Transposició (escacs) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- ️Fri Jan 25 2008
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En escacs, una transposició és una seqüència de moviments que dona com a resultat una posició que s'hauria pogut assolir a través d'una altra seqüència de moviments més habitual. Les transposicions són especialment habituals en l'obertura, quan una posició donada pot assolir-se per diferents ordres de jugades. Els jugadors sovint empren les transposicions deliberadament, per tal d'evitar variants que els desagraden, per ficar l'oponent en territori poc familiar o on se senti poc còmode, o simplement per fer pensar el rival.[1][2]
En escacs, el verb "transposar" significa fer derivar la partida a una posició d'obertura diferent d'aquella amb la qual la partida havia començat.
Les taules de transposicions són part essencial dels programes d'escacs per ordinador.
Posicions a les quals hom pot arribar per diferents camins
[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
Posició que pot sorgir del gambit de dama o de l'obertura anglesa.
Per exemple, la primera posició es pot obtenir a partir del gambit de dama:
- 1. d4 d5
- 2. c4 e6
- 3. Cc3 Cf6
Però la posició es pot assolir també des de l'obertura anglesa:
- 1. c4 Cf6
- 2. Cc3 e6
- 3. d4 d5
d'aquesta manera, hom diu que l'obertura anglesa ha transposat en un gambit de dama.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
Posició que pot sorgir de la defensa francesa o de la defensa Petrov.
El segon exemple és una posició que pot sorgir des de la defensa francesa.
- 1. e4 e6
- 2. d4 d5
- 3. exd5 exd5
- 4. Cf3 Cf6
Una posició idèntica es pot assolir també, amb dues jugades extra per cada bàndol, a partir de la defensa Petrov:
- 1. e4 e5
- 2. Cf3 Cf6
- 3. Cxe5 d6
- 4. Cf3 Cxe4
- 5. d3 Cf6
- 6. d4 d5[3]
Possibilitats de transposar en algunes obertures
[modifica]
Hi ha algunes obertures que són conegudes per la seva alta capacitat transposicional, com per exemple l'obertura catalana, o la defensa siciliana.[2][4]
Per un exemple simple, els moviments d'obertura 1. d4 e6 poden ràpidament transposar en un elevat nombre d'obertures, com ara:
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
Gambit de dama refusat, després de 2 c4 d5. El gambit de dama refusat és també una obertura altament transposicional.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |
| 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h |
Franco-Benoni, després de 2 e4 c5. Aquesta seqüència podria transposar en diferents variants de la defensa Benoni després de 3 d5, a la variant Alapin de la defensa siciliana després de 3 c3, o a les línies principals de la defensa siciliana després de 3 Cf3 cxd4 4 Cxd4.
- ↑ Weeks, Mark. «Chess Opening Tutorial : Introduction to 1.d4». about.com. Arxivat de l'original el 2008-01-25. [Consulta: 23 agost 2011].
- ↑ 2,0 2,1 Soltis, A.. Transpo Tricks in Chess. Batsford, 2007. ISBN 0713490519. Vegeu-ne un article a «Transpo Tricks in Chess - review». chessville.com. Arxivat de l'original el 2008-04-18. [Consulta: 23 agost 2011].
- ↑ Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9.
- ↑ Fine, R.. Ideas Behind the Chess Openings. Random House, 1990, primera edició 1943. ISBN 0812917561.