ca.wiktionary.org

pique - Viccionari, el diccionari lliure

  • Pronúncia(i): occidental /ˈpi.ke/
  • Rimes: -ike

pique

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de picar.
    Forma valenciana: [jo] pico, pique, pic o piqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb picar.
    [Que jo] piqui o pique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb picar.
    [Que ell/ella/vostè] piqui o pique.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb picar.
    Piqui o pique [ell/ella/vostè].
Peninsular: /ˈpi.ke/
Americà: alt /ˈpi.k(e)/, baix /ˈpi.ke/

pique m. ‎(plural piques)

  1. ressentiment
  2. (golf) pic
  3. (pilota basca) xic-xac
  • a pique, a pic (una embarcació)
  • a pique, en orris (figuradament)
  • Síl·labes: pi·que (2)
  • Pronúncia: /ˈpik/ àudio (FR) ⓘ
  • Homòfon: pic
  • Etimologia: Del neerlandès pike.

pique f. ‎(plural piques)

  1. pica (llança)

pique m. ‎(plural piques)

  1. pica (carta)
Colls de la baralla francesa
en francès		 Coll de cors Coll de diamants Coll de piques Coll de trèvols
cœur carreau pique trèfle