ca.wiktionary.org

àtic - Viccionari, el diccionari lliure

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈa.tik/
Rimes: -atik
Etimologia: Del llatí atticus.

àtic m. ‎(femení àtica, plural masculí àtics, plural femení àtiques)

Relatiu o pertanyent a l'Àtica.

Relatiu o pertanyent

Alemany: Attisch ^(de)
Anglès: Attic ^(en)
Castellà: ático ^(es)
Francès: Attique ^(fr)
Grec: αττικός ^(el) ‎(atikós)
Grec antic: Ἀττικός ^(grc) ‎(Attikós)
Irlandès: Atacach ^(ga)
Portuguès: ático ^(pt)
Rus: афи́нский ^(ru) ‎(afinski)
Suec: attisk ^(sv)

àtic m. ‎(plural àtics, femení àtica)

Persona que habita o és originària de l'Àtica.

àtic m. ‎(plural àtics)

Pis superior d'un edifici, situat per sobre la cornisa.

Pis superior

Alemany: Dachboden ^(de) n.
Anglès: loft ^(en)
Bretó: mañsardenn ^(br) f.
Búlgar: мансарда ^(bg) f. ‎(mansarda)
Castellà: ático ^(es)
Danès: loft ^(da) n.
Eslovac: podkrovie ^(sk) n.
Esperanto: mansardo ^(eo)
Finès: ullakko ^(fi)
Francès: grenier ^(fr) m.
Gallec: rocho ^(gl) m.
Gal·lès: taflod ^(cy) f.
Grec: σοφίτα ^(el) f. ‎(sofita)
Hebreu: עליית גג ^(he) f.
Hindi: अटारी ^(hi) f.
Hongarès: padlás ^(hu)
Irlandès: lochta ^(ga) m.
Italià: attico ^(it) m.
Japonès: 屋根裏 ^(ja)
Letó: mansards ^(lv) m.
Neerlandès: zolder ^(nl) m.
Noruec: loft ^(no) n.
Polonès: strych ^(pl) m.
Portuguès: sótão ^(pt) m.
Rus: черда́к ^(ru) m. ‎(txerdak)
Serbocroat: та̀ван ^(sh) m. (ciríl·lic), tavan ^(sh) m. (llatí)
Suec: vind ^(sv) c.
Txec: půda ^(cs) f.

Síl·labes: à·tic (2)
Anagrames: cíat, cita ^(revers), cità

Obres de referència: DIEC, Optimot, ésAdir