ca.wiktionary.org

calma - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): oriental /ˈkaɫ.mə/, occidental /ˈkaɫ.ma/
  • Rimes: -alma
  • Etimologia: D'origen preromà, segle XI [1].
  • Etimologia: Del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»), segle XIV [2], d’origen mariner per la calma canicular.

calma f. ‎(plural calmes)

  1. Plana sense bosc en el cim d’una muntanya.

calma f. ‎(plural calmes)

  1. En general situació en la qual hi ha poc moviment o no n'hi ha cap.
    El motor està en calma.
  2. Situació en la qual el mar o el vent tenen un moviment suau o nul.
  3. Situació en la qual l'excitació nerviosa dels animals i en especial de les persones és molt baixa.
  4. Sensació de tranquil·litat.
  5. Situació en la qual els mercats financers realitzen poques transaccions.
  6. En una guerra, situació en la qual els combats s'han reduït o s'han aturat.
  7. Veu que hom diu per aturar o reduir una excitació excessiva i pertorbadora o un principi de conflictivitat.

Tranquil·litat

calma f. ‎(plural calmes)

  1. Forma femenina de calm.

calma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calmar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calmar.
  • Pronúncia(i): /ˈkal.ma/
  • Rimes: -alma
  • Etimologia: Del català calma, del grec antic καῦμα ‎(kaûma, «calor»).

calma f. ‎(plural calmas)

  1. calma
  • calma chicha: mar molt en calma
  • Síl·labes: cal·ma (2)
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre calma