ca.wiktionary.org

ètim - Viccionari, el diccionari lliure

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.tim/

Nom

ètim m. ‎(plural ètims)

Forma originària d'un mot, la paraula d'on una altra procedeix.

Traduccions

Traduccions

Anglès: etymon ^(en)
Castellà: étimo ^(es) m.
Francès: étymon ^(fr) m.
Italià: etimo ^(it) m.

Miscel·lània

Síl·labes: è·tim (2)
Anagrames: ítem, meti, metí, mite ^(revers), temi, temí, time

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot