ca.wiktionary.org

despert - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): oriental /dəsˈpɛrt/, occidental /desˈpɛɾt/
  • Rimes: -ɛɾt
  • Etimologia: Del llatí expĕrtus, contracció de expergitus ‎(«despertat»), participi de expergere ‎(«despertar») usat com a participi analògic de expergīscī ‎(«despertar-se») en lloc del clàssic irregular experrēctus, segle XIV. Doblet de expert provinent d’un altre verb, i de l’antic espert ‎(«despert», figuradament).

despert m. ‎(femení desperta, plural masculí desperts, plural femení despertes)

  1. Que no està adormit.
  2. (figurat) Viu, espavilat, sagaç.

despert

  1. (balear) Participi masculí singular del verb despertar.
  2. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de despertar.
  • Síl·labes: des·pert (2)