ca.wiktionary.org

elles - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): oriental /ˈe.ʎəs/, (gironí) /ˈɛ.ʎəs/, occidental /ˈe.ʎes/
  • Rimes: -eʎes

elles f. pl. ‎(singular ella, masculí ells)

  1. Pronom personal tònic usat per a referir-se a la tercera persona del plural per a grups només femenins.

Pronoms personals

Nombre Persona Forts Febles
Reforçada Elidida Plena 1 Reduïda
Singular Primera Nominatiu jo em m' -me 'm
No nominatiu mi 2
Majestàtic nos 3
Segona tu et t' -te 't
De cortesia vós 4
Formal vostè 5
Tercera Masculí ell el l' -lo 'l
Femení ella la -la
Datiu 6 li -li
Plural Primera nosaltres ens -nos 'ns
Segona vosaltres us -vos -us 7
Formal vostès 8
Tercera Masculí ells els -los 'ls
Femení elles les -les
Datiu 6 els -los 'ls
Invariable Tercera Reflexiu si es s' -se 's
Neutre ho -ho
Adverbial hi -hi
en n' -ne 'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.
2) Usat després de preposicions.
3) Concorda amb la primera personal del plural.
4) Concorda amb la segona personal del plural.		 5) Concorda amb la tercera personal del singular.
6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.
7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.
8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

  • Síl·labes: e·lles (2)
Peninsular: septentrional /ˈe.ʎes/, meridional /ˈe.ʝeh/
Americà: alt /ˈe.ʝ(e)s/, baix /ˈe.ʝeh/, austral \ˈe.ʒes\

elles f. pl.

  1. forma plural de elle
  • Pronúncia: /ɛl/

elles f. pl. ‎(singular elle)

  1. elles

Pronoms personals

Nombre Persona Gènere Nominatiu
(subjecte)		 Acusatiu
(compl. directe)		 Datiu
(compl. indirecte)		 Locatiu Ablatiu Tònic
Singular Primera je, j' me, m' à moi de moi moi
Segona tu te, t' à toi de toi toi
Tercera Masculí 1 il le, l' lui y, à lui en, de lui lui
Femení 1 elle la, l' y, à elle en, de elle elle
Indeterminat on 2 en à soi de soi soi
Reflexiu – se, s'
Plural Primera 3 nous nous à nous de nous nous
Segona 4 vous vous à vous de vous vous
Tercera Masculí ils les leur y, à eux en, d’eux eux
Femení elles y, à elles en, d’elles elles
Reflexiu – se, s' à soi de soi soi

 1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.
 2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.
 3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.
 4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

elles m. pl.

  1. forma plural de elle ‎(«eles»)