cant - Viccionari, el diccionari lliure

cant m. ‎(plural cants)

1. Acció de cantar
2. Composició musical destinada a ésser cantada
3. Versos, especialment èpics, heroics

cant

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cantar.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: tanc

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

cant m. ‎(plural cants)

1. cant

cant m. ‎(plural cants)

1. (preliterari) caire
2. (preliterari) còdol
3. cantell

   «Si lo senyor de la nau farà metre res en cant, que és a entendre en vert, tot lo damnatge que sia pagat.» (Llibre del Consolat de Mar, 1385)

   Si el senyor de la nau fa posar res en cantell, que és provocar verdet, que tot el dany sigui pagat.

cant

1. forma alternativa de quan

   «Cant lo bisbe s' acostà a la fin de la sua vida, féu venir metges, si per aventura li poguessen ajudar.» (Sant Gregori el Gran, Diàlegs de sant Gregori, 1340)

2. forma alternativa de quant

   «Él nos feÿa hereter de cant havia, que bé ·ns podíem metre en aquela guerra per bona raó, pus él nos feÿa donació de Navarra.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

cant ‎(femení canta, femení plural cantes)

1. forma alternativa de quant

   «Per tal que sàpien aquels qui aquest libre veuran cantes partides ha en Maylorques, eles són·xv·. la primera és Andrayig e Sancta Ponça e Bunyola e Sòller e Almerug e Pollença; e aquestes són les montanyes majors de Maylorques que reguarden contra Cathalunya.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

cant

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de cantar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de cantar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de cantar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de cantar

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL