ca.wiktionary.org

ell - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: -ell

ell (plural ells, femení ella, plural femení elles)

  1. Pronom personal tònic usat per a referir-se a la tercera persona del singular masculina.

Pronoms personals

Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nos 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural.
5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

  • Síl·labes: 1

ell (plural ells, femení ella)

  1. ell
  • Obres de referència: DCVB

ell (plural ells)

  1. ela
  2. braç (unitat de mesura)