Transleitània - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
| |||
| Tipus | regió històrica, entitat territorial administrativa i estat federat  | ||
|---|---|---|---|
| Himne | Isten, áldd meg a magyart | ||
| Epònim | Leitha | ||
| Localització | |||
| |||
| Capital | Budapest | ||
| Població humana | |||
| Població | 15.642.102 (1918) | ||
| Geografia | |||
| Part de | |||
| Dades històriques | |||
| Creació | 1867 | ||
| Dissolució | 16 novembre 1918 | ||
| Següent | Regne d'Hongria, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Regne de Romania i Primera República de Txecoslovàquia | ||
| Moneda | florí austrohongarès | ||
.svg)
.svg)
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha). Aquest nom va sorgir de l'acord constitucional de 1867,[1][2][3] que establia un imperi dual, amb dos estats sota el mateix emperador,[4] i cada estat amb els regnes i províncies corresponents. Transleitània fou de majoria hongaresa encara que dins aquest conjunt hi havia altres ètnies (croats, eslovens, italians, rutens i alemanys principalment) i els hongaresos només eren majoritaris al Regne d'Hongria.
Foren part de Transleitània:[3]
- El regne d'Hongria
- El Regne triun (tres en un) de Croàcia (Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia, la darrera part de Cisleitània)
- Croàcia
- Província d'Eslavònia
- Província de Fiume
- Província de Rutènia
- Província de Transsilvània
El territori de Bòsnia i Hercegovina fou un territori imperial conjunt.