Zrenjanin - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Зрењанин (sr) ![]() | |||
Tipus | ciutat de Sèrbia ![]() | ||
---|---|---|---|
Epònim | Žarko Zrenjanin ![]() | ||
Localització | |||
| |||
Estat | Sèrbia | ||
Província autònoma | Voivodina | ||
Districte | Districte de Banat Central | ||
Municipi | Zrenjanin ![]() | ||
Capital de | Zrenjanin | ||
Població humana | |||
Població | 67.129 (2022) ![]() | ||
Geografia | |||
Superfície | 190,9 km² ![]() | ||
Banyat per | riu Bega ![]() | ||
Altitud | 76 m ![]() | ||
Creació | 1326 (Gregorià) ![]() | ||
Identificador descriptiu | |||
Codi postal | 23000 ![]() | ||
Fus horari | |||
Prefix telefònic | 023 ![]() | ||
Altres | |||
Agermanament amb | Arad | ||
Lloc web | zrenjanin.rs ![]() | ||
![]() ![]() |
Zrenjanin (ciríl·lic Зрењанин, romanès Becicherecu Mare, hongarès Nagybecskerek, alemany: Großbetschkerek) és una ciutat a Sèrbia, situada a la vora del riu Begej, a 47 quilòmetres de Novi Sad, a la província de Voivodina.
La seua població (2002) era de 132.051 habitants. Entre les seues indústries destaquen: la conserveria de verdures, el refinatge de sucre, el molt de farina, la cervesera, la fabricació de maquinària agrícola, el processament de melassa i de polpa de remolatxa i l'elaboració de productes lactis; en les proximitats d'aquesta ciutat es fabriquen catifes.
Situada en la regió del Banat, des del segle XIV fins a 1935 (i des de 1941 fins a 1944), la ciutat va portar el seu nom original, Becskerek, en diferents versions: Bechereky, Becsekere, Becskerek, Großbetschkerek, Veliki Bečkerek.
El nom oficial serbi de la ciutat va canviar de 1935 a 1941, i després de 1944 a 1946 a Petrovgrad. El nom serbi actual prové de Žarko Zrenjanin, un heroi local que va lluitar en la Segona Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser el líder dels comunistes i combatents partidistes de Vojvodina. A prop de l'antiga Becskerek, el 1735 es va fundar Nova Barcelona, una colònia d'exiliats d'austriacistes[1][2]
- Serbis (74,81%),
- Magiars (10,76%),
- Iugoslaus (1,93%),
- Romanesos (1,9%),
- Gitanos (1,87%),
- Eslovacs (1,81%),
- altres (6,92%).
- ↑ Dorca, Josep. «Els catalans del Danubi. La Nova Barcelona de la Voivodina». [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ «Una bandera turca arrasó la Barcelona del Danubio» (en castellà). La Vanguardia, 18-10-1992. [Consulta: 7 juny 2020].