ca.wiktionary.org

nèctar - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): oriental /ˈnɛk.tər/, occidental /ˈnɛk.taɾ/
  • Etimologia: Del llatí nectar, del grec antic νέκταρ ‎(néktar, «beguda dels déus»), del protoindoeuropeu *néḱtr̥h₂, de les arrels *neḱ- ‎(«morir, desaparèixer») i *terh₂- ‎(«sobreposar-se»), segle XIX.

nèctar m. ‎(plural nèctars)

  1. Suc sucrós i dolç produït per algunes flors que tenen nectaris.
  2. (mitologia) En la mitologia grega, beguda dels déus que els feia immortals.
  3. (per extensió) Beguda deliciosa.
  • Síl·labes: nèc·tar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acenrt)