ca.wiktionary.org

lei - Viccionari, el diccionari lliure

Potser volíeu: leí

  • Pronúnciaⓘ: /ˈlɛi/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *illei o *illaei, que és una forma del llatí vulgar illī (datiu singular de illa). La forma en llatí vulgar *illei es modela sota la influència del llatí vulgar *illūi, on també lui.

lei f. ‎(plural loro)

  1. ella
  2. vostè
  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: eli
  • Patota, Giuseppe. Lineamenti di grammatica storica dell'italiano (en italià). Bologna: il Mulino, 2002. ISBN 88-15-08638-2.
  • Pronúncia(i): /ˈlej/
  • Àudio: Bearn ⓘ

lei m. f. pl. ‎(singular masculí lo, singular femení la)

  1. (provençal) forma alternativa de los ‎(«els, article definit masculí plural»)
  2. (provençal) forma alternativa de las ‎(«les, article definit femení plural»)
  • leis, davant de vocal
  • les/las, llenguadocià meridional i gascó central
  • eths/eras, gascó pirinenc
  • es, aranès

lei f. ‎(plural leis)

  1. llei