consentiment - Viccionari, el diccionari lliure
- Pronúncia(i):
Oriental: central /kun.sən.tiˈmen/ balear /kon.sən.tiˈment/, /kun.sən.tiˈmen/ Occidental: nord-occidental /kon.sen.tiˈmen/ valencià /kon.sen.tiˈment/, /kon.sen.tiˈmen/
consentiment m. (plural consentiments)
- Expressió d'acceptació o concessió quan algú demana permís.
- D'aquestes notícies se'n desprèn que, efectivament, el paper del rei s'havia limitat a donar el consentiment a la voluntat dels magistrats[1]
Traduccions
- Alemany: Zustimmung (de) f.
- Anglès: consent (en)
- Àrab: رِضًا (ar)
- Búlgar: съгласие (bg) n. (saglassie)
- Castellà: consentimiento (es)
- Esperanto: konsento (eo)
- Finès: suostumus (fi)
- Francès: consentement (fr)
- Gal·lès: cydsyniad (cy) m.
- Grec: συναίνεση (el) f. (sinénessi)
- Hebreu: הסכמה (he) f.
- Hongarès: beleegyezés (hu)
- Indonesi: persetujuan (id)
- Irlandès: deoin (ga) f.
- Islandès: samþykki (is) n.
- Italià: consenso (it)
- Neerlandès: toestemming (nl) f.
- Occità: consentiment (oc) m.
- Persa: رضایت (fa)
- Polonès: pozwolenie (pl) n.
- Portuguès: consentimento (pt) m.
- Rus: разреше́ние (ru) n. (razreixénie)
- Suec: samtycke (sv) n.
- Txec: souhlas (cs) m.
- Xinès: 承諾 (zh) (承诺, chéngnuò)
- Síl·labes: con·sen·ti·ment (4)
- Article corresponent a la
Viquipèdia - Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB
- ↑ Max Turull i Rubinat, La configuració jurídica del municipi baix medieval:, 1990