ca.wikiquote.org

Cullera - Viquidites

Infotaula d'objecteCullera

Cullera

Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus coberteria, cassola i table set (en) Tradueix
Ús ingestió i stirring (en) Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Una cullera és un estri de metall o fusta que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval i va unida al mànec per on s'agafa. Serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca.

  • A home sa, cullera de pa.[1]
  • D'agafar les culleres, n'hi ha de moltes maneres.[2]
  • Llet i cullera el pa espera.[3]
  • M'agrada, me gusta amb una cullera de fusta.[4]
  • Ni menjar sopes sense cullera ni tenir portes amb polleguera.[1]
  • No preparis la cullera si tens buida la sopera.[1]
  • Què sap el gat de fer culleres, si no ha estat mai cullerer?.[2]
  • Sa cullera de plata no fa més bo es menjar.[2]
  • Sa cullera fa es brou.[2]
  • Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà.[3]
  • Tothom pot triar la cullera que ha de menjar.[3]
Cullera
Ficar-hi la cullera.
  • Arribar a cullera.[2]
  • Deixar-se la cullera a presidi.[2]
  • Durar tant com una cullera de pa.[2]
  • Fer la cullera.[2]
  • Ficar-hi la cullera.[2]
  • Quina manera de fer culleres![2]
  • Venir cullera amb fesol.[2]
  • Viure (o durar) més que mànecs de cullera.[2]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Viladot-Puig, 2003.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999.
  4. ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "pares" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

  • Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.