ca.wiktionary.org

polir - Viccionari, el diccionari lliure

Oriental:  central /puˈɫi/
balear /poˈɫi/, /puˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /poˈɫi/
valencià /poˈɫiɾ/, /poˈɫi/

polir trans., pron. ‎(pronominal polir-se)

  1. Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor.
  2. Donar a quelcom un aspecte net i endreçat.
  3. Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis.
  4. Guarnir amb coses belles.
  5. (argot) robar, malgastar.

    Em van polir la cartera quan anava pel carrer.

    Ja t'has polit els dos bitllets que t'havia donat?

Tercera conjugació incoativa

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... polit
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... polir
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... polit
passat anterior
o perifràstic 		haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... polit
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... polit
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... polit
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... polir
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... polit
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... polit
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anterior
perifràstic 		vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... polit
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: poleixo, poleix, polim

Fregar amb un drap fins a aconseguir brillantor

Donar a quelcom un aspecte net i endreçat

Passar una llima i rebaixar un material fins que quedi llis

  • Pronúncia: /pɔˈliʁ/
  • Etimologia: Del llatí polire.

polir

  1. Allisar (posar llisa alguna cosa).

    Polir du bois d’ébène.

    Polir fusta de banús.
  2. cultivar-se, millorar com a persona.

    L’étude des belles-lettres polit les esprits.

    L'estudi de la poesia millora els esperits.