ca.wiktionary.org

illa - Viccionari, el diccionari lliure

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈi.ʎə/^ⓘ, occidental /ˈi.ʎa/
Rimes: -iʎa
Etimologia: Del llatí īnsula, segle XIII.

illa f. ‎(plural illes)

Porció de terra isolada per la mar.
(per extensió) Qualsevol entitat sola.
Conjunt de cases.

bloc, grup

Porció de terra isolada

Alemany: Insel ^(de) f.
Anglès: island ^(en)
Àrab: جَزِيرَة ^(ar) f.
Aragonès: isla ^(an) f.
Asturià: islla ^(ast) f.
Basc: uharte ^(eu), irla ^(eu)
Búlgar: о́стров ^(bg) m. ‎(óstrov)
Castellà: isla ^(es) f.
Cors: isula ^(co)
Eslovac: ostrov ^(sk) m.
Eslovè: otok ^(sl) m.
Esperanto: insulo ^(eo)
Estonià: saar ^(et)
Francès: île ^(fr)
Friülà: isule ^(fur)
Gallec: illa ^(gl) f.
Gal·lès: ynys ^(cy) f.
Georgià: კუნძული ^(ka) ‎(kúndzuli)
Grec: νήσος ^(el) f. ‎(nissos)
Grec antic: νῆσος ^(grc) f. ‎(nêsos)
Guaraní: ypa'ũ ^(gn)
Hebreu: אִי‎ ^(he) m.
Ídix: אינדזל‎ ^(yi) m.
Irlandès: oileán ^(ga) m.
Islandès: ey ^(is) f.
Italià: isola ^(it) f.
Japonès: 島 ^(ja)
Llatí: insula ^(la) f.
Maltès: gżira ^(mt) f.
Noruec: øy ^(no)
Occità: illa ^(oc) f.
Polonès: wyspa ^(pl) f.
Portuguès: ilha ^(pt) f.
Retoromànic: insla ^(rm) f.
Romanès: insulă ^(ro) f.
Rus: о́стров ^(ru) m. ‎(óstrov)
Sard: isula ^(sc)
Serbocroat: острво ^(sh), ostrvo ^(sh)
Sicilià: ìsula ^(scn) f.
Suahili: kisiwa ^(sw) c.
Suec: ö ^(sv) inv.
Tagal: pulo ^(tl)
Tahitià: fenua ^(ty)
Tàtar: утрау ^(tt)
Turc: ada ^(tr)
Turcman: ada ^(tk)
Urdú: ٹاپو‎ ^(ur) m.
Való: iye ^(wa)
Vènet: ixoła ^(vec)
Vietnamita: đảo ^(vi)
Volapük: nisul ^(vo)
Wolof: dun ^(wo)
Xinès: 島 ^(zh) ‎(岛, dǎo)

Síl·labes: i·lla (2)
Anagrames: aïll, allí, lila, lilà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪl.laː/, /ˈɪl.la/

illā

ablatiu femení singular de ille

illa

nominatiu femení singular de ille
nominatiu neutre plural de ille
acusatiu neutre plural de ille