ca.wiktionary.org

plaer - Viccionari, el diccionari lliure

Oriental: central /pɫəˈɛ/
balear /pɫəˈə/, /pɫəˈɛ/
Occidental: nord-occidental /pɫaˈe/, valencià /pɫaˈeɾ/
  • Rimes: -ɛ(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí placere («agradar»), segle XIV, associat a l'arrel indoeuropea pl-k (pla).

plaer m. (plural plaers)

  1. Satisfacció, gust, diversió, que resulta agradable als sentits.

Satisfacció, gust, diversió