Worms - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
| |||
| |||
| Tipus | ciutat luterana, municipi urbà, districte urbà de Renània-Palatinat i Nibelungenstadt (fr)   | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| |||
| Estat federat | Estat Popular de Hessen | ||
| Province of the Grand Duchy of Hesse (en) | Rheinhessen (en) | ||
| Districte | districte de Worms | ||
| Capital de | |||
| Població humana | |||
| Població | 85.609 (2023) (787,35 hab./km²) | ||
| Geografia | |||
| Superfície | 108,73 km² | ||
| Banyat per | Rin | ||
| Altitud | 93 m | ||
| Limita amb | |||
| Creació | segle I aC | ||
| Organització política | |||
| • Cap de govern | Adolf Kessel (2019–) | ||
| Membre de | Bund der Lutherstädte (en) | ||
| Identificador descriptiu | |||
| Codi postal | 67547, 67549, 67550 i 67551 | ||
| Fus horari | |||
| Prefix telefònic | 06241, 06242, 06246 i 06247 | ||
| Codi NUTS | DEB39 | ||
| Clau de municipalitat alemanya | 07319000 | ||
| Altres | |||
| Agermanament amb | |||
| Lloc web | worms.de… |
Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.
La ciutat fou capital del poble dels Vangíons establert a la riba esquerra del Rin, al sud de Magúncia. Els romans li van dir Borbetomagnus però es creu que abans es deia Vangionas, i era a la via entre Magúncia (Moguntiacum) i Estrasburg. A l'edat mitjana el nom es va corrompre com a Wormàtia del que va derivar Worms.
- Rupert de Salzburg, fou un bisbe de la ciutat.
- Friedrich Gernshem, pianista i compositor.
- Hermann Staudinger (1881-1965) químic, Premi Nobel de Química de l'any 1953.
- Johann Friedrich Hugo von Dalberg (1760-1813), pianista aficionat, compositor i musicòleg.
- Ernst Eduard Wiltheiss (1855-1900), matemàtic.
-
La catedral romànica de Worms, la catedral de Sant Pere
-
La catedral de Sant Pere de Worms (Dom Sankt Peter zu Worms)
-
Torre d'aigua modernista, del 1890, en l'estil anomenat "Neoromàntic de Worms".
-
Museu dels Nibelungs (Nibelungenmuseum), dedicat a les epopeies o el cant dels Nibelungs. Ubicat parcialment a les muralles de la ciutat, amb dues torres del s. XII.
-
El Museu d'art de la vil·la Heyl (Kunsthaus Heylshof), amb pintures, dibuixos i porcellanes (edifici del s. XIX).
-
El Pont dels Nibelungs (Nibelungenbrücke), amb la seva torre del 1900.
-
Església romànica de Sant Martí (Martinskirche, o Sankt Martin zu Worms)
-
Antic cementiri jueu "Heiliger Sand" (Sorra Sagrada), un dels cementiris jueus més antics d'Europa. La làpida més antiga és del 1058.
