germàniques. Aquest any fou annexada a França, el 1815 al Regne Unit dels Països Baixos i finalment el 1830 a Bèlgica

• El Gallo-Romeins Museum, museu de les troballes gal·loromanes
• El tresor de la basílica de la mare de déus a l'antiga sala capitular
• El Moerenpoortmuseum, museu a l'única porta medieval que subsisteix
• Via Romana, un lloc educatiu on s'ha reconstituït una via romana, una maqueta de la ciutat romana i de l'aqüeducte

• Robert Cailliau.

• Web del museu de Tongeren Arxivat 2009-03-19 a Wayback Machine. (neerlandès), (francès), (alemany) i (anglès).