ca.wiktionary.org

-s - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: s, 's, s-, -s-, s., S., S, s', ś, Ś, ŝ, ŝ, Ŝ, Ŝ, ş, Ş, ș, Ș

  • Etimologia: Vegeu el català antic -s.

-s

  1. Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.
  • Etimologia: [1] De les terminacions en llatí de l’acusatiu plural: -ās, -ōs, -ēs.
  • Etimologia: [2] De certs adverbis llatins acabats en -s i interpretat com a marca adverbial, de diferents orígens (com magis, foras, grātis), igualment en grec antic amb la terminació ς ‎(s) (com -ως ‎(-ōs), -άκις ‎(-ákis)).

-s ‎(plural)

  1. Usat per formar plurals regulars nominals: substantius, adjectius, determinants i quantificadors.
  2. Usat per formar cognoms patronímics amb el sentit genitiu «fill de» o col·lectiu «fills de».

    Bernardus Guigredi → Bernat Guifrés o Bernat dels Guifré

    Pujol → Pujols ‎(«fill, fills o un dels fills de Pujol»)

-s ‎(adverbial)

  1. Epítesi analògica d’adverbis.
  • Usat en la formació de les llengües romàniques, actualment no és productiu.
  • Per evolució semàntica, també apareix en alguna preposició (fin → fins) i alguna conjunció (llatí *dunc → doncs).