ca.wiktionary.org

huit - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): valencià /ˈwit/
  • Rimes: -it
  • Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé per inflexió /ˈɔjt(o)/ > /ˈujt/ > /ˈwit/, o bé per diftongació /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ > /ˈ(w)wit/.[1] La hac inicial és per indicar que cal llegir /w/, no /v/, perquè en llatí no es distingien u i v. Vegeu també vuit i hui.
← 7 8 9 →
Cardinal:
Ordinal:
 huit
huité
Viccionari:Llista de nombres en català

huit inv.

  1. (cardinal, valencià) Forma alternativa de vuit.

    Té huit anys

  2. (valor ordinal) Huité, huitena.

    La pàgina huit

    El dia huit de maig

Vegeu vuit

huit m. ‎(plural huits)

  1. Xifra i nombre 8.

huit f. pl.

  1. Huitena hora.

    Són les huit del matí.

  • Síl·labes: 1
  1. ↑ Mar Batlle, «L’evolució de les ĕ i ŏ + iod en català dins la Romània», Caplletra 20, primavera 1996
  • Pronúncia: /ɥit/ ⓘ
  • Etimologia: Del llatí octō, que va derivar en el francès antic uit; la lletra h es va afegir per evitar confusió amb el terme vit.
← 7 8 9 →

huit

  1. (cardinal) vuit
  • Entrada «huit» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).